MONS. El món Utòpic: entrevista a Mireia Luzárraga, artista - 14/11/2022

S'està parlant del món utòpic, que com deia més l'última exposició i participa en diversos artistes, i en volem anar parlant amb cadascun d'ells i elles. Avui és el torn de la Mireia i la Mireia. La Mireia és la màquina d'art contemporària, que és la màquina d'art contemporària. La màquina d'art contemporària és la màquina d'art contemporària, que és la màquina d'art contemporària. Avui és el torn de la Mireia Tak. Ara en parlarem de qui són i què presenten a la sala, Marcart. Així que la saludem, la tenim al telèfon Mireia. Bon dia. Bon dia. Hola, bon dia, Mireia. Gràcies per atendre'ns i dedicar-nos uns minutets per conèixer una mica la teva obra i el que presentes, precisament, en aquesta exposició del món utòpic de Mons. Comencem parlant d'atac, perquè us coneixem una mica. És aquest binòmic format per tu mateixa i per l'Alejandro Muño. Fa molts anys que us dediqueu amb qüestions d'arquitectura, que és el que aquí és més la vostra filosofia podríem dir des d'atac. Sí, nosaltres som arquitectes, l'Alejandro és de Barcelona, jo soc de Madrid, i ens dediquem a fer arquitectura una mica... la idea de fer dispositius de manera molt especulativa. És a dir, especulativa en el sentit d'imaginar futurs possibles, al voltant, com sempre, de temes com ecologia, genera la creació de societats més igualitàries, més inclusives, com a l'arquitectura, a través del disseny o del disseny de qualsevol tipus, o del disseny de l'arquitectura, podem generar mons més inclusius, utilitzant l'arquitectura com a mediadora d'aquests mons. I precisament el que presenteu en el mercat, que és el que hi poden veure si els senjustents, i senjustents que s'hi passen, és aquest hort domèstic, Domèstic Orcher, que és el que preteneu a mostrar a través d'aquesta instal·lació que està feta amb fustes, crec que hi ha alguns plafons d'escoma, quins sonorins a la per interior, hi ha un petit hort a dins amb una llum, que suposo que és el que va mantenint que visqui aquestes plantetes. Sí, la idea és que amb el context de clíssics climàtics d'escalfament global que vivim, i d'extinció massiva, hi ha un milió, de les 8 milions d'espècies que visquem al món, és en perill d'extinció, i a les ciutats, i pensem que hem de dissenyar també per altres espècies, com ara nosaltres tenim molts projectes al voltant de la biodiversitat, de grats, ocells, etcètera. En aquest cas, el que volíem era posar en valor les plantes, la vegetació, les plantes comestibles, i generar un entorn que sigui ideal per a aquestes plantes. En aquest cas, el posar una llum de creixement on les plantes se senten còmodes que reben la radiació necessària pel seu funcionament, i unes escumes acústiques que generen un entorn sense reverberació, i una instal·lació sonora amb jazz, que és el que els agrada, generem aquest dispositiu que genera aquest entorn ideal per a aquestes plantes. Sí, que ja es van escoltar en jazz, les plantes van escoltar en jazz. Sí, es veu que els hivernacles, molt tecnològics, que hi ha als països dels baixos, posen aquest tipus de música, i és així com estan més contentes. Per tant, les plantetes que veiem al mercat, perquè per veure-les t'has d'apropar, t'has de com més o menys t'agrada dins les fustes, la instal·lació i mirar-ho. Són plantes felices, no? Sí, són plantes que creuen que és de dia, que es troben bé sense sorolls. Sí, sí, estan contentes. I juntament amb Alejandro Muño, quina és la part que desenvolupa cadascú? Per exemple, amb obres com aquesta que tenim a Mons? Ufem tot nosaltres. Els dos es diseñem, els dos construïm, això amb totes les obres que fem. És una feina... i tenim un equip també, l'Aberta i el Roger, que han col·laborat amb aquest projecte, i en aquest cas és un projecte... i també ho dibuixem a l'ordinador, ho tallem i és tot molt acurat, com no hi ha canvis de l'ordinador a la realitat. En aquest cas, com que no estava dibuixat a l'ordinador, ho diseñàvem a la mateixa hora que ho construíem. Això és un punt positiu de construir el que fas. Si hi hagués un fuster, ja hauria sigut més difícil fer això. Per tant, des de zero fins al desenvolupament de la idea i el que veiem ara és una feina dels dos. A l'Abrefàndor, o seu mama? Sí, treballem al mateix espai que vivim. Treballeu amb molts colors. Potser en aquesta obra no es veuen tant, però si neveiem una mica per al vostre historial, podríem dir altres obres, peces... d'aquestes instal·lacions que ocupen espai. Normalment ocupen el saba i en plada. Tuqueu tota la paleta dels colors en les vostres obres, des del més negre fins al més liló, es passen pel vermell, marró o els blaus. Sí, això és important per nosaltres, perquè a la modernitat, a l'arquitectura, hi ha... es diu que els colors no estan bé. Tot ha de ser molt