Entrevista a Modest Carme i Jordi Farràs, Cor Lo Pom de Flors - 22/11/2022

Tant a terra com la vida, per donar-me la il·lusió, per donar-me el fluïde amb llocs de cançó. Estem escoltant un dels vídeos del cor L'Opom de Flors, en el qual aquest cor format per homes de Sant Just, cantant la cançó de Pascua, és un vídeo que podeu trobar al canal de YouTube. I escoltem aquest tema musical per començar, perquè avui és la patrona de la música, avui precisament és Santa Cecília, i volem parlar d'aquests concers que han tingut lloc i que tindran el lloc encara a la Teneu de Sant Just. Tot recordar també que aquest cap de setmana ja va tenir el primer concert amb el cor Coratjo, el coral amb cantaires de Caldes i també amb l'Orfeo Enric Moreira. Avui parlem precisament del cor L'Opom de Flors, que serà el següent concert que tindrem aquest dissabte, i per això tenim amb nosaltres el modés Carme, el president i també el Jordi Faràs, el tècnic i la madreta, modés de la teva madreta. Bon dia als dos. Hola, bon dia. Bon dia. I gràcies per posar el vídeo, que fa molts anys que està penjant. Sí, perquè això va ser una estrena que vam fer per Caramellas, que era un compositor de sitges, i coneixia l'antic director, el Jordi Uller, que teníem, i va dir ens l'estreneu i vam dir que la gravaríem, la vam gravar i la vam penjar a YouTube, i ja, per això diporta molt bé. A part que n'hi ha altres penjats al cor, i inclús a fotografies de la història del cor, que estan penjats també al YouTube. Aquest vídeo és del 2012, eh, justament fa 10 anys. Sí, sí, sí, ja fa temps, ja. Escolteu, aquest cap de setmana és el vostre torn, és el torre del cor L'Opom de Flors per ser a la Santa Cecília, que és avui, precisament. Sí, sí, avui és un dia molt senyalat per la música, i per tots els cantaires, sobretot, és una molta il·lusió. Què representa aquesta diada per vosaltres? Home, el primer pot ser el que la música està en un dia que està molt esreflexada que normalment. A veure, i de cara a tots els cantaires, és com si fessin una patrona que tinguessin dintre de la música, no? A veure, és molt bé, per això s'ha fet a través de la Teneu, i nosaltres ajudant, hem demanat de fer aquesta setmana, diguéssim, de concerts de la patrona de la música, que és per ella, per Santa Cecília. I tant, deiem que ja hi ha hagut aquest primer concert, us volia preguntar també, si jo ho heu assistit, que m'imagino que sí. Sí, nosaltres també cantem a l'Opom de Flors. O sigui, som marcosquistes i cantem a l'Opom, però bé, no, estem molt contents de tots dos, eh. Ahir el dia 20 va ser un gran concert, crec que va estar molt bé, molt bé, la sala estava completament plena, i nosaltres estem amb la mateixa il·lusió que dia 26 espatxiu mateix. I tant, quantes persones hi sou, ara, al cor? A nosaltres, a mi també som... que cantem, normalment ara, són 24 a 25, són 32, però tenim algunes baixes per problemes d'enfermetat, i que a l'Ojalà no s'hagessin. I tenim dos o tres que estan bastant malalts, i realment, doncs, estem pensant en veïs sempre, però bueno, de moment som aquests. Sí, noia, el que ens agradaria és que vinguin més gent. El problema que tenim nosaltres, que és una colau d'homes, i els homes són molt reacis al cànculo. I això és el que nosaltres no volem. Les dones no sé què passa, però els agrada més cantar. I si us hi fixem, també l'olfio ha tingut els seus problemes, que ara són molta gent, l'olfio ha vingut molta gent, però l'olfio mateix té més dones com els homes. Hem tingut ara un grup que m'entra bastanta gent a reforçar l'olfio perquè ens agrada, i ara posarà un grup que fa maco. I nosaltres també necessitarem homes, que per que no ho podem, com que no tenim més, és d'homes sols, perquè no podem estar dos corals, a part que nosaltres, és la idea del cor. Sempre ha sigut la mateixa idea del seu fundador, del Josep Senyor Claver, que va ser el fundador de la música coral. I nosaltres volem agafar sempre