Entrevista a Josep Mª Fullola, vicepresident del Vòlei Sant Just - 27/10/2022

Vinga, entrem en aquesta segona hora, que passa un minutet d'un quart de 12 del matí, i ho fem parlant amb en Josep Maria Follola, vicepresident, vicepresident del Club de Vola i d'Aquí de Sant Jus, i és que en veiem de parlar diverses qüestions, com per exemple per la presentació d'aquesta temporada 22-23 i altres qüestions que envolten aquest club esportiu. Així que el saludem, el tenim aquí amb nosaltres. Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Ben tornat a la misura. Moltes gràcies. Crec que ja hi havies passat en anteriors ocasions, i ara en aquesta ocasió ho fem per parlar d'aquesta inauguració del curs, podríem dir, de la presentació d'aquest nou curs que ja ha començat, però va a temporada 22-23. La temporada 22-23 efectivament és tradicional en tots els clubs, i en el nostre no pot ser una excepció, el fer una presentació de tots els equips del club de Vola i Vola de Sant Jus, és a dir, que serà una desfilada de tots els nois i noies, si parlem de quantitat, són moltes més noies que nois, que sortiran amb els seus entrenadors, amb els seus equipaments, etc. I farem la presentació, no manant cadascun del jugadors i de les jugadores, i això serà una festa grossa que sempre volem fer pública a tothom de Sant Jus, perquè som representants de Sant Jus, tenim un suport molt important també de l'Ajuntament, serà present a l'alcalde, serà present també a tres regidors i representants d'altres institucions relacionades amb el Vola i com la Federació Catalana de Vola i Vola, com la seva presidenta, la Maribel Zamora. Per tant, serà un acte que es celebrarà a la Bonaigua, el Pabella Municipal de la Bonaigua, el proper dia 1 a la tarda, a dos quarts de set de la tarda, i per tant, volia també aprofitar per convidar tota la gent de Sant Jus, no només els pares, mares, avis, àvies, viets i tietes, de les jugadores i dels jugadors, sinó també la gent en general. Està obert a tothom, eh? Està obert absolutament a tothom, i quants més serem, ens riurem, que deia. Clar, és un no de novembre que és festiu, això com serà? Sí, la primera intenció era haver-ho fet el dissabte 29, em sembla que és, o dreta 29. Però això sí que agafava el mig ben bé del pont, i per tant van pensar que el millor dia, perquè a més també és un problema, perquè tenim diversos equips que juguen partits fora lluny de Sant Jus, tenim l'equip de Superlligadors, que té partits a Sestau, a Castelló, a Ceregosa, a València, etc. A Mallorca, i per tant, havíem de trobar un dia en què tots els equips hi fossin. El dia 1 no hi ha partits, per tant, tota la gent hi és, i se suposa que el dia 1 a la tarda, que ja és l'últim dia del pont, a la gent que faci pont, que això és una tristòria, a l'últim dia del pont a la tarda, doncs, la gent no el velló en comptes de tornar a les 7 o les 8 del vespre, pot tornar a les 4, quarts de 5, les 5, i a dos quarts de 7 serà la bona aigua, i aquesta va ser la filosofia que ens va portar a desplaçar la data del dissabte 29, que aquí sí, que és el mig ben bé del pont, la gent que se'n va a dir vendre, la gent que se'n va a dir s'aptar al dematí, i per posar-la al final del pont, aquesta va ser la idea. No sé si ens sortirà bé o no, però sempre hi ha moltíssima gent. Només amb els familiars dels 180 gairebé 200 jugadores i jugadors, ja fem un número important, perquè hi ha pràcticament tothom. I tant, mira, precisament d'una mar de passar, actualment teniu més o menys aquesta xifra, en el voltant dels 180 jugadors i jugadores, més proporció femenina. Sí, perquè el Boli Sant Just, fins fa un parell de temporades, fins a la temporada passada, era un club on només hi havia equips femenins. Però, per allò de la igualtat, ens vam trobar que l'Ajuntament donava unes subvencions, diguem-ne, una mica més substancioses, els