Entrevista a Pilar Súnico, editorial DeFàbula - 9/11/2022

S'haurien de parlar de qüestions que passen per aquesta onzena edició del novembre literari, i és que des del passat 3 de novembre i fins el 5 de desembre tenim un munt d'activitats, presentacions de llibres tot al voltant, òbviament, de la literatura. Nosaltres ens en volem fer resoldre amb algunes d'aquestes presentacions i una en especial enfocada també als infants, aquesta activitat de la qual en parlarem ara. Tindrà lloc demà, dijous 10 de novembre, a partir de dos quarts de 6 de la tarda, a la sala Isidor Cónsul, a Can Ginesta. Ens estem referint a la presentació del llibre i també al taller de llogues infantils, El secret o d'Ianan. És un llibre de Raquel Pinyeiro i Vanessa Torné, editat per l'editorial de Fábola, en les mans de la Pilar Sónico, aquí tenim aquí, a nosaltres avui. Pilar, bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia, gràcies per venir. I per apropar-te aquí la misora, per explicar-nos una mica també sobre aquest llibre, que el tinc aquí entre les mans, que és molt bonic i crec que pot ajudar molts nens i nenes, sobretot els que s'apropin aquest taller, que a més podran gaudir d'una classe de yoga. Per aquells que potser no coneixen aquest editorial, Pilar, que és el que intenteu difondre a través dels llibres, sobretot infantils, i cap amares, crec. Jo, com a mare, quan vaig tenir les meves criatures, em vaig adonar que hi havia com una franja molt sensible de gent que li costava una mica trobar llibres endreçats cap a en Belgi. Llavors, inicialment, aquesta va ser la meva proposta, com editorial, va ser publicar llibres relacionats amb l'autisme, amb l'adopció. Aquest, en concret, és un llibre de yoga, però que està plantejat, si vas al final del llibre, està plantejat per treballar-ho també amb nens que amb TDH. I doncs l'aposta d'aquesta, una mica normalitzada a través de la literatura, aquesta franja de la població, que també té una etapa, que és infantil, perquè totes les persones amb més o menys o diferents capacitats, que diem avui, totes han sigut infants i totes volen ser acceptades i integrades dins de l'infantesa. I tant, en igualtat de condicions. Exacte. Aquest secret d'anant, guarda un bon secret, és que l'anant és aquest petit ocellet que ve de la Índia, que precisament també és un original yoga, i ajuda a la peluça, que és la protagonista. L'ajuda a través de les emocions i els sentiments, que també és un tema força rellevant, perquè els més petits també l'entenguin, i alhora que es treballa potser poca a les escoles, per tant a casa és on toca, reforçar-ho. Exacte. El yoga, nosaltres pensem que és una eina fantàstica per poder treballar aquest aspecte de les emocions. Yoga infantil, eh? Sí. De fet, hi ha moltes escoles, a dia d'avui, el canigó mateix, on van els meus nens, també fan yoga per nens, i la veritat és que és una activitat que s'està molt estesa i que s'hi treballa força, aquest contingut de les emocions. La peluça és una nena que té com una maranya de sentiments a dins, que és com si tota la llana estigués embolicada i amb tots els colors barrejats. Llavors, ella s'adona que no acaba de trobar-se bé, no sap per què, no sap com i no sap què fer, i llavors se li apareix aquest ocellet que es diu Anan, que li diu, ah, jo estava com tu, a mi em va passar una cosa molt semblant, i el meu avi, que és Yogi i és de l'Índia, em va explicar com fer per poder separar cada color de la llana i deixar separada cada emoció i sapiguer com deixifrar una mica tot plegat. I doncs és a través d'aquest fil argumentatiu que va fent diferents posicis, quan estàs molt energica, doncs has de fer aquesta pose, perquè així, tal, quan necessites calmar-te, tal, llavors va separant una mica les sensacions i les emocions per poder-se trobar bé. I al final del llibre, que si mires les guardes, la