honest, que tot ha de tenir el seu color, i això té una mica... trobem que ve d'una ideologia que pensem que ha de revertir, perquè no és només que el marbre ha de ser marbre, que el formigo ha de ser formigo, sinó que és també que les feines de curació o ornamentació que tradicionalment han sigut fetes per dones, això no és arquitectura de veritat. I té com aquesta base molt patriarcal, llavors nosaltres fem ús del culo, fem ús del rosa, per reivindicar que les feines que tradicionalment han sigut de dones també tenen un valor, i la fem servir com ara té així, fer ús de flors, del rosa, etcètera. Sí, trobem que és molt important. I de quina manera Mireia Veu ha arribat a contactar amb la Laura Varingo, o al revés, la Laura Varingo, o el Quim Deu, també, Copinsaris, van contactar amb vosaltres per presentar-vos la proposta de participar en aquest monotòpic? Sí, doncs ens van escriure un mail un dia, vam anir a l'estudi i de seguida ens va interessar molt el programa, els artistes, el voltant, semblen molt, molt, molt, molt interessants, i el tema, el tema de pensar a algú utòpic ens semblava molt interessant, de seguida vam connectar molt, i ens agrada, som mitja veïns, perquè nosaltres estem a l'hospitalet, estem molt propers, treballem coca Barcelona, en general, i en feia il·lusió, una cosa a Sant Just. I el vostre monotòpic, perquè és el que us aculla tots els artistes que hi participeu, és el mateix paraigües, que és aquest concepte, que a la Laura i al Quimbe van explicar també l'hi ha d'inauguració, quin vincle hi teniu amb aquest monotòpic, o com us heu imaginat vosaltres aquest monotòpic, partint de la base que el vostre tipus d'arquitectura ja hi pensa, en utopies, potser? Sí, nosaltres pensem que hem de fer prou, tenim dos estratègies envers al futur, quan treballem en projectes molt del present, com ara una reforma, una casa, pensem que hem de ser molt conscients de temes, com ara ecologia, gènere, etcètera, i utilitzem materials molt en el joc d'ecològica mínima, i repensem els espais, etcètera. Creiem que hem de pensar no només en el futur dels humans, sinó que hem de pensar en el futur de les altres espècies, en el futur de la biodiversitat, i hem de fer front a aquesta crisi que tenim, amb dos estratègies. Una seria el de creixement, hem de deixar de consumir tants combustibles fósils per una banda perquè s'acabaran, d'aquí a poc, però per altra banda, això no és suficient, hem de fer servir altres estratègies per mitigar aquests efectes. Contribueu, d'alguna manera, directament sí, amb el tipus d'obres, de les vostres peces que presenteu, però la vostra idea i intenció, directament, és ajudar a mitigar aquests efectes, utilitzar materials que respectin el medi ambient, crear aquestes instal·lacions, que almenys donin a veure què està passant, o de quina manera podem remediar, entre tots. La vostra intencionalitat ja és aquesta. Sí, sí, sempre. Com haurem de conviure amb altres espècies, com hem de tractar les relacions amb altres espècies, com ara no sé, les altres espècies que conviuen amb nosaltres a la ciutat, i sí, sí, aquesta és la nostra línia de treball. I per acabar, Mireia, ja volia preguntar-te, a l'hora de presentar aquesta peça, aquest hort domèstic al mercat, quina és la vostra idea, o quina és el vostre fit, o què és la vostra pretensió a l'hora d'aquella agència propi, interactuï o miri, també alguns comentaris, preguntes per part de la gent que hi ha assistit, o que ha fet visites guiades? Sí, no. La idea era plantejar aquest tema, aquest tema que hem de cuidar i molt de les altres espècies. I, en aquest cas, és una mica fer pensar en això, i perquè hem fet una... són... 60 per 90 centímetres de plantes i amb una infraestructura llegant, és una mica... és una mica també... provocar el... com haurem de pensar aquest futur amb aquestes altres espècies que també pateixen al canvi climàtic. Sí. I també com... fer aquesta cosa tan gran, tan espectacular, per aquestes plantes tan petites, i que potser al futur haurem de cuidar-les d'aquesta manera. I tant, i tant, i tant. Doncs Mireia, moltes gràcies per atendre'ns, ens explicant-nos una mica més sobre la peça, sobre el que treballeu des d'atac, com deia tu, juntament amb Alejandro Muño, Mireia Luzárraga i Alejandro Muño, feu aquest equip d'atac, que és el que podem veure, i també us agraïm que hagi-ho portat la peça fins aquí, que l'hagi-ho muntada, que de ben segur no ha estat fàcil, també, tot el transport i la logística per entrar-ho, però us agraïm que hagi-ho deixat aquesta peça aquí, perquè la puguem veure i puguem interactuar, amb la arquitectura que vos has respectat al futur, i ser conscients del que està passant. Gràcies, Mireia, per atendre'ns, i fins aviat. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Bon dia, adéu. Bona tarda.