equips que tenien masculins i femenins. Suposo que pensant en els equips masculins que posessin algun equip femení... No és la inversa, el vostre cas i el revés. Però el nostre cas, com que també podíem optar en aquest increment posant alguns equips masculins, vam optar per obrir l'any passat dos equips. Aquest any ja tenim tres equips federats, masculins, i, per tant, hem obert i tenim profi, la proporció no sé. Diguem que som 200, ni obri 170 que són noies i 30 que són noies. Immensa majoria, eh? Exactament, exactament. De fet, segurament el Sant Just Tengs i Sant Just Tengs tindran visualment l'imatge de veure aquestes noies entrant i sortint a la bona aigua, o que vinent per la Rambla, perquè sempre van vesties a mainimentària amb aquesta genollera. Seguríssim que sí, exactament, exactament. I també deu haver sentit a parlar en els mitjans de comunicació. També hi hem anat sortint. A les xarxes socials tenim una xarxa socials bastant ben portades i que donen idea dels èxits que anem tenint al club. Fa un parell d'any. Aquest és el segon any que soma que l'equip senior femení de més alta categoria juga Superlligadors, que és com jugar segona divisió espanyola. I, per tant, doncs és aquest equip el que es desplaça per mitja Espanya per jugar als partits. Per tant, és un equip que té un nivell important. I després tots els demés som a categoria primera, a categoria catalana. Per tant, són equips que han arribat també a finals de campionats d'Espanya, etcètera. És a dir, que hem tingut uns èxits realment importants aquests últims 3 o 4 anys. Esteu ben ubicats, podríem dir, no? Quan a nivell competitiu? A nivell competitiu sí. Cal dir que això és una tasca de la secció esportiva, però sempre amb el suport de la directiva. Des de fa ja 6 o 7 anys tenim un entrenador, el Mariano Singer, que és una persona molt coneguda dins del bolet espanyol, i que va venir aquí i que ha fet una tasca d'aquelles que s'han de fer des de la base. Des de la base, evidentment, l'equip senior aquest de Superlligadors té alguna jugadora que venen d'altres clubs de primer nivell. Això no pots aspirar a fer. El Barça o l'Espanyol o el Madrid no juguen amb 100% de la padrera, fitxant gent de fora. Però sí, és cert que la base és molt important. Tenim molts equips elevins, molts equips escolars, diversos equips escolars, elevins, infantils, cadets, juvenils, juniors, tot una escala que fa que les noies més preparades evidentment vagin pujant en aquest nivell i, finalment, arribin a jugar a primera divisió. Per tant, aquesta tasca a mig termini no demanar-li l'any que ve volem pujar segona. No, si no... Fem un projecte a mig termini i aquest projecte a mig termini, que va començar fa 5 o 6 anys, l'any passat ja va cristalitzar amb l'equip a segona Superlligadors, però també ha cristalitzat amb excel·lents resultats, les junyors van quedar subcampeones d'Espanya, les infantils, les juvenils, els cadets, on s'han anat també els campers. Els campers anats ja han obtingut molt bons resultats. És a dir, ens hem posicionat darrere del Sant Cogat, que és el gran club de referència del Bolo i català, ens hem posicionat entre els 3 o 4 que som arreder al Sant Cogat. Hi ha el Barça, hi ha els Plugues, hi ha Sant Just, hi ha alguns altres equips d'aquests, la Vall d'Hebron, però estem en aquesta segona posició, ex-eco, segons la Fornada, aquest any pugeu un equip juvenil molt bo al Vall d'Hebron, són les que guanyen. L'any que ve hi ha un júnior o un potent de Sant Just, és a dir, les Fornades van com van, però estem posicionats en aquest segon nivell català important i sobretot amb l'equip a Superlligadors. I tant, bons premis, reconeixements, bones posicions també, escalabilitat dels equips, que estan a la part de la taula, és a dir, primeres posicions. Exactament. I et volia preguntar també, Maria, quina és la salut de