Associació de Salut Mental del Baix Llobregat: actualitat - 24/10/2022

I gairebé més puntuals que un rellotge suïs, entrem ara que marquen 41 minuts que passen de les 11 del matí, a fer aquest espai amb Jaume Vidal de l'Associació de Salut Mental del Besllobregat, que avui de nou torna a venir acompanyat d'una persona que segurament us sonarà a la veu. Jaume, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Dic que us sonarà a la veu. Bon dia, Montse Giró. Bon dia. Dic que us sonarà a la veu, perquè també ets a cídua, aquí a la misura. Bé, a cídua, sí. Amb alguna cosa. Segona casa, no? A veure bé. Sí, a més participes crec amb el programa amb la Lina, no? Sí, un cop al mes els dimecres. Això mateix. Paraula Viscuda, diu el programa. Això mateix. Jaume, bon dia. Jaume, bon dia. Que bonic, això de paraula Viscuda. Has vist? És un programa molt maco, eh? A vegades pot ser un problema. De fet com has vist aquí, no? Com es vegi? Això sí. Jaume, ben tornat a la misura. Sí, bueno, ja vaig venir de la samarata. Sí, sí, ens hem vist dues setmanes seguides, però... Ara ho he de fer més bé, això. Però bé, que problema. Tenies ganes de venir, digueu, no passa res. Sí, avui li deia anar a la conxita que no podrà participar, suposo que t'ho ha dit. No m'ha comentat. Que no podrà venir. I et trobes bé? Dic, jo parlava ràdio sempre veig trobo. Sí, oi? Si m'agrada. Em surt. I llavors, avui, per què vens acompanyat amb Montse Giró? Quina és el motiu? Sí, és que s'ha ofert, ella mateixa fa qüestió d'una estona que parlàvem, i ja vindré, i dic, oi, fantàstic. Gràcies, Montse. Per posar una mica de collarada. Sí, m'agrada. No, la veritat és que hi ha algunes cosetes que tenen molt a veure amb qui hem sent just, per exemple, una reunió del que és el servei socials, no? A la qual hi participem, a vegades ella, a vegades jo, i bé, i ens han enviat les actes i tal. El Consell Municipal, que justament hi ha la regidora que ho porta, és la Quima. La Quima, us heu creuat ara? Sí, que ara ens hem creuat. I ja tenim tot el cartipàs per el dia 2 de novembre. Perquè, a tu Montse, quina funció hi tens, o de quina manera hi col·labores? A l'associació estic com a vocal. Com a vocal, sí. I si no em pot anar a ell, vinc jo. Vull dir, saps allò? Sí. Vull dir, ens acostumem a fer-ho d'aquesta manera, entre altres coses, evidentment. Aquesta seria una de les coses que tenim més emoliades, és el guia 2, a partir de l'una del migdia. Dos de novembre, eh? Dos de novembre. Sí. I bé, vull veure com tornem endavant tot això. Sempre hi ha novetat quan hi ha canvis, no? I bé, vull dir que estarem aquí fent aquesta assistència, aquesta col·laboració. Com a tots els altres ajuntaments de la comarca de Vall d'Obregat, quan ens conviden que, a vegades, del Vall d'Obregat. Quan ens conviden, a vegades pot passar que no ens conviden gaire o tal. Però, normalment, el que és els treballes de serveis socials, o sigui, les trobades de serveis socials i participem. Sí, sí. I per què és tan important aquesta trobada del dia 2 de novembre? Bé, en principi, perquè hi ha el canvi, oi? El canvi va ser l'anterior, perquè la Viví a la regidora, la Gina Polc, portava, i llavors aquest consell ja serà... L'anterior va venir totes dues, i ara aquest ja serà amb la Quima, com a titular que és del departament. I tot a vegades, després de l'estiu, és la primera trobada que tindrem, i llavors és posar, no només nosaltres, totes les altres associacions de Sant Just, doncs la coneixer el que l'agentament està fent, i també nosaltres donem a conèixer el que també estem fent. És com una posada en comú? Exacte, sí. I si alguna cosa que preocupa o el que sí, també es posa sobre la taula. I és obert? El públic per això? És obert o és tancat? És tancat. No és obert a la ciutadania, eh? Anem als convidats i prou, no, no és com l'Assemblea... Sí, no, el