Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Isabel Nebot, experta en Egipte - 9/11/2022
Espai cultural amb la Glòria Conesa, experta en Belles Arts, que avui ve acompanyada d'Isabel Nebot, experta en l'antic Egipte. Isabel Nebot organitza viatges programats per a grups de persones, la pròxima vegada que visitarà Egipte serà el pròxim mes de febrer 2023 i ho farà amb un grup de dones santjustenques jubilades. Entrem en el món de l'antic Egipte i en concret de Tutankamon, tot aprofitant el centenari de la troballa, que va ser tot just el 5 de novembre de 1922 per Howard Carter
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Estem escoltant de nou ritmes egípcis per parlar del 100 anys de la troballa de la tomba de Tutankamon. Amb la Gloria Coneses ja anem parlant en algun altre espai, Però teníem moltes ganes que ens acompanyés Isabel Nabot, que la tenim avui amb nosaltres, perquè és tot un experte del país i de la cultura a Egipcia. Així que saludem la Glòria i la nostra col·laboradora. Bona nit. Primer és el que vaig dir, que portaria a l'Isabel Nabot, que ens acompanyem a moltes coses. Tu tanc amunt o tu tanc amunt? A tu tanc amunt. No pots dir-ho com vulguis. Ah, molt bé. De fet, és tu tanc amunt. Amunt, caram. Perquè la Caïla, que és una jota... Ah... Tu tanc amunt, veus? Això no ho sabíem. Això tampoc. Doncs ho he dit malament, Isabel. Crec que tothom ho pronuncia malament, oi? Queda una mica... Sí, oi? Tu tanc amunt, si diem això... Clar. Escolti, Isabel, la Glòria ens havia explicat... Bé, benvinguda a la Mísora, de nou. No sé si havies passat per aquí alguna vegada. Entenc que sí. No? Ah, no, és primera vegada. Doncs mira, benvinguda. Ens havia explicat la Glòria, bé, que ets força experta, no? A la cultura, també en... en... en... en Egipte, sí, no? Organitzes també viatges, no? Sí. Fas tan bé de guia. També. També, de un i dos. Per tant, no coneixes en profunditat, eh? Sóc experta, però en l'Antica Egipte, eh? Jo, de l'Egipte d'avui dia, pràcticament no sé res més que vosaltres. Però de l'Antica Egipte, sí, fa molts anys que estudiu, i estic al dia. Que la Glòria també deia que, no sé si, pròximament, en faràs un nou viatge, no sé si volia apuntar o si apuntarà. Sí, la tinc apuntada del nou viatge i no deixaré que no vingui. Molt bé. Això quan serà, aquest any? Doncs serà a partir del febrer. A partir del febrer, perquè volíem anar-li al gener, però els dies són molt curts, i esperarem una miqueta per gaudir una mica més del temps de dia. 100 anys de la troballa d'aquesta tomba, no? Una troballa que, a més, va estar una mica malaïda, no? Moltes persones que van morir... Això és un tòpic fals. És un tòpic que ens en aprofitem del tòpic, per crear una miqueta d'intriga. No va passar, això, en realitat? No, realment no. A veure, el Howard Carter, que és un arqueòleg famós, estava convençut que Egipte hi havia un faró que no era conegut, perquè no sortia en cap llista real. L'home volia escapar i profundir fins que trobés la tomba. I va trobar un Macenes ingles, l'or Carnabon, que estava a Egipte per enfermetat, per dolors, i va creure amb ell i va financiar les expedicions. Van estar 7 anys treballant, treballant, treballant sense trobar res. I al final, un bon dia, va caure... Aquest regal? Aquest regal, i no en sospitat, de trobar una tomba pràcticament inviolada. I pràcticament, perquè va ser violada, pocs anys després de construir-la, per tant, no compta. Perquè els mateixos obres feien foradeig a les tombes per estreure algunes coses, però va ser tan poca cosa que no considerem que sigui violada. I bé, es van trobar