l'entitat, del club, en què estan equips, com a funcionament de les juntes, etcètera. Les juntes directives d'aquests clubs, d'aquests equips, són juntes voluntaristes, si dediquem moltíssimes hores, perquè no té un gestor, i dels hores el director esportiu s'encarrega de moltíssimes coses, però també hi ha gent que s'ocupa dels horaris, de les pistes, de la gestió de mil i una cosa, i tots som voluntaris. Hi ha gent que són advocats, hi ha gent que som professors com jo, hi ha gent que treballa amb empreses de medicina, hi ha, és a dir, som gent molt variada, que evidentment tenim les filles jugant aquí, i ens encarreguem de portar el club, però és una tasca voluntarista, i que, a més, no ens podem queixar de l'economia. Hem estat molts anys fomuts, però només depeníem de les cuotes, però ja des de fa un parell o tres d'anys, sobretot amb la pujada del primer equip a Superlligadors, que hem pogut aconseguir una sèrie d'esponsors. No només ens dona suport material i espiritual i econòmic a l'Ajuntament de Sant Just o a la Federació, sinó que també hi ha diverses entitats de Sant Just Tancas, que ens donen ajuts econòmics, que ens han permès tirar endavant. El primer equip no es diu només vol o vol Sant Just, sinó que es diu Toyota Tims de Sant Just, perquè Toyota Tims de Sant Just ens patrocina aquest equip i paga els desplaçaments, totes aquestes històries que són molt cares. Per tant, la salut econòmica és una fantàstica mala salut o una mala salut de ferro amb què anem tirant endavant totes aquestes qüestions. I tot plegat en un any, que celebreu el 30 aniversari, no? Recordem el que fa al fons del 1992. Per tant, teniu 30 anys, el Clute 30 anys. Tenim 30 anys abans de l'estiu. Tenim 30 anys abans de l'estiu, però depèn de com, doncs són uns quants anys, no? Ja són uns quants anys, ja tenim una certa trajectòria i vam fer un acte celebrant els 30 anys abans de l'estiu, on també va venir l'alcalde i va venir molta gent també. I la segona celebració, diguem-ho així, el recordatori ara que s'acaba aquest any 2022, que és el 30 del nostre club, doncs volem també recordar-ho i celebrar-ho en l'acte aquest del dia 1. La Covid us ha passat molta factura a nivell de jugadores o altes i baixes? Vam tenir unes fortes baixes, evidentment, aquell any, l'any 2020 va ser un any molt dur, més va ser molt dur, deixem especificar una cosa, teníem un equip en aquell moment, un equip juvenil de tercer any, és a dir, l'últim any de juvenil, que ja eren els grans de la categoria juvenil, que havien quedat molt bé els dos anys anteriors, un equipàs fantàstic, una mica és la base dels superlligadors d'ara, i que aquell any anàvem a Campeones d'Espanya, és a dir, aquell any, i aquell mes de març malaït, tallar absolutament la trajectòria d'aquest grupet, allò que deia de les fornades, d'aquesta fornada fantàstica que teníem, que l'any 2020 li tocava jugar els mercats d'Espanya, i de les tres primeres segur, i jo crec que haguéssim pogut quedar tranquil·lament campionats d'Espanya, no? La va quedar frenat. Va quedar frenat, però bé, això la va frenar a tothom, però bé, te'n recens una mica, a dir, aquelles noies que d'infantils, de juvenils, de cadets, de juvenils, que havien anat guanyant tot, i arribaven al moment millor de la seva trajectòria, abans de passar a Senyors, es van quedar a les portes d'això. És una cosa que sempre tots els de la directiva ens ha quedat aquí dintre. Amb ell, suposo que també, no? I amb ells també. Ara juguen això a Superligadors, i a primera Catalana, i són la base de l'equip, i és important això que deia abans. La base de l'equip és pròpia de les noies que hem anat pujant des d'infantils, i en aquestes i afegeixes, dues o tres més de fora de categoria, i conformen un equip molt potent que l'any passat es va aguantar sense cap problema, i que aquest any també ha començat amb una victòria, una