Suprem no és obert. Després d'això també tenim la taula de salut mental, una altra de les constants que veritablement també hi participem, i portem ja bastant ara entre un i l'altre. De fet, aquí Sant Just tenim, diguéssim, tot un pla que és, podríem dir, superior a el que tenim en altres ajuntaments, perquè tenim la Núria Buquera, que és el treballor social que porta tota la temàtica de salut mental. Sí, l'hem tingut aquí el programa també. Exacte. Per tant, i després participem en totes les coses, la taula de salut, els consells, les activitats que nosaltres podem, també, en relacions amb les persones que som a la junta, però realment hi ha un programa que tira, que fa molts anys, i que té unes perspectives de futur molt comunitàries. Aquest és un encert que ja penso que és incoestionable, no cal, no li posis pegues. Llavors ja nosaltres ara el que tenim cura és de plantejar-ho a diferents altres ajuntaments, i vaja, vull dir que aviat suposo que tindrem algun resultat projectiu. Mira, precisament aquest mes hem estat acornallat amb una activitat molt forta, en quant a activitats sobre la problemàtica mental. I al cap de vegades vaig pensar que igual li pensa i ho anomenen el moment de fer-nos el discurs que ens va fer, però no, encara ho ha dit. Trenc nota i tal, però jo penso que això s'ha de saber impulsar, perquè és que és molt important la salut mental, i més quan parlem de salut mental comunitària, com que ara ja ens hem d'oblidar, que això comporta que hi hagi una taula en la qual hi participen, i aquesta és la gràcia, participen professionals, primeres persones, familiars i tal, i llavors és quan això té un sentit realment remarcable, evidentment, i també tot l'especte municipal, també estan allà representats. Bé, és l'altra també de les constants. Hi ha una cosa també que penso que avui havia de venir d'això, la Conchita-Safón, i no pot ser perquè està ella traient la psicologia com a cosa natural de la seva naturalitat, que ja ho és pràcticament, i llavors una de les coses que hem d'explicar també és que aquí tenim dos aspectes que són molt importants i que en el seu moment van ser com que semblés incompatibles, i és el fet de persones que estan tractades per la Conchita, que té una especificitat d'entrar en una dinàmica d'allò, d'interiorització, quan estàs allà que ella provoca mitjançant una música i una veu covadient, i l'altra és... Ella treballa sobre les emocions, va? Exacte, les emocions, que això no... I l'altra és que també hi ha un grup aquí a Sant Just, portat per la Núria Buquera, la qual jo també hi participo a vegades. Ajuda famílies, grups d'ajuda mútua. Ajuda mútua, que no és ben bé perquè els grups d'ajuda mútua i d'aquests dinar, la federació amb diferents punts de la geografia, evidentment, és sense referent psicològic, però nosaltres ens hem aplicat per dir-ho d'una manera a fer-ho amb ajut psicològic. I la Núria Buquera és la que porta aquest grup, que també és l'estrella del que representa Sant Just i tal, com a grup nosaltres participem també, i llavors ella és la que ho porta i aquí està instaurat i realment està molt ple de participació i molt interessant. Conjuntament amb el doctor Llobet, el psiquiatre doctor Llobet, és l'equip dels tres, diguéssim. El doctor és un psiquiatre que ve específicament perquè ho coneixia la Núria i tal i realment és un guatx que està amb ell, com a persona que orienta sobre els dolts, sobretot tots els encomanants que genera la problemàtica mental. I funciona, no sé si tenim apuntat més cosetes. Sí, tenim una altra coseta que és molt important, perquè aquest... Tenim aquí molts fulls i dits i... No, en tenim dos, no creguis que fem molts. La Montse ve preparada però perquè crec que després té una gravació, perquè visc a arribar a la lina també, veig que tens aquí part de l'equip. El propi