Entrevista a Fina Solé i Sandra Molina, artistes - 21/10/2022

U, my baby, u, my baby. Entrem en aquesta segona hora del programa, ara que ha marcat rellotge 15 minuts que passen de les 11 a un quart de 12. I anem a parlar d'exposicions d'art, perquè, precisament, ahir al cell de Can Xines estava acollint una nova exposició, que estarà fins al pròxim 26 de novembre, sota el nom de Madita Rani i a càrrec de Fina Soler i Sandra Molina. Avui tenim una entrevista de nou híbrida, perquè tenim nosaltres a la Fina Soler a l'estudi, que la saludem. Fina, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Bon dia, gràcies per venir fins aquí fins la misura. I tenim el telèfon a la Sandra Molina. Sandra, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Bon dia, Sandra. Doncs us tenim les dues en format híbrid, però gràcies també per participar-hi, per passar per aquí per la misura. Enhorabona també per l'exposició, les dues, Sandra i Fina. Moltes gràcies. Una exposició molt delicada, amb uns colors molt macos, amb uns elements vegetals també molt delicats. I no sé per qui començar de les dues, per preguntar-vos què és el que la gent trobarà en aquesta exposició, què és el missatge que vosaltres voleu enviar a l'hora de presentar aquest Madita Rani. No sé si Fina t'ho pregunto a tu o a Sandra. Què vol dir, primera? Com vulguis, com vulgueu. M'és igual. Vinga, va. Bueno, li han posat Madita Rani, vull dir... Perquè la nostra obra, vull dir, dona molta serenó, tranquil·litat. També, vull dir, pots gaudir dels colors que pots veure, per exemple, la mar. Les figures de la Sandra són també figures que, vull dir, podries veure moltes noies a jegudes a la sorra. Vull dir, és un ambient molt plàssit que, possiblement tothom, quan treballa és el que vol buscar, no? Aleshores, no és exactament el que hem pretès que fos, però sí que la nostra obra coincideix amb un ambient que s'ha produït això. Aleshores, aquesta exposició ja podreu veure jo amb pintura acrílica sobre fusta i els gravats que tant poden ser geomètrics, com poden ser, vull dir, amb la natura. La natura és un dels punts que a mi m'agrada més l'atenció i poder-la agafar i presmar-la amb paper és una sensació molt bonica i que la gent també pugui gaudir d'aquesta natura impresa d'aquesta manera. I, bueno, la Sandra, no sé, ara parlarà potser de... Sí, li he explicat, Sandra, també. Sí, doncs podeu veure, a més dels gravats de cine, com m'està explicant, podeu veure escultures. Majoritàriament, treballo amb models semenins. No sempre han de ser presencial al model, sinó que moltes vegades és imaginat. Són figures semenines, que a vegades són en model, però a vegades són imaginades. I les poses són poses tranquil·les. Normalment són coses que no estan en moviment. Estan com en rapots, hi ha figures reculsades, aspirades, com a a llegudes. També podem veure escultures de maternitat, com es veu a Tendresa, una mica aquí a aquesta suavitat de les formes, també hi ha escultures de parella, i hi ha figures en petit i mig format, com en diferents situacions, diferents moments, però la majoria tenen un punt en comú, que és transmetre calma, i tranquil·litat, com explicava Fina, que li vam donar el nom de Mediterrani a l'exposició, perquè a part que les dues dones que vivim a prop dels Mediterrani ha estat com tot relacionat i envolta també la nostra obra, pel que fa a mi amb la figura. Jo segueixo una mica la tradició d'aquesta escultura catalana mediterrània, que fa dones així, una mica rodemides, amb formes suaus, i que normalment les trobem a Indrets amb vistes al mar, tant a l'exterior com a l'interior, i era una mica la manera d'englubar aquest títol de Mediterrani, amb el que treballem amb Fina, i ella aixiu plasma a les seves obres, a les noves obres que es poden veure, que les ha fet inèdites per aquesta exposició, que també es veuen ones de mar, amb blaus, diferents tonalitats, i tot en conjunt doncs queda molt bonic, ens agrada molt com queda. Intent, esperant-la veure. Tinc apuntat per aquí, m'han comentat que us va conèixer, ara em corregireu en una mostra col·lectiva, i que a partir d'aquí heu intentat fer expolició en juntes? Sí, sí, vam començar així. Estic ben informada. Aleshores vam començar amb un grup, aleshores cadascú tenia altres exposicions, i la Sandra i