Entrevista a Josep M. Rañé, portaveu PSC Sant Just - 15/11/2022

I shot the sherbet, but I didn't shoot no death. Entrem en aquesta segona hora del programa, que passa un minut d'un quart de 12 del matí, i entrem, ho fem de fet, parlant amb Josep Maria Ranyer, porteu del partit socialista d'aquí de Sant Jordi, Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, ben tornat a la misura. Gràcies. Ben trobats. Ben trobats. Com estem? Bé, bé, bé. Molt bé, molt bé, ja. Soprant aquestes festes de tardor i aquestes baixades de càrrecs, i que és hostil, m'he dit que... Molt bé, molt bé. Moltes activitats aquest mes de novembre, no? No, novembre literari, novembre l'Illa, els càrrecs... M'he dit que no, no, està jo, farcit, farcit. Tenim farcit, i tant. També tenim el carrer, mira, que dius, farcit d'obres, també. Sí, sí. Jo, si recordes, ja vaig avisar que quan tornàvem de vacances, és a dir, agarreu-se fort, que venen curbes i venen obres, i, sí, tenim allò... La veritat és que són obres petites, algunes, d'aquestes que anem passejant coses, que sigui un tros de carrer, que sigui una vorera, a part de les, diguem-ne, les que són ja una mica més grans, com les que van acabar de bona vista, per això el pilà, càrrecs, cedors, que estan en marxa i acabant-se, i que d'alguna manera... Bueno, les portàvem des de feia temps, i ara, bueno, s'han pogut anar executant i fent, a part de les obres, com la teneu, no? Això, mira, precisament, perquè es porta del bolletit, també, no? Segueixen els seus culs, el timing, segueixen, diguéssim, quadrant. Les dues grosses que estan en temps i forma són aquesta, i la de l'escola Brazol, que aquesta sí que, a més a més, té uns terminis molt acurats, perquè ha d'estar llesta equipada, i amb personal i en material, per el primer de setembre, l'any que ve, i de moment va bé, vull dir, que l'anem seguint, va tenir un començament que semblava que aniríem molt justos, però allà ja va agafant cos, i, inclús, amb el timing que estava previst, han avançat una mica... van avançar en feina, i per tant, estem bé, vull dir, sí, sí. Precisament, avui veiem fotografies que publicava en comú, s'enjust, que deia la Meïnada Creix, i són unes fotografies de les obres, que es veuen, efectivament, que estan evolucionant en ritme. Sí, sí, sí, no, realment, és allò que, quan passes per davant, ja veus l'estructura, perquè hi ha el dibuix de com m'ha de quedar, i veus l'estructura que està feta, i realment hi ha precies, ja es veu que la part d'infrastructure, ara passen amb les edificacions, passa sempre el mateix, que veus que se'n checa l'estructura, que comencen a tapar-la, i després sembla que quedi naturada, perquè el que hi ha dintre, ja és de menys volum, però és el que dona, realment, la qualitat. Les instal·lacions elèctriques, el terra, el sostre, aquestes coses que ja no agafen volum, perquè s'està treballant amb el que està constituït, però... Visualment no s'aprecia tant, aquestes tasques. L'altre sí, ara sí que... Sí, s'ha xecat, s'ha xecat. Sí, sí, sí, realment, i és d'aquelles coses que jo, inclús, quan ho veiem sobre planol, allò deia, o sigui, igual queda petit, no sé què, i ara quan veus el volum i veus els espais, dius, no, no, que hi ha una cosa... De petit, no, no, de petit, res, que quedarà força bé, inclús els espais lliures per la mainada, perquè puguin jugar, i això, que són dels elements bàsics d'una escola brazol, que aprenguin jugant, i que estiguin per allà, també serà generós i estarà bé, sí, sí. No haurien d'interferir les eleccions que tenim al mes de primavera, els meus de primavera, és a dir, que aquestes obres seguiran el seu curs, independentment de... independentment, no, no. Totes aquestes obres són obres que estan fetes i llançades, contractades i efectuades, i, per tant, allò... acabaran, quan amb el seu temps, amb la seva forma, i independentment del procés... del procés electoral, vull dir, aquí l'únic element que podem tenir, però que no et