Entrevista a Sergi Herrada, corresponsal al Festival de Sitges - 18/10/2022

Són cançons de la pel·lícula de l'exorcista, que pot il·lustrar el cinema de terror, tot i que n'hi ha moltes pel·lícules que poden il·lustrar sonorament, pel·lícules de terror, tot plegat i diré per què estan sonant això, perquè hem de parlar del festival de Sitges, el Sitges Film Festival d'aquest 2022, perquè en Sergi Arrada del Casal de Joves ja ha assistit, podíem dir que ha anat com a corresponsal de la misura i volíem fer una petita crònica del que ha vist, i de les persones que també hi ha conegut en aquest festival de cinema de terror, Sergi, bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia. Mira, aquí molt ben ambientats, crec, sonorament parlant, aquesta magnífica no, el Tuval Arbelz, de l'exorcista. Sí, sí, impressionant, va de sonora i molt ben triada aquí per introduir una mica el que ha estat i el que significa el festival de Sitges. Has anat, has gaudit dins del que cap? Sí, o sigui, en realitat aquesta ha estat la cincuanta-cinquena, o quin tuatge, no sé com es diu, la cincuanta-cinquena. La cincuanta-cinquena, sí, exacte. A edició del festival de Sitges, jo porto un mes de vint anys d'anti al festival, primer com a públic i després ja d'acreditat, i he de dir que és de les edicions amb més nivell de qualitat, que he viscut des que he començat a anar. De fet, ha estat com una edició de rècords, o sigui, han fet rècords de... Sergi? Ai, sembla que l'exorcista ha fet el seu efecte. Hem perdut el Sergi. Hola. Ara, Sergi. Han fet rèc... Digues, digues. Sí, ara sí. T'hem perdut uns segons, digues. Val, doncs han fet rècords d'entrades venudes, han fet també rècords de persones convidades que han vingut a presentar pel·lícules, també s'ha va tot un altre... Bueno, no és un rècord, però per primera vegada un mateix director ha guanyat a l'esperit del festival, per segon cop, el primer de millor pel·lícula. Mai un mateix director havia guanyat dos cops el primer de millor pel·lícula, i aquesta edició també ha passat. La crítica és com una edició de rècords i realment amb una molt bona cullita de cinema fantàstic. Hi ha algunes pel·lícules que, segons també la crítica cinematogràfica, han triomfat, o són les grans guanyadores, entre elles, la pel·lícula Vasca Irati o Cisso Iperl. No sé si les has pogut finalitzar o... Sí, sí, sí. He vist les tres. Perl és una pel·lícula nord-americana del director Tai West. El continuació no és la precoela d'una pel·lícula d'error que es va estrenar aquest espiu, que es deia X, que s'enventava els anys 80, principis dels 80, i era un grup de joves que anaven jugant una granja ja perduda a la Médica Profunda per rodar una pel·lícula porno, i acabaven molt malament. Molt malament. D'acord, deixem-ho aquí. I aleshores, aquesta pel·lícula, la de Pell, és la precoela. A X surt una dona gran, interpretada... Perquè la prota i la dona gran estan interpretades a X per la mia Got, que és un actriu. Doncs aquesta noia ha tornat a fer de la dona gran quan era jove, i és la pel·lícula de Pell, que de fet va guanyar el primer en jo directe i el primer en jo actriu. Perquè probablement la pel·lícula està molt bé, acaba amb un pla... No desveljo res, però acaba amb un plano final, amb un plano fix de l'actriu de la mia Got, que està... O sigui, la càmera l'enfoca directament a la seva cara i aguanta aquest plano com 3 o 4 minuts, els fítols de crèdit, el plano amb la seva cara. I sí, sí, sí, està sensacional, la pel·lícula està força bé, i sí, jo la recomano. És una de les que més em va agradar aquest any. T'has rebut de perler, recordem del director T-West, amb aquesta mia Got, com a protagonista, amb aquest plano tan llarg, m'agradeu. Això és també ser valer per per del director. Sí, sí, a part, aquesta pel·lícula es va estrenar, per sorpresa, crec, al sistema el decant. Resulta que quan van anar a rodar la primera