Entrevista a Gina Pol, 1a tinenta d'Alcaldia - 28/10/2022

I shot the sheriff, but I didn't shoot no deputies. Entrem en aquesta segona hora, que marca justament 16 minuts que passen de les 11 del matí. Ho fem parlant amb Ginapol, com a primera atinenta del que el dia, perquè hem de parlar del ple municipal, el ple ordinari d'octubre, que va tenir lloc ahir al mateix ajuntament. Bon dia. Bona nit. Anem a repassar aquests punts, aquestes qüestions del ple municipal d'ahir. Nosaltres, com sembla, fem una selecció de les qüestions, els punts que trobem que pot ser més interessants també per a la ciutadania, però com sempre diem, oberts a Can Afegiu, on afegessis tu mateixa, els que consideris també d'especial rellevança. Comencem si et sembla parlant, que estem molt sèries avui, no? Comencem parlant. És que t'hi vèn, que sí, se m'acaba les piles. No, clar, l'energia té l'ímit. Comencem parlant, vinga, va, per les qüestions, i és que si no tinc mal apuntat es va presentar dues qüestions, perdona, dues qüestions. Comencem parlant del regidor no escrit en defensa dels jutjats de Pau, si volguessis afegir qualsevol qüestió al voltant d'aquesta qüestió. Doncs sí, sembla que hi ha tota una... Sí, hi ha una reforma prevista de tot l'àmbit judicial des de l'estat, i dins de tota la reforma prevista, que es vol facilitar l'accés a la justícia i una dinamització de depènquins jutjats que van molt col·lapsats, una part concreta d'aquesta reforma fa referència a la figura dels jutjats de Pau. Per municipis com el nostre, tenir jutjats de Pau, com l'Emma Castellvis, molt important, perquè et faciliten molt la comunicació amb una administració, que si diuen que els ajuntaments són feixucs, l'àmbit de la justícia encara ho és més. I aleshores, quan tu has de buscar depènquins certificats de defunció, o quan has de fer l'escripció del registre d'una natalitat, si tens una persona que et facilita la feina, que parla amb el mateix idioma de ciutadania que tu, tenir una jutgessa de Pau que tu facilita, doncs és una eina que des de l'Ajuntament tots els us ben considerat que és important no perdre-la. Són figures que tenen arrelament en el poble, molt important, i llavors buscar una reconversió d'aquestes figures amb algú de caire molt funcionari, o que tingui una plaça en l'àmbit de l'administració justícia, i pensar que és allunyar un servei que ja de per si mateix és difícil de comprendre. I per això crec que tots els grups ben considerat que aquesta figura s'ha de preservar i és com un crit d'alerta en el ministeri de dir-li esculteu. Podeu analitzar i reformar la justícia, perquè té moltes mancances, però aquesta figura depèn com la reconvertiu pot ser una pèrdua pel món local. I crec que això és el que hem volgut manifestar a tots els grups per a sense ahir. Aquesta era una moció presentada pel Regi d'Unit Escrit, qui ho farà i n'hi havia una segona moció, presentada també pel Grup Polític Municipal, en davant senjors en relació al suport a la proposició de llei de mesures urgents per fer fron a l'ocupació i legal d'immobles. Precisament en unes setmanes, en què ha estat notícia un dels pobles del Marisme per un municipi del Marisme, per una contractació d'una empresa que es diu Desocupa, que precisament s'encarregava això, de desocupar aquesta ocupació i legal. No sé si va una mica en relació amb algun tipus de vinculació, o simplement... Aquí el que es veu és que col·lisionen dos drets que té la ciutadania. El dret a la privada és un dret reconegut, però el dret a la vivenda és un altre dret reconegut, i aleshores col·lisiona. I això col·lisiona encara més quan el dret a la privada està molt més garantit que l'altra, i el dret a la vivenda fa que, si no en tens, de vegades hi hagi col·lectius que han de buscar eines fora de la llei per aconseguir un sostre en viure. Per tant, jo crec que alguns grups, alguns grups que van criticar, és que no va a l'arrrel del problema, però la llei jo ho avolé deixar clar, que a l'àmbit concret d'un fenomen molt complexa i que barca molts àmbits, des d'un àmbit més de màfies, de grans tenidors, i aquí en el concret el que està treballant aquest grup és un seguit de reformes legals per tal que la propietat privada, la més particular, la que ens pot afectar a qualsevol de nosaltres, sigui molt més fàcil, no que ens passa vegades, que ens va passar la carretera real. Quan l'inmòble és, per exemple, d'un banc, un gran tenidor i