Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Patricia Franquesa, directora de cinema - 10/11/2022
'Estimada Sara' és un emotiu retrat de la Sara, la primera taxista d’Afganistan, una dona poderosa que trenca barreres patriarcals: és el Doc del Mes a l'Ateneu de Sant Just (divendres 11 de novembre a les 22h). En parlem amb Patricia Franquesa, directora del documental
I l'informatiu a la primera euracomentàvem amb la Lua López, que ha canviat l'hora de la projecció del documental del mes a la tenia de Sant Jus. Serà demà les 10, en comptes de les 8, com estava previst, perquè s'ho lap amb un altre acte. Però tot i això, demà es projectarà el documental estimada Sara, de la directora Patricia Franquesa, que la tenim precisament al telèfon i la saludem. Patrícia, bon dia! Hola, bon dia! Bon dia, Patricia! Gràcies per tenir-me! A tu, per atendre'ns i per explicar-nos una mica més d'aquesta Sara, la protagonista, per ubicar-nos una mica fem una molt breu sinopsi. La Sara va ser la primera dona taxista a l'Alganistan, per tant, tenim una història de trencar barreres, no? Patriar Calz. I tenim també una situació d'una dona entre comentes poderosa per haver assolit aquest càrrec, que per a nosaltres pot semblar càrrec a professió, que per a nosaltres pot semblar molt fàcil, molt accessible, però no ho és tant. Què ha volgut explicar amb aquesta estimada, Sara? Bueno, la estimada de Sara és el meu viatge a conèixer-la. Jo vaig anar al 2016 de l'agost 12, vaig anar dues setmanes allà, a Maserijarif, al nord de l'Alganistan, per conèixer-la, perquè la... Si el primer cop que vaig escoltar la Sara va ser una notícia online, i llavors vaig pensar que era un... Bueno, el origen com de... Perquè volia explorar, entendre quina és l'origen de que la Sara hagi generat un canvi als altres dones. No volia entendre la família, la família estava enganjant-la, la va ajudar... D'on ve el canvi, perquè si no es dubta m'estaria fent canvis, i no és així. I llavors vaig fer el meu procés d'escriptura, llavors vaig anar a l'Alganistan, i llavors el documentari és una mica aquesta primera tomada de contacte de dues persones que no es coneixen de res, i venim d'un món totalmente diferent. Llavors és un viatge a observar la Sara, i veure com ja a poc a poc ens va... Ens va... Obrint les portes, i es va entendre jo a poc a poc a poc els relats es va... Teixint informació i observació. Us va obrir les portes gairebé el 100%, perquè coneixessiu la seva vida, professió, el seu dia a dia, no? Es puc entrar la seva vida en rutinaria, per entendre'ns? Bueno, clar, si la vida... Si pensa que la Sara claria famosa, llavors en la vida ha anat al jesira, ha anat com a... Molts mitjans de comunicació coneguts el coneixen, però el més maco de la pel·lis és que ella ens deixa entrar a casa seva, que a casa seva és una cosa molt privada, llavors és com aquesta intimitat que es donarem, perquè la fonsa és la meva primera pel·lícula, jo quan anava ja tenia 26 anys, era molt jove, jo era que era un punt humil, no? I jo soc una noia com jove que et vinc a observar tu, dona gran, i llavors ella a poc a poc ens va... Si no altres l'anem seguir, l'anem seguir, i al final ens obren les portes a casa seva, i era dir que a nivell jo amb la càmera, jo fora, fora de l'espai públic, en el fons, el gran èxit de la Sara és que ella si conquista l'espai públic, perquè l'espai públic a l'Efnistan, per una dona, ja abans era molt difícil, era totalment associant la Sara al conquista, però clar, al final ells entenen també quin és el seu paper a l'espai privat, com la seva família, la veus, perquè també hi ha un gran punt de por, i que la família no està contenta d'aquí a s'exposi tant, llavors a poc a poc això a la pel·lícula ho vaig mostrant, és en el camí