part, la de X, van anar a, no sé si era Australia o Nova Zelanda, perquè el tema de Covid era molt més senzilla allà, i les mesures que tenien allà de prevenció, era un cop arribar-ves, t'havies de quedar dues setmanes, tancat a l'hotel, abans de poder-te moure pel país. Els anomenen dir, mira, ja que estem aquí, que hem fet tot aquest viatge, hem d'estar dues setmanes aquí tancats, va parlar a la pel·lícula i va dir, oi, i si en tot d'una pel·lícula fem dos, no en dia era, només estem pagat per una, no, ja, però si aquestes dues setmanes aprofitem, estem al guió i no sé què i tal, ens donem el vist i plàbil, bueno, primer escriu el guió i després en parlem. Tot el que li va comentar la Mia Got, la Mia Got també es va endrescar moltíssim, perquè li agradava molt el personatge, i en aquelles dues setmanes de tancament, entre el director i l'actriu, van escriure el guió de la pel·lícula Pel. M'agrada, Déu. I els va preguntar la cultura, sí, sí, sí, els va agradar molt, i tot el que, en lloc d'una pel·lícula, van gravar dues, i ningú sabia que havien gravat dues pel·lícules, a nosaltres es va estrenar per sorpresa cans, que també va agradar bastant, i ara, doncs, ha arribat el cinema i tal, i està siguent un èxit de públic i de física. Vaja, doncs, unidor, però quina facilitat tenen de crear guions i de... No, això és que ho porten a la sang, vull dir, és que han escut per crear pel·lícules. Sí, i suposo que estan també molt endrescats, el personatge s'agradava molt, i, a final, doncs, bueno, anem a fer més vida d'aquest personatge. De vegades, els actors, quan creen un personatge des de zero, també s'inventen una història al darrere, una mica la història al darrere d'aquest personatge. Clar, clar. N'hi ha d'altres que comentàvem, no? La pel·lícula basca iràtica, de fet crec que va rebre també el premi del públic, i premi a millors efectes especials. Exacte, iràtics, una pel·lícula rodada en usquera, en segona pel·lícula d'aquest director, en segon germatratge, també a fer curmatratges, sempre les fan en usquera, i agafa com contes i agendes de la mitologia basca. Molt. Aleshores, estan mentades en el Baidirati, abans de ser el Baidirati. Sí. I, bueno, és com a la de Mitjana, és una història de reis, de bruixes, de dimoni, si tal, en el país basc. És una pel·lícula que està molt ben rodada, les fetes especials estan curiosos, perquè és una pel·lícula que no és molt cara, o sigui que, al final, són les fetes especials fets amb molt d'amor, no? I és una pel·lícula que va gaudir molt el públic, i aquí està el seu premi. A mi també em va agradar l'anterior d'aquest director que era arremantari, que també es va veure a Sitges, no em va agradar tant, però aquí es confirma que és un director que tenim molt en compte. Està mirant 4,3 milions d'euros que ha estat el pressupost de la pel·lícula, que és pressupost considerat baix? Bueno, potser per a Espanya no tan baix, no? Però és una pel·lícula que hi ha batalles, és com a Estats Units, això hauria estat una gran superproducció, perquè hi ha batalles i han de tot. 4 milions d'Espanya, el millor és bastant, en Estats Units no és res, les pel·lícules de terror que estan considerades barates, bastant sets o vint. Clar, clar. I aquesta nivell de posa i de terror, també cala o és més aviat, més senyora de los anillos, per entendre'ns, més sang i fetge? Sí, és més fantàstica, no fa gens de por, això és com la gent d'artúrica una mica, és calivur, doncs igual. Hi ha batalles, hi ha bruixes, hi ha gent, hi ha entitats màgiques per allà i tal, però no és una pel·lícula de por. Tot això entra en el ventall de pel·lícules de cinema de Sitges, com a carnavolia. Sí, una del fantàstic. Entre el terror curidur, entre també el fantàstic més general, la sincreticció, tot això entra. Digues, digues, digues. No tenia a dir que la gran guanyadora d'aquest any no és una pel·lícula ni de por, ni de