Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Laia Flotats, portaveu d'Endavant Sant Just - 28/11/2022
Punts destacats del ple municipal de novembre 2022
I ara la laia. Entrem en aquesta segona hora. Ho fem parlant amb laia Flutats, portaveu d'endavant. Repassarem els punts més destacats que van passar pel mes. Per a tot, el ple municipal de novembre, que va ser precisament el dijous passat. Laia, bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia. Laia, ben tornada a la misura, encara que sigui via telefònica. Anunciava que la nostra trobada aquí a Ràdio Esben, repassem en diversos àmbits, qüestions que passen per Actualitat Política Municipal i, en aquest cas, ens hem de fer ressò també de les que van passar per l'últim ple, que va ser el de novembre. Així que, si et sembla, laia, comencem parlant per algunes de les motions, en els quals vosaltres hi veu donar suport. En aquest cas, ens estem referint en aquesta moció per la millora del finançament de l'administració local, el qual va ser presentat per Sant Just en Comú, el Partit Socialista, i també us veu sumar a vosaltres, laia. Expliqueu si vols una mica més en detall en què consistia aquesta moció, per què vau donar suport. Bé, sovint des de l'àmbit municipal ens toca fer front a moltes demandes i solucionar moltes problemàtiques de la població en general, que potser qui li competeix són administracions supermunicipals, però que sovint els ajuntaments som els qui hem de prendre carta sent en assunt, de forma ràpida i immediata, perquè sovint són situacions d'emergència. I, aleshores, doncs, diguem que totes aquestes accions que es fan no estan contemplades amb el que és el finançament o les competències pròpies d'un ajuntament, per les quals se'ls dona un finançament. A part de que per les competències pròpies també aquest finançament és baix. De comentava que havíeu donat suport. Crec que va ser en un últim moment, no? Crec que la moció entrava entre Partits Socialistes i Justa en Comú, llavors us ho veu afegir. Crec que va ser així? Sí, bueno, dins que ho teníem decidit, però sí que es va dir de viure en el ple. Sí, és una cosa habitual, això. També hi havia una altra moció, no estic massa segura, si va entrar en format d'emoció al final, que és la qüestió per revertir aquest increment del rebut de l'aigua que va estar mal gestionat per l'empresa a Judicatària i que afectava injustament a molts veïns. Ens en feien resoldre també amb Just Fosalva, que ens donaven uns quants detalls, però tenia el dubte si havia entrat finalment com a moció en el ple. Sí, sí, va entrar com a moció, moció d'urgència, perquè la vam presentar a mateix dijous, i això és el fruit d'una sèrie de reunions que ens feien veïns. La primera reunió ens contacten, ens contacten com a regidora de l'Ajuntament de Sant Just, perquè els veïns, al final els veïns de Sant Just ens coneixem, no? Sí. I una sèrie de veïns es troben amb una problemàtica amb el rebut de l'aigua, i és que durant el mes d'agost, setembre, d'octubre reben unes cartes de la companyia d'aigües de Barcelona en les quals se'ls informa que el tram, que dintre de la factura de l'aigua, la quota fixa, que és com la quota de connexió, però la quota fixa que es paga en el rebut de l'aigua, que no és el canon de l'aigua ni l'atacse de gestió de residus municipals, en tram fixa de l'aigua, que es troben unes cartes d'aigües de Barcelona que els informen que aquest tram canvia, que els reclassifiquen les seves vivendes, i els hi pugen tres trams o quatre segons els casos, i això implica que d'aquesta quota fixa que paga, en alguns casos es triplica, es triplica... Bé, sense augments bastant considerables, estem parlant, perquè ens hem una idea, la factura de l'aigua es paga a cada dos mesos, apagar cada dos mesos 20 euros o 30 euros per aquest concepte, apagar-ne 80, 120, un increment bastant exagerat, i un escrit, un increment que aplica l'acompanyar d'aigües, sobre el qual tampoc no hi ha cap acció possible seu, no poden presentar legacions, però és com es veu, com que és una decisió unilateral, que ha après l'acompanyar d'aigües a Barcelona, i bastant inamovible, perquè les solucions que els hi donen, com que ho fem en funció del número d'aixetes que hi ha a casa vostra, i suposem que teniu moltes aixetes, perquè teniu cases amb molts metres quadrats, no les hem vingut a veure, però