Entrevista a Carles Sánchez, d'En Bici Sense Edat - 17/10/2022

company. Ara El primer el saludem amb ell. Carles, bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia. Gràcies per venir fins aquí. A més avui tenim l'estudi molt ple, perquè tenim a quatre persones. Tenim el Carles i a dues usuaries i també a un ficioterepeuta. Ho tenim ple. A veure, anem per ordre. D'esquerra a dreta. El costat del Carles tenim a l'Agustí, que és ficioterepeuta de la residencia. No estàs senyora de l'ordre, si no m'equivoco. Bon dia, bon dia. Sí, soc la nostra senyora de l'ordre. Ficioterepeuta. Bon dia, Agustí. I al seu costat tenim ni més ni menys que a la Conchita, que amb 102 anys la tenim aquí a l'estudi i em fa un honor tremendo. Obrir-li el micròfon. Conchita, bon dia. Bon dia. Bon dia, Conchita. Moltes gràcies per venir fins aquí. Gràcies a vosaltres per invitar-me. Ja veus. I al seu costat tenim també la Maria José. Maria José, bon dia. Bon dia. Bon dia. Espera que el teu micròfon no em sona. Ara miraré per què. Una costa d'aquí, eh? Mira, espera. No sé si Carles els hi pots... Bueno, ara intentarem ajuntar algun micròfon, perquè... Ja farem una cosa. Perquè puguem sentir també la Maria José. Sí. A veure, ara? Sí. Ara sí. Sí, Carles, et vols col·locar aquí, així, parleu els dos junts, així, si us escoltem. Doncs, com deien, tenim aquí l'estudi ple de ràdio d'Esvern, perquè hem de parlar d'algunes dades no novetats, sinó una mica de l'actualitat, d'ambici sense edat. A veure si ara, si els quatre micròfons funcionen a veure, Carles. Hola. Ara sí, perfecte. Ara tenim a tots aquí... I ara millor, samir. Mira, ens escoltem a tots, eh? A veure, Maria José, t'escoltem perfecte. Com deien, parlarem una mica de qüestions d'actualitat, però avui tenim aquí un... Jo estic emocionadíssima, Carles. De debò t'ho dic. Perquè em fa molta il·lusió que ens portis a sempre a usuaris i usuaris, però, a més, em fa una especialitat. Jo tenia una conxita, avui, aquí. Conxita, em fa molta il·lusió que estiguis aquí. Sí, estic aquí amb vosaltres. Sí, sí, que em fa molta il·lusió que estiguis aquí. Moltes gràcies, mira. A la meva edat és difícil... ...invitar-me, perquè ja ens consideren la gent... ...que ja no serveix per res. No, i tant. No, home, no. Això no ho direm, això no ho direm. A veure, Carles, anem a abusar, anem a ordenar aquesta... Digues-hi, escolti. Mira com riuen, mira. Mira, s'ha entit de l'humor, no? Ens hem de riure de la vida. I clar que sí, mare meva. A veure, Carles, explica'ns una mica per què ens has portat avui a la Conxita, el meu Josei, també a l'Agustí de la residència a l'Ordes. Espera, intenta-t'ho que una mica el cable, que sembla que no està massa ben col·locat, i potser per això no. Ara, perfecte. Doncs l'Agustí és un professional de l'Hogar, que també viu de prop les necessitats, i a part de fer la seva feina professionalment com fem tots, doncs sempre nosaltres des del voluntariat veiem que per fer-la veia aquest punt de passió i d'amor, no? I llavors, tot i que té una veu greu de ràdio, que el podeu fitxar, és... Doncs també ha estat molt bé que pogués venir i donar a superar. La Conxita, que tu la veus sèrie, però és una brumista acabada, és molt... Ens ho passem molt bé amb veia de passeig. Ara mateix hem sortit una mica abans d'aprofitar que venien a la ràdio, que ja és una experiència, i hem fet una mica un passeig més curtet, però en comptes de venir directament ens hem anat, no? I ara, quan arribava, deia... Ai, l'he deia al... Em veia... Què passa molt fred? I és mentida, perquè no la manté de la mar de bé. Què passa molt de fred, Conxita? Doncs