derrota mínima fora, que també ens va portar un punt la setmana passada, i que tenen una bona trajectòria de futur. La implicació, a nivell dels jugadors, i sobretot jugadores, en aquest cas, com que n'hi ha més noies que nois, s'haurien de ser en femenins, de jugadores, i també hi ha els vestidors, la implicació de les noies, l'ambient que tenen entre elles. Fantàstica, fantàstica. Perquè les xarxes socials es veuen això, que tenen una bona pinya, no? Una bona pinya, i crec que és una de les coses que sempre remarquem des de la directiva en els entrenadors, el director esportiu remarca els entrenadors, i els entrenadors, quan en fitxem, perquè cada any hi ha un parell o tres que se'n van, un parell o tres que venen, això és llei de vida, una de les primeres coses que els hi exigim, que els hi recomanem fortament, no se'ls hi ha de dir, perquè fitxem entrenadors i entrenadores bons, i tenen consciència d'això, és que és molt més important la formació de les jugadores, la cohesió, l'empatia entre elles, i que a partir d'això, i evidentment de l'entrenament, el voler i voler és un joc molt tècnic, que no agraeix dos o tres anys de força entrenament fins a poder jugar amb una certa nivella, etc. A part dels elements tècnics, una de les coses que cuidem sempre és, això, l'educació social, la cohesió del grup, etc. El voler és un joc de molta cohesió, de molta cohesió, jo veig la meva filla, que juga amb un dels equips senyors, i avui vinc més tard, la meva filla té 23 anys, avui vinc més tard perquè ens anem a sopar amb les del voler, avui hem quedat abans del partit per anar a fer un croissant i un no sé què, i avui hem quedat abans del partit, és a dir, surten molts, són molt amigues, fa molts anys la gran majoria, excepte aquestes que han vingut, que també s'han integrat molt bé, per totes aquestes són noies que fa 5, 6, 7 anys, 8 anys, que són en el club, i que tenen una relació estretíssima, per tant, aquestes amistats, jo crec que tampoc en el futur no es perderan, perquè veiem amb gent, noies, que ja ho han deixat, i que encara segueixen venint a veure els partits, i que hi ha un sentiment de pertinència i una cohesió entre elles, sobretot entre les que juguen, molt gran. Que imagino que treballeu també del club, aquests valors d'enculcar... Evidentment, els representen ells. Tenim un decàleg de valors, que jo no tinc aquí davant, però que pugui veure la pàgina del club, que realment són la base de tot això. 100 conscients que tens a les teves mans noies des de 10, 11 o 12 anys, fins que acaben el senyor, que es retiren quan es volen retirar, tenim noies, arriben els 30 i pico, hi ha noies que els 20 i tant se'n van, però en fi, diguem que tenen unes trajectòries de com a mínim de 10 o 12 anys en el club, i els valors se'ls inculquen des de petites, des de petites. Això sí, crec que és molt important, i les famílies també hi col·laboren, tenim reunions, va començar el curs amb tots els pares, mares i similars de tots els equips, i amb ells també els inculquem això, ens interessem, també tenim suport a les noies que tenen a vegades problemes, noies que s'han quedat orfes de para o de mare, doncs hi ha ajuts del club per poder pagar les cuotes, perquè això també s'ha de dir, no cobra ningú, ni les de Superliga, paga tothom, tothom paga una cuota que és la base de la qual ens nodrim. Per tant, a vegades alguna jugadora d'aquestes moltes ímfoles, jo vull cobrar, doncs... Mira, serà que no. Serà que no. Si vols fer d'entrenadora de les petites, i fer veure que et guanyes un sou que serà la cuota que pagaràs, ho podem fer així, sempre ho reclamo d'una manera o altra. Però, de moment, no hi ha cap jugadora que no pagui, només les que hi ha alguna jugadora que poden demanar beques o ajuts del propi Ajuntament de Sant Just, i després també tenim alguns patrocinadors que ofereixen això, casos