aquest relleu d'ell que ens ha deixat, i poder cantar cançons que havia fet ell, perquè si no ningú les cantarà i les perdrem. Llavors, clar, aquí necessitem gent que els agradi i... És un problema generocional. És un problema generocional. Nosaltres la majoria que estem allà són més de 60 anys, els que tenim, menys d'un parell o tres, que són més joves, i la veritat és que necessitem això, gent més jove, perquè hi hagi una continuïtat, com hi ha hagut en tants anys que estem nosaltres, que ja són 141 anys. És molt bé, i no ho volem perdre. Ni crec que és bon, ni per Sant Just, ni per la cultura catalana, ni per Déu. És una cosa molt important dintre del nostre core i del nostre país, i per tant jo crec que tindríem que fer. Ens fem molta campanya, no creguis, estem al Sant Just al carrer per veure si hi ha algú que s'apunti, anuncis, hem fet de tot, però no sé... No sé per què. Jo tampoc ho havia cantat fins que em veig jubilar, i prometo que vaig entrar i em va semblar tant enriquització per mi personalment per la meva forma de ser, que jo ara no puc deixar-ho. No podries viure sense el cor, no? No puc, canto amb l'alorsió, canto el cor, i ja estem allà apuntats a l'armonia aquest any. Jo estic a 4 i allà estic a 3. Però que anem a la cor a l'armonia de la gent gran, que també ens agrada molt. Sí, de l'associació de la gent gran. No els puc dir que no estem, perquè encara que siguem homes estem cantant altres corals. Estem ajudant a la gent i ens agrada cantar. És una cosa que costa tant que l'agència apunti. Perquè coneixes, segurament, els coneixen de molts actes que heu fet al poble. Sí, nosaltres els hi parlem i no sé què, és que jo no canto. Ui, ui, ui, que mare meva! És la vergonya, potser? No ho sé, no ho sé. Jo crec que com a mínim, si algú que està interessat i no està massa amb ganes de vindre, es pot dirigir a buscar la web del cort per a l'internet, que a vegades tindrà cançons nostres gravades, tindrà fotografies nostres... Els vídeos de YouTube, també. A part dels vídeos. I té moltes coses que pot veure a l'historial del cor, que és molt gran, que és el que diu el Modés. Nosaltres estem des del 1811, que es va fundar, que vegin que hi ha una història al darrere i que nosaltres volem continuar amb el terenar aquest de les cançons del nostre mestre que va ser el fundador del Can Coral a Catalunya. I tant, que tant de bo duri 140 anys més, no? És el que voldria. Em relleu, molts velleus, avuiament. Sí, que voldríem que... Nosaltres on estiguem, si ve continuen, estarem ajudant. Que vegui la gent. Realment sí, vull dir. És un problema que si no, dintre de 10 anys màxim, nosaltres no tindrem continuïtat. Esperem que no passi. Ens sap molt greu per a ho que és a Sant Just, però vull dir és que no, no... No hi ha, no hi ha... O no ho sabem fer-ho. També és veritat que a la Teneu ara també s'hi ha posat més. Sí, però jo fins ara... A la nova junta també hi ha... Anàvem per lliure i a veure si ara, amb aquest concert del dia 26, que també actuen l'escola de música de la Teneu i vindran pares d'aquestes nenes, a veure si aconseguim allà que algú s'apunti i es vingui a nosaltres també, que canti la nena, canti el nen i que canti el pare. I el pare, l'avi, no? No hi ha cap problema. Nosaltres no tenim edat, eh? No hi ha l'Imit, no? Ni per dalt, ni per baix. És igual que a nivell musical, que vull dir, nosaltres no tenim el nivell musical, ni sabem llegir pels titures, tot és duida, però sí que l'únic que es demana, que vulgui vindre, que vinguin ganes, i que ho apanderan. Mira, això no va dir so un cor d'homes, però la directora és madona. I la que ens acompanya amb l'acord d'on, també? També. Perquè tenim la directora aquesta, que l'hem trobat l'última que vam poder trobar, i gràcies a Déu que l'hem pogut trobar, perquè és una nena jove, molt maca, i estem molt contents amb ell. Us dirigeix bé, el cor? Ens porta molt bé, perquè nosaltres som una colla de