Entrevista a Javi Jiménez i Carles Fernández, Companyia Mare Meva - 20/10/2022

L'1 quinta. I l'altre. I l'altre. I l'altre. I l'altre. I l'altre. I l'altre. I l'altre. I l'altre. I l'altre. L'altre. Votem anir aquí amb nosaltres a dos trossos de actors que formen part de la companyia Maramheva a qui ha establert-te i s'enjust, que són una companyia formada per joves, nois i noies, amb un petit grupet que a poc a poc van fer el seu forat en el món de l'espectacle, d'aquí de Sant Just, ens han delictat amb algunes propostes, segurament ho sonaran, començant per la mama mia a la façana de Can Ginestar, passant per Nadal, que també ens van oferir un musical, i passant per la Xipi, i potser me'n deixo alguna, però, si us heu perdut alguna vegada, torneu a tenir una oportunitat de veure'ls en un especial mar-a-mé-va-hits que tindrà lloc aquest cap de setmana, en plenes festes de tardor, de fet, podríem dir a Carles i Javi, bon dia. Hola, bon dia. Podríem dir que us l'estraneu, estremeu aquest musical a les noves millors nits les festes de tardor, que és el Lisabta 22 de d'octubre, King of Odds. The shopping night, no? La nit de Sant Just al carrer. Exacte, sí senyor. Benvinguts als dos, Carles, Fernández i Javi Jiménez, escolteu per aquells que no us coneixen massa, o que no ubiquen a la companyia, fem-nos 5 cèntims, de qui sou, què feu, qui hi ha al capdavant, com ho gestioneu, com creueu les peces i les obres. Ostres, doncs ara, justament hi ha hagut alguns canvis a la companyia, ara tindríem, dins de l'associació de Maraméva, tindríem a la Fomador, al Capdavant, a la Gala Tordera també, a la vicepresidència, i a la Lisabet Gine i la Maritxell Gine, a Serrataria i Tresuraria, i després als espectacles, per això van una mica part, perquè cada espectacle hi ha gent que s'ho farés per dirigir, per actuar, per fer arranjaments, etcètera. Sí, que no són composicions fixes, és a dir, que podeu moure, no? Exacte. Perquè crec que en aquest cas, Javi, la direcció passa per tu, per aquest Maraméva Hits, estàs tu al capdavant. Passar per mi i per l'Emma Plaza. Exacte, exacte. Que suposo dirigir també aquest Maraméva Hits, perquè imagino que són els Hits que heu fet fins ara, però suposo que jo l'entendem més de nous, no ho sé, que ens ha fet poc i més clar. No, de moment no hi ha nous. Estem a l'espera de decidir què farem a la primavera, també. Però, bueno, ha sigut un repte, perquè tant l'Emma com jo som unos novatos, o sigui que, bueno... Home, teniu, hi ha una certa espalguència. Bueno, sí, com actors, ella i jo, sí, però com a directors, no. Doncs, bueno... Primeres, vegades que toqueu direcció d'una obra, una peça. Sí, sí, sí. Però, bueno, a l'aventura. Sí, sí. Ha sortit bé, Carles, tu que has d'estar, fins a la direcció del Javi de l'Emma. Sí, sí. Bueno, hi ha hagut de tot, però sí, vull dir, sortirà i encara ens queda una setmana a tope, per presentar-ho aquesta vegada. Però ho teniu ja fet, m'imagino, o sí? Sí, sí, està fet, està fet. Falta uns minutets d'ecucció. Val, i falta el punt aquell de Bakery, de Justa del Forn. Veurem en definitiva, així es diu la obra, del musical, que digui, Mare meva Hits. Principalment, els Hits de Mare meva, de les obres representades ja aquí a anteriorment, és en Just. Sí, és un concert recopilatori dels grans Hits que nosaltres hem cregut al llarg del primer any de la companyia. Val, que poden passar des de Mare meva, quin Nadal. Mare meva, quin Nadal. Mamamia, la primera i la segona nit del Xipi. I Mare meva, quin talent. Ah, cert, la de festa major, l'aquest estiu, que va ser tot un èxit. Hi ha un testet d'una mica de tot. Val? Sí. Hi ha una mica, perquè potser la gent, algun tema dirà, ah, i aquest no hi és, però clar, hi ha gent que no han pogut participar. Sí. I bueno, hem hagut de... De la companyia, vols dir? Sí, hem hagut de fer més i menys amb els temes que podíem incloure, hi ha gent que canta temes que potser no eren seus. Exacte. Però això també ha obert noves possibilitats de gent que no havia cantat mai junta, per exemple, Javi Gala, no