aquesta figura jurídica no activa cap procediment, a la vegada està produint una ocupació que està sent conflictiva i que a vegades no té res a veure amb una demanda social. I aquí, per exemple, una de les reformes que es demanen és que la comunitat de propietaris també pugui actuar en el cas que aquell propietari que no actua, i en aquest cas un gran tenidor, si pugui fer una actuació, perquè si no queda com en terra de ningú, propietats no actuen, aquella comunitat de veïns té problemes de convivència greus, però en canvi no hi ha cap peina per poder actuar. Això és una de les millores que es demanen a nivell jurídic. A vegades els jutges estan col·lapsats, que arribi el teu cas a tramitar-se, passen molts mesos on hi ha una indefinició entre el que està en aquell espai, perquè no té altre remei, o a vegades perquè una màfia s'ha aprofitat aquell entorn que estava desocupat, i aquella propietat que a vegades pot ser famílies d'un poble que no són grans tenidors ni tenen grans propietats, o ho tenien per la família, o potser havia passat alguna cosa. Per tant, el que vam pensar, com a mínim, des del PCC és que faltava afegir-hi algun punt. Nosaltres el que vam afegir és que si volem resoldre el problema a nivell local, el que ens calen són mecanismes, sigui més diners per ajudar la gent que no té imòple, o més per públic, per poder derivar aquelles famílies fora d'un àmbit d'ocupació, però ser un debat intens, jo crec que va ser molt ric perquè és veritat, és que és molt complexa de resoldre. Quan tu veus una casa ocupada, allà poden haver passat moltes coses, potser una família que realment ha estat desnonada d'un anterior cas, pot ser un grup de persones que és una filosofia de vida, després hi ha qui té aquella propietat, si és un gran tenidor que no li preocupa gens allò, perquè simplement és un imòple o un BKT en el seu volum de patrimoni. Per tant, jo crec que anem d'anar parlant, no és la primera vegada que surten aquests temes, i és una manera de ser que tothom va concidir que la llei actual grinyola amb molts àmbits, aquests són alguns dels que es pot avançar, però no sabem que des de l'estat també tot el tema de les màfies s'ha de poder controlar i regular, perquè és el que dius tu, a vegades la policia no té eines, per tant, la pròpia policia a vegades t'ha dit, vés a buscar-te un canal alternatiu, perquè si no, no tens com actuar, això vol dir que alguna cosa no està ben articulada, i que el busca solucions. A nivell municipal tenim alguna problemàtica directament vinculada amb aquest aspecte, o tenim un percentatge... No, i com va explicar l'alcalde, hem tingut ocupacions que han estat conflictives per la manera com aquelles persones estaven ocupant aquell espai, és el que va passar Can Meli, que es va fer una desocupació, o a la carretera Real, on es va fer una altra desocupació. Hi ha un parell més que s'haurà d'actuar, perquè també hi ha problemes, i és un tipus de convivència que no s'està articulant bé, però en canvi tenim altres cases ocupades, que gent que té una convivència pacífica, la propietat no s'ha queixat o no ha activat res, són solars on no hi ha cap altre propietari que pugui actuar, no és això com deia amb nosaltres, que hi ha una propietat horizontal que pugui és actuar, i per tant hi ha gent que està integrada, que fins i tot alguns formen part de les famílies que reben ajudes de serveis socials, i que cada realitat és diferent. Per tant, també és difícil trobar una llei que et diferenci entre el que ocupa de manera pacífica i el que t'ocupa de manera... amb conflictivitat, perquè en el fons les dues coses, per llei, un jutge les ha de poder tractar igual. Que els englobo amb les diferències. Vull dir que... Però bé, per això també és legisladors, per davant realitats tan complexes buscar-hi com la llei pot donar sortida cadascuna de les realitats. Complexes, sí, un repte. I la gent que ho pateix considera que tot és molt lent, que qualsevol tràmit d'aquest tipus, a vegades si no tens un bon assessorament, actuacions que han d'anar per la via penal, han d'anar per una altra via, i a les experts, molt de temps, parlen amb advocats cap a una direcció, que hauria d'haver anat cap a una altra, per tant, assessorar, informar-se i... bueno, i tenim com que la llei marca unes realitats. Parlem de qüestions molt municipals, com és la masia de Can Freixes, amb aquest entorn al parc de Can Freixes, que tan llueix, abans