mira, la cara sí que tenia fred. El cos no, perquè va molt abrigada, perquè... Però la cara no, això m'ha quedat jo l'ha de... Però no vas ben rient i fent bromes, eh? Ah, això sí. Una cosa a l'altre. Hasta la muerte. Com aquell que diu visc al bar, se me'n que pierda. Això mateix, mira, que és col·lè. El Maiket pierda el del Betis, eh? Sí, però és col·lè, doncs. Ui, sí que és col·lè, sí. I a les hores, la Maria José també és usuària. Ella és de Ávila, i ha treballat sempre a l'hospital, i a les hores, ara m'explicava, que jo no la coneixia, doncs que va venir aquí a Catalunya, es va quedar ja sola amb família, i com que tenia aquí germans i germanes, ha vingut i viu a Sant Josep, li ha agradat molt també sortir de passeig. Sí, sí que el passeig, l'heu fet Maria José, tu i la Conxita juntes, eh? Perdó. El passeig que l'heu fet juntes. Ah, sí, juntes. Un passeig extraordinari. És la primera vez que l'hacíais o què l'hacíais? Jo no estava diciendo a Carlos en la tercera vez, però és el passeig més satisfatari i més bonic. Sí? Sí, sí, sí. I coincides, normalment, amb Conxita, quan surts? O també és la primera vegada que hagués coincidit? No, és la primera vegada i perquè veníem aquí. Però, normalment, actriques en què es selecciona un poc la gent que vulgui, doncs va buscant que tothom participe i disfrute d'aquest regal que ens facis. Sí, veritat. Aquesta que hi ha llista d'espera en la residencia lourdes que tothom vol dir? Sí, mira, l'altre dia, en el desayuno, un actri fue por las mesas y, estando yo, pues, ya estaba comprometida y estaba la compañera, ay, yo quiero ir, y la otra. Y dijo a Tri, mira, vamos a hacer que todas participéis y todas podáis, pero sí, si hay llista de espera. Es que es un regalo, esto, ¿eh? Conchita, com ho que et semblen, aquestes passejades que feu amb bicicleta, que et passegen? Com ho veus? Jo, 4 vegades he anat. 4 vegades? Jo, quan em votaven, jo també, jo també. Carai, que privilegiada, no? Sí, exactament. Avergiós. Avergiós. Molt avergiós. Bueno, i la Conchita en té mosca, perquè està molt sèria, però t'asseguro. Bueno, jo crec que ha vingut a la... I, a més, ja havia anat a la ràdio, ja has de morir-nos darrere, ja havia anat a la ràdio, i havia fet moltes coses. L'he dit, mira, avui una experiència nova. Bueno, ja havia anat a la ràdio, però aquesta mai. I quan va de... m'ho diuen els altres voluntaris, quan van de passeig, és una festa continua. I ara està molt sèria i molt callada, no ho sé. Què passa, Conchita? No, perquè m'agrada que parli tothom. Ah, molt bé. Carai, és que generosa... Jo a mi m'agrada escoltar, també. Que generosa, aquesta dona, tu. Sí. Ja, perquè així s'apren. I tant. Encara que tinc l'edat que tinc, cada dia aprenc una cosa nova. Carai. Vaig fer un. Jo vull ser com tu, de gran, Conchita. I, a més, al costat de... de l'Agustinet. De l'Agustinet. Perquè ja estima que jo sigui també i així no. Ui, ui, ui, ui, ui. Que surt l'amor d'aquí, que surt l'amor. S'ho tenen sin compromís. Mira, Agustit, però no és a ell. Sí, me'n farà posar vermella. Ui, l'amor no t'he... no t'he adat ni fronteres, eh. Escolta'm. És un buen partido, és un buen partido. Mira què està dient. Es veu bona persona, eh. Això és promoció braçudita. És el principal. Sí, oi? Mira, com el meu marit. Sí. Jo, quan vaig quedar viuda, amb molins de re, i jo no escodigui. Mon mare meva, per xutar-me, per casar-me. A mi no em va pescar ningú. No? Em pensava que anaves a dir que tenies cua a la porta. Segur que tenies cua. Segur que tenies cua. Això és que no vas voler ningú. Com el meu marit no em trobaria cap. No em vaig trobar cap. Tiene