Entrevista a Marta Garcia i Montserrat Suñé, artistes - 2/12/2022

Són les 11 i 18 minuts, torna a canviar la veu, i avui és que part dels informatius, com que la Mireia no hi és, sóc de l'Ualopet i també proseguirem amb el programa. Avui tenim l'entrevista del dia, la Montserrat Soñé i la Marta García. Les dues han presentat aquesta nova exposició, la darrera de l'any, al celler de Can Ginasta, que es titula l'art inconscient. Tenim avui amb nosaltres a les dues, per una banda tenim la Montserrat Soñé en directe aquí a l'estudi, bon dia. Bon dia. I per telèfon també entra la Marta García, bon dia. Bon dia. Perdoneu, és com l'ha fatal un atac de tots, justament ara. No et pregunto si no, et deixem també que puguis veure aigua. Doncs això, aquesta exposició es va inaugurar ahir, dia 1 de desembre, a la tarda, al celler de Can Ginasta, i és una exposició una miqueta com curiosa, perquè amb Montserrat tu has fet les obres, i la Marta García el que ha fet és somiar. Explica-ho, no és una mica en què consisteix això. Doncs Marta, com que estàs ocupada amb la tos, si vols parlo jo una estoneta. Sí, sisplau. Bueno, la Marta i jo ens coneixíem a través de la música, i ella no coneixia la meva obra i jo tampoc coneixia aquesta inquietud que ella tenia pel món dels somnis, i casualment li va arribar a perdre la meva obra via internet a les mans, i ella va dir, ostres, va veure que hi havia una opció de sinèrgies entre les dues obres, que es parlaven, i ara farà el dia 6, farà dos anys que em va fer la proposta, escolta, crec que podríem fer alguna cosa juntes, i clar, jo ni m'ho vaig pensar, vaig dir sí. Ella està al món dels somnis, corregiràs Marta si m'equivoco, fa molts anys que està fent un registre de somnis seus molt meticulós, i el que hem fet, com que ella veia que hi havia com un caliu onírica a la meva obra, em va fer la proposta que et sembla, si et passen els meus registres, o part dels meus registres, i tu veus què pots fer amb això, i així anem a començar. Ostres, doncs, la Marta el que fa és, ja ho fa des de molts anys, en registrar els seus somnis, Marta ens vols explicar una mica com fas aquest procés, des de quan, en quin moment vas decidir començar a enregistrar aquests somnis? Crec que és una cosa que fem tots, somia, però la cosa que no fem és enregistrar-los. Doncs jo en realitat sempre, ja de petit, escrivia un diari personal, i així, com escrivia el meu dia a dia, moltes vegades també escrivia els somnis que havia tingut, i ja de més gran aquest diari el vaig fer, diguéssim, dels 13, dels 20 anys, i després a partir dels 20 vaig deixar de portar un diari, però sí que sempre que tenia algun somni, qualsevol paper l'apuntava, i competia moltes vegades, era un tema que m'interessava, però m'interessava però no trobava, diguéssim, on s'acial el meu interès, perquè és un tema que no trobava, diguéssim, el meu entorn, una sortida en aquest sentit, però en canvi, quan tenia 28 anys, més o menys, vaig sentir un programa de ràdio, hi havia un programa de ràdio on sortia un expert en els somnis, que és el Jordi Borràs, i després també per la televisió també els fa un programa que s'hi assumies, i llavors una mica a través d'ell vaig poder donar sortida amb aquesta inquietud, perquè a mi era molt intens, i llavors vaig començar a fer tallers amb ell, vaig començar a fer cercles als somnis, que són un grup de persones que es launeixen per parlar dels seus somnis, es fan en un entorn de molt de respecte, i és com un ambient molt... és un tema molt psicològic, i a mi la psicologia també és una cosa que m'ha interessat sempre, i llavors una mica real d'això, llavors vaig començar a prendre, a relacionar-me millor amb els somnis, a portar un registre molt ordenat, a posar-hi un títol, a apuntar la data, a subrellar elements que eren rellevants, o persones, o patrons de circumstàncies, i re, doncs n'hi ha anat amb inçà, n'hi ha anat aprenent el llenguatge dels somnis, i sempre he tingut la idea de, i què faig amb tot això, i llavors sempre tinc ganes de fer alguna cosa, i llavors quan vaig veure la pintura de la Montse, vaig pensar, mira, doncs, i si fem una col·laboració, i una mica aquesta és la història. T'anava a preguntar, perquè aquest món dels somnis, com t'afectava fins ara com si diguéssim en el teu dia a dia, com apliques el que somies, o com reflexiones tots aquests somnis? Bueno, els somnis, clar, és això que et deia, a través d'un expert, doncs n'he après una mica a entendre'ls, i el que es diu per exemple en el món dels somnis és aprendre a honrar-los, què significa, bàsicament, que és tenir com un cert respecte pel somni, i si el somni sí escoltar-lo, de vegades hi ha somnis que et conviden a fer alguna cosa, una cosa tan senzilla, per exemple, com que jo què sé, un dia, per exemple, recordo que vaig somiar que no havia tornat els llibres de la ioloteca, en