davant d'un tresor fantàstic. És la primera tomba d'un faraó, d'un rei, que s'ha trobat intacte. I és un rei que no té cap mena d'importància dins la història d'Egipte, perquè és un... un rei que va pujar al Trolls 8 anys, com vendreu que els 8 anys ningú pot ser rei, si no té un tutor que l'ajudi, i va viure 9 anys com a rei, fins que va morir. I clar, amb 9 anys li van fer una tomba molt petitona, van improvisar una tomba mig fe, el van enterrar amb un tresor per nosaltres. Fantàstic, increïble. Si aquest tresor és tan increïble, imagineu-nos que podia ser un tresor de rabcès, per dir alguna cosa, no? És que no es pot imaginar. Un tresor d'un rei no es pot imaginar. I clar, això va fer que es renovés les ganes d'invertir amb l'Antic Egipte, va donar molta propaganda, va haver-hi moltíssima gent que es va desplaçar, va crear la moda de l'Egyptomania, un altre cop que ja l'havia fet en el seu temps Napoleó, i fins ara, i encara està donant rendiments econòmics a Egipte, perquè tothom hi vol anar-hi, perquè tothom ha fet exposicions agafant peces de Tutankamon i es posant-les a Londres, a París, inclús a Estats Units. Aquesta tomba de Tutankamon es troba a l'entrada del Valle de los Reyes, que és conegut. Està al vell mig del Valle del rey. Sota de la famosíssima tomba de Ramcès Isé, que és una tomba meravellosa, però que quan la van escavar, van anar tirant les runes a sobre d'unes vivendes dobrers, i van tapar la tomba de Tutankamon. No se'n van adonar a compte que n'hi havia una altra sota. I va quedar tapada durant moltíssims anys, fins que Howard Cardin, amb la seva persistència, amb la seva perseverança, amb la seva tossoderia, va aconseguir obrir la tomba de Tutankamon. Imagino que en vell li constava que d'alguna manera hi havia una tomba. És a dir, no van a ceges. Va trobar, feia uns anys, va trobar un baix molt petitó, de uns 8 centímetres d'alçada de feiense, que és un material ceràmic de color blau, molt bonic, que posava Tutankamon. Aquest nom no existia en la història egípcia. No sabien què volia dir. Però com que estava enmarcat amb un cartutx, que amb els cartuts només se'n marquen els noms de rei, va dir, aquest és el rei que ens faltava. I aquí va començar a investigar, a investigar, ningú se'l creia fins que ho va trobar. I d'això fa 100 anys. El dia 5 de novembre va fer 100 anys. El 5 de novembre, eh, justament? Mira, estem a prop. El tema de la maledicció ho comentava, perquè també havia llegit diversos articles, com el geogràfic que parlaven de bacteris i de fons que havien estat tancats dins d'aquest tomb, perquè no havia estat violada, o penetrada, i que, per tant, aquestes bacteris, fa tant d'anys, són les que s'havien expandit a l'hora de... s'havien circulat per allà, a través dels cossos de les persones primeres, persones que havien entrat a la tomba. Dona la casualitat que no va haver-hi ni un sol àrab, que són els que realment es cabaven, els que treballaven. Perquè els d'anglès ho somiraven des de dalt, amb una ombrella prenent-se el té o el whisky de la tarda. Amb ells els va passar mai res. Ai, perdona. No els va passar mai res als treballadors que estaven entrant a la tomba. En canvi, el Lord Carnivon el va picar un mosquit, se li va infectar la ferida, i a través d'això es va morir. Però no vinculació directament amb el fet d'entrar a la tomba, no? És una propaganda més. Va quedar molt bé. A veure, tots els egipsis, noples, reis, princeses, etcètera, sempre escrivien a la tomba com una espècie de maledicció. No era aquesta la paraula per ells, eh? Però la gent que passava pel davant havia de rezar per