de noies que han quedat orfes de pare o de mare, i que les cuotes són assumides per a aquestes empreses. Fem també una tasca social, penso jo, que força important. I tant. I quin percentatge tenies? Tenies una mica el dubte de noies que són d'aquí de Sant Just o de fora, extraradi, pobles veïns... A veure, si comptes Sant Just, sobre la meitat, 50-60%, fem molta propaganda a les escoles de Sant Just, anem a replagar en gent, però no té d'amagar que hi ha gent d'esplugues, que hi ha gent de Sant Feliu, que hi ha gent d'aquí dels pobles del voltant. Hi ha alguns llocs d'aquests del voltant que tenen equips de voli, esplugues també tenen un equip de voli, i és cert que hi ha uns certs trasbassaments Sant Just esplugues, esplugues, Sant Just. Sí, això passa a moltes entitats esportives. No crec. Evident, evident. Però sí que hi ha algunes altres entitats del voltant, alguns altres pobles, Sant Joan, per exemple, Sant Joan d'Espi, no té equips de voli, llavors, hi ha noies que viuen a Sant Joan, hi ha noies que viuen a Sant Feliu, diríem que de l'entorn, de l'entorn immediat de de Sant Just, jo diria que més del 80% o que haig de fer el 90%, després hi ha gent que viu a Barcelona, però que fa 10-12 anys que juguen aquí o 8 anys, i que ja són més de Sant Just que ningú, aleshores. Jo crec que l'entorn immediat és aquest entorn de Sant Just i pobles límítrufs immediats, que diria més del 80%, i després això sí gent. Una noia que ve del Sant Cugat, que li interessa jugar aquí, que viu a Sant Cugat, doncs ve de Sant Cugat cap aquí i ve gent de Barcelona, sí que n'hi ha unes quantes que viuen a Barcelona, però la immediatesa Sant Just i pobles del voltant, jo diria bastant més del 80%. Parlant de valors, també tenia una estreta vinculació amb un projecte de mujer deporte cáncer, que precisament també pareixen el cartell de presentació aquesta temporada i de fet també he organitzat diversos campionats també vinculats amb aquesta temàtica, aquesta qüestió. Desgraciadament hi vam anar a caure perquè la capitana de l'equip, la Irene Ruiz, fa més d'un any que li va declarar un càncer, l'any passat, la temporada passada pràcticament no va poder jugar. De jove. Sí, sí, la Irene... la Irene... I la Irene Ruiz, no? La Irene, és del 2001. És a dir, té 21 anys aquest any. I ella amb una gran enteresa per part d'ella i dels seus pares va sopar aquest càncer i de fet en l'acte que es va fer fa cosa d'un mes a les federacions catalanes de tots els pares, van reconèixer la lluita d'aquesta contra el càncer de la Irene i d'una noia que ha sortit més a la televisió perquè juga en el Barça de Bàsquet, en el Barça Sant Feligüeng, que ara juga a primera categoria espanyola, que no recordo en aquests moments com se diu, disculpeu-me, elles dugues van ser els dos exemples premiats de superació, de força, de superació d'un càncer i que han pogut tornar a jugar. I per tant, a partir d'aquí, i el fet que la nostra presidenta sigui una machesa que treballa amb temes de medicina, oncològica també i de moltes coses, és hematòloga i treballa en aquests temes, ens vam implicar, el club es va implicar molt en aquest tema, amb aquesta iniciativa Mujeres de Porta i Càncer i vam connectar amb aquesta associació, AMOG, associació MAMA o Bàriar Editari que també lluita contra el càncer i de fet, com que la nostra presidenta, la Reia Escalçada, té també connexions a Madrid per qüestions professionals de medicina i tot això, vam connectar també amb la Federació Catalana i amb el Consell d'Esports i resulta que vam proposar un protocol de tractament o de com s'ha de gestionar aquestes malalties en l'esport en general i resulta que el Volei Sant Just va ser el pionel que va posar la primera pedra per tirar endavant aquest protocol que ja funciona. Per tant, hem tingut un paper important en aquestes circumstàncies desgraciadament perquè