comentàvem també, en el moment d'informatius, que és un espai realment maco, bonic del poble, del barri centre. Va passar també per ple, per ple aquesta masia, precisament, de les actuacions. És a dir, d'aquest projecte executiu, que ha de dur a terme aquesta consolidació estructural de la masia, perquè si que cerca des de fora es pot apreciar, doncs que és una masia que s'aguanta, s'ho té, òbviament, però sí que realment té força tasca de reforma, en quan ha estructura de la masia, pròpiament. En el fons és una mica com el que estem fent a Can Candelera, que a Can Candelera veiem molt malament, però què es va fer fa uns anys a Can Freixes? Doncs es va millorar el que era la part exterior de Façana, la coberta, no? Per tant, quan algú la veu des de fora, és el que dius, tu sí, sembla que estigui bé i que puguem entrar a fer activitats. Però en canvi, si voleu, us podem passar imatges que per dins tota la estructura de la masia està molt malmes. És a dir, al terra hi ha un llarra jola, però no hi ha res, veus directament la terra del parc, hi ha murts que estan plens de mò, de humitat, i tot el tema de clavants es construïen en gran vigues de fusta, n'hi ha que estan bé, però n'hi ha que el temps les ha fet molt malbé. Per tant, quan tu entres a dins veus un altre món, tot el parc Freixes és preciós, la masia per fora dius que et xula que es fa, però quan entres a dins, les escales estan molt malmeses, perquè hi ha unes escales que comuniquen amb unes golfes que podrien recordar les de Can Ginestar, perquè també tenen un sostre així amb les vigues de fusta molt maques, i per tant, el que... l'equip d'arquitectura que ha entrat a treballar el projecte ha dit que per poder fer qualsevol cosa, o consolideu els murts, assegureu que no es perca apalament de patrimoni de l'època constructiva, que és del segle XVI, o això no s'hi pot fer res. Per tant, el que li vam dir a la resta de grups és, independentment dels usos que li volguem donar, que això ho deixem obert pel pròxim govern, a dia d'avui el que hem de fer és que l'estructura interna de la masia es preservi i amb criteris, tant de sostenibilitat, com de patrimoni. Per tant, què farem aquest equip d'arquitectura treballat en un centre que hi ha de rehabilitació a l'esma de Collserola, sempre amb elements molt naturals i després el que ha fet aquest conjunt d'arquitectes ha dit i ho farem preservant la manera de construir i els elements decoratius que hi havia al segle XVI. Per tant, doncs els respectaran les vigues, però clar, el que es farà, sense que ho veiem, i ara, com tot una estructura de fer-ho a sota, que després la cobriran amb la fusta que t'hauries trobat quan anaves a visitar la masia fa molts anys quan encara hi tenia vida, no? Si dedicant 900.000 euros del pressupost municipal, dels quals 200.000 vindran de fons de la Diputació de Barcelona, i amb això deixarem com la casa preparada. I aleshores, què passarà? Doncs haurà d'arribar a un altre govern, o al govern que arribi després de les municipals, i digui, doncs mira, en aquesta planta, si ha de fer de l'ús, o ja hem previst el pla de l'ús, i aleshores s'haurà d'adacuar la finalitat de l'ús en aquella estructura que hem deixat, que ens passarà que ja ens van dir els arquitectes, allà mai podrà néixer a un espai, per exemple, diàfans, sense murs, perquè hi ha murs que són estructurals, i, per tant, les antigues masies que eren de moltes cavitats més petitones, i moltes portes que enllaçaven els espais. Doncs jugarem amb aquella realitat, que et farà que sigui una estructura molt prefixada, perquè ho marcarà la masia. És a dir, no marcar cap altre que la propia estructura de l'edifici que es va construir fa molts segles. Jo crec que quan et fan una mica de projecció de com quedarà, serà molt xulo i quedarà una masia preciósíssima. I, bueno, la realitat és que li podem donar aquells usos que convinguin tant el govern, si ho fa de manera més interna, com si és un govern que el que fa és dir, doncs mira, tota la masia la poso a participació pública. Doncs que problemes, el que no hem volgut és hipotecar una etapa que és molt propera a la fi d'un mandat. Però el que sí que sí que havíem de fer és arreglar-la, perquè no s'hi pot entrar de cap altra manera. La primera fase l'hem de fer segur, i després la resta, sense problemes, dialogues, negociar, i ja es fa el que convinguin. Com dius tu, és una tan bonica del centre d'usos on pot tenir de