el termini que tocava, i que jo anava a la ioloteca i hi havia com un guardià que em deia, i deia que no et deixem entrar perquè no has portat els llibres, doncs van demà, era com molt avi, que vaig pensar, he de tornar els llibres. Doncs dic que hi ha situacions on sí que es veu molt clar quin efecte immediat tenen en el teu dia a dia. Aquest és un exemple molt innocent entre cometes, però hi ha altres exemples que et conviden a fer gestos de la teva vida, per canviar de direcció o per, simplement, et donen informació, et donen molta informació que potser t'està passant per al, en la consciència. Perquè tu, amb aquest Montserrat, amb aquest món dels somnis, abans de conèixer la Marta i començar com aquesta sinerge, quina relació hi tenies? Realment poca o gens, perquè moltes vegades al principi teníem encara la discussió amb la Marta, i jo li deia, és que jo no somiu. Ets d'aquestes persones, de les que diuen, es lleve el matí, diuen, el que he fet és dormir, és somiat, no, somia no van bé. Sí, però la Marta ja m'ha començut de que sí que somiu, però no me'n recordo. I ha canviat la teva relació amb els somnis a partir de treballar amb la Marta? Els recordes, ara? Vaig se concentrar, sí que la Marta em va donar alguna indicació de que realment tens que tenir la intenció de voler ser coincident d'aquest somni o registrar o recordar el dia següent, i sí que de vegades faig aquest exercici i t'has de dir Marta, t'has de reconèixer que funciona. I com va ser, llavors, com a persona que deies que no recordes els somnis, com vas començar a treballar amb una persona que no és que només recordi els somnis, sinó que els enregistre i que li dona aquesta importància a un món que potser per tu era més aviat desconegut fins al moment? Perquè és molt interessant. Jo potser la faceta de somnis, com somni de... em fico el llit i dormo, no la tenia, però sí que tenia els meus recursos de cridar una mica l'inconscient, aquella cosa no controlada del tu mateix, que en el meu cas era a través de la música. Jo, quan em posava música, ja em redaxava, llavors em venien imatges o situacions, encara que no estigués dormint. Exacte, i tu havies creat a partir d'aquestes imatges? D'acord. I bé, hem vist una miqueta d'emput d'haure hi ha aquestes obres, aquest resultat del mix. Com era el procés de cada obra? O sigui, cada obra representa un somni, a partir d'un somni tu t'inspiraves i creaves diferents obres, com ha anat? No del tot. Al principi la Marta em va fer un parell de volcats d'informació de somnis seus, i llavors pràcticament el primer any vaig estar lligint aquests somnis, treballant-los, fent imatges agafant esposos, fent fins i tot il·lustracions i quadros, però pràcticament el primer any va ser una mica de desintoxicació de la pròpia Marta, perquè el que un artista no pot fer és fer una lectura literal de que li cau a la mà, sinó que solte que fes seu, i també ha de saber separar les diferents capes que té una obra, en aquest cas seria un somni, no és només la descripció de l'escena, sinó que probablement hi ha molta més cosa, unes més transcendents o una menys transcendents. Si ens quedem només amb la part estètica o anecdòtica, no li diríem art. I d'alguna manera el primer any va ser una mica la feina per personalitzar tot aquest material, intentar fer-ho meu per poder-lo tornar a elaborar, i fins i tot intentar establir uns patrons d'idees que eren recorrents en varios somnis, i intentar una mica treure l'essència d'aquests punts en comú que n'hi havia en diversos. Aquest va ser el segon any de feina. I com vas triar les obres finals, aquestes obres que han acabat constituint l'exposició que podem veure aquí al celler? Teníem bastant de material, i quan vam venir, evidentment, l'espai és limitat, és un espai al del celler que és molt, molt interessant, i et deixa jugar amb diferents atmosferes, diferents, fins i tot ambients de llum, i ja es va donar el que cridava, i com es podia conjuntar les diferents fases de la feina. Mirant les obres, hi ha com diríem que hi ha una mica de diferents tècniques, te'n veiem com més haviat obres, més haviat pictòriques, que barrejant un estil com més surrealista podríem dir, però també hi ha com alguna espècie d'arfiguratiu, alguns ulls, que ens mirem. Aquest arfiguratiu apareixia en aquests somnis, o ha format part d'aquest procés, que te l'has fet teu? Ha format part d'aquest procés. D'acord. També apareixen a l'exposició, també apareixen certes escultures, elements que barregen també elements naturals, veiem diferents elements vegetals, tot aquest procés també com ha sigut el crear aquestes escultures. De vegades són escultures que, igual, un cosí lluminal ja l'havia fet en el passat, i han fet tota aquesta feina, realment és quan estableixes les relacions entre coses que ja feies, i idees que et venen de la Marta, i dius que això