va obtenir-ne un cas, afortunadament perquè aquest cas ha pogut sortir endavant sense més problemes, però ha estat un any de lluita molt important per la Irene, com ho va ser per aquesta noia del Barça, com ho és per moltes noies i nois que també es troben en aquestes circumstàncies. Per això vam impulsar aquest element de gestió, aquest protocol de gestió d'aquestes coses que penso que és molt important. Implica, per exemple, no sé, revisions a les noies, revisions mèdiques a les noies, un seguiment fisiològic per detectar i anticipar. Hi ha tota una sèrie de línies estratègiques, una és la prevenció en l'esport, és a dir, dirigida a la dona en general i es busca la prescripció de la difusió dels missatges que realment activin aquest problema. Tenim una segona línia estratègica que són l'esport i els pacients oncològics directament, programes molt específics d'exercici físic amb pacients per paliar els efectes secundaris dels tractaments i la prevenció de la molta gent cada vegada més que sobreviuen en aquestes malalties. I després també una tercera línia és l'esport solidari i la recerca, és a dir, canalitzar tota una sèrie de portacions solidàries a través de les entitats mèdiques per definir una estratègia clara de recerca en el càncer de mama i ginecològic. Amb tot això, aquestes associacions ja estan treballant moltíssim i nosaltres, la festa aquesta que vam fer del 30 aniversari abans de l'estiu del qual parlava fa un moment, van venir aquestes entitats, vam recaptar unes quantitats que tampoc eren massa lavades però la gent va comprar uns tiquets i vam recaptar una sèrie de diners que van ser entregats en aquesta associació de mama o bàriar editari que és la que canalitza, en el cas nostre, aquests diners cap a la recerca, cap a la prevenció i totes les noies estan instruïdes encara que evidentment a casa seva totes les mares les instrueixen i tot això però dins del club també hi ha una sensibilitat especial per endegar les línies de prevenció ginecològica, femenina, bàsicament. M'imagino que també l'Airena Ruiz, la capitana que havia patit aquest càncer, jo venissim en 21 anys ha estat una mica la porta veu mai millor dit aquesta qüestió també amb les seves companyes, imagino d'anir informatiu, d'explicar, de compartir de totes totes, a més l'Airena era la capitana de l'equip i era la capitana d'aquella equip que jo parlava abans que l'any 2020 es va quedar les portes de Pugena, ella era la capitana d'aquest equip, és una persona d'un gran pes dins del club d'una gran força emocional d'un esperit de superació immens, els seus pares són també unes persones excepcionals que l'han ajudat moltíssim la Viqui Alfred i per tant jo crec que és un exemple que va ser reconegut a nivell de tot Catalunya en aquesta festa de Tarragona de fa un mes i que ha allisonat o segueix allisonant no només a les seves companyes d'equip de les senyors sinó que evidentment tot això també ho traslladem tenim molt present que les noies petites se'n mirallen amb les de dalt i per tant les portem a que facin de recollir les pilotes en els partits del senior de Superliga que es facin després fotografies amb les seves idols que veuen allà i per tant jo crec que es fa una tasca de baix cap a dalt de pujada, de piràmide d'esperit de club jo crec que això és un tema que és molt important i tant molt important Josep Maria, per anar acabant tema d'equipament també, volia preguntar-vos esteu contents de la bona aigua Estem contents de la bona aigua Estem contents de la bona aigua Estem contents del pavalló que s'ha fet al costat que potser no estàs pensat específicament pel vol i vol però el podem utilitzar el problema és que no té un parquet el podem utilitzar per equips que no es tiren massa per terra que són els petits perquè quedes amb una cama que se't veu l'os però això ha esponjat una mica la possibilitat d'agafar