tanya el procés electoral així, és que quan s'obri la matrícula de les escoles brazol, doncs, encara no els pares i mares que, diguem-ne, vagin a demanar o a plantejar la seva inscripció, doncs l'escola encara no estarà feta, perquè serà el mes de març, abril, maig, encara no estarà del tot feta, no estarà del tot acabada, però, en tot cas, això és un tema que va a banda, i és l'únic inconvenient que crec que aquest costindrem, amb el sentit que els pares podrà veure l'edifici, però no estarà encara prou fet. La idea bàsica és que, en tot cas, si no fem cap modificació, és que la gent demani, hi hagi una llista única de inscripció, una llista única de selecció, i que en tot cas hi hagi la fixació de la preferència, de la gent si vol anar amb arrecs o mai n'ha de, perquè en funció d'un tabisquí o de com li vagi millor a la família, jo pot escogir una o l'altra. Però anem amb un nivell de, diguem-ne, de places, d'escola Brazol, que jo crec que tenim per un temps, perquè em posarem a marxar una de zero anys, dos d'un any i una d'un, de dos anys. Vull dir que, amb aquest tema, jo crec que tenim una cobertura encara, i de l'escola encara pot incabir una altra o l'altra, que serà la que vindrà l'any que ve, perquè si aquest any comencem amb dos d'un, l'any següent hi haurà dos de dos. També, perquè els que vagin pujant... Es dubla el número de places. Sí, perquè els que vagin pujant, d'alguna manera, ja tinguin la plaça, puguin mantenir-se, si volen, a la mateixa escola mainada. Jo crec que, amb això, cobrirem això i marrecs, cobrirem per un bon temps la demanda d'escoles Brazol de Sant Just. Em passen pel ple i relacionat amb les obres, el ple d'octubre parlem de les mesies de Can Freixas i Can Candeler, que també patiran, en algun sentit de la paraula, una intervenció bastant profunda, sobretot en el cas de Can Freixas, nivell de estructura, de... Can Freixas, Can Freixas... Sí, és això que diem. És això que diem. A Can Freixas, la veu d'aquí fora, i dius, bueno, ja està fet, no? Dues molt, sí, sí. Però, diguem-ne, dintre, encara manté tots els problemes d'una magia que ha estat molt de temps amb una minocitació de creixement i de treball i d'ubicació, que és una força deficient, no? I aleshores el que vam fer és aprovar el projecte, i a més a més hem fet també la modificació de partides per poder dotar i treure l'ícita la rehabilitació interna de Can Freixas. L'aliment bàsic és eliminar tot el que són tabics, que no són estructura central, perquè, diguem-ne, per poder favorir que l'edifici tingui la màxima flexibilitat per allò que es vulgui fer dintre i consolidar el que són les parts mestres de la magia a fer efecte de donar-li estructura. I també, en presopostat, demanarem la preinstallació, la instal·lació d'aquells elements bàsics i que donen, d'alguna manera, com és l'estel·lació d'aire, de climatització, la llum, etcètera, que són fixes, no? A partir d'aquí, la idea bàsica, perquè és el que es va plantejar, és que la part de baix hi vagi el casal de les dones, i la part de dalt quedarà, diguem-ne, consolidada, oberta, i ha de decidir que és el que es fa més endavant. Per això l'estructura de ser força flexible, a més a més, l'únic que hi haurà rígid amb aquella planta serà la sortida de l'ascensor, perquè comuniquin les dues bandes encara que tenen accessos diferents. Aquest és un element important que donarà una empenta molt important i donarà l'utilització ja de camp freixes, no tan sols del parc, que té un èxit, com vam veure el dia de les cards, que estava jo a basar, sinó també la masia. I amb Can Candleil, el que fem és començar, com vam fer amb camp freixes, ara el que comencem és endarrocar aquelles parts que no tenen que veure amb la masia històrica, que són allò afegits que s'han fet recentment, que, a més a més, no tenen cap valor arquitectònic ni res, i a consolidar, diguem-ne, la taulada i aquests elements per evitar el seu deteriorament. I aquestes són masies que s'han