m'està portant, aquella cosa que faig fa uns anys, i llavors la vaig recuperar, la vaig refer, i la vaig tornar a fer. El tema de l'objecte ha trobat també és molt, molt interessant, perquè es van donar una sèrie de sincronies durant aquests dos anys, per exemple, estava un dia ocupada amb un sòmni que parlava de globus amb la Marta, que era un sòmni molt poètic per mi, i un vespre que em semblava confinament, que ens deixaven sortir fins les 11 de vespre, i tornava corrents cap a casa de fer un passeig, i just quan vaig tombar el meu carrer de casa meva, que estava a les fosques i totalment solitari, vaig trobar uns globus portant davant del portat de casa meva, i això va ser com un moment... A vegades sembla que els elements et busquin a tu, més que tu els propis elements? Supermàgic, i llavors has de tenir l'antena desplegada per poder captar aquests moments, i bueno, si no ho reflexarà d'alguna manera, és que no tindrà sensabilitat, no? Exacte, i per tu Marta, un cop has vist aquesta exposició muntada, com t'ha impactat? Perquè jo crec que veure com materialitzat a la vida real, és a dir, en el dia a dia, tot el que somies durant la nit, com t'ha afectat a tu? Bé, és una experiència maca. És bonic fer... tenir això, una col·laboració, d'una sortida d'alguna manera, amb aquests somnis que jo els he transformat com amb textos, com poètics, no? I és una mica com reafirmar la idea, per mi, de que al final, cadascú veu les coses des de la seva òptica, no? Allò que diuen en relació a les obres d'art, no?, que un obra d'art, un cop l'artista la posen al món, ja no és seva, no?, és del món. Doncs el somni, en realitat, és una mica el mateix, el somni jo me'l sento meu, però li he donat a la Montse i la Montse se l'ha fet seu, i llavors queda com en evidència, no?, fins a quin punt la meva evidència és la meva i la seva és la seva, no?, i hi ha comunicació, perquè després passen aquestes coses màgiques, una mica, no?, de les sincronies que hem tingut, bueno, el piano que hi ha, per exemple, també és una troballa, la Montse es va trobar un piano després de l'ebron també meu, un somni meu sobre un piano també, no?, i el va recollir, i és el que està a l'exposició, i n'hi ha algun altre també de més potent, però és més íntima, i suposo que potser no és el moment d'explicar-ho, però és aquesta cosa, no?, de que és una cosa personal, a donar-te que l'altre és l'altre també, i alhora viure aquesta comunicació que va més enllà de la lògica, no? Sí, sí, que transcendeix, com si diguéssim, el que vindria a ser la... bueno, això, el que deies, la lògica i el que hauria de passar, no?, que a partir de certes converses del món dels somnis, que molts cops no en parlem, és com un món que queda totalment apagat, i com que el somniant durant la nit no té res a veure amb el dia a dia, com ha acabat influint això, la Montserrat, pel carrer, trobant-se uns globus, trobant-se un piano, potser no està tan separat els dos mons, no? Sí, és com que assumim que la vida té una lògica, no?, assumim que les coses són d'una altra manera, i quan treballes amb els somnis, constantment està estupant amb coses que trenquen els esquemes, també, en aquest sentit. I això, clar, ho vius, és maco, perquè és emocionant, no?, quan et passa, i a l'hora també és molt interessant, i penses que no sabem res de la vida. Bueno, que se'ns escapa molt de les mans, i que és veritat això, no?, que el volem... li volem sempre donar molt de sentit i entendre-ho tot molt, i a vegades, potser ens perdem cosetes com aquestes, no?, perquè la Montse no hagués tingut els ulls oberts en el moment en què hi havia el piano, o hi havia els globus, doncs això hauria passat desapercebut, i no ens haguéssim fixat. També, llegia que hi ha material audiovisual, que dona suport a aquesta temàtica de somnis, de quin material audiovisual es tracta? Bé, la veritat és que això és una cosa que està feta, que està penjada al YouTube. Havíem tingut la intenció de posar-ho a l'exposició, però no, finalment, vam decidir de no posar-ho, i la sala on hi havia d'anar, ara, hi ha obres de la Montse. Vale, perfecte. Doncs hauríem de deixar... no sé si voleu dir alguna cosa més, hauríem de deixar l'entrevista aquí. Bueno, que no ha deixat de somiar. Molt bé. Exacte. Que li hem de donar els somnis al lloc que es mereixen. Doncs recordem això, que si voleu somiar la vida real, us podeu apropar al celler de Can Ginestar, fins al proper 5 de gener, que hi ha molts dies, hi ha vacances a Nadal pel mig, no hi ha excuses per no apropar-se. Aquí hi ha Can Ginestar, i veure aquestes obres de l'art inconscient, de la Montserrat-Sonyer, a partir d'aquests somnis de la Marta Garcia, i que la gent fa segur a la imaginació, i somi mentre vegi aquestes obres. El ràdio d'Esvern Montserrat i Marta, des de les zones, també et milloris. Moltes gràcies. Adéu. Fins ara.