més hores d'entrenaments el que passa que he dit, tenim 19 equips 17 d'ells federats a les hores, és clar, això amb 5 dies d'entrenament que hi ha de dilluns a divendres i penso que l'equip de Superliga entren a 4 vegades a la setmana 4 dies a la setmana, només descansa un dia i el de primera catalana a Senyor també fa 3 dies com tots els demés això vol dir moltes hores és clar, tu no pots posar un entrenament a les 12 al migdia ni a les 11 de la nit a les hores, és clar, tothom ha d'entrenar entre les 6 i les petites a les 9 això vol dir una concentració, tenim 3 pistes però és clar, aquest el pavelló de la bona aigua el compartim amb els de bàsquet, amb els de futbol, sala que més em deixo alguna vegada els okeis de la Hambol exacte, els okeis, aquests ja mengen a part en el seu el seva pista, però la pista de dalt, és clar, s'ha de compartir i quan entren els de futbol, sala els de Hambol no fan no hi ha cap de les 3 pistes ocupen tota la pistia per tant s'han de fer absolutes meravelles, és evident que les seniors, que són les que són més grans entren a partir de les 10 de la nit entren a les 10 de la nit de 10 a 12 anys. Les són edats que permeten, no? Exacte. A partir de 20 anys, 20, 22, moltes van amb el seu cotxe, ja fan la seva vida, però, esclar, els entrenaments de tots els equips, a la vins, infantils, cadets, jovenils i juniors, els has de concentrar. Aleshores, això fa que no tinguem suficients hores de pista per tots els equips, per distribuir tots els equips. El director esportiu fa meravelles. No em troquis, no? Un tètris, que digui. Un tètris, absolutament. Però us surten una mica draris, de l'únic... Però no només a la bona aigua. Clarament que no només a la bona aigua, sinó que hem hagut d'anar, molts anys, hem hagut d'anar a buscar pistes. El col·legi alemany, aquí esplugues. Ara tenim també alguna pista llogada a l'Amèrica en Escol, també d'aquí d'esplugues. Hem anat molts anys i encara tenim alguna pista llogada a l'inef. També hi ha esplugues, per tant, és clar, a vegades... No compaginant, no? A vegades hi ha gent que esqueja, o que la meva filla m'ha de portar esplugues i tal. Fills meus, no hi ha més, és que l'Ajuntament fa tot el que pot, però, esclar, Sancogat tenen un pavelló amb 6 pistes fantàstiques... Només per Bolo i Vol. Clar. Dius, bueno, l'Ajuntament de Sancogat i la tradició de Sancogat del Bolo que fa des de 40 o 50 anys i han tingut la possibilitat de construir un pavelló només per Bolo i Vol. Clar, són més de 90.000 habitants, és un altre per supòs, és un altre equipament, és un altre prestació, clar. L'Ajuntament ens està donant suport, ens està millorant les coses, tan com pot. Sí, esteu contents. De fet, aquests anys del Covid, que havíem d'anar a entrenar fora perquè hi havia restriccions, doncs han assumit, i aquest any encara assumeixen, les despeses del pagament d'aquestes pistes complementàries, però clar, això, si no, va a costelles. És un lloguer que... Un lloguer del procre que cau en les butxarques del propi club, i és clar, a vegades el pots aguantar, i a vegades no el pots aguantar. I l'Ajuntament, amb això, ens està ajudant moltíssim i fent pavellons nous i gestionant de la millor manera possible aquesta distribució d'aquest tètris de pistes que es fa entre tots els equips de Sant Just, que tenen la seva seu a l'abonàigua. Que en són uns quants, són un grapat. Són uns quants, i tant de bo fossin més, però, aleshores, sí que ja s'hauria de fer un altre pavelló similar. De fet, esplugues tenen dos o tres pavellons grossos, han fet un pavelló més nou, una mica més avall, fantàstic, també, i on les plugues pot es punjar-se, les plugues de voli, que és el que coneixem, ha pogut es punjar-se bastant més. I nosaltres, de moment, anem tirant i aguantant, però estic seguda que podríem tenir en comptes de 19 equips, en podríem tenir 25 