Entrevista a Mar Vizoso, coordinadora de les 'Estones de Clàssica' - 7/11/2022

I com a segona entrevista també us portem amb aquesta música, amb aquesta cançó que està sonant de fons. Us portem una entrevista que parlarem precisament de Clàssica. Tenim nosaltres a la Mar Vizor Soller, amb un coordinador d'aquest cicle de concerts que dura el mateix nom, amb l'estona de Clàssica. Mar, bon dia. Hola, bon dia, Mireia. Bon dia, Mar. Gràcies per venir fins aquí per segona vegada, però gràcies avui sí que entrem en directe a dir que ets la coordinadora d'aquest cicle de concerts que documento amb l'estona de Clàssica, que fa uns quants anys ja fa temps, que circula a la Teneu, és a dir, que ja funciona a la Teneu, funciona bé. Sí, bé, fa uns anys l'Anna Vilanova, és una persona senyora coneguda, diguem-ne. Em va fer la proposta, diguéssim, d'organitzar aquest cicle de concerts, i en aquell moment tenia altres feines, molt en marxa i no vaig poder atendre aquesta petició, i vaig llegar aquest cicle de concerts al Xavi, que és un director d'acords que està treballant en Bolíns de Barcelona, i s'ha portat en marxa durant uns 5 anys, més o menys, crec que porten amb el cicle de concerts, i doncs va sorgir l'oportunitat, una altra vegada, de poder-me fer càrrec del cicle, i ara sí que em puc fer càrrec, i com a Sant Justenca, ex alumna de la Teneu, n'estudiava des de molt, molt petita i de més, penso que l'he agafat amb ganes, i amb il·lusió de donar al poble aquest granet de sorra de la música clàssica que és tan important, que ara escoltàvem aquest noctur de Chopin, que posaves al començament, i sí, sí. He agafat el relleu d'en Xavi i li donarem una mica una volta en aquest cicle per atreure més públic i per apropar la música clàssica a la gent de Sant Just. Què vol dir donar-li una volta? Ampliar assistents, imagino, eh? Ampliar assistents i canviar una miqueta el format, també. Sí, hi ha unes quantes idees joves. Com, mira, quin canvi voleu implementar? Vols, diguéssim, generar? Sí, la idea que he tingut més diferent, diguéssim, dins d'aquest concert és apropar la música clàssica als joves de Sant Just. És una finalitat que tinc molt ficadament, perquè, a més de pianista professional, jo soc música, o sigui, professora secundària de música i d'anglès. Llavors, estic amb un contacte molt directe amb els adolescents. Per altra banda, des de molt petit, vaig tocar amb orchestres de música clàssica, tant el violoncel com el clavissembel, tot i ser pianista professional. Llavors, penso que és molt important no tant concerts d'infantils, on els pares són els responsables de portar els nens petits al concert, i, normalment, són uns pares que tenen un interès per la música, volen inculcar els seus nens petits, i, a més, si no, els adolescents. O sigui, aquells joves de la franja d'edat d'entre 12 a final de carrera, diguéssim, adolescents i primers adults, exacte. I el meu objectiu és aquest. A més de traure a més públic, a més públic gran, que vinguin a veure professionals, el meu objectiu és apropar la música als adolescents. I, doncs, això com ho farem? Això, la idea que tenim és fer un concert portat a terme per músics adolescents, per músics que estan estudiant a l'escola Oriol Martorell, a Barcelona, que és una escola pública de secundària i de primària on la música està integrada, o alumnes del Bruc o del Liceu. Llavors, la idea és tenir un concert programat cap a final de curs on els músics siguin, doncs, alumnes de la franja de secundària, poden ser de primer d'éssiu a segon de batxillerat, i després un altre concert on el programa serà un programa dedicat a ensenyar el projecte de final de carrera d'un alumne de l'esmuc o del Liceu. Allà, a veure, és una idea pionera. De fet, no us puc dir qui vindrà encara perquè s'ha d'elaborar tot plegat, però que la dic i la faig pública perquè volem anar cap aquí, diguéssim. Aquests dos concerts serien els últims d'aquesta temporada, del curs escolar, diguéssim, el del maig, el de l'abril i el del maig, o el del maig i el del juny. Ara