suposem que teniu tantes aixetes, i si no ho voleu, podem enviar un inspector que ho vingui a mirar, i si aquest inspector troba tantes aixetes, la clasificació no, la clasificació es manté, i si la voleu rebaixar, hem de començar a tapar aixetes, i els casos no, la majoria de casos són cases molt antigues, de fa 40 anys, en les quals ara hi ha les persones que hi viuen, són matrimonis i ajubilats, que potser sí que hi ha la veu que no es fan servir, o piscines que no es fan servir, però clar, d'aquí ha començat a treure idees i banyeres, i no sé, tapar a la veu, doncs és una mica fort de lloc, no? Arran d'això, nosaltres aprofitem, comencem a fer preguntes a l'Area Metropolitana, parlem també amb l'alcalde i amb els regidors, que els expliquem la problemàtica, també tenim coneixement que això passa a altres municipis, no només a Sant Just, parlem amb regidors i regidors d'altres municipis, i comencem a veure que això és un problema ja que afecta tot el vagi d'obregat, quan els municipis de l'Area Metropolitana, que efectivament això és una decisió que ha pres aigües de Barcelona i que es veu que es fan periòdicament, però pel que sembla aquests dos o tres últims anys no s'havien fet, i el que ens trobem és que el mateix problema que tenim a Sant Just s'estan trobant altres municipis, a l'Area Metropolitana demanem informació, no tenen gaire informació, però a la que es posen en contacte amb la companyia d'aigües, ara la situació és tan caixosa aturat, que ja no s'envien més cartes, i que no s'envien més cartes. I el que s'ha demanat és que, que els veïns que s'està aplicant, que tinguin dret, que estiguin dret, perquè el que veiem entre tots plegats és que no està massa clar amb quins fonaments jurídics aigües de Barcelona ha tirat endavant aquestes revisions. Eleguen que és el reglament del cicl integral de l'aigua però també des de l'Area Metropolitana tampoc ho tenen molt clar això, i com que al final l'acompanya d'aigües, aigües de Barcelona, totes les revisions que fa i tot, és regulat o supervisat per l'Area Metropolitana, ara de moment això s'ha aturat, i estem a l'espera que ens diguin si en aquells casos que ja s'està aplicant, que ho aturin també. Si hi ha un problema d'infrafinançament, del manteniment de l'infraestructura d'abastament d'aigua potable i de gestió d'aigües residuals, parlem-ho i veiem com es pot solucionar, però que no sigui per la via d'aplicar una serie d'increments bastant exagerats, que estan fora del lloc en el moment en què estem vivint de crisi econòmica, i que també ens hauria de manipular tant els d'altres, estem fent un esforç, no estem augmentant impostos de cara a l'any que ve, home, no és gaire raonable que el rebut de l'aigua, en alguns casos, pugui per 100% perquè la casuística és a dir en quina situació es troba en aquests habitatges com perquè fossin aquests en concret, quina casuística tenien per rebre aquests increments que és el que justifica l'empresa? Sí, hi ha un quadre que la crea l'empresa, i hi ha un quadre que es troba en aquests habitatges, en funció del número d'aixetes, fa una clasificació de l'Ai, que és a dir, si tens poques aixetes, la cuota fixa és més baixa, perquè se suposa que necessites menys cabal d'entrada, i si tens moltes aixetes, la cuota és més alta, perquè diguem tant de subministrar un cabal d'entrada més gran, perquè al final, si tu obres totes les aixetes a l'hora, l'aigua et surt amb la mateixa pressió. Això implica que, si hi ha un habitatge, li puja la cuota aquesta, la cuota fixa, vol dir que, aleshores, d'alguna manera, li hauran de garantir que hi haurà alguna mena d'acció física, a l'entrada de casa seva, una manera que el cabal o la pressió a l'aigua que ha d'implicar a casa seva sigui més gran, perquè per això els hi fan pagar més. Si tu tens la potència que contractes i en funció de la potència que tu tens contractada, doncs podràs tenir més aparells electrònics funcionant a l'hora començ. La manera que si tu tens contracte d'una potència baixa, ha pecat el d'ollis per posar, per exemple, el tercer electrodomèstic et saltaran els ploms, i no podràs, com que amb l'aigua això no es pot fer bé més així, doncs ja presumeixen que si tu tens... i si no han comptat el nombre de xetes, va per metros quadrats, de ciutadans, un allar de x metros quadrats, doncs presumeixen que tindràs tantes xetes, i per tant, que