de fer sempre en faces, perquè, si no, la després és important. La pena dir que, per exemple, la inversió que caldrà fer a camp freixes, perquè es consolidi i quedi operativa, o per poder decidir que és el que es fa dintre, amb la part de dalt i ubicar el casal de les dones, de la part de baix, serà el voltant dos 900.000 euros, que és una bona quantitat, sí que és veritat. De les dues masies o de... No, no, només de camp freixes. En Candeler, la inversió serà el voltant dos 400.000 euros. De la masia camp freixes, jo podrem rebre alguna subvenció de la Diputació, i amb la qual cosa, la despesa que haurà de finançar l'Ajuntament serà una mica més baixa, però tot això estem parlant de quantitats importants per recuperar patrimoni històric, arquitectònic i cultural de Sant Just, que és una inversió, que de vegades costa molt quan la tens que fer, perquè la fas en fred i no tens allò, la relació directa entre inversió i resposta, però quan ja ho tens, allò després, allò Sant Just, té una vitalitat cultural i associativa tan important que l'acabem omplint i després sempre acabem tenint problemes d'ontivicar això, d'ontivicar l'altre, que és el problema, però bé, com jo ho tinc moltes vegades, aquests són els problemes que val la pena tenir. A l'altre de tenir un edifici que estigui buit, que ningú el faci servir i que no tinguis iniciatives, també és un problema, però a Sant Just normalment és l'altre problema el que tens. Vull dir que inverteixes en rehabilitats allò difícils, com la teniu, com que em freixi això, i ja està anant la gent a l'espera, allò de poder... I amb això que farem, perquè tenim això que no podem executar, això és molt bo i molt interessant. Sí, precisament també volia comentar aquesta part. El contingut econòmic sí que sabem quin és, 900.000, 400.000, respectivament amb freixes i candelets, però a l'hora dels usos o del contingut de la masia, això encara queda per definir. Bueno, aquí el que hi ha i la previsió, encara que tal com es fa la rehabilitació, rebeixo com el que fem és que traiem els envans, consolidem les parets mestres, col·loquem les infraestructures bàsiques de climatització, enllomanat, tot aquests elements, tot el que són les finestres, que recuperar tots aquests elements més estructurals, que no condicionen, però la idea bàsica és que, com ja va haver un procés participatiu per decidir que es feia baix amb la planta baixa i es va plantejar que aniria el cas de la dona, doncs la idea bàsica, si no hi ha... Aquella, de fet, està, diguéssim, assegurada, no? Sí, sí. Un espai que ja té... És un espai que està definint, però d'alguna manera és evident que això, com aquestes obres faran durant tot l'any, sempre hi ha l'opció... O sigui, els socialistes creien que no, però en tot cas sempre hem de respectar el que és de bon to popular, que el proper govern sempre podia acabar dient... Doncs no, farem una altra cosa, però, de moment, l'estructura, tot i que permet que hi hagi el cas de la dona, és prou flexible per incorporar el que sigui a l'ullar de tota la història de la masia, que esperem que sigui tan llarga com la que ha tingut. Sí, home, o més, o més. I la part de dalt sí que quedarà endreçada, amb el teu ter, la condicionament, etcètera, però està lliure. Lliure de, diguem-ne, no hi ha cap opció, i aleshores el proper govern haurà d'aprendre també el mecanisme, de dir qui es el convica, el que és participatiu, o internament... El que correspongui el proper govern. Vull dir, no, no hi ha un pla d'usos establert, no? L'única cosa va sortir amb el ple, una discussió. Escolta, fem això, fem l'altra, i vam dir-ne, no, escolta, que decideixi el proper govern que ha sortit de les eleccions, què vol fer amb la part de dalt de Can Freixis, perquè, a més a més, encara que hi haurà l'ascensor, que el comunicarà als dos nivells, és veritat que tal com s'ha quedat configurat, tenen accessos independents, és a dir, tu pots entrar per la planta baixa i també a través