Entrevista als creadors del documental 'Just Graff It' - 3/11/2022

Ai, tí! Hipònic americana! Vinga, ens ambientem amb bones cançons, amb bona música. Això és a Zuei, que ens la va presentar el Miquel Ardebo. Ja fa unes setmanes, quan vam parlar del Jus Grafit, una història local a aquest documental, que podreu veure precisament demà al casal de Joves. I avui tornem a tenir, entre altres, el Miquel Ardebo, l'acompanyat de l'Èric Desgisper i en Junès. Així que el saludem els tres. Bon dia. Bon dia. Bon dia, Èric, Miquel i Junès. Carai, tenim tot l'equip de Jus Grafit aquí. Sí, tota l'equip de Cric Crac. De Cric Crac, que també és tu, els mateixos que el Jus Grafit. Sí, exacte. Seria la mateixa família. Sort del mateix niu. Sí. Escolta, avui ens veiem Miqui i companyia també. Miquel, perdó. Tranquil. Em pots dir. Per recordar que demà es presenta aquest documental, però a part, com que tenim aquestes dues persones que també s'han involucrat, per saber des del segon de vista o la feina que també hem fet ells, Miqui o Miquel, explica'ns una mica, si vols, quines tasques heu fet, com ho heu aconseguit... Bueno, per anar a fer una mica d'entetes, per veure demà el documental. Doncs una mica... He capitat jo el projecte, però aquesta gent sempre està allà al darrere, també doncs empanyent i fent feina que normalment no és tan visible, potser, però que és bàsica i essencial. De contacte amb persones, de buscar, no sé, maroteca, no? O tot allò que explica'ns, deixar-se socials, de buscar a través de grups o el que sigui que heu buscat. I d'altra feina que no és tan visible en el tema de la creació del vídeo, en sí, del documental, de la peça. Òric, per exemple, explica'ns sobre aquest just grafit. Explica'ns una mica, no sé, des del teu punt de vista, què és el que ho ha aconseguit? Bueno, jo crec que al final... Bueno, és una mostra, una mica d'això, no?, del naixement del grafit i aquí s'enjús i de com ha anat els seus moments àlgits i... I com ha anat... Ha marcat s'enjús també una part a nivell internacional, del grafit i això a nivell europeu i tal, que es desconeixia o que nosaltres, com a mínim, desconeixíem fins que no vam anar a entrevistar, a conèixer tota aquesta part... Tot aquest entremat, no? Jo crec que hi ha molta gent que ho descobrirà també, que s'enjust era... Ho ha estat una referència, no? No sé si nacional, europea, internacional, en quant a l'art grafiter? Sí, europea, europea. Al final, sembla que no, però, a mesura que vas investigant i et van explicant, t'adones que ha tingut bastanta importància i que molts dels grans grafiters europeus han passat per la Riera de Sant Jordi. Per la Riera, eh? Sí, tot i que els origens, els primers grafitis, són ja de gent local i de tot això, hi ha un punt en el que la Riera agafa una gran importància i és quan també a nivell internacional s'obre. I és curiós veure com gent d'aquests que van venir europeus a grafitar aquí els murts de la Riera, no? Recorden alguns d'aquests primers grafitis que hi van haver al poble, no?, de la colla del Llangardatge. Això, això no em sortia, tenia aquí la imatge, no? La colla del Llangardatge, es deien, no? Els primers que van començar a fer, doncs, aquests grafitis, no? O la Sargantana, o la Sargantana, Llangardatge. Heu arribat a contactar amb ells, sí? Sí, els tenim. Els teniu? Vindran demà? En principi han de venir. Sí, un m'ha confirmat que vindria i l'altre estava pendent, també és un divendres a les dos quarts de 8 de la tarda. Sí, és una hora. La gent que treballa fins tard doncs plega aquella hora, no?, més o menys, i bueno, però per poc que puguin vindre. Sí, oi? Sí, sí. I, Dani, també, en Junès explica català, bé, no? Sí. Explica'ns una mica també el teu punt de vista, aquest documental, aquesta recerca que heu fet, que explicava també el Miquel fa unes setmanes que va començar gairebé, o va començar la