muy buenos amigos, así. Sí? Això sí, sí. Estàs estimada, eh, Conchita? Bueno, a tot arreu. Potser sempre es fa... tu es conlleixes, més o menys, que tu t'agrada, la persona que tu t'agrada. Et pots equivocar com és l'oci, no? Però jo procuro que tinguin una mica el meu pensament. Per estar massa fins amb ells. Claro, m'entens? Jo sóc l'hi he sigut molt independent. Jo sí que he trobat un marit que m'ha dit, no, per aquí, no. La llibertat, entre tots. Molt bé. Molt avançada el seu temps. Sí, totalment, molt avançada l'època amb aquest pensament, Conchita. No totes les dones d'aquell moment havien pensat així. Ara venim cap aquí, hem pujat a la... que veia el Parc Freixas i la Masia, que ell es explicava, que és equipament municipal i que és l'acolliment de la casa de la dona de Sant Justo. Ella somia allà i deia, això està molt bé. Sí, sí. Escolta, Agusti, que no hem parlat amb tu ni de tu. La Conchita sí que ha parlat molt de tu i t'ha deixat molt bé. Sí, m'ha deixat bé. Però explica'ns el teu paper dins de la residència i amb ambicis sense edat. Soc el fisioterepeuta de residència i m'agrada que facin activitats, també, que quan l'Àstria em va proposar, que li havien dit de poder participar en el tema d'aquestes bicicletes, em sembla molt bé, perquè canviar de curat és molt important. I veure coses que potser ni han vist mai o potser fa temps que no ho veuen, també penso que ajuda psicològicament, és molt bo, molt bo, i sortir, respirar un aire fresc, això com dieu el vent a la cara, em sembla molt, molt positiu. I, a més, és que arriben amb una alegria i, a més, ajuda a fer grup, perquè, normalment, posem algun parellas que millor ni es coneixen d'allà a residències, saps? O sigui, que hi hagi una monatra, i van parlant, i es coneixen, i ajuda a conèixer, que també això ajuda... Tinc una relació després, quan han acabat el viatge, és molt més positiva, molt més agradable, i ajuda això a tremar un bon ambient. Ara, com més o menys, quants residències hi ha a l'URDES? Allà, 154, ara. Clar, entre ells potser és difícil que tots es coneguin i vinguin una relació propera, no? Sí, hi ha gent que ha discutit uns interessos diferents, i, és clar, qui s'ha d'entendre que s'ha de respectar, una mica a tot. Afectes positius, aquestes passejades, no és una pregunta, és una afirmació, però... No, i també comentàvem en altres ocasions, que nosaltres ens flipa que, clar, quan els professionals que estan allà, que ens saben, i de diferents àmbits, com el que és fício, o com l'Àstrid, com estan psicològicament, aleshores agafen aquesta eina i la utilitzen per... Doncs ara el que et comentava, i no? Ostres, mira, doncs anem a... anem a ajuntar tal persona en tal persona, o per poder que puguin estar millor, no? Anem a veure, intentem fer-nos interrelacions que potser normalment no viureien de manera... La potser menjador un dia normal no es creuen, no interactuen tant. Per exemple, la Conchita i la Maria Josella s'han decidit, no? Una trobada tan propera. Pròcticament una relació, perquè es coneixen bastant, de treballar, però tot i així, és una forma de conèixer-les més, potser, de tenir més relació, d'ajudar-se més, d'estimar-se més, en definitiva. Clar, i tant. És que tots són... Tots són advantages, però tots són aspectes positius, després d'una passejada, totes les persones que passen per aquí, que ens porta al carles, totes venen un somriure, algunes amb una mica de fred a la cara, com la Conchita, però tot venen molt contents, aquestes passejades. Tu penses que n'hi ha alguns que millor tenen uns graus en demència, que arriben, inclús, somrient, i diuen, nostres, tu, ha