raques, però si veig, com que veiem, ja passem a l'edat, i ens aconseguen les cançons que costa molt, i ell ho fa molt. Tira molt, no? Ens dona una vitalitat enorme, i és una directora que ens dona una vitalitat, una força, que realment per persones com nosaltres, amb una edat, ja va bé, ja va bé. Perquè, per exemple, no busc a persones de l'associació de gent gran, per exemple, de l'associació de gent gran de... Tenim el cor de l'esmonia, i alguns, i pràcticament tots els de la cor de l'esmonia, també esteu al cor. Val, val, val. Si no podem anar a buscar més, ja. Clar que si podem els enganxem. Sí, oi? No, els agafem, i... Clar, si no hauries d'haver buscat també a les xerrades aquestes que fan l'auditori de la Mallol, ara no em surt que fan la universitat per a gent gran. A la Universitat, allà també canta jo. Allà també canta jo, a la Mallol. També? Jordi, què no fas? Estic a les quatre. Allà estic amb la Marta Garcia, que és molt bona professora, moltes professionals i una soprana magnífica, és directora de l'escola de l'escola alemana, i allà ens trobem molta gent de Sant Justa, que també cantem allà, per això et dic que els que ens agrada cantar, estem a tots llocs. Però hi ha noies i nomes, i aquí el problema que tenim és els homes. T'estem homes. Jo tot i així ara ho que voldria fer un requeriment, sobretot perquè dissabte el dia 26, a les 6 de la tarda, per favor ens vinguessin a veure, perquè... T'ha de gratuïta, recordem? Sí, t'ha de gratuïta. Tenim la sort de comptar amb la coral infantil de la Taneu, que ens faran unes obres molt moques. Després tenim... que ens venen la societat coral de Súria, que vam estar nosaltres amb ells quan vam fer 125 anys, i no els vam poder... tornar a veure de gut a la pandèmia, però ara que hem pogut fer els hem invitat, i volem que els se sentin, que són una coral molt, molt... molt bona, i bueno, ja no diré res més del pòm de flors, tots els ens coneixeu ja, pels carrers ens coneixeu que cantem on podem i on volem, sempre. I tant. I sempre que ens ho demanem, sempre cantem i on sigui. Per tant, a veure si ens venen a veure molta gent, podem omplir la sala 50 d'enari, que seria un gran orgull per tots nosaltres. I quines altres pròximes sortides teniu? Perquè a vegades sí que cerca. Doncs això es trobem pel poble, també. Pel poble són els caramells. Els caramells, que seran a l'abril, per exemple, el 3 de 14 d'abril. Sí, el 3 de 14 d'abril tindran caramells, però abans tenim el tercer, el dia 19... el dia 18 de desembre, tindrem el concert de Nadal, allà el nostre senyor de l'Orders, que d'un moment no sabem si deixaran entre massa gent, però ho fem per anar a cantar allà amb els residents. A les 11 del dematí. A les 11 del dematí. Això és pel resident. Si deixen entrar públic, el que vulguin entrar, mentre deixen entrar que la pandèmia no freni? Sí, esperem que no, no? De moment es pot entrar, no hi ha cap tipus d'allò, i llavors vull dir, aquest serà el primer que farem el dia 18. Ara que comentava la pandèmia, us ha passat molta factura en quan a factura em refereixo a aquests dos anys de menys activitat, una part d'inactivitat, i després recuperar una altra cop el ritme i demés... Sense activitat vam estar els 40 dies aquells que ens van tenir tancats, però només que vam poder sortir i que es podia estar per l'estarior i tot, vam començar nosaltres a mivern mateix, el múfret que volava, i el parc que deia que em fereixes, els dissabtes el dematí ens aixaven. Ah, s'aixaven allà? Fins que no es va obrir el lateneu, vam estar allà tots els dissabtes fent ensatxos, i també vam fer unes caramelles més reduïdes, perquè només es van fer a tres places, però bueno, la gent estava molt contenta de veure-nos pel carrer, perquè com havíem passat, un any i algo que no es veia res, el mercat ens va donar les gràcies i tot, perquè havíem fet un concert d'aquest difle, i vam estar al plaça Milenari, vam estar a la plaça de Radera, del