tranquil·lament, si hagués una estructura que fes possible aquesta distribució. De ben segur. Josep Maria, fem una mica el repàs abans de marxar de la inauguració, la presentació, més aviat, d'aquesta temporada 22-23. Exacte. És una presentació, hi haurà, com he dit abans, l'alcalde del senyor Joan Bassar Ganyes, representants de la Federació Catalana, i després també volia fer esment de què hi apareixeran també, representants dels màxims patrocinadors nostres, hi haurà la Maritxell Ferrer, m'he deixat de parlar d'aigües de Barcelona, que també ens ajuda moltíssim. De fet, aquest enteno, aquesta via del mujer de portes i càncer, doncs els ha agradat molt també, i ens assegueixen patrocinant, vindrà la Maritxell Ferrer d'aigües de Barcelona, vindrà Anguifred, amàtim mobiliàries, la Sandra Llevina, que és la persona que ha fet el pas endavant, des de Toyota Tims Sant Just, per tirar endavant tot aquest patrocini del superlligadors, que és una cosa ferragosa, i, bueno, la vera, si el pacte va ser que no ens diríem el primer equip, no es diu Volo i Sant Just només, si no es diu Toyota Tims Motor, Volo i Sant Just, per tant, és Just que hi hagi aquesta denominació, Bruno, que és mobiliària d'oficina, Bantos, Perfumaria, òptica, Josa, és a dir, tota una sèrie de patrocinadors que seran presents en el acte, i que, també, algun d'ells parlarà, parlaran, doncs, les autoritats, la presidenta, l'alcalde, les persones de la Federació Catalana de Volo i Vol, dels patrocinadors, i, bueno, intentarem que no sigui massa rotllo, seré una cosa àgil i divertida, les noies sortiran amb uns cartells dels valors, i cada aquí portarà un cartell dels valors que té l'equip, i, també, per estimular una mica si hi ha gent que vol venir, farem el sorteig de tota una sèrie de coses, de lots sedits per diverses entitats de Sant Just, sé que hi ha un pernil, sé que hi ha dues caixes de vi, ahim deien que hi havia 3 entrades dobles per un càrting, per anar a fer càrts, i alguna cosa que em deixo, però hi haurà un sorteig de totes aquestes coses que pot estimular, també, a la gent que vingui, que passi una tarda divertida amb nosaltres, i els que coneixen el Volo no faran més que reafirmar-se amb això, i si hi ha gent curiosa que digui, què fan aquests del Volo i tinc una filla, un fill petit, que no sé què, doncs que vinguin, també, a l'estiu, i a les vacances de Nadal i de Semana Santa, fem sempre escoletes de Volo i casals de Volo, i d'iniciació, etcètera, que també és una manera de captar gent, els casals i després les demostracions, o les anades bastant sovint a les escoles i instituts de Sant Just, que ens permeten, doncs, bé, això, anar captant, en captes una mitja de dutzena, tampoc en pots que, si en captes 30, tampoc no els podria gestionar, passa que fan gent interessada, que a vegades el cap de poc es desil·lusionen i se'n van, hi ha una selecció natural que dic jo, que actua, però que estem molt preocupats que aquesta base segueixi endavant, i anar-la xamplant, i això és el que anem fent. I tant, doncs vinga, que s'animi la gent que ens ha sigut escoltant, també, i per aquells que se s'ha vendit, el dia 1, el pròxim dimarts d'1 de novembre, partida dos quarts de set, a la bona aigua per aquesta presentació de la temporada 22-23 del Club de Volo i Sant Just, que recordem 30 anys, que es diu molt ràpid, una gran trajectòria. Jose Maria Follola, vicepresident de l'equip, de l'entitat, moltes gràcies per passar per aquí, explicar-nos una mica més sobre aquest equip, i trajectòria, història, valors, etcètera, i molts èxites en aquesta temporada, que ja heu començat. Esperem que sí, ja els vindrem a explicar aquí. No et preocupis, gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies, adéu, bon dia. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just. Gràcies a vosaltres per donar-nos a veure-ho dins de Sant Just.