guarda és la primera fulla que et trobes quan obres un llibre, que hi ha la guarda davantera i la trasera. La guarda davantera és tota la maranya de llana, i si te'n vas al final, són totes les llanes endreçades, com per color, i és aquest una mica l'objectiu, que a través d'aquestes activitats, el nen pugui una mica diferenciar i col·locar i sentir-se millor amb cada emoció. Que en An vol dir felicitat. Exacte. No sé amb quin idioma... Crec que és en Indi, sí. El llibre també ensenya algunes assanes o posicions de yoga, que explica visualment, amb la mateixa protagonista, amb la peluça, fer-les. És que això va ser molt divertit, perquè la Vanessa, que la trobo molt a faltar, perquè hem treballat molt cols amb cols durant tot el projecte creatiu d'aquest llibre, la Vanessa... i jo vam decidir de fer aquest llibre, no il·lustrat, tot i que és il·lustradora, la Vanessa Turne-Cormand, que té una web fantàstica i que té unes il·lustracions precioses, va fer aquest llibre, però va decidir de fer-ho amb una titella. I llavors tot el procés creatiu, si veus el llibre, la titella no només va canviant de sana i de posa del yoga, sinó que a més a més li va canviant la cara i li van canviar les expressions, perquè la Vanessa va fabricar com diverses titelles i amb filferro, amb el cos amb filferro, i amb cares diferents, i en funció de quina posa i quina situació va canviar la titella... És el procés de fotografia, no entenc? És fotografia de la titella, no? Exacte. Per donar-li vida, la construïda ha estat el procés de fotografiar-la, per plasmar-la en el que es veu al llibre, que no són il·lustracions com a tal, i amb elles és aquesta titella que li van passar coses. I es va descobrir, sí, mateix, a través d'aquest ocellet, que tan complicat és pels petits, perquè... És a dir, perquè no, sinó per entendre les emocions, perquè nosaltres, com adults, a vegades també ens consta, inclús diferenciar-les, o a vegades inclús posar els dinom, però pels més petits... És una bona manera, per exemple, aquest llibre, per anar posant nom, per saber què pots sentir quan sents tristesa, quan sents por... Creu, els ajudes? Els ajudeu a través d'aquest llibre? Mireia, jo crec que a tu et deu passar algo semblant, que com que entrevistes amb molta gent, i treballes amb molta gent molt diferent, jo, moltes vegades, si hi fa els llibres, ha contingut que jo no soc l'autora. I a vegades el que he de fer és parlar amb gent que sigui experta. Per fer aquesta presentació, el que vam decidir és fer un taller de yoga. I jo sempre, per parlar d'aquests temes, m'adreço sempre a gent que s'hi dedica. I en aquesta presentació, precisament, vindrà la Marguerita Kelso, que és la Maggie, que era professora de yoga l'any passat amb els nens. I jo la vaig entrevistar per parlar d'aquest tema, precisament, que en preguntes, i em va dir que el yoga és estupendo per parlar de les emocions, però perquè té un approach que no només és fer a sanes, sinó que és molt complexa. Des de respiracions, fins a entendre el teu lloc a la terra, és una filosofia de vida, el yoga. I m'explicava que fer yoga per nens petits, que potser els agrada molt fer a sanes, o que potser els agrada molt fer cançons, o mantres, és molt diferent de fer yoga amb adolescents, que potser no t'hi centres tant amb això, de fer una sana, sinó que fas més qüestions de grup, o dinàmiques racionades amb el grup i tal. I ella sí que em va explicar que és una eina superútil. Si vols, et puc posar un exemple del meu fill mitjà, que feia yoga l'any passat amb la Maggy, amb la Marguerita Akelso, al Canigo. I era que aquest té, ara té 9 anys, doncs l'any passat en tenia 8. Va venir un dia que estàvem a casa, i es van prenyar amb un dels altres germans, no sé si amb el gran o el petit, i es va posar molt nerviós. I se'n va apropar i em va dir, vina, que necessito que em cronometris