sincreticció, i dubto que sigui fantàstica. Però és una bona pel·lícula. Estem parlant de Sisu. Sí, exacte. És finlandesa, no? Si no tinc malentès. Sí, sí, sí. És una pel·lícula ambienta de la Segona Guerra Mundial de quan els nazis estaven allà a l'apò, i tot això. És una pel·lícula d'acció com la del 580 fetes per Schwarzenegger. O sigui, és un home que és el Sisu. Bueno, no es diu Sisu. Sisu és una paraula que significa quan tu has perdut... No sé, no té traducció literal, és una paraula finesa, que és quan tu has perdut la transferència i tal com que treus forces de... de no n'hi ha, i vas a saco, no?, i no t'importa res, i ho destrosses tot. Doncs això és Sisu. És un home que ell sol s'enfronta a tot un batalló dels nazis allà a l'apò, i ell està buscant or, troba or, i ell vol l'emportar secretor a aquest or, es creua sense voler en un batalló de nazis, i, òbviament, li volen treure l'or, i aleshores ell, com que li treuen, es vol revanjar i el vol recuperar. I tota la pel·lícula és ell empatant els nazis o els nazis empatxant-ho a ell. És una pel·lícula d'acció molt sangnant, o sigui, amb moltes explosions, esmembraments, la gent va aplaudir molt i tal, però ni és de por. O sigui, ara pot dir que potser és fantàstica, perquè ell sembla que sigui mortal. Però, saps la pel·lícula aquestes dels forces negres 80? Sí, que no li passa mai re, sí. Rep per tot arreu i segueix igual. Sí que li passen coses, li foten trets i tal, però, bueno, si... Ara agafa un ferro i ficar sol com si fos una grapa, doncs ell s'alfica. Primer és auxilis. Sí, és una pel·lícula molt divertida, molt entretinguda, és molt violenta, molt de sang, moltes explosions i tal. I, bueno, jo la vaig disfrutar bastant, i el públic va disfrutar bastant. Va haver-hi una mica de polèmica, quan li van donar el premi, perquè fins al dia de l'entrega només s'havia exhibit a la sala altra muntana, que és una sala petita, que és gairebé com una sala de premsa, que no la va veure molta gent, i després un passe a la sala gran de l'auditori, però entre setmana a l'una de la matinada. Ostres. Per tant, no hi havia massa gent que l'hagués vist, imagino. I poca gent més. De fet, el públic, en general, quan deien, quina gaunat sí, aquesta quina peli és. Ah, no es coneixia massa, no? La gent comentava pel carrer, que no la sabia, o sigui, no la havien vista. Però va coincidir, perquè ja estava programat així, que el mateix dia dels premis a la nit, que és quan jo la vaig veure, al dissabte a la nit, tenia un altre passe a la sala del retiro, que és com el cinema clàssic d'allà de tota la vida. Aquesta sessió sí que es va escoltar, i la gent que va tenir sort per comprar, el que ja la tenia a comprar, va poder veure la millor pel·lícula, que també va guanyar millor actor, que aquest premi, jo sí que crec, que no es m'ha rescut, o sigui, el personatge, i l'actor tenen molt de carisma i tal, però és un personatge que no parla en tota la pel·lícula, que no fa res més, que mata gent, i bueno, jo què sé. També va guanyar millor fotografia, que no està malament, i jo van de sonora, que és un premi que tampoc fixa gaire, perquè està bé la banda sonora, però tampoc és que he d'estar aquí per això. Per tant, la millor pel·lícula del festival de Sitges, que és aquesta que comentàvem de Halmar i Helander, s'hi surt, no ha estat vista o coneguda potser pel públic, no? Exacte. La gent la descobrirà després dels premis i la descobreix, i apareix una pel·lícula que no és que sigui fantàstica, però bueno, això no és problema del jurat, és problema dels seleccionadors del festival, que si l'han posat al secció oficial, el jurat té dret a donar els premis que vulgui, no? Però sí, sí, es podria discutir i debatre sobre si té molt sentit que sí s'ho estigui a secció oficial, però bueno, que això l'apel·li molt, molt disfrutable, molt trantiguda, i jo la recomano, però no per passar por ni per