rigut, ha estat feliç, saps? On estona, i al millor van amb la filla, o en van, a vegades fem parelles, de familiars, que al millor sí, doncs el pare vol... volem preferir que hi vagi... si tenen un grau de demència, preferim que hi vagi amb una filla, o amb algun fill. La veritat és que arriben nous, arriben, sí, sí. És un comprovat molt, molt, molt bon comprovat, això. Carles, un provadíssim, eh? És una passada, ja us ho dic sempre, que és que s'ha de viure, perquè... Sí, ho sabem. Vull, ara estava organitzant temes, i dic, mira, que bé, que tenia l'obligació, no? Obligació, però, que és un plaer, de venir i dir, va, vaig una mica abans, i m'he passat una estona amb elles, com ho he passat de conya, és que és un regal per nosaltres, també. Vull dir que en sèrio. Ja estàs contentíssima, eh? Con estas salidas. Quisiera expresar mi agradecimiento al resto de los voluntarios, que van con una sonrisa, con una entrega, con un... Vamos, que nos hacen felices ellos. Sí. Son como familia, al final. Ciertamente. Porque os cuidan, os van explicando historias, o vosotros a ellos, también. Sí, pero ellos sí, se adaptan mucho a las personas, las mayores, muy bien. Es algo que se irá formando día a día, pero es un regalo al que nos hacéis. Conchita, et volia preguntar, tu que has anat quatre vegades amb bicicleta, amb bicis sense edat, sempre has anat amb el mateix voluntari o voluntària? No, diferents, tots diferents, i tots molt simpàtics, molt carinyosos, i no puc dir res més. Tot el mal com maco prins. Sí. I moltes gràcies. Sí, molt macos, són atents, us cuiden, us posa la manta si teniu fred, estan atents, eh? Sí, molt, molt, sí. Molt, això, que té fred, que té aquí, ara li posarem una manteta molt carinyosa, molt carinyosa, sí. Gràcies, joves, gràcies, gràcies. Jo també, les hem querido inventar, por ejemplo, cuando se ha creado una parada, aunque sea, a tomar algo. No, no, nunca, nunca han querido, al contrario. Siempre, no, eso también dice mucho de ellos. Clar, o sea, como agradecimiento, ¿no? Decir, mira, te invito una Coca-Cola o lo que sea, ¿no? Y no, yo siguen con su trayecto y su... La sea tasca, ¿no? O a vegades fem la turada, i bueno, també ens passa que a vegades ha d'acceptar perquè hi ha persones que se senten molt molestes, però aquestes passen com als personatges japoneses, saps què, i... Però, bueno, sí, normalment, doncs... O sigui, que rebre l'agraïment depèn de quina forma pot ser molest, molt molest, incòmoda, no? Sí, és la paraula, depèn de la cadascú. Perquè si sap greu, no? Una demostració d'agraïment. Clar, s'hauria d'haver-ho com a bonic, no? Simplement. Ues, ues, ues. No com a re dolent. Diga, conchita. Però li vull donar moltes gràcies amb una persona que em la pressió molt. A veure qui és. Dupta que tinc, pregunto. Agostia això i això. Agostia això i això. I ell sempre amb respost, amb la seva resposta, amb carinyo i amb mobilitat. Per això me l'estimo. És molt atent, és molt atent. No veu que sóc una vella. Tinc un tracte com una persona. És que és el que ets i és el que hem de fer. Exacte, anava a dir, no hi ha dubte aquí. I això és veritat. Una persona, conchita. Jo què em parece molt temprano, en la residència. A les 8. Però anirem d'andar que tinguin un tracte com si tractessis amb la mare o amb algú, amb el respecte d'agut, però també no cal una conci... A veure, que molta gent, molts residents, els diguis senyora tal o senyora qual, sinó que amb el nom i tot, i amb una confiança de proximitat. I això és una cosa de... Es penso que és de principis, però vull dir que m'ho intentem fer així. I tant, que a part de fisioterepeuta, com