mercat, i després també vam anar al plaça de Pau, al plaça de Pau. El plaça de Pau? El plaça de Pau. No va perdre el temps, eh? No, no. Clar, vam tenir que posar en corda amb l'Ajuntament, que aviam altres deixaven cantar, que fos algo, que fos obert, que no estigués tancat, i vam decidir, ara vam arribar amb una corda. Fem aquestes quatre places, si ens deixen, no l'ajuntament es va dir que sí, que aquestes palaces podien fer-ho, i el poble va estar contentíssim, perquè vam poder fer unes caramelles per donar mig pandèmia, però la vam poder fer amb unes altres contents, i la gent que es va venir a escoltar també. I això de cantar mascaretes, perquè... És una mica complicat, eh? És una mica molest, també. Sí, molt molest, perquè teníem que cantar mascaretes. I per respirar, no? I per tot. Vam comprar unes mascaretes especials, que vam dir que eren per cantalles, que les vam portar, tenen aquestes dues sortides laterals, que tenen com dues línies al costat. Són com escames, no? No sé si serveixen per a algú, però vam dir que les comprem i les fem servir. I no van fer servir. No podíem tenir res més. De fer-se servir, es van fer servir, i no van anar malament. Perquè ens deixava la part de sota oberta una mica, i la veu sortia bastant bé. Però, bueno, ens hem de fer i organitzant-se, quan hi ha aquests problemes, el màxim possible, perquè la cosa no continui. Clar, clar. Ens vam sortir. Ens vam sortir, hi havia qui ho feia via online, però, clar, nosaltres no teníem aquestes possibilitats, perquè ningú sap fer-ho, però ho vam fer d'aquesta manera, i d'aquesta manera, allà que ens freixen, allà sota, ens vam posar allà, arredint una paret, que no toqués massa el vent, que no se n'anés la veu, i vam estar aquí, vam estar fins que vam poder entrar a la tenia. Clar, clar. Quina època aquella, eh? Queda molt llunyana, però no està tan lluny. No, no està tan lluny, no esperem que no torni, però... Esperem, esperem que no hi hagi aquest tema. I tant, i tant. Però hem de fer que et dissabte, ja que cantem... Com a mínim, la població que vulgui escoltar, que li darà la música, que em vingui a sentir que tenen moltes cançons, que jo crec que val a la pena. Sempre en cantem la... Aquesta vegada en cantarem dues, anirem una de l'Encern Clavé, i l'altra, que una altra, també en cantarà la maquinista, que també és l'Encern Clavé, o sigui, són dues que cantarem del fundador, i després les altres cançons que cantarem. Aquest any farem dues incorporacions noves de cançons, que una, ho podem dir-ho, que serà el Bey Saint-Just, el Bey Saint-Just, que està fet a Pau Fuentes i de jo d'aquí, i realment, doncs... Antoni Fuentes? Sí, el Toni Pi i el Toni Pi van fer una sardana... Era una sardana que van fer en el seu dia, que, a primera, la va estrenar al primer dia. Després la vam cantar nosaltres amb l'aniversari de la corpació sardanista, allà al Paredó, la vam cantar. I ara, feia temps que no la portàvem i vam dir-la, hem de tornar a recuperar perquè és una sardana feta per gent d'aquí, i és una sardana màquina. I es refereix al poble. I es refereix a Saint-Just. Es va ser creada per Toni Fuentes? Sí, la lletra. El Toni Fuentes o el Toni Pi van fer la lletra. I aquesta serà cantada estrenada o... No, s'ha anat molt per la lletra. Fa molts anys que no la cantem. Jo crec que de bastants cantaires dels que no estem ara, no l'havíem cantat mai. Per tant, seria com una primícia. Una mica nou, no? Per alguns? Sí, per nosaltres sí. Aquest concert tenim dues. Per exemple, tenim una venera que tampoc l'havien cantat mai, que es diu Pel Amor. I és una venera que també fa anys que la portem, però no l'havíem ni tocat. I al final hem decidit tirar-la endavant, i havíem com sort. I després la directora, com que és més anècdota i jovell, ho va dir el guai herpán. Ui, no sé qui és aquest. No ho sé ni jo. Ella l'ha traduït en català i l'ha passat en català. Normalment és en anglès, en espanyol