idea, l'allavó, el 2020, no?, una mica abans gairebé pandèmia. Sí, jo he descobert Sant Just fa 5 anys que he vingut a viure aquí i ens hem posat a treballar junts. I jo, el que veig és, sobretot, que Miquel i Eric, que al final el que fem a Cricrack, és una miqueta grafíti, la mateixa lògica del grafíti, no, art, street art, però aplicat a l'audiovisual, des d'una perspectiva de democratitzar l'accés a l'art, de treballar en el projecte Just Grafit, és un projecte totalment voluntari, sense fons, i és una idea que ve del Miquel, que l'Eric s'ha sumat i que, al final, Cricrack s'hi ha posat i s'ha fet. I és una miqueta la mateixa dinàmica que tenen els grafiters. És a dir, anem a pintar pels carrers, anem a treballar el nostre art en espais obert, i sense cap, per al menjar, al principi, sense cap pretensió i relació comercial, mercantil, financiera, i això, jo crec que és una miqueta la definició mateixa de Cricrack, de treballar en els projectes perquè ens molen i són tipus d'història que valerà pena escoltar, veure, i això és el que mola, jo crec. I tant. Home, i a més, presentar-ho en això de demà, l'acluent dels 25 anys del cas de joves, que també m'imagino que hi haurà força gent, no? S'esperem. S'esperem que ningui la gent, sí. Jo ho he comentat amb algunes persones, que hi seran, a més, espècie de concert amb Boira i a Díge, i vull dir, tots semenits, no? Com serà veure aquest documental projectat pels tres? Vull dir que ho suposarà, clar, l'heu vist moltes vegades, avuiament, no?, però projectar tan públic... Bueno, és... L'heu vist a Grenoble i a... Sí, el que vam veure a Roma, a Grenoble també es va passar, ara quedem estar a Sant Domingo, doncs, també, des d'un casal... També és a projectar? Sí, d'un casal cultural, ens van demanar de projectar-lo perquè ens coneixíem d'abans, i els interessa el tema, també toquen el tema del grafiti i de l'estritat, i realment, de qui s'enjusa és com ho presentes a casa, no? Exacte, no ho dius a casa. Compromís és com més gran, i, a part, doncs, haurem de presentar-lo, cosa que no veiem... Bueno, esteu agafant la pràctica, ara, aquells tres, no? Sí, sí, sí, però... S'ha d'agafar amb gent mirar a gust. Exacte, sí, sí, no deixa de ser diferent, però moltes ganes, també. Sí, il·lusió, no? Il·lusió que la gent, després de tot aquest any, teledran a la gent que el pugui veure... Ui, aquest any i més, no? Sí, un any i mig, tampoc et passis. Doncs, ostres, és com ja t'alliberes, també, una mica. Clar, veure la llum. I això no vol dir que hem acabat el curro. No? Què falta? Ja t'ho vaig comentar que... En el tema de finançament, no? Volem finançament, doncs, per poder-lo presentar públicament, en obert, que tothom el pugui compartir, d'acord? Perquè, al final, és un documental pel poble. És una cosa que nosaltres hem fet, com deia el Junès, sense ànims de lucre, diguem-n'hi. Però sí que no tenim, tampoc, més d'higuit nesc per gastar-nos, per aquest projecte. Volem fer un quart capítol, que és quina repercussió ha tingut... Perquè n'hi ha tres? En llenç tres, sí. És a dir, un documental en tres parts, o capítols? El primer capítol és els pioners de l'Ole School, el segon tracta el tema de la Riera, també és relacionat amb tota la cultura hip-hop, i el tercer fem un flashback i ens anem abans de tot això, i entrem a dins dels grafitis de la Colla de la Sargentana. Llavors, esteu planificant, o esteu planejant fer una quarta... És a dir, que segueixi un bloc petit? Sí, fos possible... Sí. És a dir, què seria? Sí, una mica amb les noves generacions que estan a la Riera, i la continuïtat de tot això, com avui en dia s'enjust, el grafiti va... Bueno, quina forma ha agafat... Que encara existeix i encara existirà, no? La participació d'aquesta art dins del municipi, no? Clar, la gent que hi ha nascut amb el grafiti, perquè, per exemple, nosaltres teníem 10 o 12 anys quan