de la rampa, que ve des del carrer Bonavista i passant per allà, pots arribar-hi a la planta de dalt, accedir-hi, i no has de passar per l'altre, són espais independents. És veritat que hi haurà l'ascensor, que comunica, perquè és jògic, que amb un element amb el que, a més a més, no tens definits els usos, el que no seria jògic és que amb una dependència municipal no tinguis assegurada l'accessibilitat de les persones amb discapacitat, encara que si entres per una planta per l'altre pots fer-ho, però per passar d'una a l'altra s'ha d'establir i normal, és fer-ho ara i no esperar que, amb el futur, algú decideixi que... Tot a la casa es digui que per el mateix. Doncs tindrà una comunicació interna, tindrà dues entrades per fora i una comunicació interna, que es manté com ara que es planteja en usos diferents, doncs hi haurà dues entrades i una comunicació interna que servirà, perquè la gent passi d'una cosa a l'altra, però quan vulguin. Això en quan, a Can Freixas, Can Candelé i en aquest punt que recordem, més del segle XV i també forma part d'alimentària, patrimoni arquitectònic de Catalunya, també s'haurà de veure un cop finalitzades les obres de remodelació i de restructuració, quins són els usos que s'hi donen, també estan en un emplaçament una mica diferent, no està al centre del poble i està tocada d'una zona vainal, d'una zona de les vendes. La zona vainal està, diguem-ne, dintre de l'àmbit urbà, urbanizable, etcètera, però té una sèrie de limitacions, com totes les masies, i, per tant, amb el seu entorn, els usos són limitats perquè tenen que veure un coixarola, no? Vull dir que, en aquest sentit, sí que és veritat que aquí està molt més lliure, si, finalment, queda com un servei municipal, si hi ha algun, històricament, han vingut jo gent plantejant, escolta, voldria mubicar aquí algun... Un museu, no? No s'hauria comentat un museu, històric... S'havia col·locat, inclús, alguna escola, algun element, vull dir que, però bàsicament, també és veritat que té... i això és un dels elements, no creixerà molt, perquè té una limitació, és més, les actuacions que es faran se'n derrocaran, com deia abans, algunes parts, que, diguem-ne, no formen part de la màgia històrica, i són construccions d'una qualitat no gaire bona, per dir-ho de manera o si més no arquitectònicament no gaire bona, i, per tant, els usos del costat també hi ha possibilitats de fer recuperació, diguem-ne, del terreny amb una opció agrícola, alguns elements, vull dir que queda, és molt més obert. Ara, de tot manera, és l'important, ara, és anar aplagant els recursos per poder-la mantenir, perquè és una màgia que, bé, això té cinc segles, no? Sí, sí, és que diu... I, per tant, és allò, s'ha de poder rehabilitar i rehabilitar amb gràcia, no és allò de fer una rehabilitació de ping-pang, sinó fer rehabilitacions amb una certa gràcia per poder consolidar els valors que tinguin arquitectònics, que és una mica el que ens porta. I després, això, el pla d'usos, i si hi ha alguna cosa que sigui necessària, compatible, amb la ubicació que té, que és que està afectada, està invuïda per totes les normes del part de Coixarola, i, per tant, allò protegida en quant a la seva utilització. Tot i que sigui molt primera, amb una zona urbanitzada i amb cases, vull dir, però, bueno, d'alguna manera, hi haurà aquest paví. El que sí que podrem inaugurar i no haurem d'esperar tant, de fet, ja s'està utilitzant, és el camp de futbol. El camp de futbol municipal, el Nou Camp, li podríem dir també. El Camp Nou, és el Nou Camp. Sí, és veritat, sí. Serà el pròxim diumenge, el 27 de novembre, quan es farà aquest partit preinaugural, que serà partit de fèmines, de senyors, en partit femení, a les 10 i mitja, i a les 12 del migdia, hi haurà aquest partit de batarans entre els batarans de senyors i els batarans de l'espanyol, que, llavors, sí que faran com aquesta inauguració, un camp també molt esperat, i està en ple funcionament, en ple rendiment, els