tot tipus. Des de més infantils, bueno, com nosaltres volem com a PCC, que seria la casa de la dona, és a dir, per finalitats... Moltes. La misora comentava, mira, m'agradaria anar cap allà també, que no és que sent de l'emplaçament actual. Cerveix municipals, el que es considerin, però és fonamental com ens passa amb Can Candle. Abans de donar-li un ús, l'hem de xacar, l'hem de lavar, perquè si no qualsevol que pensis, al final t'acabarà caient l'interior de constructiu. Un punt que va quedar aprovat, com a punt d'urgència, ha fet aquest projecte executiu, però en vot en contra del regidor no ets crid. No sé si volies fer algun tipus de referència aquest moment. Perquè a vegades el regidor s'obsessiona amb alguns temes, i ara, com és informativa, va dir que ell volia allà que s'hagués previst per si algun dia s'ha de fer una cuina, un restaurant, i li vam dir, però si ho volem deixar tot obert, ara no prepararem una estructura per una cuina i no sortir de fums quan aquella masia pot tenir usos molt més overts. És que una de les plantes ha d'haver-hi un servei de restauració, ja es prepararà. Anteriorment a la casa hi havia hagut una cuina, però és una cuina que està ubicada en no ubicació, que la farà molt incompatible amb altres usos. Per tant, vam dir, no condicionem, vull dir que deixem-ho obert, però de ben com no el vam arribar a convencer i va votar en contra. No, mira. Finalment, però va quedar aprovat, inicialment. Ha aprovat tots els punts. I punts d'acord. I la conferència com va quedar repartida les votacions. Són pensaments que tenim a vegades. Passem per un altre punt, que és aquesta modificació del reglament intern del complex esportiu municipal de Bon Aigua, que també va quedar aprovat per una animitat, si volguessis explicar una mica més sobre el detall d'aquest punt. Aquest document ens ha costat molt de treballar, perquè hi participava amb molts agents i després internament dins la casa, a nivell administratiu també ha estat com complexa. El que havia de definir és quins drets d'aquestes persones que han de ser que siguin una utilitzadora que utilitza la part del complex. Quins drets d'edors tenen les persones que utilitzen la part dels pavallons, on allà combines tan clubs esportius com monitors que gestionen les classes o els entrenaments i després tota la població que fa us dins a cadascun dels clubs. Actualment no existia res cap document aprovat i actualitzat que et permetés introduir certes millores o millorar cert comportament. Per tant, tots hi ha, des d'un régim sancionador que abans no existia, a uns drets i d'hores molt més definits en funció de què vas a fer. Si vas a banyar, doncs has d'anar amb banyador. Si el tema que sempre et diuen de l'atxancleta es queda recollit allà i si ara ets un monitor que portes un grup de qualsevol club, doncs tu has de batllar que els infants o les persones que t'acompanyen a la teva activitat, tu has d'estar al vestuari, vigilant el comportament, quan se'n van a acabar l'hora que per toca, perquè després ve un altre club amb un altre equip de jugadors o jugadores, i per tant és millorar la convivència. El que vol l'Ajuntament ara no és utilitzar bàsicament el régim sancionador d'aquest reglament, no era fixar com les regles del joc. És com la guia de bona pràxis. Sí, perquè actualment no en teníem a cap dels equipaments esportius. Per això ara la pròxima feina del regidor, del Toni Collantes, és fer aquest mateix reglament, però adaptat en el camp d'esports de futbol, que ara com que tenim també diferents espais, on se'n veurem d'articular com es fan els dels vestuaris, com utilitzes les hores del camp de joc, i també tot el tema dels usuaris també era important de definir-ho, perquè hi ha dies de festa on la voluntat és que hi hagi un descans tan vainal com esportiu, a vegades, a dir, combinar-ho tot és complicat, perquè intervenen com moltes persones amb diferents realitats, però sí que calia un document de base, però és amb el que hem de treballar. No és un document inamovible, és a dir, si a la pràctica hi ha elements a millorar, doncs es pot fer una actualització. Però bé, ben incorporat en millores que teníem molt pendents de grups municipals com Esquerra, que volia que quan hi hagi unades de calor, tu puguis tenir un espai a la piscina previst pels més menuts, que li puguis hidratar i que puguin menjar, i si algun dia hi ha alguna onada de calor, doncs també puguis obrir la