res. Més fantàstic, està clar. Perquè deies, portes més de 20 anys o gairebé 20 anys, Sergi, assistint al festival de Sitges tant com a públic, com després acreditat també, com a premsa, etcètera, etcètera, clar, són 20 anys, també han canviat molt el festival de Sitges, t'han anat a preguntar com has viscut aquest any respecte a altres edicions? Eh... Bueno, jo crec que el festival està en la direcció correcta, o sigui, o ja està posicionat correctament, o sigui, és un cinema fantàstic en el sentit més ampli de la paraula. Sí que és cert que a la dècada dels 2000, principis dels 2000 o finals dels 90, quan estava l'Àlex Burina i després no sé si era el Ropvilles, no sé qui va ser després el director del festival, va venir una època que van fer tota una secció paral·lela que era... que no tenia res a veure amb el fantàstic, o sigui, hi havia comèdies, pel·lícules alburial, en coses d'aquestes, i també es donava com un premi en aquella secció que no tenia... era per obrir-se a tots els públics. I es va desvirtuar una miqueta el festival, però ja fa temps... Que s'ha tornat a centrar... Sí, de fet, s'havia tret, la paraula fantàstic s'havia tret, i la Sitges Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Sí. Va tornar a ficar la paraula fantàstic. Sí. Va treure aquesta secció que no se'n tenia, que feia ja Sitges, alburial... Per obrir-se a altres públics. No imagino que clar, si t'estàs tancant en un festival de fantàstic o de terror, no hi ha cap massa. A més d'un, potser li fa por, buialent. Això ja. La curiositat és que Sitges, els festivals que més èxit de públic té, ja no a Espanya, sinó a tot el món. Tu vas a la Festival de Màlag, a la Festival de Sant Sebastià. Hi ha públic i tal, però no estan les sessions i el poble tan avarrutat com està Sitges. Hi ha un festival de cinema que s'estan morint, els més grans, no. Però sí, sí, sí. Sitges té molt bona salut, i jo espero que la mantinguin durant molt de temps. Sí, sí. 55 anys, no? 55 edicions. És un bon... és un bon vegatge. I com és exactament cert, si tu que hi has anat tantes vegades arribar, doncs, tot el que comporta per agradar-te premsa, per anar a la sala, per arribar a les sales, per tenir aquest programa, escollir les pel·lícules, és a dir, tota aquesta organització. Clar, hi ha molta gent, per allà, imagino, la gent per tot arreu, gent de premsa, gent de... com s'organitza, com t'organitzes, a l'hora d'arribar allà, dir-la, aniré a veure aquesta sala. Això també ha canviat molt, moltíssim, des de fa... 3 o 4 anys, sí, abans, cada dia, o sigui, el dia d'abans de tu anar al cinema, t'havies de xecar a les 7 del matí, a intentar aconseguir les entrades pel dia següent. Si tu havies de posar el despertador a les 7, 5 del matí, eh... i barallar-te ja online, jo què sé, amb tota la gent de premsa, a intentar aconseguir algunes de les invitacions per veure les pel·lícules que tu volies del dia següent. Abans d'això, de l'online, seria fer-ho mateix, però aviat, en personalment, a fer cua a les 10 del matí, a una suficina, i tothom seria de cinema, i sortiria ja corrents cap a la cua per intentar agafar les entrades del dia següent. Ara tot això ja ha canviat, ja no t'has de posar el despertador ni res, i no hi ha un dia, abans que comença el festival, hi ha un dia que havia, mira, jo què sé, el 26 de setembre, a la 11 del matí, s'obrirà l'accés a la substitut d'entrades. Tu tothom es connecta ja, la web PETA, perquè PETA, eh... i res, o sigui, tu tens unes limitacions, segons la teva acreditació, perquè hi ha indústria, hi ha premsa, també hi ha dos tipus, tu tens 40 invitacions, 50 per tot el festival, i tu tens allà totes les sessions, totes les cinemes i tal, tu has d'anar triant i agafant, abans de que s'esgotin, i a nosaltres tu, quan arriba el festival, tu ja saps totes les pel·lícules que veuràs, quins moments tindràs lliures i tot això. També durant el