no t'ho sé exactament, però serien els últims. I després, tots els altres que tenim ara, el novembre, desembre, gener, febrer, març, són concerts portats a terme per músics professionals, com sóc jo, diguéssim. Ara el novembre hi ha un duo de guitarrers clàssiques, el duo mediterrani, el desembre ve un saxet de música barroca amb dos sopranos, dos metges, os viola de gamba clavecí. Després, al gener tenim una art pista, la Laura Boníssima, que és l'ARPA, que toca normalment amb l'Iceu, amb l'Orquestra de l'Iceu, i una flota travessera. Al febrer ve un duo de música barroca també, però amb instruments originals, amb la Bellissana, que és una noia especialista anti-orba i músics antics, i la Marta Redondo, que és Traverso. I al març tindrem un quartet d'acorda, amb encapçalat per l'Eduard Sobrado, que és un vei d'esplugues, un músic professional boníssim, i carregat d'aquest concert de quartet d'acorda. I a l'abril i al maig seran aquests concerts, si deu vol, que et comentava, doncs a l'abril aquest TIN Clàssic, que li direm, el TIN Clàssic, i al maig el YONG Clàssic, de teenagers i de joves. A l'Institut Martorell d'aquí va sortir Andrea Mottis, crec, també. De l'Oriol Martorell, sí. Que també està tard, la teniu en algunes ocasions? Exacte, exacte. És a dir, que hi havol nivell. Exacte, o sigui, l'Andrea, per exemple, no és d'aquestes persones que té la sort que els pares tenen, han tingut aquest interès a inculcar la seva filla, diguéssim, aquesta educació musical. Això és molt exclusiu, és a dir, les persones que ens hem dedicat a la música clàssica o a la música jazz, que també actualment és una música també elitista, diguéssim, ho hem fet no per interès propi, ha anat a adolescents, sinó molt guiats per la família, per l'entorn amb el que estem. I llavors, la meva idea és trencar una mica amb aquest... amb aquest taranaca, d'aquests estils, sobretot jo me'n carrego en aquest cas de la clàssica, tot i que també soc pianista de jazz i estudiat jazz i toco jazz i m'encanta. Però em vull enfocar, realment, en aquest projecte amb la clàssica i apropar-lo als adolescents. Tinc idea de parlar amb la persona responsable de la música de l'institut per crear una situació d'aprenentatge dins el nou currículum que englobi aquest concert de l'abril. I, bueno, tota una sèrie d'ideas, diguéssim, que flueixen de la meva experiència com a músic, de la meva educació, des de molt petita, vinculada a la música clàssica, clar, a 155, porto vinculada a la música clàssica des dels 7 anys, és pràcticament tota la vida. I sent de Sant Just i vivint a Sant Just, doncs, bé, em fa molta il·lusió. Per què no arriba els joves, tant la música clàssica, els estils, doncs potser la música barroca, els estils que queden més per darrere, que t'has d'anar a investigar. Per què no arriba tant els joves? Perquè no ho coneixen. Ells no són conscients. És a dir, l'altre dia mirava un material, diguéssim, per YouTube, hi ha un anunci d'HCP d'ordinadors, en el qual hi ha aquest director de l'empresa, on fa que hi ha tothom amb l'ordinador, i comencen a tocar la petita serenata nocturna, amb gots i amb papereres i tal, amb una empresa, amb traje, perquè estan fent l'anunci d'un ordinador portàtic. Clar, aquella música que sona és música clàssica, i molts adolescents han vist aquest anunci, però ells no saben que és música clàssica. O sigui, és per desconeixement. És a dir, moltes vegades es colten a pel·lícules, a dibuixos animats, a anuncis de la tele. En el seu dia a dia hi ha molta música clàssica, però ells no són conscients que jo, que potser estan escoltant i els agrada, és música clàssica. Allà veuen que tenen com un rebuig d'entrada en aquest estil de música. No és que no els agradi, és que no saben que els agrada. No connecten, potser, o queden un altre àmbit, no tant, vull dir, entre ells els joves, avui en dia, segurament, no es posen a escoltar aquestes cançons, pocs grups ho veuen fer, vaja. Necessiten una mica de connexió. És a dir, les persones aprenem amb el nostre entorn. Si el nostre