piscina de manera que sigui un espai per refrescar-te, i altres millores que van traslladar als clubs, de com gestionen aquesta gestió de l'horari, que a vegades estan ajustats, entre una acaba un entrenament, l'altra acaba una altra, la motxilla del grup anterior està allà, tu no pots entrar amb el teu equip, els darrers entrenaments són com molt pam, pam, pam, pam, i per tant doncs mira, marcarem unes normes, i si s'han de millorar, doncs es fa una actualització, no hi ha problema. I un punt relacionat, podríem dir també, podríem dir no, directament relacionat amb els pressupostos de l'exercici 2023, aquesta nova escola a Bressol, i també relacionada amb aquesta nova escola a Bressol, la creació de noves places, 8 educadores i educadors, passaran per l'escola a Bressol, sinó que ens van encaminada, i n'hi ha unes quantes més que també... completen, aquest talent. Aquest poni és important perquè, des que governava el Partit Popular i hi havia aquestes lleis tan restrictives amb l'increment de la funció pública, feia dècades que no ho incrementàvem de manera tan substancial el nombre de places de funció pública de l'Ajuntament de Sant Just. I fins ara s'havien anat fent petites introduccions de personal, però mai havíem tingut un equipament cada cop, requeriries una ampliació de personal tan àmplia. Per tant, posa en marxa una segona escola a Bressol, implica que hem de dotar-la de personal. Sí que és cert que la direcció de l'escola a Bressol està previst que la lideri la mateixa que ara porta a Marex tindrà una direcció compartida, i que una part de la plantilla bascularà entre una i una altra escola, en funció del que acordin a nivell laboral, però que li ha tot una dotació nova de personal. Per tant, aquestes persones que aniran a una de les dues Bressol, doncs són les que s'han de fixar quines funcions tenen, quins sol tindran, quins complements, i això és el que fixa aquest punt de plè, i a les altres dues figures que també es defineixen, però que ja les tenien més treballades, és una gent de seguretat, un policia local, i l'altra és una figura d'educació social, que fins ara tenim diverses figures en l'equip de serveis socials, com, per exemple, com el César, que porta la part d'adolescents i de persones sols, però ens faltava un recolzament perquè hi ha gent que fa molt carrer, que contacta molt bé, per exemple, amb la gent jove, i pots fer molt seguiment de casos. Jo crec que aquestes 11 persones o aquestes 11 places ens permeten posar en marxa un equipament tan important com la mainada, i després reforçar altres serveis que, venint el que diuen de la crisi actual, la plantilla de serveis socials ja va anar molt apretada amb la gestió Covid, i jo crec que ara que hi ha una altra figura aconsegueixi que altres persones del propi equip, alguns casos els puguin derivar, i aquesta altra persona afegir més intervenció de carrer, amb més col·laboració en el cas del de joves i amb altres col·lectius. I una gent de policia local, també? Sí, és important la plantilla, anar-la incorporant, perquè sí que és cert que la plantilla, a vegades, que tenim 40 gens, però els 40 vegades no estan tots en actiu, ara tenim dues figures que són policies joves que han d'anar a formar-se a l'acadèmia, per tant, mentre es formen, no estan en actiu, tens d'altres que agafen les baixes, però a vegades teniu molts agents de policia, no és que es domines el que a vegades s'estan formant, o alguna baixa que tens, o com es d'articular els diferents torns, en el fons, en els torns... No, encara són equips que podrien créixer, però ara ja estem dimensionats pel volum de població que tenim en el conjunt de Sant Just. Estan en 41, en total, no? En total, 41. I acabem repassant, almenys, mencionant, que es va llegir aquesta declaració institucional de les dones iranianes per l'amor de Maixa Amini. També si volguessis fer alguna petita pinzallada. Bueno, ho sap molt de greu, perquè cada vegada que sents informació de l'Iran, si allà fossin dones, no sabem bé com podríem lluitar, perquè no tinguéssim grans conseqüències, ja siguin a la presó, en aquest cas com ella, que va acabar amb resultat de mort. Per tant, que la resta de dones del món, i en aquest cas ens acompanyen els homes amb la denúncia, doncs millor, és important que l'Iran vegi que el que està fent està fora de qualsevol... de qualsevol criteri que marca les Nacions Unides. He vist que també s'han cliat plataformes