havien cantat mai junts. Quan fa que us coneixeu? Clar, jo la Gala la conec des de fa 6, 7 anys, una cosa així, i és el primer cop que fem un duet juntes. Val. El primer cop a la vida, o sigui, ell ha cantat, jo ha cantat. O sigui, no, no, de veritat, no hem cantat res, ni fora de la companyia, no hem fet un duet. Res, trist, ha sigut com... Bueno, mira, quina porta ha obert Mara meva Hits per poder cantar ella i jo. Totalment, no? Sí, sí. Per tant, la gent que hagi vist les anteriors, pot venir igualment a veure aquesta. Clar. Vull dir, no, no és allò de... No es repetir, no?, en el fons. És el milloret de cada testet. I hi ha enarranjaments nous, veus noves, poses en escena noves, però sí que és la recopilació, però molt toc, una mica diferent. És un format concert, al final. Sí, però un format molt, és a dir, estil musical, eh? Sí. Veiem-vos com musical. Sí, o sigui, no deixa de tenir un punt d'interpretació, però no deixa de ser un concert traumatitzat, diguem-ne. Un concert traumatitzat, que seria això, musical, no? Sí, sí. Una peça musicala, no? Sí, sí. Clar, perquè vosaltres dos també sou guionistes del Mara meva Hits. Exacte. O si estrenàveu, com a tal, o ja ho havíeu fet anteriors? No. Bueno, a Mara meva quin talent vam també treballar plegats. Ell va fer bastant d'aquí, jo vaig estar ajudant, i potser ara també... Tots feu de tot, eh? Sí. Una mica. L'ho hem plegat. Sí, sí. Sobretot pocs i ben avinguts, perquè ara mateix amb les persones que heu anat dient, sou sí, 7, 8 persones a l'acompanyat. 10. 10, 10. En aquest projecte participem 7. Val? Sí. Però que hi hagi una acompanya, doncs 10. Sí. Entre... Màxim 10. Màxim 10. Sí, màxim 10. Van i venen, però màxim 10. Sí, sí. I de quina manera us organitzeu? Perquè clar, això, fins on jo sé, ho destineu a hores extras vostres de la vostra vida, no? És a dir, no és una feina com a tal, no? T'ho dic, imagino que a la llarga us agradaria que ho fos. En algun... Sí, estaria superbé. No, no. Seria idílic. Però clar, traieu temps del vostre temps. Sí, exacte. Per, per unir-vos i trobar-vos, no? I discutir, provar i... Vull dir, quant temps fa que porteu amb aquesta idea al cap? Amb mare meva hits? Sí. Doncs no gaire, perquè... No gaire. No, no, no. Se'ns va oferir la... Bueno, dona i empresa. Sí. Estem molt agraïts de que ens hagi donat l'oportunitat de tornar a participar a la shopping night. Ens va dir que... Bueno, que si podíem participar en un altre cop, i llavors vam mirar què podíem fer, que fos assequible, que podíem participar al màxim de gent, perquè és veritat que durant el curs, sí que l'estiu potser és més fàcil que ens ajuntem, quan fem musicals de l'estiu, però durant el curs la gent va més liada, i és més complicat. Llavors, volem fer alguna cosa que sigui bastant fàcil de... fàcil entre cometes. Sí, sí. De do a terme. De fàcil no té res, no? Clar, al final sempre t'acabes complicant la vida, i sempre hem de desfer més del que pactes al principi. O idees, que sorgeixen. Podríem fer això i... Totalment. I algunes es fan i altres no. Però... Clar, clar. Però bueno, el ser recopilació i coses que ja hem fet, la majoria de gent ja s'ho sap. Sí. I amb això ja guanyes molt de temps de sàjus i de planificació. Teniu també un bagatge, vosaltres. Teniu un cert rodatge. Almenys aquí a Sant Just, també. Sí, sí. Coneixeu també espais, de fet repetiu la zona del Xipi, un altre que hem passat, no? Sí. A la passada en Toni Malaret. Sí. L'espai ja... No, sí. Per nosaltres també. Ho sentiu caliu, sí, no? I és un format similar al final, perquè el Xipi, la primera vegada que vam fer el Xipi, també era així, molt concert dramatitzat. Sí. Amb taules, de fet. Sí, crec que aquest any no hi ha taules, per això. No hi ha taules. Sí, que cadires... Sí, ara ha format cabaret, no? Clar. Com si fos, realment, un entorn, un algú, no? La gent prenen una cosa, veure un algú... Aquest any no hi hauran per això. És a dir, format botaca, o cadires. Sí, cadires, estem parlant de 150 cadires, crec que ens ha començat... Cada passi, eh? Que són dos. Sí, són