entre l'espai públic i l'espai privat. Tens un fort lligant, podíem dir amb aquesta cultura, perquè si no ho vaig menjar en camiada vas començar la carrera Tel Aviv, no? Sí, sí que sí, m'ha agradat una mica les coses llunyades. Vaig ser com a la carrera i vaig anar a Índia... Va ser una fugida endavant, perquè jo quan estava estudiant a la meva mare es va morir, llavors totes va canviar una miqueta, vaig necessitar sortir de Barcelona i just en plan coneixia la Tel Aviv i em vaig animar, però no tenia ni idea de l'ubicíció que faria, però en plan va ser preciós. I la història a l'inici de la pel·li va sorgir a Tel Aviv, jo estava treballant en una directora de documentals, Laila, i li vaig comentar la idea i em va animar moltíssim, em va ajudar molt. M'agraden aquest espai una mica amb tensió i amb curiositat i amb profunditat. A més, és el teu debut, aquest documental? Sí, exacte, si també produeixo, llavors també ha estat una pel·lícula com a productora i la meva primera com a directora, que és una gran exposició i sempre dic que és una pel·lícula humil, però honesta. Contenta amb el resultat del documental, amb la rebuda, també podria participar al Docs Barcelona? Sí, jo estic encantada. La pel·li ha fet la seva trajectòria a festivals i encara fageix. Estic super, super, super contenta i agraïda amb el Docs Barcelona, perquè ells han apostat per la pel·li per distribuir-la per tot el país, i ara estan més de 70 sales. La veritat és que no hagués... és com el millor camí que hagués pogut pensar. I, a més, que per mi és molt important a totes les pilis que faig, és que hi hagi un recorregut educacional, llavors la pel·lícula té un tros de Norway, d'una noruega una mica de diners, i el producte noruec s'hi ha creat un circuit educacional a totes les escoles de Noruega i escoles com molt petites a mig de les muntanyes, i projecten la pel·li i després, en plan, després de la pel·li, amb tot d'estudiants entre 15 i 18 anys, ens connectem amb la Sara online i es fan preguntes. I això de dir que em fa molt feliç veure com la pel·li arriba gent jove, i això genera petits canvis en termes d'aliment de la gent jove, que realment jo crec molt a la gelació futura de la ciutat. Necessitem com donar els iniciats de poder i d'esperança. És el que la Sara transmet, per exemple. Sí, exacte. Sí, el documental. És a dir, acabes empoderant-te, d'alguna manera? Sí. Bueno, si el poster i l'inici de la pel·li comença com tot molt fos, molt moviment, i jo no sé on sóc, la Sara no sóc qui sóc, i això és tot com fos que moviment, i el últim pla no és tot de color, tot fixe, tot està totalment al seu lloc. Llavors la Sara brilla, brilla fora, i el poster és això. La Sara pintant de rosa el futur fos de la seva país, de l'Arganistan. Sí, la Sara inclús en planarà. Bueno, si la pel·li ha ajudat a la Sara a fugir de l'Arganistan, no sé si desgraciadament, o si això és un... Perquè en el fons ningú vol marxar de casa seva, si encara que ella està fora, ella està com donant tot el... Si et donen un punt d'esperança a les persones que s'han quedat allà, i ella vol tornar quan pugui, clar, perquè ella és un cau de... És un cau de serps ara mateix, l'Arganistan. Sí, sí, sí, això és el record de Massa Mini, entre altres dones. La Sara, és vocacional, el fet de ser taxista, és perquè com a dona vol fer... o vol accedir a professions que potser allà no les contemplen com a dones? O és a dir, és un acte de rebel, de rebeldia, de trencar amb estereotips? Sí, jo crec que també és un... Si el documental la Sara em explica, aquella de petitona, per circumstàncies familiars, la van vestir de noi, llavors, clar, la vestida de noi va castar la llibertat que era un home, i llavors, al final, la Sara n'hi vei com mental, la societat amb la llibertat, amb