en un moment determinat, pots obrir totes les xetes i pots necessitar un cabal d'entrada determinat. El problema és que aquí el consumidor no pot escollir, o sigui, és una presumpció que fa la companyia d'aigües, contra la que tu, com a consumidor, no pots escollir, no pots dir, no, escolta'm, és que jo encara que tingui 20 xetes, no les encendré perquè no ho necessito, com a màxim en tindràs 3, no necessito tenir res més, perquè més és que pel meu costum de vida, tampoc, perquè aquí doncs vivim 2 persones, encara que sigui una casa de 300 metros quadrats, només vivim 2 persones, o encara que tingui una piscina, la piscina no la omplo amb l'aigua de la xeta, la piscina no la omplo amb l'aigua de la xeta, sinó que em faig portar uns camions especials amb aigua de por, o l'omplo amb aigua de por, o vull dir, és a dir, hi ha una sèrie de factors que no es tenen en compte, a l'hora de decidir quina ha de ser aquesta quota fixa, i creiem que això és un greu ja pel consumidor, el consumidor de poder d'alguna manera també escollir, i així recull també en aquest reglament. El reglament de fet diu que la companyia d'aigües assessorarà al usuari, al client, en quines són les necessitats reals de necessitat d'aigua, de consum d'aigua, les necessitats reals, per tant, aquí ja queda clar que hi ha d'haver una constatació empírica de quines són aquestes necessitats reals, i aquí creiem nosaltres que està al kit de la qüestió, i per això a l'emoció hi havia una sèrie d'acords, i demanem que es va aprovar per unanimitat en el plaer, faltava el regidor de l'ACO, això també vull dir, totes les assistents ho van aprovar per unanimitat. Aquesta emoció s'ha enviat a l'àrea metropolitana, ja esperem que estigui en consideració, així com també estigui en consideració en les accions que estan diuen a terme als altres municipis a nivell d'ajuntament i als susplents, en els quals s'estan recollint a tot arreu una sèrie de precs i que s'estan recollint a tot arreu. I una altra qüestió que pot afectar en aquesta ocasió de formar positiu, s'enjustenques i s'enjustenques, és que l'Ajuntament passa a formar part de terça, aquesta empresa pública de Barcelona, que ofereix energia 100% renovable, l'Ajuntament passarà a formar part, això vol dir que també la ciutadania ens en fèiem ressò també al divendres. I l'energia amb terça, és una bona notícia. Podríem dir, tampar l'Ajuntament i els equipaments municipals que poden tenir energia 100% renovable, com els s'enjustenques i s'enjustenques que també vulguin commercialitzar, utilitzar aquesta energia. Sí, és una empresa pública, la qual s'estan enginyant diferents ajuntaments per la via de formar part de l'accionariat, que és aprovar els informes que s'han fet, que justifiquen i recomanen o aproven el fet de poder comprar una sèrie de paquets d'accions i formar part d'aquest accionariat. Terça és una empresa que comercialitza energia elèctrica i també genera d'alguna manera energia elèctrica. Forma part d'estot públic i efectivament actuarà com una comercialitzadora més dins del mercat de la comercialització d'energia elèctrica. En principi, se suposa que amb uns preus més econòmics i garantim que la font d'energia, l'energia que t'estan venent, és 100% renovable. Nosaltres això tenim nostres dubtes també perquè al final les comercialitzadores o les generadores de l'electricitat totes evoquen l'electricitat en un circuit, que és comú per tots. I després d'aquest circuit hi ha una sèrie de comercialitzadores que venen aquesta energia a les hores. En aquest circuit s'evoca tant l'energia elèctrica que s'ha generat de forma renovable, com la que s'ha generat cremant gas o de fons nuclears. Tot va per el mateix lloc i després és la famosa sovasta d'energia on tothom va comprar, que és l'energia elèctrica que s'ha generat amb el gas i si el gas està clar tot ha pujat molt, l'energia elèctrica està pujant, les comercialitzadores aquí també hi ha lligades quan han de comprar l'energia elèctrica en aquest marcat majorista i per tant com a quin preu la poden vendre els usuaris finals. Té-se amb això d'això no escaparà, perquè aquí el participa a tothom per igual, és un reglament igual per a tothom. Aleshores tenim els nostres dubtes, això ho han fet extensió, tampoc m'ho t'han encontrat perquè el concepte és bo, no ho veiem pas malament, però tenim els nostres dubtes de les bondats