jo ens vam quedar, però la veritat és que no hi ha hagut cap impediment per continuar-hi. Vull dir, si l'ones troba, encaixa molt bé, tant una com l'altra. I jo espero que vinguin a veure, perquè per el que m'han comentat, la gent quan entra, vull dir, es troba molt còmode dintre de l'exposició. I, bueno, sí, després a Sitges també vam fer una part de l'exposició de Mediterrani. Aquesta ja està exposada altres dius. No la mateixa, un diferent nom. O sigui, va ser dona i mediterrani. I aleshores el vam fer allà a Sitges, a l'Estudie Vidal, també va tindre molt bona collida, i vam pensar que aquí, vull dir, gràcies que ens veu acollida a la vostra casa, hem volgut fer la... no la mateixa, sinó part de l'obra i obra-nobra per portar-la aquí a Sant Just. Per tant, hi ha peces que no s'havien vist, a l'exposició de Sitges? No, no, hi ha peces noves. Moltíssimes peces noves. Per part de les dues, eh? Sí, sí, també. A la espina, com de la Sandra. Sí, sí. Sempre fem obra nova. Quants anys fa que treballeu conjuntament o que d'alguna manera compartiu exposicions? Doncs conjuntament... 7 anys, així. 7 anys? Sí, sí, 7 anys, sí. 7 anys, eh, diu Sandra? Vam començar... Sí, a lo millor, sí. Ens vam conèixer a Barcelona, a Sant Feliu. A Sant Feliu? Ah, sí, sí, molt més abans. Ell, tant ella com jo, estem a Sant Feliu de Gíxols, i allà també hem esposat, vull dir, a Sant Feliu, quasi cada estiu, ja hi anàvem. Sempre, per això al mar sempre està una mica a conèixer. Molt present, no? Sí, a Sant Feliu, sí, és que sempre... Per això al final volíem donar-li aquest toque, no? El tema del mar, sí. I hi ha una part de l'exposició que està en la petita sala, fora, diguéssim, la petita, la que està contigua, no?, al celler, que si veuen molts elements naturals, en tal com, diré, fulles, que sembla que hagin estat impreses. Sí, sí. Quina manera, quina tècnica s'ha utilitzat, però és molt curiós. Mira, en gravat, jo vaig estudiar totes les tècniques a l'escola industrial. Estas són peces teves. Sí, a l'escola d'Arge oficis. Aleshores, la tècnica que més m'ha cridat l'atenció, més que res, per l'impacte visual que tu tens amb la vegetació de fora i poder-la transmetre amb una obra, i també perquè vull dir, gaudir del color. Perquè, amb el gravat, vull dir, amb el color... O sigui, amb el gravat antic, es té que fer moltes peces, no?, avui dir tens que tindràs moltes peces sobre posar-les per utilitzar bastants colors. I amb la monotípia, que és la tècnica... Monotípia. Monotípia, que és la tècnica que he utilitzat i que ara és una tècnica molt ràpida, a la vegada tu tens la solució feta molt ràpidament, i també vull dir amb els colors, perquè tu pots escollir els colors que tu vols oferir a la obra, no?, i sí, són fulles naturals, impreses, tan... algunes no estan tintades, que fan la reserva i queden blanques, i les altres vull dir que estan tintades i tu li dones el color que vols. A part d'això, aquesta vegetació també dona un relleu al paper, quan l'impressiones, que dona tota la estructura de cada cosa que tu hi poses. Si cal apropar-se una mica per notar que et relleu, però la pena també fixar-ho. I això es diu gufrat. Gufrat. Queda gufrat dintre del paper. Aquesta una de les parts més tècniques fina de la teva obra, Sandra, parlen també de les teves escultures, els materials, de quina manera moldeixes, eines, manualitat... A veure, doncs... Jo realitzo totes les obres al meu taller, i la forma que, de la manera que les facis, és amb la tècnica del modelar. Ho pots tot amar amb unes seines que estan realitzades manualment. No són les típiques que es poden anar a comprar, sinó que s'han fet expressament per a escultura. I són una seina que, a vegades, són únicas, perquè s'han fet tan tallades expressament. I jo m'ho dolo amb aquestes seines. Treballo, principalment, amb terra cuita, que és la matèria més noble, que és la terra. I d'aquí poden sortir figures amb bronza, poden passar amb altres materials, arrecinar acrílica... Es poden fer més coses. Però la primera obra que es treballa, que és aquesta en contacte amb l'escultor, és la peça en terra cuita. Després, com et comento, es poden passar a bronza, amb altres materials a guis... I bé, el que m'agrada és això. La sensació que et deixa poder treballar una obra... Bueno, no sé com