festival tu pots canviar d'opinió, o el que sigui, tu pots cancel·lar alguna entrada i canviar-te-la per un altre o cancel·lar-la i no recuperar-la, però tens com un marge per cancel·lar entrades, perquè una altra persona pugui gaudir d'ella i tot això. El tema d'entrada està molt ben aconseguit i ha millorat molt en tots aquests anys. Clar, s'han digitalitzat. I, a l'hora, per exemple, de contactar amb actors, actrius, directors, de quina facilitat teniu de poder accedir amb ell per fer entrevistes cròniques? Sí. El festival, per un cantó, et dona el llibre de festival que està en tots els contactes amb productors, distribuidors i tot això, i, a part, et dona tot un llistat de telèfon sovament amb la gent que va personalment al festival per si vols fer alguna entrevista en directe o en directe, o gravar-la allà, però en persona, com si diguéssim. Però directors i... Actrius sí, sí, si tu vulguis. A part, les pròpies distribuidores, com que tenen, si se suposo que si passa correus i tal, també en correus, en pla. Mira, també et volen convendre la pel·lícula per si no tens l'entrada del que sigui. Sí, també. Per això, en aquests dies, si voles una entrevista, si vols un secret, et puc passar un menjar per veure-la on l'any si no pots anar aquell dia. Ah, mira. També et posen facilitat, clar. També està cert que si ets d'un mitjà de comunicació, no molt conegut, o per exemple... una ràdio municipal com la de la ràdio de... Personatges molt famosos perquè van avançar, és la Vanguardia, el Periódico, TV3... La llei del més gran, sí, sí, està clar. Està clar, està clar. Sí, però, igualment, tens accés a aquestes persones. També hi ha espais dins de l'hotel del Malià, que és on està l'auditori, hi ha com uns jardins, que ja també hi ha protocols i tal, i fan com esdeveniments que tu pots estar allà amb els actors, els directors, si pots preguntar alguna cosa, però potser no fer tota una entrevista allà a la mitjora, perquè ja tenen coblesora reservades. Però, bueno, sí que el festival posa totes les facilitats perquè tu puguis entrevistar si vols entrevistar alguna persona. Per tant, t'hi has sentit còmode, eh? És a dir, un festival que cuida una mica també, les persones que també hi van a treballar, no només a Gaudí. Sí, sí, em sento sempre molt còmode en la Festival de Sitges, és el meu festival, ja et dic, a més de 20 anys, 20 perint, i sí, sí, és molt còmode per mi, me'l conec perfectament, sé com n'ha d'un jo com l'altre, les braçeres per estar al dia a temps, sí, sí, és el meu festival. Clar, i allotjament també, t'acabes dormint allà o acabes anant i tornant per visualitzar pel·lícules? Dormia, dormia ja. Això no ho paga el festival, eh? Clar, no va dir, això entenc que és que la butxaca de cadascú, no, ja? Sí, bueno, vaig compartir apartament amb altres acreditats, que també conec, que també venen cada any i tal, i entre quatre vam jugar un apartament, i sí, m'està allà els dos dies. Molt bé, força bé, no? És a dir, quines jornades? Sí, sí, que la pensa que molts dies a les 8 i quart del matí ja estàvem veient la primera pel·lícula. I això deuen una pel·lícula a terrores 8 i quart del matí amb el cafè aquí al mig, a la Sòfac? Com s'enten? Sí, és curiós, de fet, he tingut una metoda fa molts anys, perquè sempre el primer dia, el dijous, el matí, a la sessió de les 8, o vull dir alguna cosa, a l'auditori només van escoles infantils que es posen com una sessió especial per ells, en alguna pel·lícula d'animació, alguna pel·lícula que sigui com més familiar i tal, exclusiva per les escoles de primària de Sitges. I l'averi, un any, que jo anava a la sessió de Després, que era una pel·lícula que ja sabia que era súper violenta, súper bèstia, súper tal, i no va ser al revés, perdona, el primer anava amb nosaltres, una sessió súper bèstia i tal, i quan vam sortir, estaven les escoles fent cua per entrar al cinema, i sortim d'aquesta