ells, pregar per ells per la seva vida en futur, etcètera. I això ho va considerar una maledicció. Els del segle passat i l'altre. Però no. De fet, ells no ho feien amb aquesta intenció. Van aprofitar-ho potser pel sensacionalisme mediàtic, no? Exactament. No pas pel fet en si. Què més podem explicar d'Egypte, que en coneixes moltes parts? Tothom que molt n'és d'una, però quan ineu, quina ruta farà la Glòria Carnivagi, també? Això ho expliqui. Serà una ruta molt completa perquè anem... Siguem tot dones i som totes repetidores. Molt bé. Jo sóc la única que no n'ha anat amb elles, encara. Totes han estat a Egipte i totes repeteixen. I aleshores el que els vull fer una ruta poc coneguda, perquè anirem a l'Egypte central, que és la part més integrista d'Egypte, que no està fora de les rutes turístiques, però que hi ha coses superinteressants, com la ciutat on va viure a Gennatón, que se li diu al rei Adetja, perquè va introduir el Déu Únic, a Egipte. Només va durar 17 anys, però ell ho va fer així. Anirem amb aquesta ciutat, anirem a unes tombes del temple mig, que són espectaculars, que tampoc es visiten. Anirem a Dèndera i a Vidos, que són abans d'arribar a Luxor, que hi ha uns temples de l'imperi nou Bastials, i hi ha les tombes més antigues d'Egypte. La tomba número 1, la tomba número 100, les tombes més antigues estan amb aquest indret. Després anirem fins a Luxor i ens quedarem 6 dies a Luxor, visitant tots els entorns de Luxor. Incluïts temples que es fan durant el trèget del riu, i després les meravelloses tombes de les valls occidentals, les necròpolis, que se'n diuen. I després estarem, o prèviament, que ara no està concretat, estarem al Caire, també, visitant parts de les necròpolis, de Memphis, d'Aixur, Aixut... Aquestes que són superimportantíssimes, anirem a Alexandria... i em sembla bona. Més o menys aquest és el viatge. 6 nits al Caire i 6 nits al Luxor. I un viatge opcional que farem a Swan. A Swan i a Bussimbel. Preciament volia preguntar-te a Bussimbel, que és un dels temples més emblemàtics i cònics fotografiats de la història. A Bussimbel és un temple que va construir Ramsès II, per mostrar la seva força i la seva importància als nubis, a la part nord del Sudan, per dir, aquí estic jo i soc molt important, i al costat va fer un temple per la seva dona. Nefertari, no era? Nefertari, que és una cosa que mai s'havia fet, perquè les dones eren esposes del rei, però no tenien massa importància. No hem d'oblidar que és una societat patriarcal igualment, i que amb 5.000 anys d'història hagi sortit unes quantes fins a 5 reines. No vol dir que la igualtat entre homes i dones fos igual ni molt menys. Jo pensava que havien hagut dones importants com a... Sí, ja et dic, hi ha 5 dones molt importants. Però a més, sí. A veure, a nosaltres, que les estudiem i tal, hi ha d'altres que també ens agraden molt. Per a la més important és que et saps sud per descontent, per descontent, i Cleopatra. Però Cleopatra ja és una reina que és grega, que és tolomea, descendent del setembre tolomeu, que no és considerada egípcia, egípcia. Tret d'aquestes dugues, que per descontent saps sud, per mi, és la més important, hi ha parell o tres que destacen que van estar fent de corregents amb els seus fills perquè eren petits per reinar, que no reinaven elles, però no es considera que fossin reines verdaderes i que remessin el tracte de rei Farou. La paraula faró és una paraula grega. Ells no es deien faró, ells eren els reis. Els reis de l'Al i del Baix Egipte. Farou se li ha donat des de fora, eh? Sí, farou. És el nom... el rei vivia a la Casa Gran, el Pere