al change.org per tal de reclamar que l'Iran surti de penquins organismes internacionals simplement per aquest comportament que està adoptant, i crec que la presó internacional amb altres vegades és important, perquè el que està dins del país, o les dones que estan dins del país, la marge que tenen d'actuació és molt petit, i a sobre ha riscat la vida, i si veus que des de fora arriba un recolzament, quan mínim aquella lluita teva, sembla que no estiguis en un camp de silenci, està veient ressonar la teva lluita. I crec que és important, ni que des del món més petit o que és el local, aconseguim fer arribar a aquesta veu de denúncia, perquè no pot ser que governs amb tota la impunitat pensin que la dona és inferior a l'home, que poden arribar a matar-les sense conseqüències, i que les que estan vives allà s'ho pensin dues vegades abans de fer qualsevol actuació de rebuig. Crec que això és gravíssim en un món com l'actual, que realment està boig, vull dir que estem veient una guerra ucraïna on s'estan matant persones allò cada dia, i que ens hem normalitzat la situació, doncs no normalitzem ucraïna, normalitzem el que està passant a l'Iran. Com aquesta expressió de pensa local, actua global. Sí, perquè si no ens impliquem individualment, mai hi haurà un col·lectiu que lluiti per cap causa. Per tant, tot comença per nosaltres mateixos. Qualsevol decisió, des de la crítica més tonta, si no fas la crítica o la queixa, aquella millora no arribarà mai. Doncs hem de començar per aquí. Gina, fins aquí aquestes, els punts destacats que hem conservat nosaltres, si volguessis afegir algun altre que val la pena també repassar, que ens deixem? Bé, hi ha el tema de la bona aigua. Complementarien el reclament i a tota aquesta petició d'endemnització que van demanar l'empresa gestora de la bona aigua, perquè ells estan gestionant el pavalló cobert, que abans era descobert, i consideren que aquest canvi o aquesta millora que vam fer com ajuntament del pavalló per fer-lo cobert i permetre entrenaments amb una qualitat més elevada. Ells consideren l'empresa, que és una despesa anual periódica, que ells no haurien d'entomar en solitari. Aquí vam explicar que hi ha tot un informe de la secretària, en què considera que no hi ha prou arguments, ni per part de la demanda de l'empresa, ni argument jurídic per justificar que aquesta millora o aquesta impressió que va fer l'ajuntament, a ells els posa una carrega que necessiti ser compensada per l'ajuntament. I per tant, doncs, això també seré motiu de debat en el plenari. Tots els us mou de favor, tot aquest debat sobre l'empresa que gestiona el complexe. Però bé, afegir això, que ells consideren que són 15 mil euros anuals de despesa que tenen, però per part de l'informe de la secretària consideren que no hi ha argument jurídic ni legals per poder sostenir aquesta demanda. I el que s'obre és un període de delegacions per part de l'empresa, que si vols que torni a justificar presentant nova documentació per treballar aquest tema. I és un dels punts també destacats del plenari. Doncs amb aquest tanquem, els punts destacats de... Sí, que d'algú que ens escolti, perquè sembla que avui també sigui la fi del món i tothom hagi de marxar, no sé on. Recordem que hi ha activitats a Sant Just aquest cap de setmana, que si poden quedar, si algú té canalla i no pot marxar, o ha trobat tanta caravana que fa marxa enrere, que ja t'hi atreleteneu, que hi ha actuació familiar diumenge, vull dir que la vida segueix o que algú vulgui marxar a la segona residència d'un fugir quatre dies. Clar, clar, bueno, busquem, jo crec, el fred, no sé si el trobaran. Bueno, cap al Pirineu, cap al Pirineu. Jo crec que és un Halloween hawaià. Sí, una mica tropical. Una castanyada, una mica així com... que la poden prendre freda, eh? Sí, amb un mojito més aviat que no m'ho mosquateria. Però que tinguin un vulgui, i si algú es queda, que no pateixi, que activitat aquí també ens en queda. Doncs una castanyada també és gina, bon pont o bons dies festius. A menjar castanyes i penellets, no? Això mateix. Sí, que vagi molt bé la castanyada, els penellets i tot plegat. I el Halloween, si també, és a la preu, una mica amb el terror. Sí, el terror dels caps de setmana. Fins la... Adéu, cap de setmana. Fins la... Adéu, cap de setmana. Adéu, cap de setmana. Adéu, cap de setmana. Adéu, cap de setmana. Adéu, cap de setmana. Adéu, cap de setmana. Adéu, cap de setmana.