un minut. I vaig a l'habitació i dic, bueno, va a veure què anem a fer aquí. Es posa a córrer per tota la casa, no? Sí, no tenia ni idea. Tango la porta i em diu, seu aquí i t'has de posar en aquesta, a la mateixa posició que em posi jo. I es posa el típic, com la papallona, amb les cames així obertes, com ens ha sobre de l'autor. Exacte. I em diu, ara tanquem els ulls, tu cronometres un minut, i hem de fer el mínim possible de respiracions. I ja us van estar així, jo vaig comptar un minut i al cap d'un minut li vaig dir, mira, ja ha passat un minut. I em va dir, molt bé, doncs, jo he fet 6 respiracions i no sé quantes has fet tu, però cada vegada que ho practiquis, em faràs menys. Ah, val, carai, el teu professor. I em va dir, i això ho he fet perquè estava molt nerviós, perquè m'he emprenyat amb el meu germà i ara m'ha servit molt per calmar-me. Va detectar l'emoció i va saber que a tu ajudar-se a través del yoga. O sigui, ho tenen molt interioritzat, almenys a casa. O en aquell moment ell va pensar que el yoga era una bona eina, perquè els nens, de vegades, és això però jo crec que ells sí que ho viuen així, com una eina d'una cosa que... Hi ha situacions que no saben gestionar i que això potser un recolzament i una bona eina per a aquestes situacions. Perquè les emocions creus que, per exemple, a les escoles, clar, potser en el teu cas doncs estàs molt contenta també pel fet de que fan yoga i això també els ajuda, no? Però a termes generals creus que les emocions, quan són tan petits, se'ls indica o se'ls fa una mica de mapa del que són, com es poden sentir o és sobretot a través també de literatura, de llibres, de tallers, d'activitats, que ells ja comencen a contactar o a sentir-se una mica, potser, identificats per escoltar que els nens els hi passen o les pròpies pròpies ho expliquen. Jo crec que quantes més eines tinguis a la teva vida en general millor i si és un nen o un adult o qualsevol persona quantes més solucions puguis tenir per un problema millor. Però jo sempre penso en aquesta frase que deia Albert Einstein, que era, si vols que el teu fill sigui intel·ligent, llegeix-li un conte. Però si vols que sigui més intel·ligent, llegeix-li més contes. I jo crec que és una mica això. Si les contes et posen en situacions que tu encara no has viscut i que poden semblar impossibles, però et van donar sortides, més o menys creatives i et van proposar coses que poden ser divertides o esportisarrades o tal, que formen part de l'univers als nens. Recordem que aquest llibre, la part de text és a càrrec de Raquel Pinheiro. Sí. Que és ella la que porta una mica la veu cantant de la historieta, com a tal, és a dir, quan veu rebre l'encarre que la proposta del fil argumental venia de Raquel Pinheiro. Sí. De fet, fins i tot, la Raquel volia que la nina o que l'il·lustració fos pel roja. En concret, eh? Volia que tingués els cabells arrinxulats i que fos pel roja. Per algun motiu o... La la visualitzessin, la protagonista. Perquè hi ha vegades que també en un text i ja està, però la Raquel tenia molt clar que volia això, aquesta característica del personatge. Sí, això de vegades que hi ha algun autor que m'envia un manuscrit per veure si m'interessa com a editorial publicar-lo o què. I la Raquel en aquest cas, en concret, va ser com un regal caigut del cel. Perquè no només és una persona meravellosa, sinó que, a més, ja té molts altres llibres publicats i és una persona molt activa en xarxes socials, és força mediàtica i, clar, per mi publicar un llibre de la Raquel Pinheiro és tot una fita. I ella ja va venir amb la proposta d'aquest contingut, és a dir, de com tractar les emocions, que volia que fos una mica aquest camí, del secret de l'enant, de la vinculació entre el llioga i les emocions. Nosaltres, bàsicament, el que fem, quan ja veu un autor amb una proposta tan lligada, tan feta, és