A, la Casa Gran. Sembla ser que Pere A, amb els grecs, els hi va semblar que es podia traduir per faró, i van ser els grecs els que van posar aquest nom. Val. Carai. Paria moltes preguntes, eh, la Isabel? Dona't bé tota aquesta passió enamorament i de voler buscar informació i història en paparta i viatjar, a quantes vegades has estat, també, a Egipte? Quince vegades has estat. Quince vegades. Aquesta serà la setzena, eh, el febrer? Aquesta vegada, perdona. Serà la setzena vegada, aquest febrer, no? Sí. De fet, jo, de petita, vaig llegir el famós llibre diòsis, tombes i sàvios, que el 90% dels egiptòlegs comencen per aquí. Sí. I, clar, després tens criatures o aparques, és una... uns estudis llars i cars, jo no m'ho podia permetre, però tinc un amic, que vosaltres no coneixeu, el Lluís Aiguader, que és també molt aficionat, i, bueno, parlàvem. Sempre que ens trobàvem parlàvem d'Egipte. I moltes novel·les, moltes novel·les, moltes novel·les, que ja no en tinc cap, evidentment, perquè quan comences a estudiar, te n'adones que les novel·les no et porten enlloc, i només vols llibres específics, i ja està. I des de l'any 98 o així, vaig començar a estudiar, a estudiar, a fer curses, curses, curses. El Museu Egipci de Barcelona, la Societat Catalana d'Egyptologia, que dona cursos a la universitat, curses de la UAC, i, bueno, aquí estic. Déu-n'hi-do, no? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Tens una bona trajectòria. A més, que organitzes aquests viatges, que entenc amb gent que et coneixen, o de quina manera també contactes... O les persones contacten amb tu per fer aquest viatge. Les persones contacten amb mi, normalment, perquè suposo que és el boca a boca. Vaig començar a sortir amb amics, i s'ha anat ampliant. Jo no faig cap mena de propaganda, de cap classe. Ara, quan em trobo amb un grup de amics que vol anar-hi, m'hi aboco totalment, i procuro fer-ho el millor que puc. I organitzes tot des dels trasllats, els diferents llocs on dormiu, si veneu per el mil... Tinc un amic a Egipte, que té una empresa d'aquesta majorista, diguéssim, no és una agència de viatges. Llavors, jo em poso un contacte amb ell i li dic, vull fer això, això, això, això, i llavors ell m'organitza. I fem el millor que podem. Molt bé, m'ha fet molt bona pinta. Jo aniria, si no estigues treballant aquí, ja t'ho dic. Ja saps, quan et jubilis, canviarò. No, clar, sí, mitjana d'edat d'aquestes dones que t'acompanyen, és... Totes jubilades. Tots els jubilades. També tenim més temps i ho podeu fer, no? A veure, i quan vas a cursos d'aquests... Tots són grans. Jo vaig a la casa i li sal de ara uns cursos d'història de l'art. Jo crec que sóc la meva jove. Sí? Sí, sí, tots són grans. Primer, perquè tenim més poder adquisitiu entre cometes... I temps, i el temps. I temps, i la mallola igual, tots aquests cursos que fan a la mallola, que són molt interessants, els dijous... Les conferències, les conferències, sí. Estan molt bé, eh, venen professors... La gent jove té altres preferències, altres escales de valors... Sí, sí, inquietuts... O dedicar el temps en altres qüestions, o cap a la setmana, clar. Val la pena, quan encara que siguis gran, volguer aprendre. Potser et costarà més, perquè tens menys memòria i tal, però jo no he deixat mai, mai, mai d'anar a classes, de lo que sigui, però sempre vaig a classes, sempre. I hi aniré, mentre pugui, perquè és que aprens, aprens, et diverteixes, tu passes bé... Coneixes gent... Coneixes gent... Sí, sí, està bé. A la universitat ja ho he dit moltes vegades. Quan em vaig ovilar i vaig fer tota la carrera un màster... Carai... És