l'energia masculina, i llavors, jo crec que el cotxe és com un pas més, poder concarir la dona a aquest espai públic, i aquest espai com de l'home. Sí, la Sara és extremament... Si la Sara no té una energia molt màgica, molt boja, i molt rebel, sí, sí, no... Bueno, sí, la Sara lluita pel que vol, que això és preciós. Si ja ho diu el documental, jo no em canso, jo lluito, fins que faci falta. I no sé si la seva voluntat era realment esdevenir una persona pública, una persona famosa, o això li va venir, i ho acollir, i ho està aportant. Sí, bueno, sí, mira, el dimarts hem projectat la Feli a Madrid, a Fineteca, i va ser molt nerviosa que la gent reial molt, perquè durant el documental, tu vas feint que la Sara... Ah, m'he sentit donar molt bé això! Ah, jo també faig això, llavors. I a poc a poc es va com... Si notes la necessitat que té de que la delidin, doncs clar, perquè no sé què porta tota la vida lluitant, i allà la miren malament, llavors, i a poc a poc ha anat covassolint aquests graus de validació externa i internacional. Sí, és com les dues coses, si hi ha una gran necessitat de la Sara de reconeixement, perquè ja no la reconeixen al revés, si vas cap a dalt com a dona, et tiren cap a baix, et senti vergonya, et senti por. Te quema aquest aspecte de reconeixement, jo crec. I va provocar realment un petit canvi, doncs en aquesta part més al nord d'Afganistan, que comentaves, va provocar realment un canvi entre les seves... les seves iguals, entre altres dones, no sé si de la mateixa poble ciutat, les seves més properes. Sí, sí, molt sí. Jo recordo amb la Sara el cotxe, i la gent la saludava amb plans superats, si la Sara... Si vas a generar un canvi, que el que ella deia, si a l'inici era en plan, la Sara era una dona dolenta, perquè fa algo que és dolent, a la Sara és una dona brillant, i l'hem de respectar. Llavors les dones veuen a la Sara, diuen, bueno, la Sara ha aconseguitació, de morta se n'hi podem. Llavors el doc hi ha una petita escena, de com la Sara ajuda altres dones a conduir. Sí, sí, o sigui, i a més, la Sara, si recordo que tenia una ajudant de taxista, tenia una altra dona, que era segunda de taxista. Jo sí, sí, vaig donar una petita revolució a la seva, com al nord del país. Sí, sí. Perquè si les dones em plan molt, o quan algú que fa un canvi fa por, perquè és com reaccionarà, però quan ella ha fet la transformació, la segona és més fàcil que puge. Sí, és com el toro de davant que va rebentant murs, i llavors la gent de l'arrere es va... es va agafar en espai. Clar, va planant el camí, per les següents. Jo sempre dic que jo tinc un germà gran, i jo amb un germà gran em plan... s'ha empadat amb els meus pares per coses, quan ells... quan obriu una porta, i ja la tenia oberta. I com a segona germana, em planteu les coses més fàcils en aquest sentit, és el mateix. Clar, clar. I a més, suma-li, la Sara, com a dona, podríem dir pionera, primera taxista afganistan, i a més tu també, com a dona, grabant. Això va pel món. Això què suposava, pels carrers? Bueno, si pels carrers era horrible, sempre dic que aquest viatge m'ha arrastrat com tres anys de la vida d'estrès. Però he de dir que gràcies a això, la Sara ens va acceptar, perquè si hagués sigut un home, aquest de pel·líon hauria sigut així, hauria sigut una altra cosa molt diferent, i llavors, si fora, recordo les mirades dels homes mirant-me, i eren els garrifosos. Jo també anava amb molta por d'occidental, de dir, ai, ai, ai, ai, i jo aquí no hi pertenc. Si la Sara no hi pertenc, jo cada menys. Exactament això, el que la Sara ens va... que la raó perquè la Sara ens va acollir al seu cor i a casa seva, perquè eren dones, i també ens deia, you're good girls, you're good girls. Ens veien bona gent. Llavors, poca a poca, ens va