pel·lícula, que és com sortida el Matadero, de l'esbuxador, i veure ja cua de nens de 8 o 10 anys per entrar al cinema, i ja s'hòstia, venen aquí, els matin a tots, però... Sí, sí, el tema de les sessions, i tal, a les 8... És curiós, perquè, normalment, o mentalment, quan algú va veure una pel·lícula, el moment és tard o nit, i sobretot si són de terror, es diu, mira, les 10 del matí, em ficaré a veure una pel·lícula de terror, mentalment també és diferent, perquè surts i és de dia, no és com en el cinema a la nit. Sí, sí, no hi ha part... La percepció és diferent, clar. Sí, i cada vegada se posen pel·lícules, que són molt bones, però són molt denses per les 8 del matí, fins als ossos, no? És una història d'amor entre dues persones, que són caníbals, però és més un drama romàntic, en moments de sigores, i tal, però és més... És del director de Call Me Your Name, és un autor i un director bastant conegut, bastant renombrat, que guanya molts premis, i tal. No és una pel·li de por, però és més un drama... Un animalisme... Sí, sí, sí. A les 9 del matí, veient allà com s'estaven menjant, no sé... Quin gust, eh? Mentre es decidien si s'anaven junts o no, saps? Potser no és l'hora. Aquesta és la pel·lícula, tu, de Bone, aquesta, amb la Lili Còlins, i el Quino Ribs. No, no, no. Bon sonó. Ah, val, és un altre. D'altima ti Xamanet, este, com es diu, i una altra noia, que ara no recordo com... És el segon nom. La Taylor Russell, no? Potser? Sí, el Timo Teixalamet, sí. Exacte. Bon sonó. A mi la pel·li em va agradar molt. Ja et dic... Potser no és l'hora. Tenia jo més ganes aquí, potser, també. No, clar, clar, m'agradé, una bebra com es mengen cossos a les 8 del matí, clar, això. Difficil, eh? Difficil ètics. Abans de marxar, no em volia deixar res, perquè volíem fer una mica la crònica de les teves aventures al Festival de Sitges, d'edicions enanti, gairebé, perquè em portes 55 i portes uns 20 anys enant. Déu-n'hi-do, al final seràs dels més veterans, d'assistir en aquest festival. Sí, jo crec que porto com 25 anys, o així. Jo crec que el 96 o el 97 vaig començar a anar com a públic. T'hauran de fer una mansió especial, no? Mansió especial del públic més reincident i, no, més veteran. Sí, sí. Escolta, doncs t'agraïm que ens hagis fet aquesta petita crònica destacant pel·lícules com dèiem, no? Aquesta Irati, Sisu i Pearl, entre altres, o Get Bones and Alls, si algú té ganes de veure com es mengen entre ells, que no sigles 8 del matí, no? Recomanem que sigui una altra hora? Sí, sí. També destaca aquesta l'edició del cinema espanyol, o sigui, aquest any el cinema espanyol ha achacat Sitges meravellosament. Hi ha un munt de pel·lícules que s'aniran estrenant, tardita que ja s'ha estrenat, que va guanyar el matí d'endor, els vestes de Rodrigo Sorogoy, en què és impressionant, la piedat d'Eduardo Casanova, que és molt arriscada per molt bona, Venus de Balagrel, superdivertida, Unicorn Wars, que és una pel·lícula d'animació, una batalla amor entre ossos amorosos i unicorns, o sigui, és una locura de pel·lícula d'animació. Mantícora de Carlos Bermud, que també està superbé, moltes pel·lícules, que s'asumen també a Irati, un munt de pel·lícules espanyoles, molt bones, que suposo que s'aniran estrenant, que s'aniran estrenant, que suposo que s'aniran estrenant, i que no es podeu perdre. Doncs les apuntem, Sergi, moltes gràcies, t'agraïm aquesta connexió directa, que tu també estàs treballant, ara, per tant, gràcies per dedicar-nos a aquesta estoneta i per parlar d'aquest Festival de Sitges amb la cinquena, ja t'ho iré bé, jo també, cincuenta-cinquena edició del festival, l'edició número cincuenta-cinc, mira, acabem més ràpid. Sergi Arrada, moltes gràcies, que vagi molt bé i visc al cinema de Terror i Fantàstic. Moltes gràcies. Sí, l'art de vida, l'art de vida. Això mateix, l'art de vida, aquest cinema. Un abraçada, un dia, Sergi. Moltes gràcies.