també. Però l'heu traduït. Ella l'ha traduït i l'ha musicat per nosaltres. Com es diu en català? El guai herpán. En anglès és... Jo l'he escoltat, l'he escoltat... El velero de l'home. Man és l'home, el veler... Per teòricament és d'això de... És de mariner, de històries de mar... Sí, és de mariner, de la cerda del mar, perquè... Vull disfrutar. És una qüestió de pirates o alguna cosa així. Són molt el TikTok. Carai, que moderns, no? A veure, sí, en català també surt. Molt bé, molt bé. Doncs mira, ho farem en català. Carai, carai, guai herpán. I el repartoni que tenim, vull dir, i tant uns com els altres, i el de les neves de l'escola de música, està molt content, perquè... Ja sé quina cançó és. Ja sé quina cançó és, que es toca molt la fusta, o que hi ha... Ah, sí, sí, mira, després l'escoltarem. De marxa, mira, ara ja no em sento tan... que estic fora de la onda, del TikTok. Sí, sí. Aquesta canta jo amb català, eh? Sí, amb català. Carai, és maca aquesta. Mira, la tinc per aquí de fons, són així, oi? Sí, sí. En català, per això, m'agradaria saber la lletra amb català. I ara li cal entendre millor que aquesta, eh? Sí, oi? Sí, perquè explica històries, de mariner. Sí, sí, de mariner. És de ballaner. Això, ballaner. És de ballaner. És de ballaner. És de ballaner. És un ballaner. És un ballaner, i resulta que és... és unes persones que els van a servir el barco, que els hi van posant el rom, que els hi posen tot, el barco, i llavors el ballaner se'n va a la ballena, la ballena els enfonsa, el capità vol guanyar, i és aquesta història. Sí, però és que és molt ric. Una espècie de movidic, així. Mira, em sona una mica la pel·lícula, no? Sí, movidic. Aquesta també l'escoltarem en català, carai. I també la qualitats, ja és això. Ja ens ho veiem. O, a veure, cantar cants uns com aquesta, no? Sí. Aquesta la vam esfrenar el dia de Sant Just el Carrer, que no l'havíem ensenyat pràcticament, i clar, Sant Just el Carrer, amb els micròfonos, com estàven i tot, no se sentia gaire bé. Va haver-hi una mica de problemes amb... Amb el so? El so. No s'escoltava del tot bé. El so no va ser més el problema, Dos bafles que estaven dient, donant notícies mentre nosaltres cantàvem. Clar, la sola pava, la vostra cançó. Allí va haver-hi una mica de tisos per part meva i per part nostra. Esperem que no passi aquesta vegada. Segur que la Teneu no passa. De ben segur que no. La Teneu és assegurat. Jo crec que sí que hem de dir que dintre del programa qui hi ha, donava una mica d'oxició a les noies del seu... Ah, dolció de l'escola de música de la Teneu, que són dos grups de noies, unes i altils, i unes més grans, i fa potser tres mesos que han començat, i clar, si té que fer molta il·lusió, i a nosaltres també es fa molta il·lusió que puguin vindre i estar amb nosaltres. I tant, i tant. És que realment és el futur. És el futur. Si hem de començar per aquí, l'escola de música tindria que tenir molts nens, i d'aquests molts nens sortirien... Clar, i després ja anirien passant pel cor. Per què és això? Perquè ara veus el coratge, per exemple, que hi ha unes neres precioses cantant... Sí, tenim la Núria García, que està aquí a la ràdio, també. Cantant i canten molt bé, vull dir. I això és el que ha de fer, que ens anem animant uns als altres. Per tant, vull dir, jo a vegades ho comento, i és importantíssim, importantíssim, que des de baix, hi hagi ja una preparació musical amb aquest aspecte. I tant. I que sobretot amb un cantari de tot. I un programa per si descomptuals. Sí, home, sí. Una mica d'explicació. I tant, perfecte. I, bueno, i gràcies per... A vosaltres, mira, una va dir gràcies modest i gràcies, Jordi. Que vagi molt bé aquest concert, compliu la sala, i hem ganes d'escoltar aquesta cançó cantada per vosaltres en català. Això esperem que vinguin molt així, i que disfrutin. Esperem que sí. Moltes gràcies. I bona dia de Santa Cecília, també. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.