Entrevista a Laura Baringo, comissaria del cicle d'art MONS - 23/11/2022

I I, I, it goes like this. Just shoot for the stars. If it feels right, a name for my heart. If you feel like it. Vinga, encara anem a aquesta tercera i última hora del programa haurà de passar un quart de les 12, són les 12 i 15, volia dir, i les meves hores i l'electora de les hores. Entrem en aquesta tercera hora. Ho fem per reconèixer retrohumanatge també, en certa manera, aquest cicle d'art contemporani, art modern, el mercat, que és Mons, que du tot l'any amb tres exposicions, que bé les coneixem aquí, hem parlat també amb els seus artistes, i avui és el moment de reconèixer també la tasca que han fet a través d'un dels guardons que van rebre dels premis de reconeixement cultural del Vagi Ubregata. Això és un espai de la glòria conesa, per cert, d'art i exposicions, i avui ens acompanya, precisament, la Laura Varingó, que és una de les comisàries d'aquest projecte, juntament amb Quindéu. Així que primer saludem a la Glòria. Glòria, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, ben tornada. Molt bé. I saludem també la Laura. Hola, bon dia. Laura, bonos dies, què tal? Com estem? Molt bé, una mica constipada ja. Sí? Ja comencem això? Ja comencem, ja comencem. Escolta'm, si us sembla, comencem explicant que això és un tema d'anar al centre d'estudis del Vagi Ubregat. Centro d'estudis del Vagi Ubregat. Que sabem que aquí tenim el centre d'estudis de Sant Josep d'Esvern. Això és una cosa organitzada per ells. I a partir d'aquí ja podem dir el que vulguem. Aquest ha sigut un prèmit que s'ha celebrat al Prat, però l'any passat em sembla que es va celebrar aquí, i han obtingut el prèmit, la Laura i el Quim, per tant, crec que avui li toca més parlar amb ella que amb mi sobre el tema, no? Això és del Mercat Art, que tothom posa el coneix, no? Bueno, crec que tothom, com a mínim, ha sentit parlar, oi? Alguna nat és perquè... No li he demagat. I a partir d'aquí, no sé, pregunten el que vulguis o... Sí, podem generar una mica de debat. Bé, per començar, Laura, no era bona. A tu i el Quim, aquest projecte. D'aquí també em seguim molt de prop. Sí, bueno, ja... Després, jo crec que fem un aclariment a tota la gent que ha participat. Evidentment, tu i la radio estem supercontents, perquè ens has seguit en tot el nostre recorregut, i jo crec que això és molt important donar-li aquesta comunicació que necessitem, no? Aquest... Bueno, aquest prèmit, com ha dit la... Com és el castell? No m'he sigut prècia, Laura. Com estiguis més còmoda, no passa res. Estos 11 premios del Centro de Estudios, del Comarcal, del Baix Ubregat... 11 de la edició, no? No, es 11 de la edició, se presentan muchos, hay cuatro, digamos, ámbitos. Y en el cultural tiene un nombre especial, que se le llama Graziador del Ferrer, que es una historiadora y doctora, conocida, además, que ha dado ha sido profesor... Bueno, historiadora, pero además ha sido profesora de la universidad en Francia, es colaboradora con la UNESCO, es decir, estamos orgullosos porque hemos recibido el premio con su nombre. Evidentemente hubo, me parece que fueron 39, digamos, finales de la parte cultural, y luego creo que fueron 6 premios finalistas y de estos, evidentemente, lo ganó el proyecto Mons. No nos lo esperábamos, es decir, que fue totalmente una sorpresa y una ilusión, tanto para Kim como para mí, porque es un proyecto que, como sabéis, lleva un recorrido de este año 2022, con tres exposiciones, el Mon Propi, el Mon Reflex y el Mon Utopi, que es el que está ahora. Y además es un proyecto que, para nosotros, es un proyecto de cultura, de arte inclusivo, educativo, y que tiene un interés, sobre todo, de llevar el arte contemporáneo y de comunicar este arte contemporáneo y de poderlo entender. Pero como te explicaba antes, mire ya que es nuestro interés, siempre es que así, desde dentro, es decir, que traemos artistas de reconocido prestigio internacionales y luego aquí hacemos toda una labor para que, evidentemente, el pueblo de San Justes Ver lo conozca. Y este mes, por ejemplo, simplemente, ha participado la escuela Alguero, ha participado con una exposición, el Kulaigi Monserrat, bueno, el Cal Gibretes, es decir, que no estamos parados, también hemos tenido a la Samira Badram, con un tema de Palestina, con un vídeo impresionante. Y también la Raula, que nos ha