vestits funcionen, no falta, diguéssim, cap... Jo crec que no, vull dir, que sempre estem, jo, repassant l'altre dia, jo, quan anàvem, em trobava un dels pintors de la brigada que em deia, llavors, a baixar, perquè ja no sé què, però, vull dir, que d'aquí, allà, ja ho tindrem tot, en gestit sec, i les parets... Perquè ja estan en funcionament. Sí, sí, per això vull dir que és allà que... És una inauguració també simbòlica, perquè ja s'està utilitzant, i ja s'està jugant. És el que deia, no? De vegades, allò, anem una mica d'aquesta vitalitat que tenim, que vas fent, vas fent, vas fent, vas fent, però, de seguida, hi ha gent, com que qui diu la porta, esperant que acabis, inclús abans d'acabar, per poder-ho fer. Jo crec que és una opció definitiva, tal com ha quedat, que d'alguna manera, també consoli d'un espai, que sempre... Jo, de vegades, l'avantatge, o el problema, depèn de com es miri, és que quan fas una instal·lació d'aquest tipus, automàticament fas un efecte crida, perquè com es miriran les instal·lacions i tens una mica més de capacitat, doncs tens un efecte crida, i aquí el que volem nosaltres és que aquest efecte crida, diguem-ne d'ampliació, contempli aquest element que volem també significar amb la jornada inaugural, de veure com aconseguim promocionar el futbol femení, que hi ha un compromís amb els grups, hi ha els grups, perquè... Sí, s'està formant, de fet, d'aquí. I, de fet, una mica la idea bàsica és aquesta, que aquest, amb aquesta temporada, jo puguem, o es pugui anar fent la consolidació i preparació d'un equip de femení i de senyors, que, diguem-ne, al propi any, entri a l'Igues, a veure, que, d'alguna manera, és una mica la previsió, i per això hem incorporat també amb la jornada inaugural el partit de Femines, perquè... No serà les taloneres, no? Bueno, del partit d'inaugurar-ho com a tal? Bueno, és allò que sembla que, més que re aquí, el que... Sí, sí, podíem dir que són... Bueno, taloneres han sentit que el partit oficial és el veterans senyors o el veterans espanyols, no? Sí, però, d'alguna manera, és un element, diguem-ne, que es volia que tingués una certa transcendència... Afecta crida. Sí, de poder oficialitzar aquesta crida, anar a constituir un equip de futbol femení a senyors, i per això, diguem-ne, no tan sols, s'ha fet un partit i amb unes veterans, allò, més o menys... No més o menys ho, qualificats, que ho poden ser els de senyors i també els dels espanyols. A veure què fan, a veure què fan. A veure què fan, sinó també una mica jugar amb aquest tema de poder oficialitzar aquesta voluntat dels clubs i també de l'Ajuntament d'anar a aconseguir un equip de futbol femení. Josep Maria, acabem parlant d'aventors d'aquesta empresa. Coneixem tots els senyors i senyors tencs, que treballant amb tema de perfums, aromes i moltes vegades sovint, sobretot aquest estiu per les altres temperatures, han arribat al poble, causant alguna molèstia, podríem dir. S'ha repressat aquest tema, aquesta conversa, amb ajuntament i la mateixa empresa, la qual crec recordar que un parell de setmanes va tenir una reunió ajuntament veïnat i també aventors, es comprometia, aplica aquestes mesures, podríem dir, correctives, per reduir aquest impacte de dolors al municipi, que es van enjagar campanyes, per exemple, també és de change.org, de firmes, per aconseguir alguna manera fer una crida una mica més altes esferes. Nosaltres aquí l'aliment bàsic i, a més a més, dels informes que han llegat i que ha portat avalats o fets des de la Universitat Rovida i Vergili de Tarragona, que és on hi ha els més especialistes més importants amb tot el tema de la química o dels productes químics, aquests han plantejat amb tota claretat que les emanacions que sortien davantors no eren perilloses. Poden ser molestes, però... No afectaven a la salut. No en generaven cap tipus de perill per a les persones, cosa que l'ajuntament era la seva primera preocupació, com es diu volgament, si aquesta