que es volen vendre darrere d'això. Que no acaba de veure que sigui net potser? No, que no és tan clar. Tenim 100% tota la versió que tu et generes. Seria molt més clar això, però no és el cas. No estem en aquest món. Bé, doncs veiem seguint també. L'Àia passem a un altre qüestió que ha passat pel turisme del vas llobregat i és que Sánchez també s'ha afegit en aquest consorci del turisme del vas llobregat i es crea era un fons per realitzar l'estratègic turístic comarcal amb tota la comarca i Sánchez també, si suma, ho trobeu una fita positiva? Podríem dir un abans positiu per la comarca i també per Sánchez? Sí, perquè al final la comarca el vas llobregat, funciona com una gran xarxa metropolitana. Tot el que és el servei d'oferta turística ha de tractar-lo exclusivament des de l'Ajuntament on potser ens faltarien recursos per poder fer una bona acció de promoció turística. Ha fet de poder-ho fer de forma mancomunada amb la resta de municipis del vas llobregat. És una bona idea, perquè també pots crear paquets de rutes que no només passen pel Sánchez, sinó també per altres municipis del voltant. I repeteixo, no estem tots bastant interconnectats aquí al nivell del vas llobregat, funcionem com una gran metropolit, i això entenem que és un servei que, si funciona al nivell mancomunat, té més força i més potencial. I al final, el turisme que es pot ser el vas llobregat també és un turisme molt enfocat també al consum intern. I al final, els mateixos ciutadans i ciutadanes que el vas llobregat, o el Barcelona, són grans les coneixedors de tota la riquesa cultural i natural que tenim aquí el vas llobregat, que és molt gran. Aleshores creiem que és una bona idea. I la ja passem. Ens queden uns 5 minuts. Fins aquí teníem una mica les qüestions que volíem destacar del ple, si ens en deixéssim alguna, com sempre diem, endavant, perquè volíem comentar també un altre apunt, si volessis afegir del ple. Bé, nosaltres en l'últim tont de prèvies i preguntes vam voler posar sobre la taula el tema de la recollida selectiva, l'incivisme que encara ja ens trobem, que moltes vegades ens trobem contenidors, que ja han deixat les escombraries a fora del contenidor i van demanar a l'equip de govern quins seguiment estaven fent el respecte i quines mesures correctives pensen aplicar, perquè ja fa mesos que estan instaurats aquest nou sistema de recollida selectiva que va en targeta i seguim trobant-nos en aquests episodis i creiem que això no és bo, sobretot perquè hem determinat barris, com Vell Solers, més llui que s'enculin dants amb collserola, doncs la presència d'escombraries al carrer, al terra, doncs és un reclam pels porcs sanglars i si ve ara a l'hivern, doncs n'hi ha menys, perquè fa més fred, però els porcs sanglars són animals de costum i si és de costum anar a baixar perquè troben menjar, doncs després és molt difícil i la presència del porc sanglars al carrer doncs pot generar problemes de seguretat amb les persones que les vienen, i aleshores creiem que, bueno, a part també de la presència de plagues de rates, etcètera, panoroles, etcètera, etcètera, etcètera. Vam demanar doncs a veure quines accions té previst l'Ajuntament i quines ha estat una termè, quines té previst la llua terma, doncs per caldà'n, ajudant i educant, ensenyant a la gent que això no és la solució i si en aquests casos que s'han vist forçats a fer-ho així, perquè la taseta no funciona o el xim no funciona, doncs, bueno, doncs que estiguin allà present. Vinga, doncs. Volíem comentar, Laya, també una de les podíem dir que ha estat força notícia, o ha estat notícia des d'endavant, per aquest cartell o aquesta pancarta podríem dir, que està just a l'entrada de Mas Llui, en el qual ve una fotografia unidiu. Tenim clar, volem el pont de vehicles de Mas Llui. S'ha anat parlant força també des de diversos partits municipals, que no han escrit, que també ens té força acostumats i acostumades a aquests vídeos, on explica una mica el seu punt de vista, i no fa massa, Laya, anava fins a aquesta zona i també feia una mica d'explicació des del seu punt de vista, però aprofitem també aquesta entrevista o aquests últims minuts per si volguessis explicar o detallar alguna cosa més del que diu la pancarta per donar una mica més informació als veïns i veïnes de Sant Just. Sí, de fet, el barri de Mas Llui quan es va projectar, es va projectar