dos passis. I bueno, després la gent que pot haver de peu, també parla, perquè al final el seu espai obert, tot on pot venir... O sigui, aquesta cançó em sona, vingui, la ballo, no? Directament. Amb dona i empresa, no sé si heu tingut, diguéssim, un contacte directe a l'hora d'organitzar això, o simplement ha estat el fet d'anar a fer coincidir aquests dos actes, igual que l'hem passat, en un espai conjunt, com és la plaça de Malaret, que ells tenen la barra, i vosaltres hi feu aquests dos passis. O heu tingut, diguéssim, diala cartística, em refereixo. Dialar-te, en aquest cas, l'ha portat més l'Emma, que és la que ha estat en contacte amb la Marta, la dona i empresa. La Marta i Malaret. Sí. I són elles dos les que han estat parlant de tot el tema més artístic i tota la posada en escena. O sigui, és en aquest cas. Però el que veus és que dona i empresa ens deixa molta llibertat. Sí. Confia, confia. Confia molt. Confia molt. Sí, sí. Volia preguntar per això, perquè sé que elles... Estan contentíssimes. Que guai. Nosaltres també. Sí, té de bé. Estan molt contentes. I, a més, que es crea un ambient i entra la música, i, a més, que ells tenen la barra. Però, en vegudes, també, vosaltres esteu parlant animant el cotarro. I, a més, no, una, no, dues vegades. Sí. I esperem que siguin més. Sí. Com poden estar matres per a què poden seguir vivint. Clar, clar, clar. Quant dura, més o menys, el passi? El que de passi dura un... Aproximadament uns 40 minuts. No dura 42, com a molt, si se llargués la cosa, però... 3,4 d'hora. Sí, 3,4 d'hora, menys, de fet. I els dos són seguits? Teniu pausa, no? Tenim una petita pausa. Vull tenir 9,5? Sí. Vull tenir 9,5, per tant, estem parlant de mig hora, 3,4 de pausa, per poder agafar aire i tornar-hi. Un refrigeri, sí. Heu d'anar a la barra de dona i empresa, no? O que vinguin elles. Una aigua, després ja veurem. Sí, després ja veurem. Clar, clar. Perquè, entre funcions, no és bona idea, a fer-ne un refrigeri. No, bueno, exacte. Una clara, una clara. Una clara, bueno, va. Una gran cosa, no? Sí, perquè el Xipi va ser bastant graciós, perquè entre migna va bé, perquè t'havia etxampant i es va acabar l'aigua, de fet, i vam parlar veu. Va, ho veu. Ah, jo vaig veure. Parleu amb propietat, el Javi no va veure. Jo vaig veure. Perquè l'aigua es va quedar... No es va anotar res, eh? Es va acabar l'aigua i només havia etxampant. Llavors... Què remedio? Per la gola, alguna cosa que passés... Però afonar a part de performance. Clar, clar, clar. Sí, sí. És com que també el Xipi també fumava... Exacte. Erba de pastor. Erba de pastor? Sí, sí, sí, sí. Excepte l'Emma, que l'Emma sí que fumava de veritat. Però perquè ja és fumadora. Sí, ja és fumadora, ja és fumadora. Erba de pastor. Sí, sí, sí. D'una arbolisteria. Sí. Se suposa que són erbes que per teatre van bé, però bé, jo prefereixo no fumar res, eh? Tipo veu. És a dir, per la veu, pels nervis... És un... És com el tabac de teatre, diguem-ne. Tabac de teatre. El concepte. Sí, és com que per escenes i tal, per no la gent que no fuma, doncs, i que no es faci mal la veu i tal, doncs es fuma erba de pastor. És com va por. Bueno, va por, no? No, és una erba, erba, són erbes. Al final, jo que ho vaig fumar i no fumar mai, és com un tabac que té un sabor a una cosa diferent. Però és possible que no casqui tant la gola, però... Igualment no m'agrada gaire fumar. Segur que et fa menys mal que el tabac, la nicotina, l'alquiterall, tot el que porta això. Perquè això, a final, és un segur. Sempre m'agrada curiositat en aquests moments en què un actor no fuma i ha de fumar. Quins rotllo, per vosaltres, no? Sí. A mi m'agrada aquest aspecte de dir, home, el tabac. Si tu has de dir que no a la vida el tabac... Al final, quan ets actor, has de fer tantes coses que no fas normalment amb els personatges que a fumar potser és de les que mengen. Sí, sí, sí. Has de dir, mira, l'accepto, no? Rapidíssimament. Sí, sí, sí. Clar, clar, és el de vens. Paral·lelament, em va acompanyar els fills i tot aquests obres que heu anat fent i que esperem