fita no l'hagués passat de l'altre, ni hablamos, perquè aleshores ja aniríem amb una opció, diguem-ne, d'habitar de que hi hagi qualsevol risc. És a dir, el perill no existeix, la molesta sí. I, aleshores, la reunió que es va tenir, a més a més de posar en valor aquest informe que va presentar a l'empresa, també va haver-hi el compromís d'un conjunt d'actuacions amb els seus diferents instal·lacions, tant tots, no tant sols, d'installacions a la carretera real, sinó que les té on hi havia l'antiga Mirurgia, que té, diria jo, instal·lacions a diferents parts del polígon industrial, el compromís de l'empresa, fer un conjunt d'inversions per garantir l'estancaïtat de les naus, per això ha de fer les instal·lacions d'aire condicionat, dintre, perquè, diguem-ne, si l'estanca, la gent que està dintre de poder, que no salisca el fil aire, que no tinguin calós, però també de filtres, perquè tot allò que surti a l'exterior, ja s'hagi retingut aquells components que produeixen l'alzolós, i, per tant, aquesta és la doble intenció. Malgrat això, l'Ajuntament encarregat, també un estudi per, diguem-ne, no perquè dubtem de la, diguem-ne, el que han fet els responsables de la universitat, que han robat el gili amb aquest informe, sinó per tenir-ne més garanties, més seguretat. Per contrastar. El criteri, com dic, el criteri és, bàsicament, tot els informes que fins ara hem remenat, i tenim damunt de la taula, s'artifiquen de que no hi ha perill per les persones, ni per la salut de les persones, però sí que hi ha molèsties, perquè hi ha l'alzolós i, aleshores, amb els compromisos d'inversió de l'empresa, a l'explicitat amb aquesta reunió que va haver entre l'empresa, l'Ajuntament i els veïns, i els veïns que van venir, doncs creiem que es poden considerar que superarem aquestes molèsties que fins ara havien tingut i que l'estiuren molt més fortes, perquè... entre ells que tenien també els espais oberts i aquests elements, la calor, que tenia una dificultat la dispersió de les molécules que fan aquest tauló, i el fet que els veïns també teníem... Tot obert. Les finestres obertes eren una combinació, realment, la més negativa per combatre aquestes olors. I, per tant, jo crec que si tenim una altra... Quan arribem a una època amb la que repeteixin les mateixes condicions, amb les inversions que seran fet, ja haurem de resoldre aquest tema. Doncs, Jose Maria, si et sembla que deixem aquí aquest repàs d'actualitat, no, hem fet un repàs només que ha variat entre obres, alguns fesopostos, i per ventors, que, de fet, va patrocinar la cursa de cars, per tant, també és molt present en el munició. No, a veure, és una... És una empresa que té força presència senyús, un volum important de treballadors, és a dir, aporta riquesa i també està involucrada amb la seva implantació aquí a Senjús, però, evidentment, tot aquest tema s'ha d'acompanyar amb l'eliminació d'aquestes molècies que havien produït, i amb el seu compromís d'inversió, que és el més important, que pot fer una empresa invertir per resoldre un tema com aquest, jo crec que continua consolidant aquesta percepció de voluntat de continuïtat a Senjús i de continuïtat de convivència amb la ciutadania de Senjús. Que si els uents volen ampliar-ho, també ho tenen en el bulletí, d'aquest mes de novembre, tenen també un article, en el qual s'explica una mica tot això que ens ha d'explicat, Josep Maria. I ara sí, ens enplaçem a la pròxima... al pròxim dia que ens veiem aquí a la visora, mentre tant que vagi molt bé, tot. Perfecte, que ja serem en pre Nadal. Gairebé, sí, no he volgut comentar res a Nadal, perquè he dit que no t'avancis, Mireia, però de pròxima ja parlem, seguríssim. Bona setmana, Josep Maria. I no he volgut comentar res a Nadal. I no he volgut comentar res a Nadal. I no he volgut comentar res a Nadal. I no he volgut comentar res a Nadal. I no he volgut comentar res a Nadal. I no he volgut comentar res a Nadal. I no he volgut comentar res a Nadal.