intentar respectar al màxim el que ens ha portat l'autor. Si és una proposta contingut i no hi ha res fet, o si són autors novels o més amaterts, llavors sí que has de modificar i has de ficar una mica de collarada. Però amb un autor que ja ha fet altres llibres i que ja té tanta trassa i que està reconeguda en aquest món, jo vaig, bàsicament, comentar alguns aspectes, mínims i alguns detalls i ja està. Ja venia amb forma, no?, amb cara i ulls al projecte. Què és el que explicareu o què és el que veurem els nens més petitons, nens i nenes que s'apropin de la biblioteca a través d'aquest llibre? Perquè hi sereu, la Raquel no hi serà, però hi seràs tu juntament amb la Vanessa Torné, la il·lustradora. I la Margarita. Jo, com faig alguns llibres per adults i molts per infants, jo crec que les presentacions de llibres infantils han d'estar adreçades als nens i no té cap sentit en una presentació a l'uso de seure allà i dir Hola, sóc l'editora. Això seria pels pares, no?, tant pels infants. Exacte. Llavors, les presentacions que fem de llibres solen ser tallers. Llavors, el que farem, la nostra idea és presentar, o sigui, dir que és de fàbula, molt, molt broument, presentar a la Vanessa, excusar a la autora, ensenyar la titella, perquè portarem allà. La pelusa vindrà amb tots els seus caps diferents i ensenyar una mica com està feta i que la toqui, ni que mirin les cares diferents que li va fer la Vanessa i portar també l'osellet, l'enant, que tot això està... La roba està feta mà, és curiós, no?, és superartesana, sí. I després, el que farem serà un taller de yoga que el farà la Maggy, la Mercadita Kelso, relacionat amb el llibre. I llavors, amb aquestes sanes, farem un taller de yoga. Sí, que hi haurà molts pelusses a la classe, al taller. Esperem que sí. Es convertiran o sentiran el que una mica pot sentir la protagonista del llibre. Esperem que sí, tant de bo. I en portareu de llibres també perquè els nens, els pares més aviat, o mares, les famílies puguin adquirir-lo. Jo he intentat coordinar... que sí, ho he intentat coordinar amb la llibreria del poble, amb què el llibre té, per fer-ho, perquè com a editorial, a nivell local, l'any passat, vam esaurir tots els assemblats que vam imprimir. I sí, sí, sí, gràcies. I cada vegada que necessitem llibres, he d'estar demanant llibres a la distribuidora, que està a Madrid, perquè amb mi en vi, vaig pensar que tenia més sentit fer-ho a través de la llibreria. Que allà es pot trobar habitualment el llibre, o no sé què s'exhaureixi. I sí, està allà, i en tot i que no queda gaire bonic d'hiro en una misura local, també es pot trobar a l'Amazon. Val, bueno, sí. Exacte, que forma part de la nostra vida, més o menys, això sí. Que més, recordem aquesta presentació, que és demà dos quarts de 6 de la tarda, a la sala Editor Console, que en Gina està del de tot, a la sala del de tot, que imagino que es crearà un espai i no els nens també es puguin moure, i puguin interactuar, i després puguin fer llioga, com a tal. Sí, i al final els hi regalarem a cada nen un pòster amb les assassines que es treballen al llibre. Que són les que surten al llibre, que són aquestes imatges que es veuen de la peluça, fent aquestes posicions. Doncs Pilar, moltes gràcies per venir fins aquí, explica-nos. Gràcies a vosaltres. Només sobre aquesta història, el secret de l'anant, el secret d'anant, que podem trobar que el llibre té, o que s'apropi demà també en aquesta xerrada taller, o presentació taller, seria, i que, sobre, faran llioga. Aquests són beneficis. I tant. Com adulta també ho puc dir, ho puc confirmar. Gràcies Pilar, també, a l'Avanesa, tornar que no la tenim aquí a la Raquel Pinyoro, que no són en presència, però com si fóssin també. I ens veiem aviat. Moltes gràcies per invitar-nos. Moltíssimes gràcies. I moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.