dado una charla sobre su obra que tenemos expuesta en el mercado. Glòria, tu mateixa, també. Sí. Només de que les candidatures rebudes, no sé quantes eren, si són, quasi 100 candidatures. En total, no? Sí, però inclou, per exemple, en Bici, sense edat de Sant Just, també havia participat i després els gegants de Casa Blanc, per dir alguna cosa. És un bano molt ampli de gent que s'ha presentat com a quantitat. Aleshores, aquí s'ha fet una tria i al final ha quedat el projecte de Mons. El projecte de Mons, sí. Que comentàvem a fora, també, que la gent no els escoltava, perquè no estàvem en directe, però que és un projecte molt transversal, que té molts satèl·lits orbitant, en quant a això, participació social, educatiu, presentacions de llibres, el transperformans que s'han pogut fer a l'espai, i això també li dona una qualitat. Sí, perquè, a més a més, que normalment en cada exposició hi ha de 6 a 7 persones artistes que estaven durant el procés de dos mesos i mig que hi hagi l'exposició, passen artistes, com la Samira Badram, que fa una videostalació, no passa el Jordi Armengol, que ens pintó un mural en la parella, que després estic... que estuvo bastante tiempo, luego estuvo, me parece, que un mes expuesto. Es decir, que, además de artistas, Calgibrete, que hacen, evidentemente, colaboraciones, las escuelas han participado todas, evidentemente, el Instituto también ha venido a verlo, la Escola... Escolas de fora, como, por ejemplo, Villas Artes o la Escola Tras, es decir, que realmente, yo creo que esa parte de comunicación, visitas comentadas, es una parte como muy buena, porque lo hacemos, es un proyecto que la hacemos inclusive para, sobre todo, la zona y la localidad de San Justo. L'altre dia em deies que venia gent, nens molt petits, no? Sí, mira, una de las cosas que ens... Bueno, diu la casualidad, no? Nosotros, cuando... en cada una de las exposiciones, ha participado en una escuela, en esta última, ha participado en la Escola Montserrat. I, bueno, a vegades, el Quim o jo estem al matí per fer alguna cosa, reglar o el que sigui, i estava a la porta oberta, i va passar un nen, i va obrir la porta, i estava en aquest moment el Quim, i li va dir si podia entrar, el Quim li va dir que sí, va obrir les junts, i després va entrar el seu pare, li va explicar el nen, era de la Escola Montserrat, i jo crec que devia ser un dia normal i que igual estava en el metge o el que sigui, i li va explicar perfectament tota l'exposició. I li va explicar el fill, i després va anar a l'exposició, i li va explicar perquè ella havia fet aquest dibuix, perquè tots els nens, és que cada vegada han passat una meia de 100 nens, 100 escolares, entre edades de 7 a 10 años. Per cada món, eh? Per cada món. I, clar, després, estan aquí es poniendo durante 15 días su obra al lado de artistas internacionales. Claro, es... Bueno, y sobre todo, que tengan ellos esa pasión, como bien dices, Gloria es maravilloso. I tant, i tant. Després hem de tenir en compte, ara, per donar les gràcies d'alguna manera, que està organitzat des de l'Ajuntament del Prat, al Centre d'Estudis Comarcals del Vall d'Obregat, i que també hi ha el suport que s'ha d'agrair del Consell Comarcal del Vall d'Obregat, al Generalitat de Catalunya, d'apartament de Cultura, d'Obregat de Barcelona. I després va col·laborar també Contact Factory i el Perat Comunicació. O sigui, que la veritat és que ha col·laborat molta gent, i... va la pena. Quan veus que hi ha tanta gent que s'hi fica, vol dir que el tema està bé, que respon, i que... Si participen és perquè és un projecte molt bàlid. Tenen res, oi? I tant. Volia preguntar... Ah, digues-la. No, que jo també volia, com no, agrair Bambí, el dia del premi, o Bambí, tant en Kim com jo, agraecer, sobretot, a totes les... Primer, a tot l'Ajuntament de Sant Josep, a la Regidora de Cultura, a la Calda, al Equipo Tècnico, que ha sido fantástico y nos han ayudado muchísimo, pero luego, evidentemente, a Olga Alvarez con la Comunicació, Janía Romero con el Montaje, Jordi Moya con la Iluminación, y evidentemente a todos los vecinos, amigos y gente de fuera que por ahora se ha enterado este proyecto y ha venido. Es decir, porque... Es decir, si no hubiéramos tenido todo este apoyo, seguramente no hubiéramos tenido el premio y no hubiéramos pensado el Ayuntamiento de que igual hay alguna posibilidad de