a doctor, no et vegi només amb la bata blanca, no? No m'agrada més, ja vaig vestit de colors, perquè sempre m'agrada més. Les bates blanques no són maques, no? L'Àstrid està plenament agraïda, de l'Agustí també. Home de tots. I l'Àstrid també és l'agraïda de l'Àstrid. L'Àstrid també. L'Àstrid va venir. Que avui no puc venir, però... Vam conèixer, sí. Va, conchita, va, que allà és tot. Jo ja l'ho he passat tot, no va. No, no, no, teniu que col·laborar. I el Josep Maria, què? Que també va anar l'altre dia. Sí, sí. I mentre estem de passeig, no sé on va, i se'n va a fer les còpies. Allà prop he de dir que hi ha un lloc que pots imprimir. És una caixa. No hi ha el Josep Maria, també. És un col·laborador innat, també. Hi ha mi il·lusió, també. No podem accedir pel lloc normal, i vam buscar la manera, i ell s'encarrega d'haure aquella porta. Una pujada bastant important, no? Sí, la pujada i l'euroografia, i el carrevador, i és contraperaltat, i és horrorós. Abans entravem entre on està la botiga de roba, i una jardinera i un banc, i passaven allà, però era un patiment. Llavors el passatge serral, que també té pujada, però recte, accedim per allà, però clar, no hi ha timbre, i la porta no s'utilitzava. Llavors s'arregla la porta, i el Josep Maria, com que estem amb el grupí, que ells saben quan anem, i va abans, o va a la porta, o deixa tot preparadet. No, no, no, és brutal. Escolteu, esteu a punt de tocar les 12 del migdia, hem de connectar amb Catalunya Ràdio, així que ens hem de comiadar, Conchita. Moltíssimes gràcies per venir fins aquí. Moltes gràcies per explicar també les teves cosetes, i parlar per aquí. Abossatres, abossatres, us dono les gràcies a tots. I ara que hem dit del Josep Maria, també per ell li hem vist molt agraïda, que també és molt atent amb mi, i m'aguanta vegades molt, que sóc molt passada. Escolta, el Josep Maria, i ell tan passient amb mi, gràcies, Josep Maria. Jo crec que és fàstima molt aquesta dona, clar que sí, Conchita. Maria Josep, també moltes gràcies per venir, per explicar-nos també la teva experiència, i la teva gratitud. A vosotros por invitarla, porque yo no conocía este voluntariado, y mucho más su tiempo, su persona, a cambio de nada, y vamos, es algo que edifica, y que hace mucho bien. Agustí, també, moltes gràcies per venir. Moltes gràcies, i repeteixo, sóc un convidat aquí, que mira, potser també, però prefereixo, he vingut a substituir l'Àstrid, que també ell és el que ho porta més. Jo no conec tant els intringulis de com s'ho porten, perquè no m'hi poso, jo no deixo que l'Àstrid porti el seu tema, ja que ja veus, ho fa molt bé, i si ho fa bé, perquè m'he d'acusar, no? Pots venir quan vulguis, també, Agustí. Perquè ja va venir l'altre dia, i va donar la seva visió, i va donar la teva. Jo insisteixo que penso que és molt vàlid, i molt útil, simplement pel fet de sortir, de canviar de decorat. I això psicològicament, plàsticament pel cap, és genial, això. Moltes gràcies, que dir-te. Ens veiem al pròxim mes, per veure amb qui ve. Ja ho comentem. I de nou gràcies per aquesta tasca, de fer feliç. A tot el voluntariat, i a Sant Just Solidari. Això mateix, a tots plegats. A tu com a coordinador, no treguis mèrit. Moltes gràcies a tots que tinguem molt bon cap de setmana, i ens veiem aviat, conchita Maria José Agustí i Carles. Bon cap de setmana. I a Carles. Moltes gràcies per el passeig que s'ha deia, que jo no el coneixia. Ja ha sigut tot... Espera, que ara hi ha la volta, també. Jo també, tot on les gràcies. Moltes gràcies, Carles. Molt a TV, molt a Mapa. Molt bé, guapos i guapes. Bon cap de setmana, a tots. Moltes gràcies.