dir-ho... A mi em queda com una pau interior, després de treballar a escultures. Jo quedo molt satisfeta de la obra i tracto d'impregnar-li d'aquestes emocions neves. Sí, sí, sí. També et passa a Fina? Sí, sí, sí. Us compartiu. Sí, sí, exactament, això. No sé, compartiu estudi, també, a la de treballar. En aquest aspecte, no sé, treballeu juntes o no? No, tenim estudis independentistes. Llavors, ja sí que ja culminaria amb una pau... Bueno, sí, però a l'artista també necessita el seu espai, perquè no hi hagi interrupcions, com si diguéssim. Clar, clar. A mi em passa exactament el mateix. Quan faig impressions amb el gravat, el moment de xocar el paper i veure la impressió que ha quedat amb el paper, és potser el més bonic. Gratificant, no? Moltíssim. Moltíssim. A vegades, vull dir, també no queda gaire bé, no? No és el que tu portaves en ment, però sí que, vull dir, quan tu no ho... O sigui, queda fantàstic. Hi ha moltíssimes coses que tu no les havies pensat, ni les havies observat a l'hora de posar coses, o vull dir, a fer el gravat, i aleshores sí que t'emociona molt, sí. Cobra sentit, no? Sí, sí, sí. I la veritat és que són coses únicas, vull dir, tant ella com mai podrem reproduir el mateix. Clar, dues peces exactes? No. No, no, la mateixa obra no. Ni la posició, ni... O sigui, és molt diferent, i fins i tot en el moment que tu estàs produint, no? Personalment, sí. Vull dir, les mans et van per una banda un dia, i a l'altre dia et van per una altra banda, sí, sí. És molta satisfacció de... I quan tens un projecte, doncs és molt emocionant, perquè estàs en aquell projecte tant si és de petita escultura, com si és de gran format, i llavors estàs disfrutant d'aquella peça, i és una satisfacció de veure... Tens orgullosa, no? Sí, sí, sí. I a l'última, no ho sé, tu mires i dius, això no ho he fet jo. Sí, perquè dius... Bé, va, està bé, és a dir, endavant, no? Vull dir, és allò que dius, tens aquell punt de dir, perfecte, endavant. I a més, després veure-ho exposat, és a dir, en una sala com un canginestar o a Sílge, que no la conec, però, vaja, veure-ho exposat al treball també és orgull. Sí, sí, vull dir, sí, això és un... Un gidual i conjunt, no? Sí, sí, sí. Vull dir, ha sigut una... O sigui, bé, vull dir, que la gent no ens obri les portes, que de moment estem molt contentes. Vull dir, és una... Un al·licient, perquè clar, l'artista necessita d'aquest punt, perquè avui en dia hi ha molt pocs llocs que t'incitin a esposar, no? I aleshores, això és una manera de tu poder, vull dir, tornar de desenvolupar, vull dir, unes noves coses i, bueno, molt bé. Una pregunta, una mica més tècnica. A l'hora d'entrar al celler de canginestar, que ha entrat una mica abans que ha fès la inauguració, per tant, pot estar sola, també, amb les peces, que és un moment de gaire diferent. Sí, sí, sí. Quina... Hi ha alguna ruta marcada, o hi ha alguna guia que donaríeu a les persones a l'hora d'entrar a l'espai i ubicar-se entre les peces, o és estil, és a dir, llibertat per moure's entre quadres... Bueno, bueno... Ho vam fer entre les dugues, entre les dugues, perquè jo vaig optar perquè m'era una mica complicat per posar el gravat junta amb la pèntura, perquè la meva pintura escovista és constructivista i és molt diferent del gravat. I l'obra de la Sandra també és una obra molt dolça, i dintre de les meves obres covistes, potser no en cabiria, però amb els colors... Jo vaig optar pels colors, aleshores, i amb l'esculatura de la Sandra també té color i amb moltes d'elles. I es van englobar també amb el que és els colors de les obres en aquell moment. Vull dir, hi ha les escultures, no, Sandra? Vull dir, de... Sí, amb l'estil diferent, però conjuntament... Per l'estonalitat? No, perquè en conjunt... O l'esforç. Tu ho veuries a casa teva, i vindries un quadro de fina i una escultura meva, i són estils diferents, però combinen. Sí, vull dir... No són obres que només puguin combinar, nàstic amb clàssic. No, perquè hi ha molta obra que a vegades la tens que deixar sola, perquè ja ell mateix necessita el seu espai, no? Sí, però poden conviure bé les vostres peces. Sí, sí, sí. Era una convivència. I artísticament us hi dediqueu plenament a poder fer exposicions. És difícil poder-se dedicar realment i viure, entre cometes d'uns a l'art? Bueno, de