es van fer aquests grafitis, els de la Riera en tenien 12 o 14, però hi ha gent que hi ha nascut amb tot això, amb la Riera plena de grafitis, amb aquest grafiti instal·lat al carrer Badó, la gent que té 30 anys ha vist des del dia 1 aquest grafiti. Ho ha vist escut, ho ha convistut. Llavors, suposo que algú li haurà, saps, tocat la fibra, i algun artista deu haver sortit d'aquest poble. Paral·lelament, sí que volia, o d'alguna manera, recuperar alguns dels grafitis, com per exemple aquest del carrer Badó, el cotxet que cau amb la mare que va sortir a la rira. No sé si això també ho esteu intentant gestionar. Sí, en el fons el documental neix amb la voluntat aquesta, de dir, ep, s'enjustencs, pateu atenció, això és una cosa que fa 30 anys que tenim aquí, que la gent reconeix moltes vegades el carrer pel grafiti, fem alguna cosa, no? Forma part del patrimoni cultural, podríem dir. Això, que és feina de l'Ajuntament, potser? Més aviat, no? Restauració, conservació, no? Tot el seu temps. Poc a poc. Imagino que també aquest documental n'hauria parat a l'Arxiu Municipal. L'Arxiu com a... per tenir la sància, no? Així com les entrevistes senceres, també, que es posa, que es podran consultar. Sí, perquè nosaltres, clar, el que hem fet al final és editar les entrevistes, perquè sigui un relat dinàmic. Però sí, l'Arxiu doncs guardarà una còpia amb totes les entrevistes senceres i qui tingui interès per conèixer més allà. Una pregunta que crec que és molt important. Demà, les persones que hi vagin veuran el documental, però si demà no hi va, no pel que sigui, demà no hi poden ser, no el veuen. Tindrà l'oportunitat de veure en alguna plataforma? De moment, no. És per això que busquem finançament. Estable de imatges d'Arxiu, de televisions públiques, així com de pel·lícules, que això s'ha de pagar per no tenir problemes. Les preses són penyes en obert. Llavors, part de la feina grossa d'aquesta presentació i dels mesos que venen és aconseguir el finançament perquè això pugui estar en obert. Tot i així hi ha gent que no podrà venir. Segurament trobarem algun altre moment i algun altre lloc per projectar-lo per aquella gent que està interessada en veure abans que es pugui col·laborar. Sempre tindran l'oportunitat, un cop acabat, perquè la intenció és poder recaudar els fons per fer aquesta part d'entrevistes que quedarien a les noves generacions i poder pagar els drets d'aquestes imatges d'Arxiu que s'utilitzen. Llavors, després d'això, si s'aconsegueix l'objectiu, que espero que sí, ja es faria una presentació pública, un altre cop, vull dir que hi hauria més oportunitats de veure-ho. I també la idea és d'organitzar, durant els mesos que venen, els tres projeccions del mateix rotllo de la demà, de poder tenir aquests encuentros i presentar el documental aquí a Sant Just, en diferents activitats. També recordar, crec que és important que demà estarem... Des de cricar que m'he imprez camisetes de JustGraphic, amb la Sargantana... Metsandizing, eh? Metsandizing. Llavors, la idea és qui vulgui contribuir, que compri les samarretes, les sudaderes que hi ha, perquè així apuyan el documentari, el projecte, perquè es pugui un bon terme. Demà, tots el casal de Joves, ara sí que hem de menjar, que són les 12, digues. Podríem dir que fem un vercamí local, d'acord? Vercamí local, a través de la samarreta... doncs té opció que, si vols sortir els crèdits de la pel·lícula, us també us surti. Això em sona una sèrie s'enjustenca. Bé, els vercamis s'organitzen així. Sí, oi, que eres la família. Sí, sí. Miquel, eh? Però s'enjusten bé. I unes, moltes gràcies, els tres. Ens veiem demà al casal de Joves. Moltes èxits amb aquest documentari, amb tots els que vinguin més tard, el quart capítol, i els que vinguin gràcies per fer aquestes feines pel poble, que al final és història i és memòria. Gràcies. Fins demà. Moltes gràcies. Adéu. Adéu.