dijous, aquesta setmana, tenim la xerrada sobre prevenció del suicidi a càrrec de Carles a l'Esteim, per això ho tenim a Vaja Cornellà. I llavors, que és vicepresident de l'associació després del suicidi, l'associació de supervivents. Això es farà a l'auditori de la Biblioteca de Sant Ildefons i va a organitzar el Club Social, que també a Vaja Cornellà. Això sí que em reivindica aquí. Aquesta activitat forma part del programa que s'ha fet o es fa durant tot el mes d'octubre en relació al dia mundial de la salut mental. O sigui, ha sigut un programa molt complet perquè la regidora de serveis socials d'allà va connectar amb el Club Social d'Espai3 i amb l'espai situat i els va recomanar posar-se en contacte amb les altres associacions de Cornellà per poder fer el programa. I ho han fet així i realment ha sigut molt exitós perquè hi ha hagut aquest treball comunitari en el Cornellà. I aquesta serà la última xerrada que es farà. Ha sigut molt interessant tot el programa. Sí, i tot el procés, perquè això va començar el dia 2, el dia 2 ens hem agraït, i vull dir que gairebé dia 2 hem estat fent activitats. I llavors va la dir també que aquest és un espai, això del suicidi, de la prevenció i també després del suicidi, és un espai que també existirà aquí concretament, aquí des de Sant Just es va generar. I llavors aquest el porta com se diu el doctor, no me'n recordo? Darío Nogués. Darío Nogués, sí. No és el doctor, el Darío Nogués és una persona que ha passat per aquesta experiència i llavors s'ha format i és el responsable, o sigui que és un treball conjunt de l'associació Salud Mental Valls Llobregat i després aquesta associació, que és l'associació per la prevenció del suicidi de tensió supervivent. I actualment s'està fent on-line. A veure la pandèmia, de moment encara s'està fent de la mateixa manera, perquè és una necessitat vital que les persones que s'han trobat en aquestes situacions es puguin trobar en persones que han passat per un mateix procés i que puguin parlar amb tota la tranquil·litat i amb totes les emocions a flor de pell perquè hi són, i també puguin veure que en altres hi ha coses que els ajuden a tirar endavant, etcètera. Vull dir, és tot un procés molt maco, ja serà el segon any que es fa i realment la collida és molt bona perquè hi ha molta necessitat d'això. És impressionant, jo també hi he participat, tot i que jo no havia trobat en aquesta situació tan dura, però és escoltar la gent, o sigui, anar allà, quan ells celebren, com una mena de Congrés, que serà el dia 11, ens sembla que em van dir del mes que ve, això ja en tot cas ho certificarem d'un altre dia que vinguem, i allà trobes amb tot aquest allau de persones que dirigides per una persona molt famosa, que no me'n recordo com se diu, però que va ser la creadora de totes les persones. És la presidenta d'aquesta associació que no m'ha anat abans, el germà, que fa la xerrada cornella. Bé, la qüestió és que això està organitzat ja i que tota persona que s'hi pot trobar amb situació tan dura, doncs pot arrelar-se, agafar-se en tot això, i això, veritablement, allibera d'angoixes, de culpes i de coses que no van bé. D'acord? No sé si se'n parla poc o les persones que també ho pateixen tampoc no ho obren massa. És a dir, ens assabentem a través vostra que s'organitzen aquestes trobades, xerrades i grups, però suposo que només ho coneixen les persones que ho pateixen i el seu entorn, només proper. Així, si no vam començar i vam dir per què no creiem grups d'ajuda a famílies no, que tenen la problemàtica dins de casa seva i tal. Això també va ser com una mica espers. No va durar. I gairebé diria que al llarg de la pandèmia també vam intentar i gairebé ho vam aconseguir de què funcionés a partir de les xarxes i tal, però la cosa es va crear una de ballada. Ara ja la major part d'ella ja tornen a funcionar, la