continuar. Institut de la Consejería, de la... Altres anys es havia pogut fer... Bueno, ara amb la crisis, no, però es feia amb taula rodona, sentada, que no semblava com un casament. Aquest any s'ha fet alguna mica més modern, s'ha fet drets amb un pica pica, i, bueno, penso que aquests actes quasi estan millor fets drets, que pots anar parlant amb tothom i comentar coses que quan et senten en una taula, que hi ha 8 persones a les que no coneixes. Sí, de fer-li anar a preguntar a Laura que com va anar la cerimònia, com a tal. El teatre estava ple. El teatre estava ple, totalment. Després, a més, a més, no va ser fantàstic, perquè el premi, que ara nosaltres no ho sabíem, el va donar, que no sé el seu nom, ho sento, que era la expresidenta del centre d'estudis comarcals, i com no, l'alcalde. El Joan va ser Ganyes. Va ser per nosaltres fantàstic. Quan van dir el nom, quan van obrir... En sobre, no? En plan Òscars. Sí, en plan Òscars. I, llavors, bueno, doncs nos lo dieron, i, bueno, clar, subimos y tal, y hubo totalmente lleno. Fue, además, muy agradable, y después hicieron un pica pica, que estuvo muy bien, donde la gente... había gente de Sanjus, gente muy contenta de que hubiéramos ganado el premio, y, bueno, estuvo bien. Es decir, estuvimos todos muy contentos. El Kim y yo flotábamos un poco, porque no nos lo esperábamos, pero, bueno, muy contentos. Encara floteu. Està bé, està bé. A més, el premi, que evidentment és una peça de ceràmica, nosaltres volem fer una petita estanteria i portar-la a... Ah, això te la va preguntar? Estarà al mercat. Sí, creiem que és un... Sí, crec que no és perquè ens quedem ni Kim ni jo, sinó que està bé que estigui al mercat. Perquè jo crec que és un premi de tots. Sí, sí, i gran. Que més glories volies preguntar? És una sèrie. No tinguin que anar ampliant la vitrina, no? Perquè una està molt bé, però... Doncs és millor. Bé, sí, i tant, i tant. Ens hem d'animar que es presentin a més plens. I tant, i tant. I, a més, Laura, ens consta que el 2023 m'onsaneix. Sí, estem molt contents. Sí, per part de l'alcaldia ens han encargat el 2023. Han vist que, bueno, per la participació de l'Eloi Col·lectiva per la transcendència que està tenint, que valora la pena que puguem continuar. I nosaltres estem preparant ja la quarta exposició. Hem creït tant Kim com jo, que... bueno, se tiene que seguir llamando Mons, porque es ya como nuestro nombre, nuestro... quasi nuestro logo, en el sentido de que nos identifica. Y una de las cosas que nos... nos gusta es como que un Mons nos lleva a otro Mons, ¿no? Es decir, sabéis que el que hay en estos momentos se llama Monutopic. Dentro de este Monutopic, todos pensamos, bueno, y hay el proyecto del TAG, que es como muy... en huerto, con esa idea de la ecología que tenemos que tener... Sí, hablamos con ella justo la semana pasada, con la Mireia. Y que tenemos que tener esas ganas un poco de preservar, ¿no? Lo que, evidentemente, tenemos que cuidar nuestro mundo. Y al Kim y yo nos ha llevado a que la cuarta será el Mons orgánico. La primera del 2023. La primera del 2023. El Mons orgánico. Bueno, ahí estamos trabajando en estos momentos con artisans, sabéis que nuestra labor no es solamente hacer la exposición con los seis artistas de tres hombres, que es decir, con una igualdad de gènere, y luego además con todas las... Pero luego tenemos que trabajar también con todas las participaciones. Y sabéis con también nuestro espacio pretérito que nos gusta mucho, que siempre es, las preguntas que nos cuestionamos. Y en todo esto requiere bastante trabajo y luego preparar las visitas comentadas, la gente que puede venir, hacer charlas... Todo esto nos lleva bastante trabajo y ahora estamos en ello. Es decir, que tampoco te puedo... No quiero adelantarte cosas, porque, como digo, yo hemos lo pasado anzuelos. Y tenemos que ver qué pasa. El Janés, segurament, hauré de passar per aquí al Kim i tu, per presentar... Sí, sí. Glòria, tenim móns per un rato més, per seguir-me parlant. Per temps, per temps. I tant, i tant. Què més, volies preguntar alguna cosa més, Glòria? No, no, si vol la Laura, explica'ns que ha anat a fer a París aquests dies. Ah, mira, tenim un altre projecte interessant. No volies parlar. Parlem del de Sant Just, però bueno... Bonia, a Barcelona també n'hi ha una altra, no? Sí, el de Barcelona, jo crec que és molt