entorn no existeix això, no ens connectem amb aquest aprenentatge. Llavors, els joves estan molt connectats amb el seu entorn, amb el que els seus amics diguéssim viuen. Per exemple, els joves de l'Oriol Martorell són joves adolescents igual que els joves adolescents de Sant Just. Però ells sí que estan vinculats amb la música clàssica, perquè han tingut uns pares al darrere que han decidit portar-los en aquesta escola, que és una escola pública. És a dir, tu ara tens un fill i pots decidir en el meu fill, vull que vagi l'Oriol Martorell, perquè jo vull que estigui vinculat dins d'aquest món. Què vol dir això? Que és elitista? Que és elitista que gaudeixen pocs parts, molt, molt, molt, molt minces del global, diguéssim, no? Però és part d'esconeixença. És a dir, és part d'esconeixença. Es podria utilitzar molt més, molt més. I si els joves no coneixen la música clàssica, és perquè els adults tampoc la coneixen. És a dir, hi ha molts adults que no van a concerts de música clàssica, no escolten música clàssica, no gaudeixen de la música clàssica. És a dir, no és una cosa de joves, només. És una música que sempre ha estat molt elitista. I el gran repte d'aquests concerts és trencar una mica amb això. Trencar una mica d'entrada, el concert ja no tenim programa de mà. Són uns concerts on el programa de mà, que és una barrera física, no? Jo considero, és una idea meva. Tot això són idees originàries, diguéssim. Jo considero que un programa de mà et crea una idea mental, una idea mental del que escoltaràs, del que han fet aquells músics, de quina és la seva història, i llavors ja vas amb un prejudici, diguem-ne, escoltar aquella música. Quan per mi la música és connexió, són una sèrie de vibracions que et fan sentir una emoció. Llavors, en aquests concerts, no existeix el programa de mà. Sí que surt quines obres interpretaran els músics en el cartell publicitari, perquè, clar, tu has de saber si aniràs a escoltar música contemporània o música barroca, diguem-ne, o sigui, quin estil de música i quines persones toquen, els noms dels músics, evidentment, doncs per si tu vols investigar una miqueta, o saber què vas escoltar, no? Però aquesta barrera física del paper no la tindrem en el concert. Llavors sí que es farà un diàleg, després de cada concert, amb els músics i el públic, on podran preguntar anècdotes, on podran preguntar coses de l'instrument. Per exemple, el primer concert l'altre dia va haver-hi un jove que va preguntar el guitarrista com es feia un efecte, que es diu Trino, com ho feia, això tan ràpid, si era molt difícil. Llavors, la idea és crear un diàleg amb el públic i els músics per trencar aquesta barrera, diguéssim, i apropar la música clàssica al públic. Per altra banda, els músics que vindran també tenen moltes ganes de fer aquest tipus de concert. Hi hagi una mica més de proximitat. Ells aniran explicant, no pot ser cada peça, però sí que el començament del concert explicaran el programa que tocaran i faran alguna intervenció en el mig, també. La idea és que sigui un concert proper, una estona on la gent ve escoltar música clàssica, la teneu. I per altra banda, la idea aquesta dels joves i dels adolescents. Ens queda menys de un minutet a mar, però tens bones expectatives de que ara aquest tinc clàssic i jo en clàssic, expectatives que s'ompliquin joves. Jo sí, jo sí, perquè... És visió positiva del resultat? Jo sí, sempre tinc una frase que és ensallorror, és a dir, quan una cosa no l'has fet mai, per no sortir bé és un assaig, però jo sí, tinc bones expectatives i penso que és una cosa que pot retraure. La idea també està molt vinculada al tema aquest dels joves, que s'està fent ara al casal, tot aquest col·lectiu. Obrir-ho als adolescents. Ens tornarem a veure abans de d'abril, el que pel maig, per recordar una mica aquestes cites. Gràcies, Mar Bidoso, com a responsable coordinadora d'aquest cicle d'estones de clàssica. Més informació també al web de la Teneu, de Sant Just i fins properament. Més informació també al web de Sant Just i fins properament.