mar de bé, però en un principi costava també. És el que t'ho deies, que es quedava com una mica això a les coses nostres i ho hem de reclar dins a les quatre parets de casa. I això no és cert. És difícil d'extreureitzar o de compartir. D'aquí ve la paraula, salut mental comunitari. Si no, és comunitari edificialment. Pot ser molt millorable. Sí, de fet, l'hem mantingut diverses vegades, avui, la paraula comunitària, és una mica la paraula de l'espai d'avui. No sé quin va aconsellar dir-ho tu, que en tantes vegades com puguis. No serà la Montse que t'ho va dir. No, no va ser la Montse, però vaja, avui. L'importància de la comunitat, al final. És que no podem parlar només de serveis socials o de salut. Les nostres necessitats són transversals. I, llavors, aquesta transversalitat ha de passar a lo comunitari, al poble, perquè és entreiguals que ens hem de donar un cop de mà i hem de tirar endavant. I entreiguals vol dir que tots som iguals. I tant, i tant, tots tenim les mateixes emocions. És que creiem aquella situació de mirar malament no gaire bé a la persona que té una problemàtica mental, que això ho tallem i que ja no, que al contrari, que es presti, que em miri d'acompanyar-la i tal. Això ja és el que cal fer, com a principi, evidentment, hi ha altres aspectes també, oi, que són molt bons. A mi a casa sempre em deien, no jutgis mai a les persones perquè no saps el que estan visquent en aquell moment, i és molt cert, no? No saps mai què li està passant aquella persona abans de ficar-te a jutjar. Et donaven un bon consell. Sí, oi, et considero que em va ajudar una persona, sí. La tendència és jutjar, no? Si ens aconeixen i ja saps el que li pot estar passant. A dintre què està passant. Clar, clar, una mica de respecte. Ens queda un minutet i mig, però no em voldria que us deixéssiu res, que vulguéssiu comentar en aquest espai. Jo penso que una de les coses bones que tenim aquests dies que queden per acabar el mes és el dimecres, 26, 25, oi? 26. Que ja diu el dolor invisible, relats de vida amb salut mental, a cara de persones que el pateixen, o sigui que el pateixen en primera persona, i que relaten que és el que senten, veuen i com ho tracten, doncs, bueno, en la vida quotidiana, no? Això és una de lloc, o sigui, una activitat que esperar a la biblioteca de Sant Nil de Fons, i que l'espai 3, el club social, doncs és el promotor de tot això, al costat de nosaltres, evidentment, que veiem d'un participat. I llavors, doncs, això serà la 6 de la tarda. Això és aquest dimecres, eh? A la 5, això és aquest dimecres. Aquest dimecres, 26. I llavors, doncs, penso que també és molt important. Jo conec les dues persones que venen, el Miguel Ángel Pérez, i la senyora Rosa García, que quan s'expliquen, quan han estat a la veia, la portaré un dia aquí. Sí? Mira, va, estem estotant-ho. Que serà molt, és molt bona, perquè ell explica com ho tracta, de quina manera s'allibera, fins al punt de tornar a tenir plenament el coneixement que cal tenir sempre, per totes les coses que es puguin presentar. Molt important, diré. Ho apunto jaume, per comptar amb ella, també. Sí, sí, trevolment. Ella treballa a partir del signat trevolment. D'acord? I, evidentment, és molt interessant. I el xacot, igual. El xacot també és molt de llocs i llibres. Tenim temps per venir, perquè vinguin, també, que neu porten aquestes persones. I tant, el que nosaltres ja no tenim temps, perquè ens estem menjant ja a l'espai de Catalunya Ràdio, així que, Montse, giro moltes gràcies per venir a apuntar-te al programa. Gràcies a tu, Mireia, i a totes les persones que ens estan escoltant, tots els Sant Justencs i Sant Justenques. I tant, i tant. I jaume, com sempre, també, gràcies per venir fins aquí, fer aquest espai i parlar de salut mental que és tan important per tots. Fins a la propera, eh? Fins a la propera.