amb un pont que connectés al barri amb la carretera reial. Quan es va dibuixar aquest barri, que això eren camps, ja es va dibuixar amb un pont perquè era evident que hi havia un problema de comunicació, perquè quedés allà amb un cul de sac per dir-ho d'una manera per poder sortir d'aquest barri o baixar fins a Sant Felí o havies de baixar fins a la Riera i creuar tot el polígon industrial i la trama urbana de Sant Just. Una trama urbana de Sant Just que és molt antiga, que res són estrets i no està pensada per assumir un flux de vehicles com el que estava previst que hi haurien allà. En un moment determinat, quan es comença a executar la urbanització d'aquest barri, es decideix fer de caure el pont. Tampoc em volia llargar aquí, d'acord? I no es fa el pont. En aquell moment el govern hi havia repartit, el Partit Socialista, que era republicana i iniciativa, ara els comuns, i que van ser qui van prendre la decisió de treure el pont de les obres d'urbanització. Bé, el tema és que avui, 2022, aquest barri està plenament ocupat, ple funcionament. Es va haver de fer el vial de la ITV, perquè hi havia un problema greu, i des que teníem fet el vial de la ITV, tots els veïns surten per allà, i després, per sortir de Sant Just, passen perquè és una trama urbana que no està pensada per assumir aquest flux de vehicles, i no només els veïns i veïnes que viuen al Mas Lluïda Sant Just, sinó també els veïns i veïnes que viuen al Mas Lluïda Sant Feliu. I que està passant, doncs, primer, els trajectes de sortida, d'entrada i de sortida, són molt més llargs, en el qual contamines més. En segon lloc, ho estan fent per trams, urbans, estrets i petits, en el qual han d'anar molt més a poc a poc, en el qual encara generen més contaminació, contaminació per la gent que està vivint en el lloc, i en el lloc en el lloc en el lloc, contaminació per la gent que està vivint en allà, que no està pensat en aquells carrers per assumir tot això, molèsties en els temps de desplaçament, molt més lents. Nosaltres reclamem que el pont s'ha de fer. Quan reclamat sempre és, des que es va decidir no fer-lo, ja ho vam avisar, que això no era una bona idea. Aleshores, ja des del grup municipal de Convergència i Unió ja ho veiem, no és una bona idea perquè hi haurà un col·lapse, i així és. També pensem que aquest pont no només ha de ser pels cotxes, quan parlem de vehicles estem parlant també dels autobusos, el transport públic. Un transport públic que pogués sortir, entrar i sortir, amb més rapidesa del barri de Mas Lluís, seria un transport públic molt més competitiu, perquè seria molt més ràpid, amb el qual també seria molt més atractiu i no ser una bona idea, i no ser una bona idea, amb una volta important. També seria un pont que es pogués estudiar, que també hi pugués passar el tram-baix. Tener un ramal del tram-via fins al barri de Mas Lluís, de tot Mas Lluís, de Sant Faliu, i de Sant Just, perquè no, al final és un barri qui viu en 10.000 persones. Creiem que aquest tema l'hem volgut posar sobre la taula, Un problema greu de mobilitat al nostre municipi. Un problema greu, la rambla està col·lapsada, la rambla indústria està col·lapsada, la carretera reial, el tram del Walden, el rotón de l'altre ambient, per marxar cap a l'autopista està col·lapsat. A veure, això no pot ser. A banda d'això, el que passa és que no tenim massa temps, Laya, però hauríem de parlar també del pressupost, del cos, que suposa aquest pont, perquè si no vaig mal encaminar són uns quants milions, però ho podríem tractar un altre dia amb més calma, Laya. Hem de deixar aquí l'entrevista, gràcies, com sempre, per passar per aquí pel programa, i bona setmana, ens veiem properament aquí a la misora. Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres. Bon dia. Adéu. For ever, and ever, you've stayed in my heart, and now we'll love you together, forever. We'll never apart. Oh, how I love you together, forever. That's how it must be to live without you. Without only your heartbreak for me. I don't know when my heart and I will love you forever and ever we'll never part oh how I love you together forever that's how it must be to live without you would only mean heartbreak for me I don't know when I will love you forever and ever we'll never part oh how I love you together forever that's how it must be to live without you would only mean heartbreak for me