Entrevista a Víctor Pàmies, lingüista - 15/11/2022

*** Olia, que cosa màgica, más cheia, de grasa... Ens queden encara 15 minuts abans de les 12. Això vol dir que passen 3 quarts, del 12, de mig dia gairebé, del matí mig dia. Hi ha arribat un dels millors moments de la setmana, em podríem dir. Perquè ja feia temps que teníem ganes d'entrevistar-lo, de parlar amb ell, de conèixer una mica més la seva llengua, com la pressió, com l'estima, i també com pública llibres, que són també els protagonistes d'avui. Ens estem referint a Víctor Pamies, ell és lingüista i paramiòleg, ja el tenim al telèfon. Víctor, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, Víctor, gràcies per atendre'ns. I benvingut al programa, que ho havíem intentat en alguna ocasió, i ara per fi et tenim aquí. Podem parlar amb tu, així que gràcies. Sí, acostat, però al final ho hem aconseguit. Sí, tot i la distància és igual, però ho hem aconseguit. Complai, podés estar parlant aquí per Rajós en Just. Moltes gràcies. No rebuena't bé per aquests llibres que has publicat, no? No ho fa massa, ser l'una dites il·lustrades per a tothom i també 400 aforismes catalans de Joan Carles Yamat. No sé per quin començar, perquè dè un ídol a teca que hi ha per cadascun, però abans de re, Víctor, per a si algú que ens està escoltant, i no t'ubiquen massa en el panorama, podíem dir, lingüístic. Explica'ns una mica la teva afició, la teva passió i per què aquestes lletres formen part del teu dia a dia s'està dit de refranys, santurals, etcètera, etcètera. Bé, doncs mira, jo em m'he especialitzat en paramiologia, que és la ciència que estudia els refranys. El que passa és que sempre l'abordo des d'un sentit molt més ampli, jo sempre em refereixo a fraseologia, tot el que és el llenguatge figurat, els jocs de paraules, tot això, m'agrada molt i m'apassiona, i de fet em va anar despertant el cuquet per aquest tema, doncs el fet de fer filologia catalana a la Universitat de Barcelona. I en determinats moments, doncs, en una assignatura que vaig fer amb Joan Solà sobre l'Història de la Linguística, unes pràctiques que vaig fer a Catalunya Ràdio, que també em van obrir tot aquest món de la fraseologia, doncs m'hi va fer interessar-m'hi i doncs això, ja fa més de 25 anys que recopilo, que intento parlar-ne, que intento fer-ne difusió a través d'internet i vaig a doncs que és un tema que... Jo hi parlo sempre en termes de passió, és una passió que m'hi emmou el dia a dia. I així ho mostres, a través de llibres també hi ha un apartat del sof català, que també es pot consultar aquesta paramil·logia catalana. Sí, ui, això ha costat molt, perquè jo feia molts anys que anava al darrere de tenir un programa que pogués gestionar la base de dades amb la qual treballo, i a través de sof català, del qual ara també en soc membre, i d'un dels informatis d'allà, que és en Pere Gorda, vam aconseguir fer una eina, que jo crec que és una petita meravella, que és la Paramil·logia Catalana Comparada Digital, que en aquests moments som a punt d'haver introduït ja 500.000 registres... Mare de Déu!...que corresponen a més de 51.000 dites, refrens, interjeccions de tot, ha tingut un creixement exponencial, vam obrir-la al 2020 amb 150.000 registres i 10.000 refrens, que ja era una fita molt important, però en poc més de dos anys hem triplicat el contingut que conté. I clar, l'avantatge és que tens en línia, que pots consultar-la a través del mòbil, a través d'internet, tens accés a una informació i una llarga informació brutal, sobretre de refrens. Jo sempre dic que la intenció és poder fer un inventari de la fresiologia catalana, en general, sigui de tots els racons on es parla el català, de tots els reculls des dels més antics fins als més moderns, fins a les eines que hi ha a internet, i a més en tots els registres. Per a la mare que el català col·loquial és important de no perdre, que els joves se sentin atrets pel català i que el parlin, penso que una eina com la paremiologia catalana comparada a digital els pot ajudar a valorar la llengua catalana i a trobar-hi recursos. I tant, a més en moments en què està en perill de extinció encara més, s'ha de recolzar, reforçar, recordar i publicar llibres com aquests, Víctor. De fet, totes les llengües que no són majoritàries, que no la parlen centenars de milions de persones, són totes en perill d'extinció. L'hi dic que segurament el català no és diferent del que pugui ser el d'anès o del que pugui ser el