de lo que es tracta. Vaig fer belles arts. Sí, sí, sí. Està molt bé. El que passa és que jo no puc fer res més, només puc fer gipte. Bueno, clar, estàs molt especialitzada a Magista. Sí, i per què? Perquè sempre estic aprenent. És un tema que no se m'acaba mai. Descobreixes, tot i a ben, a quins vegades... Sí, sí, sí. A part de que són 3.500, 4.500 anys abans de Crist, que nosaltres només en tenim 2.000, i mira el que ens costa saber de les històries, imagina't 4.000 anys, és que no te l'acabes, no pots. No, no, no, no. És impossible. No et dona temps. Hauries d'anar a viure allà directament, Isabel? Va... I viuries en alguna part d'Egypte? Aniria... però a estudiar, en concret, alguna cosa. Així ens per viure i... no. A mi la gent... A veure, els egipsis actuals a mi no m'agraden. No són egipsis, són àrabs. I llavors no és una cultura que no em sedueix. A mi el que m'interessa és la història. I la història penso que es pot estudiar més des de fora que des de dins. Sí, la cultura antiga, no? D'ahir és l'Egypte antic, si allà sí que haguessis viscut. Si no haguessin deixat una mica. M'agradaria estar allà... conèixer gent, conèixer gent que em pot aportar coneixements. Però també tinc una hàndica molt important, és que jo no sé idiomes. Jo parlo en víndio. A mi n'hi heu de... de la Índia? N'hi heu de senyals, de senyals. En víndio de senyals. A veure, vaig allà i he anat sol a vegades i no he tingut cap problema. Però no tinc idiomes. I per estudiar, sobretot, coses d'Egypte, necessites sobretot... El més important és l'alemany. L'anglès, l'italià, el francès... I el espanyol és l'últim mono. Mira, faig el que puc, però... Escolta, Isabel, si algú ens està escoltant i dius... Ara m'interessa, vull preguntar, vull informació, de quina manera poden contactar amb tu. O no sé, de quina manera et troben o com poden parlar amb tu. No sé, que t'ho quina la ràdio. Com ho fan, sí, que truquin a la misura. Vinga, 3-3-7-2-3-6-6-1, si volen més informació. Ja te'ls derivem. Ojo que obriràs un altre grup. Vols fer dos viatges? Ja en tinc dos més programats. Carai. El que passa és que també se m'acaba una mica el pèl. I allà s'espera, eh. Jo no he anat el primer que volia anar. I allà s'espera, eh. Ara et ve de allà. Sí, vaig estar al 15... I en aquest ja estava ple. Va ser un viatge molt interessant, però tu ets repetidora i aquests eren nous. Ah, bueno. Fa molts anys, no me'n recordo. Però ja tens un estatus superior. Fem un cert enveja, sana, eh. Perquè jo vaig a ser-hi un cop fa molts anys, i és un país que m'agradaria molt repetir. Així que, no sé, que ho diu el viatge per mi, també. Per meva, també. Isabel, Glòria, i també tenim per aquí la Núria, que la saludem, la Núria Ruano. Hem de deixar aquí l'espai. Hola. Vols dir hola? Hola, hola. Deixem aquí l'espai. Tenim una entrevista, també, a continuació. Moltes gràcies, Isabel, per venir aquí. Volia comentar que aquesta setmana és el festival Loop, que va començar entre ahir avui, i ja comencen a fer coses. I que, si algú l'interessa, és el festival de diosvisuals, que està molt bé. Hi ha 70 galeries, i a vegades hi ha un hotel, on totes les habitacions hi ha... hi ha projeccions. O sigui que, si algú s'ha interessat, que no se'l perdi. Jo vaig quedant. El Barcelona. I ja et dic, està per tot Barcelona les exposicions de diosvisuals. I són molt bons. Perquè és una mena del Festival Internacional. Fins el 20 de novembre, estic llegint per aquí. Molt bé. Estupendo. La setmana venent, si vols, en parlem una mica més. Molt bé. Isabel, moltes gràcies per venir fins aquí. THIS IS THE MAKE antioxidant