que et siguin més, perquè per la veu sembla que va més, no? Sí. Sí, seguirà. Estem cuinant alguna cosa per de cara primavera. Sí, sí. Va, us vull aquí, eh? Us vull aquí, explicant-ho. Ah, i tant, home... Però us anà preguntant per les vostres carreras professionals, personals, perquè, clar, com deia això, li traieu temps de la vostra vida, dels vostres estudis, no? Però, a part d'això, esteu ubicats, esteu centrats en el món... No sé si teatre, cinema, audiovisuals... No ho sé. Doncs mira, jo estic estudiant a Aules, una escola de teatre musical. Sí. Estic a tercer, i en el meu cas, jo tinc moltes ganes de començar la meva carrera professional com a actor de musical cantant ballerí. I, bueno, doncs per mi, mare meva és una opció com per començar per allà. Totalment. Home, ho és? No sé si hi ha molts de teatre classe que tenen també una companyia. Sí, sí, clar, cadascú... O sigui, molta gent té... Sí, com el seu... No sóc t'esplugues, però cadascú té com... El seu barri ho aproften, molts tenen companyies, on fan bolos com nosaltres, o moltes coses així, com per les festes majors i tal. Val. O sigui, per mi és una bona opció com per tenir un lloc on poder mostrar el meu art, diguem-ne. Totalment. I el Carles? Sí, el Carles no estudia teatre musical. El Carles... No s'ha obligat ràpid, tampoc. Potser, d'ara, companyia és el que està més apartat d'aquest món, perquè jo vaig estudiar biologia, i ara soc profe d'institut. Uau, uau. I és veritat que aquest any a més m'estic preparant les oposicions, i llavors anava molt cur de temps, i per això tampoc m'he pogut involucrar tant com m'hagués agradat amb aquest projecte, perquè sí que venia de dirigir malament a quin talent, perquè tenia més temps, però ara va ser com... Jo necessito fer un parón, centrar-me també en la part de profe, que al final t'emportes molta feina a casa, i és temps. De fet, abans de venir aquí estava corregint, vull dir que és com no pares. Corregint exàmens. Has... has... has... Sí, sí. Saps què passa? Que sempre m'acabo involucrant més del que... del que dic, perquè no... no sé, no... No podré provocar-ho fent, no? Sí, sí, sí. No, això no ho faré, i després... Bueno, va, anem a fer el que jo. Vinga, va, anem a fer els carals. Sí, sí. I, a més, teniu un grup ben avingut, també, dins de Mara meva, no? Això també es nota a les obres, a l'escenari, es nota a la bona sintonia que teniu entre vosaltres. Vull dir, tots els canvis que heu patit, dins d'interiorment, o... Dins de la companyia, no personalment, sinó dins de la companyia, o canvis de posicions. Jo crec que això es nota també al público, veu quan està sentat, no?, està sabut, i, ostres, flueix, no?, i potser parlo primera persona, però és a dir, amb títol personal. Home, si ens veieu per Sant Just, que sempre anem... S'ho t'ajunta, sí. Exacte. La gent es reconeix perquè veu com... tota la companyia de cops, fa el carrer. Ens va passar les festes de sants, ha fet. També? Sí, estàvem... estàvem tu i jo, de fet, i ja estàvem parlant, i de copé, una noia diuen... Vosaltres sou de Sant Just, veritat. Vosaltres vau fer Mara meva, no? Sou de Mara meva, que és la companyia, veritat, nosaltres. Sí, sí som. Això, Barcelona? Sí, sí. A mi em va passar també amb la Daniela i el Gerard, un cop en una discoteca, també de Barcelona. Vull dir, és com que... trobar gent de Can Xavi i és com, hòstia, mira, sou vosaltres. Sou vosaltres demà a mi? Sí, sí, som. Ui, a part que us reconeixen, perquè Déu n'hi do també, les robes, els maquillatges, els parrukers, tot el que... Bueno, hi ha canys, per exemple, estan bastant separats del públic, perquè allà els balcons hi havia gent que potser ni... ni ens veia la cara. Clar, clar, no, a la resta sí que eren, potser, més a prop del públic, el de la Taneu, el Xipi, el Carrer, el de Nadal, però sí que cerca el de Gengina està quedado lluny. Sí, bastant. Sí, sí. Quin gran musical ara que m'ha vingut el cap, eh? Saps que, justament, ahir... Anàvem parlant que em va sortir a Instagram com el Recuerdo, no?, de que ara, ahir, fa un any, que