pensar un vincle de confiança. Què et quedes de la Sara? És a dir, les conegudes molt directament. Nosaltres podrem veure el documental i a través de la pantalla podrem conèixer la Sara, però tu has estat amb ella, has estat convivint-les, has estat parlant i coneixer la primera persona. Què t'ha portat a tu, també, com a dona? Bona, sí. Bona, sí. Són molt bones amigues. Ara estic gravant la seva vida fora del país, i... Bona, jo havia de dir que vaig veure en planca. Necessites un punt de bogeria per fer canvis importants, perquè, si no, si penses... Si la Sara la veig una dia com molt valenta i té un punt com de... de bogeria, de... No tenir por, saps? Sí, m'agrada aquest punt de... Per trencar una mica el sistema has de... has de tirar-te una miqueta... el 8. No sé si és molt bon missatge per a la ràdio, però sí, és un punt de... de tirar endavant. Home, si és el que et va transmetre i el que has notat més, de la seva fortalesa, doncs sí, si és això. Si és molt difícil fer el que va fer la Sara, és molt difícil. Si no, cosa me lo fa. Crec que hi ha algun percentatge d'inconsciència que l'ha fet com brillar i, gràcies a això, també ha pogut... va poder fugir abans que l'hi va trobar, sí. I Patrícia, per anar acabant, per què l'haurien mitjat aquest atreu d'aquesta cultura d'aquests països? Per anar a gravar, no sé si és més qüestió de drets humans, o ja directament per les dones que més t'atreu. Bueno, jo crec que dèctil hi ha algú dins de la sang, que deu ser algú... En tens alguna van passat, no? Jo crec que sí, m'agradaria, saps, que ja que... ja que ets testos d'ADN, no? És un percentatge. Jo en plan, crec que tinc algú... ara m'agrada molt com la cultura, m'agrada com la belleza, si m'agrada com... També el desert m'agrada molt, com és algú que em sento com a molt a casa. Recordo que vaig anar a Israel, el primer cop, vaig anar per res, perquè em sapigui quina horror hi era, jo soc pro-Palestina, i recordo plantar-me a Israel i sentir-me a casa. Vaig dir-ho, això, i veia la gent i igual, la gent és com jo, jo, la gent... Hi ha algú dins meu que m'atreu moltíssim a nivell físic. I bueno, a més a mi m'agrada... Crec que la perda de la meva mare m'ha fet com aquesta, si tenia aquesta, com... aquesta cerca a la dona per admirar, sempre busco les dones. Per admirar la dona, la dona la trobo com a al·leix de la societat. Sí, clar, amb aquesta vivència, vas perdre la mare fa uns anys i imagino que això també t'ha marcat una mica la visió, com deies, la visió i la manera com... com percebes, aquestes dones, o el seu poder. Sí, bueno, sí, va ser fa bastants anys, era bastant jove, i... Sí, la dona, a més a casa meva, era molt matriarcal. La dona era la poderosa, llavors. La mancada, com buscar la... aquesta admiració fora. Clar. I, en plan, quan entro en un grup de gent nova, sempre... les que miro abans, i les que vull començar abans són les dones, perquè crec que són les que tenen el foc, tenen el poder. Potser la batuta. Sí, si ens l'han intentat treure, les dones, però sí, sí, la dona, jo crec que és la que té el poc. I tant, estic molt imbensuda també. Doncs, Patrícia, moltíssimes gràcies per atendre'ns, per explicar-nos una miqueta més, que ara, Sara, travesteu, que recordem demà, les 10 de la nit, no les 8, sinó que serà les 10, perquè s'ho lap amb una altra activitat, es projectarà la Teneu de Sant Just, així que serà el moment de gaudir d'aquest primer debut, d'aquest documental del mes, que no era bona per aquesta part, i també, doncs, endavant en tota la feina que hagis de fer, teníem seguida la pista, Patrícia. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Gràcies, gaudiu, la moltíssima, a la Sara i a la soviatge. I tant, això ho farem. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.