romanès. L'hi dic que el problema que tenim és que no tenim un estat al darrere o que tenim un estat que més aviat es mostra en contra, que no passa a favor de favorir la nostra llengua, i ens ho hem de fer una mica entre nosaltres, nosaltres mateixos, els que ens hem de conscienciar de fer-la servir i de fer-la útil que la gent que vingui a Catalunya que es trobi amb la necessitat de fer servir la llengua. Això que t'agraïm també perquè Tires endavant aquestes propostes, han format de llibres com deia. Comencem parlant per aquestes 100 onedites il·lustrades per a tothom que es feta més conjuntament amb Joan Antoja i Ana Maria Mates, que són mestres, i a més ja han publicat alguns llibres com Les Infantils, llibres divulgatius, però en aquest cas és un llibre ja per a adults, tot i que també hi ha il·lustracions. És a dir, són dites que t'ajuden a través del text, que t'ajuden amb una il·lustració a interpretar-la o a visualitzar-la. Sí, de fet, és un projecte que havien iniciat en Joan i Ana Maria. Ells ja havien estat treballant, tenien fet una cinquantena d'il·lustracions amb les dites fetes, i en un moment donat em van fer una consulta per internet, em van trobar, em van fer una consulta pel correu electrònic, sobre una dita que no trobava en informació. Llavors segurament la resposta que els vaig adonar els va agradar, també els devia agradar la proximitat amb què jo de seguida vaig respondre als la consulta, i em van fer partíssim de la iniciativa. No vam partir de zero, o sigui, vam partir del que ells hi havien treballat, i clar, jo m'hi vaig incorporar, vaig incorporar sobretot el que és el que val la història de les dites, el que és la tria de les dites. Però tot ho vam fer a terços, vull dir que vam treballar tots tres, les il·lustracions sí que són només d'en Joan, però tot el que són els textos i els acords sobre quines dites triar, sobre quin contingut hauria d'haver-hi, el hem treballat tant en Ana Maria com en Joan com jo a mi. A mi m'agrada molt treballar en equip, i veureu que la majoria de llibres que tinc, els quatre de res que he fet, són treballes en equip, perquè sempre penso que treballar amb altres persones suma, i que on no arribes tu sempre hi arribarà un altre. De mi jo fa la força, i tant. Doncs el llibre aquest intenta ser divulgatiu, perquè és un contingut que intenta ser amable, que intenta no ser problemàtic, ni per cap tema, ni per temes de gènere, ni per temes d'insult, ni per temes de religió, i intenta és... Hem fet una tria d'un centenar llarg de dites, que hem repartit entre refranys, fresesfetes i locucions, que és el que acostumen a recopilar la majoria d'aquest d'ediccionaris que s'ocupen d'aquest tema, i hem buscat que siguin dites més o menys actualitzades, que encara tinguin uns certs us, que no hem tirat de dites antigues que ja no es fan servir, sinó que intentem posar disposició de la gent a través d'un dibuix que ho fa més amable, doncs un contingut epidemiològic de cada una d'aquestes centenades. I si els falta els lectors, entenen un altre, no? Que en aquest cas recull 400 furismes catalans de Joan Carles i Amat, que em corregirà si ho dic malament, però bàsicament a Joan Carles Amat fa uns 450 anys, no? Crec que del seu naixament, i a més, el primer autor del tractat de guitarra de la història, també era escriptogrametge... Era un home molt interessant, perquè era un home de l'època del reneixement, era de finals del segle XVI, i part de la seva obra ja l'ha de fer a principis del segle XVII, era l'època del reneixement, era metge de Montserrat, i llavors ell té obres sobre medicina, té obres sobre música, perquè a més sembla que era un experte en guitarra, i després té un petit llibret, que és aquests 400 furismes catalans, que de fet va ser un obra que durant els segles XVII, fins al segle XX gairebé, hi ha més d'una trentena o d'una xixentena d'edicions a diferents llocs, amb enrere. Hi ha moltíssimes edicions que es poden trobar en llibre, té de vell de segona mà, i que, a més a més, sempre tenen el mateix contingut, són aquests 400 furismes, que són consells morals i de comportament que s'ho donen a pares, fills, i era un llibre que servia a les escoles per aprendre de llegir als infants quan començaven a llegir. I eren consells morals. De fet, ve a substituir un altre llibre anterior, que era El Francèlm, que era un llibre d'Encelm Tormeda, que era el llibre dels bons homeonestaments, que és encara més antic, aquest