interessant, parlarem d'aquest moment. Més que res, perquè sinagura aquesta tarda, la set de la tarda, Caixa Forum, és un projecte, és diu, l'exposició Dioses Magos i Sàbios. Jo crec que és un projecte molt interessant perquè s'ajunten 10 artistes contemporàneos, que pràcticament jo crec que tots els coneixeu. Marceló, Rosa Morós, Tapies, Miró, Pijuán, Hernández Pijuán, Sujimoto, Baselitz, Susana Solano, és a dir, que tenim una persona d'aquest poble, de Sant Just Desbert, que és la Susana Solano, està amb mi, amb la seva obra magnífica, i després l'artista Feito i Millares. És a dir, són 10 artistes d'on es posa una obra que té la col·lecció de la Caixa, i després tots aquests artistes, que és una cosa molt comú dins els artistes, és que ells col·leccionen coses. Cosa significa objectes, papeles, pergaminos, pinceles, collares, de diferents llocs, i doncs cada artista se presenta quasi en un pequeño espacio donde está su obra y lo que veréis que influye realmente lo que colecciona. Sí, està de moda. Jo també tinc una casa però un altar com a tal. És un lloc on es van posar un projecte. I allí el que té, per exemple, tapis, lògicament, que és a dir, cada un art africà, art de japonès. Però és obra més el col·leccionisme, però el col·leccionisme és d'ells. Són de col·leccions privades, que és la col·lecció de ells, i el que fa és deixar el que és la obra. Tiene la obra de estos 10 artistas y entonces la pone al lado de las colecciones de los artistas. Y además está puesta diferente por los amorós, pone una estantería y lo mezcla todo. Su obra la mezcla con arte africano. Pero en vez de otros artistas la ponen totalmente, por ejemplo, evidentemente, un Barceló tiene muchos cráneos de bovino y además la ponen. Pero el cráneo es lo interesante. Cada uno es todo con sus sistemas personales, pero luego te das cuenta cuando ves las obras que eso es lo bonito, que realmente lo que coleccionan les influye. ¿Y Deus, Max y Sabis? Sí. Porque había un libro maravilloso que se escribía hace muchos años que trataba justamente de estos temas. Y entonces de ahí han cogido los comisarios, han cogido este título para ponerlo aquí. Bueno, las comisarias son Maite Borràs, que es historiadora de la mota. Han hecho una labor yo creo que muy buena, impresionante y yo estoy en esta exposición no hago de ahí. Comisarias solamente estoy diseñado la exposición. He visto cómo se tiene que poner los objetos y la obra de los artistas. Si no augura avui i se puede visitar, estarà... Normalmente son tres meses, lo que dura en dos meses y medio, tres meses y luego ir a Madrid. Es una exposición que irá a dos lugares. I la Gloria havia comentat de París, que has d'estar recèndent a París. Està ahí. Som molt internacionals. Nos vemos por todas partes. Aquest és un projecte que ja parlaré perquè jo crec que serà molt interessant. És el Museo Marmotan i Monet. Era el Museo Marmotan de estos palacios que hay en París, que luego está el Museo Picasso y se empiezan a construir el Museo. Es un pequeño jardín y será un coleccionista y se ha juntado con la obra de Monet. Ahora se llama Marmotan y Monet, el Museo tiene unas obras impresionantes pero cómo no hacen evidentemente exposiciones temporales. Y esta exposición es sobre grabados que es una maravilla que van des de Durero a Morandi. Estamos hablando de una colección impresionante que es una colección suísta del Museo Belvé. Entonces, bueno, yo creo que valdrá la pena. Se inaugura, yo creo que estuvimos hablando alrededor del 3-4 de julio y como no, pues también estará tres meses en París para poderla. El gravat, els gravats penso que no estan reconeguts com es mereixen. Com a pesadar. Els gravats és com un estan en segona fila o tercera fila i, en canvi, els gravats penso que són peces que és que la gent no coneixen, no saben la tècnica i, bueno, començant perquè avui ja no hi sou gaire quantitats de gravados. Los desastres, los de la guerra... I, en canvi, no són reconeguts. No se'ls dona la importància de l'oli. No sé per què. Perquè són més difícils de fer. Jo penso que inclús la duració és molt llarga, vull dir de molts anys, que no... Sí que no es fan tan malbé com un liençó. I penso que se'ls hi hauria de donar algo més de visibilitat cosa que no es fa. Aquesta exposició és el que deia. No, però el que va passar era que ho va posar bé en un orgànic i es fes així amb els