vegades, a temporada sí. Sí. Tens encàrrecs importants, sí. Sí, encàrrecs. Tot va depenent del moment de la peça que estiguis fent, però sí que hi ha en general, sí que hi ha interès. Un moviment... Vull dir, esteu en el circuit, diguéssim artístic. Sí, sí, sí. I ara les dos treballem. Jo ara ja m'hi he retirat una mica també de la meva feina. I, clar, tens que tindre les teues estones per fer-ho, no? Clar. Però, per meva, ara ja em m'hi podré dedicar quasi bé. A temps complet, no? I a la ve? Sí. També és un Audi per tu. De l'altra manera, et limita una mica les teves ganes de fer les coses. Vull dir, perquè són horaris que tens fitxes amb la feina i després tens uns horaris que són oretes, com si diguéssim, per poder fer la teva obra, no? Del temps que pots treure, no? Això mateix, sí. Però jo, per per meva, vull dir, ara ja potser ja tindré un horari més ampli. Molt bé. Mira, bé per tu, també. Sí, sí, sí. Sandra, no sé, també és el teu cas, de tenir una mica més temps. I ara mateix, bueno, podria tenir més temps, però per circumstàncies familiars... Es fa difícil. Quan tens més temps, tens altres circumstàncies, però s'intenta fer tot i s'intenta combinar tot. Sí, sí. Es pot veure l'exposició fins al 26 de novembre? Sí, 26 de novembre. No sé si fareu vosaltres també o hi sereu per aquí algun dia per explicar part de la obra a les persones que vinguin a visitar-ho. No sé, fareu visites guiades, comentades? Sí, sí, sí. A mi m'agradaria fer-ho tan a la Sandra com jo, vull dir. I aleshores ens podeu trucar, vull dir, per nosaltres, fer una explicació del que hi ha dintre de l'exposició i també de les tècniques que utilitzem i contestar totes les preguntes de moltíssima gent, que possiblement hi haurà molta gent que vindrà i són grans artistes que hi ha, aquesta gent ja potser ja sabrà el que fem, no? Però hi ha molta gent que té molta curiositat i la veritat és que sí. Fem visites guiades, si es forma, vull dir, un grup, vull dir, hi ha el nostre telèfon i per part d'aquí de Can Ginestar hi ha algun taller que, vull dir, hi ha, per exemple, el taller de gravat que hi ha a Fallón. A Fallón ja tenim una visita. Ja tenim una visita programada. I suposo jo que hi haurà algú més que s'hi apuntarà, que sembla ser que sí que està molt interessat. Clar que millor que els propis alumnes d'agravat per veure una exposició. I després per les obres de la Sandra, que jo estaven aquí, m'han comentat també que hi haurà nanos que baixaran a fer a punts, o sigui, de les seves obres, o sigui que a la vegada serà una interacció entre, vull dir, Can Ginestar i nosaltres. Bueno, hi ha alumnes d'aquestes plines? Sí, d'aquí, d'aquí. Carai, és tot un honor que vinguin a prendre punts de les nostres obres. Sí, m'acanta. És una satisfacció, no? Que vinguin a veure'ns al més petit serà molt emocionant. Sí, sí, sí. Perquè s'ha de fomentar la cultura ja des de ben petit. Han de venir a veure les exposicions i les sales, sí, sí, clar. I han de venir a fer la ruta cultural i veure el que és el gravat, la tècnica i l'esculptura. Perquè l'esculptura molt a vegades és una mica desconeguda. Perquè identifiquem veure un museu i majoritàremament pensem en quadros, en pintures, però l'esculptura últimament està agafant molta tendència i hi ha museus molt importants a Barcelona de l'esculptura figurativa. I cada vegada la gent té més interès. Per això, des de molt petit, s'ha d'anar a fomentar. La art també és cultura, és una part de la cultura. És una expressió personal, intel·lectual, de tu mateix. I tant, històrica, perquè marca també èpoques, moments, moviments. Sí, èpoques, sí, sí. Sandra Molina, que tenim el telèfon i Fina Sole, que tenim aquí en persona. Moltes gràcies a les dues per passar per aquí per la misura. Moltes gràcies. A més, sobre la vostra obra, la vostra art, la vostra metodologia, a l'hora de treballar, us desitgem molts èxits a les dues. Molt bé, gràcies. I que tinguem molt èxit amb aquesta exposició aquí a Can Ginestar. I moltes gràcies a vosaltres. Això mateix, una abraçada a les dues. Gràcies. Moltes gràcies. I que tinguem moltes gràcies. I que tinguem moltes gràcies. I que tinguem moltes gràcies. I que tinguem moltes gràcies. I que tinguem moltes gràcies. I que tinguem moltes gràcies. I que tinguem moltes gràcies. Moltes gràcies.