vam fer el passe de Tardó, la segona tanda de Mama Mia, que és fort. Sí, sí, moltíssims. Era veure les fotos, els vídeos i tal, i pensar, hostis, que tot va començar aquí al final. Sí, sí, totalment. L'edició Estiu Festa Majorga, després, et va repetir a Festa de Tardó, que també vau fer full out, no? Full booking, sold out, allà bé. I per mi va ser millor, el de Tardó i tot. Sí? Molt millor. A nivell del segon, vostre. A nivell de que estàvem tots mitrefredats, no?, però a nivell de que al final portàvem... No, no, no, és que estàvem mitrefredats, ja sobre el moment, per exemple, quan el Carles cantava... Sí, sí. Clar, la resta havíem de sortir amb anyador. Clar, això era molt... Terrible, això va ser una experiència de Tardó. Estiu molt bé, Tardó? El següent pare es posaves una... una amalla d'aquesta col·lopell. Casi la rebequís. Una cosa així, com un eoprero, però col·lopell, no?, tipo, clar, igual, desmareix una mica la vestimenta. Clar, és que vam adaptar alguns vestuaris, però, per exemple, dels banyadors no podries adaptar per anyador. No, no, no. Havíem de palmar, sí, o sigui, jo a mi més igual, perquè estava al balcó amb la meva camisa. Són tranquil·letes. Javi no li va donar igual. Javi el banyador va dir, bueno... O sigui, llavors, ho he passat tots per una grip, o alguns angustiparets me'l cauran. Alguns van venir després. Alguna gent estava molt malalta. Sí, molt malalta. La Daniela, l'Emma i jo, estan bastant futbol. Em sona que la Daniela està bastant tocada. Sí, sí, sí, sí. Però mira, tu ja no es va notar, pues perfecte. No, és que... vaja, no? És que la que és bona. Exacte. És bona, per detall, per fora, i tant. Sí, sí, que ho és. Fem el recordatori d'aquest dissabte 22 d'octubre, amb aquests dos passis, 8 i 2 quarts de 10, 8 i 2 quarts de 10, no cal apuntar-se, ja no es treparen poca Covid. Ja no, ara és molt millor. Ara venc si vols, i si no, també venc. Exacte. I si fas el periodit i t'hi vols quedar, també ho pots fer, no? Sí. No sé si al final hi ha moment de txacar-se i ballar, no sé si és... o si es pot dir... O sigui, implicació del públic, per dir-ho en formes. Hi ha moments en què es pot ballar. I si la gent es vol txacar i ballar, endavant. Encara més, no? Pots cantar, passa-t'ho millor que mai. Apa a tu! És la gràcia, no? Una mica la intenció, no? Sí. A veure que també hi ha moments de... És una nit de xerinola. Hi ha una mica de tot, hi ha moments així més intensos, així més de festa, més cabretteros, més tal... Però sortiran ballant, i cantant. Clar, sí. És la idea. Escolteu, Javi i Carles, moltes gràcies per venir fins aquí, explicant-nos una mica més d'aquesta companyia de la obra de Mare meva Hits, que esperem que no s'aturi aquí, perquè ja sabem que són en campanes cap a la primavera. Sónen. Sónen, eh? Sense poder dir res, eh? No podem dir res. No hi ha res lligat. Hi ha coses sobre la taula. No, no, no. Per en Storming, no? Per en Storming estem a punt de tancar coses, però com que no s'ha tancat res... Volem acabar primer Hits i llavors ja començàvem. Un cop acabat, nous melons, perquè si no... Sí, si solapen les coses... No intentaré obrir jo el meló aquí, d'acord. Ja vindrem! Potser el meló encara no està... No està ni enllestit, no? Com per obrir-lo. Exacte. Doncs pregno, te prego. Ens trobem a trucar i parlem vosaltres perquè passeu per aquí, a aquestes temes de mana meva, però que la gent hi vagi, que us vegi, que gaudessi de la música de l'espectacle, que us conegui, si volen, també, no? És una bonica carta de presentació de la nostra companyia, si algú no ens coneix, que ens vingui a veure, i si algú ens coneix, millor, perquè totes les cançons li sonaran. Exacte. I sonar-les, us saludaran pel carrer. La gent guapa que canta bé, i fent un espectacle de les lleones. Que m'has fet oferir, nada. Carles, Javi, moltíssimes gràcies. Ens veiem molt aviat, que vagi molt bé el musical, ens hi veiem, perquè hi seré, obviament, i ens trobem a veure la misora. Molts èxits amb la meva companyia. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.