gravats. Doncs recoger aquí... No, no, és realment... És que és veritat. Tienen que tener, es verdad, a veces, más cuidado. Porque es papel... cualquier cosa que sea papel y sea antigua tiene que estar a cincuenta luz. Tienen que estar cuidados. No pueden juntarse exposiciones. Por ejemplo, dos exposiciones seguidas como quien dice descansar, y luego unos meses y luego volverse exponer. Porque no pueden estar todo el tiempo expuestos a la luz. Jo em sembla que no m'equivoco que quan vaig començar a viure aquí s'enjust es va fer una exposició de gravats i de gravats tipus, oi? O sigui, molt bons. Sí. I a Can Ginestar mai més he vist alguna cosa que em sembla tan important, almenys, per el que jo recordi. Va estar molt bé i no s'ha tornat a fer mai més res similar. Una llàstima. Una llàstima. Si no m'equivocos, va fer una exposició de gravats i viuen de goia. Sí, en aquesta exposició de París que estic parlant, jo crec que hi ha un gravador de goia. Hi ha molts, molts, molts. Claro, porque además una cosa que es muy interesante para mí, pero ahora no os puedo hablar del todo porque es que os lo explico. Lunes martes me explicaron el proyecto a grandes rasgos, no me ha dado tiempo ni de meterme, pero cada época ha llevado que el gravado ha tenido. Por ejemplo, empezamos con Durero, pero Durero, muchas de las estampas grabadas que él empieza a hacer, nos hablan de la Biblia. Es una manera de comunicar. El gravado es la manera de comunicar. Es decir, por eso tiene esa parte de que en cada época se ha utilizado ya de más de diferentes maneras. Es una exposición educativa porque tiene una parte final donde se habla de todas las técnicas del gravado, porque nosotros hablamos del gravado así en general, pero tenemos puntas secas y la grafía. Es decir, hay muchas maneras de hacer el gravado, no es una. Entonces, en cada época que cosas se han utilizado más y que es lo que se ha comunicado ahí, es que se ha comunicado más una época más de paisaje, del bombivir, sabes, y en cada época y esta exposición creo que lo explica bien y yo creo que os lo podré explicar, pero cuando me meto un poco más. Vinga, va, perfecte. Ens queden uns tres minutets l'aura i glòria per repassar el que vulgueu. Os recordo el que vulgueu, el que sigui, sin que nos dejamos algo. De agradecimiento como os bien, ¿no? Espero que no, porque ya sabéis que lo de los agradecimientos a mí siempre me sabe fatal dejarme a alguien. Sobretot también... Incluir también la gente que ha pasado a ver la exposición. He incluido a los vecinos y a los amigos los he incluido. Y evidentemente a la gente fuera. Recordaros también, ahora no me puedo acordar, pero el día quince tenemos el último acto de diciembre. Quince de diciembre? Sí. Que será... bueno, que es decir, vendrá una persona a hablarnos de su obra literaria y será para nosotros como una cruenda porque nosotros cerramos el diecisiete de diciembre. Vale, último día. El último día, que es un sábado y a partir de ahí la próxima aún no tenemos fecha, la tenemos que terminar de comentar con el ayuntamiento, pero será o finales de enero o primeros de febrero. Os acordáis que el Montpropi fue el 5 de febrero. El enero normalmente se aprovecha un poco por si tenemos que retocar otra vez la sala de todo el año. Y yo creo que pues eso, a finales de enero o febrero ya podremos empezar. Podría ser justo el día, así celebráis el año. Podría ser justo el día, lo que pasa es que no es un sábado. Seguro y sabéis que tenemos que inaugurar el sábado. Porque el 5 es domingo. El 5 de enero. El 5 de febrero. Ahí veremos, porque el año va cambiando. Porque además, me imagino que el sábado es el día que les va mejor y lo hacemos normalmente los sábados. Bueno, 4, lo hablábamos igual. Hay alguna cosa de este tipo que haremos de un día. Doncs Glòria i Laura, gràcies per passar per aquí. Com sempre, Glòria, per portar-nos qüestions tan interessants com aquesta. I Laura, de nou, enhorabona, tu i el Quim, que avui no el tenim. I no el podíem tenir per telèfon, però... Si tu està aquí, està com nosaltres, amb nosaltres, sí, permís. Que la llegui la felicitació i també m'ha abraçat el Quim. Glòria, ens veiem el Dime Cresvinent, amb qui sigui que ens portis, el que sigui. I Laura, nos vamos viendo. Moltíssimes gràcies per invitar-nos. Ja veus, vosaltres. Moltes gràcies. I can't care about anything about you.