llibre és de finals del segle XIV. Llavors, Joan Carles Yamat, el que fa segurament és actualitzar-lo i ampliar-ho, i et dic que és un llibre que ha tingut molta difusió durant molts de segles, i que no hi havia una edició actual. Des d'edicions moreta, ho van entomar, aprofitant que era el 450 aniversari, com ho he dit, del naixement de l'autor, i com que hi havia tot un seguit d'actes, i un seguit de coses que es feien per validar aquest autor, doncs van pensar que era una bona cosa publicar aquest recull actualitzat, i llavors anar amb Carlos Pizarro, que és un historiador que viu ara amb un histori, però li van encarregar la biografia de l'autor, i jo he fet una mica d'estudi lingüístic d'aquestes 400 dits, i he fet també una mica d'ajudar, a definir el text actualitzat de les 400 dits. Déu n'hi do, anava a fer-te una pregunta de números, però crec que no té massa sentit, perquè també ens comentaves que en aquest espai del soft català, hi ha més de 500 mil registres, per tant, és que t'anava a preguntar, són infinites les dits, els refranys, les fases fetes... No sé si les podem animar, i recollides en aquest inventari que comentaves? Sí, jo crec que sí que és infinita, perquè la llengua és infinita, la combinació de lletres i de paraules que es poden fer és inacalable. Sempre apareixen paraules noves, apareixen expressions noves, que ja que cauen amb desús, tot el tema de refranys, la gent s'hi preocupa perquè sembla que és un tema que està desaparegent, però és normal, perquè eren unes peces rimades que venien de la oralitat, una societat oral, que havia de transmetre el coneixement a través d'aquestes dits, actualment no tenim aquesta necessitat, i per això la llengua no té necessitat de crear nous refranys. Però sí que segueix existint. Doncs apareix molta terminologia nova, apareixen molts termes nous que els hem d'incorporar a la llengua, i no s'acabarà mai. Jo crec que la llengua es va adaptant a les necessitats, les necessitats no parlem com parlàvem el segle XIV o quan parlàvem el segle XI, quan apareix el català. La llengua ha anat evolucionant i seguirà evolucionant, hi haurà expressions que deixaran de dir-se i n'apareixeran de noves. La partida d'una llengua viva pot ser català, que pot ser totes, no?, seria un inventari obert, totalment obert. Absolutament, absolutament obert. I jo no vull ser catastrofista en aquest aspecte, sóc molt positivista, perquè s'ha de dir que la llengua és molt maleable, que s'adapta als usos i a les necessitats que té, i si deixem de dir els referents, serà perquè no els necessitem. I ja trobarà la llengua una altra manera d'expressar-se i de seguir creixent en el parlar de la gent. I de quedar també amb la memòria de tots aquells, perquè puguin anar-ho, repetint, escrivint, que quedi plasmat. Escolta'm, Víctor, ens queda un minut i mig. M'ha passat molt ràpid i tenia moltes més qüestions que comentar, però sempre ens podem enplaçar en una segona trobada. Caler amb una altra via. Et volia preguntar abans de marxar quina dita, refranya, o frase feta a costumes a fer servir, o quina faria servir per acomiadar-te, o per... Sí, d'alguna manera, dir vinga, fins aviat. Hi ha una que diu Bonben i Barca Nova, que té el sentit positiu de dir... A Pedeu i fins a una altra, tot i que l'origen no és pas aquest, sinó que en l'origen aquest Bonben i Barca Nova volia dir... O sigui, estaves enplaçant algú que es morís. La Barca Nova era el taúd. Que quan passava pel riu, no, doncs la Barca Nova era el taúd, que se'n portaven les aigües i desitjar algú Bonben i Barca Nova inicialment tenia aquest sentit negatiu, però actualment jo crec que aquest... Si dius només Bonben, a vegades sembla que estiguis bombant algú, però el Bonben i Barca Nova és un sentit més de vegades positiu. Jo la dic amb un sentit positivíssim, i amb moltes ganes de que ens tornem a emplaçar més endavant. Perfecte, va, doncs ho prenem en el sentit més positiu, no pas amb el més tètric, però, Víctor, moltíssimes gràcies, Víctor Pamir, és lingüista per a Miola, que amb aquests dos llibres, sent unedites il·lustrades per a tothom, i també 400 aforismes catalans a Joan Carles Iamat, enhorabona per la tasca, també per tirar endavant aquesta llengüe, no perdem aquests punts històrics tan importants que ens fan, doncs, també, ser millors parlant. Podíem dir alguna manera, moltíssimes gràcies, i finala la propera, Víctor. Moltes gràcies a vosaltres, Mireia. Bon dia, Víctor, gràcies.