Projecte "Fotografia participativa" - 7/12/2022

Vinga, va, tornem a saludar la Lua. Ai, espera't, encara no tinc el teu micròfon obert. Ara torna-hi. Hola, hola, hola. Ara una mica més, sí. Hola. Hola, Lua, hola, hola. Passava per aquí. Sí, passaves per aquí. Segurament. Sí, ja he sentit això. Ja he sentit això, he dit, mira, entro i potser puc parlar-ne. Un moment, millor que ella. Ja sembla interessant. Millor que ella. Està bé que donguis també el teu punt de vista. Clar, clar, clar. Per el que ja entès i per el que no és correcte. Ella sí, ha proposat l'activitat, i llavors sé que, a més a més, això, finalment, també repercuteix en una possible exposició. Ojo, ojo. Per les fotos que es puguin fer, els treballos que es puguin fer, i, a més a més, al final de tot, també és una puntuació per la feina, per la carrera o el màster que està fent la Lua. Ostres, una cara amb ola, eh? Una cara amb ola, eh? És un un acte. Molt bé, molt bé, molt bé. Lua, hola. A veure, explica't. Explica't, Lua. Explica't això. Jo porto una vida paral·lela, però anaven de treballar aquí a la Ràdio Informatius. T'he descobrit l'altra faceta de la Lua. Per l'altra banda, estic estudiant un màster. Vinga. A mi és un màster en antropologia. Llavors, amb el treball final de màster, hi vaig estar donant voltes, sobre què podia fer, i a mi sempre m'ha interessat molt tot el món de l'audiovisual i la fotografia, però també, sobretot, treballar amb gent i amb persones. I, llavors, investigant, sí que hi ha, com una branca, l'antropologia audiovisual, que analitza, doncs, per què la gent fa les fotos que fa, com les fa, que representen les fotografies... És a dir, estudiar la persona a través de la fotografia a cap. Sí, sí, sí. Llavors, el teu avi en té força bé, eh? No, per això ho estava explicant allò més bé. Molt bé, molt bé. Llavors, investigant, sí que hi ha com molts tallers, mitjançant com aquesta tècnica, que és de fotografia participativa, que és tu dones càmeres a gent que normalment no sabia fer fotografies i els dones aquesta manera d'expressar-se, sobretot amb més nens, adolescents, com aquests col·lectius, però amb gent gran hi havia molt poca feina feta. Llavors, vaig veure com un forat on era interessant treballar-hi, i llavors, immediat, no vaig pensar, associació de la gent gran, tenim el Pep, que passa per aquí normalment, i vaig fer la proposta. I que són 200 persones, l'associació. Exacte, no? Sí, escatx. I escatx, oi? Escatx, escatx, escatx. Llavors, 180, almenys. Déu-n'hi-do. Les càmeres, com funciona això? Són sols i deixes? La idea principal del taller, que és el que els vaig explicar, de les persones que s'han apuntat, i també vam passar com un pamflet amb tota la informació, el taller no va tan destinat a com fer fotografies a mitjançant la tècnica, és a dir, sí que si algú va més avançat, doncs s'explicarà velocitat, dubturació i totes aquestes coses, però va més enfocat a com mirem el món, com mirem a través d'una càmera, no? I què simbolitza? Que jo digui, doncs això sí que entrarà dins de la fotografia i això quedarà fora. I com això al final, doncs deixar molt lliure a tothom, això sí que es va deixar clar en tot moment, que si hi ha persones que saben molt de fotografia, doncs perfectes, són benvingudes, però si hi ha algú que diu, ostres, doncs a mi sempre m'han fet fotos, però jo mai n'he fet una, doncs que cap tipus de vergonya també es poden apropar el taller i també n'apendrem, perquè al final, com que no ens centrarem en la tècnica, sinó en la fotografia i el que simbolitza per nosaltres, tothom té la seva manera de portar i tothom té coses a dir. M'agrada el projecte? Sí, sí, està molt bé. Que ara hi t'aproteu feina, eh? No ho sé. Perquè això ho heu d'anar fent, que digui, quan vulguin, és les fotografies? Ho farem com un taller, exacte. Ho farem com un taller que serà setmanal, que es durarà a terme els dimarts, que tindrà una duració d'una hora i mitja, i durarà tot el segon trimestre, començarà el gener i acabarà a finals de març. En llarg d'aquests mesos anirem treballant, doncs això, primer, potser començarem més, en què ens crida l'atenció de les fotografies, podrem treballar a partir de fotografies que tinguem a casa, doncs perquè hem posat una fotografia al menjador, i entre tots ho podrem parlar. És perquè aquella fotografia m'agradava perquè surt una flor molt maca, és perquè surt la meva família i, per tant, té un component més emocional, vull dir, tot això anirem com parlant. I un cop ja hem analitzat més, doncs fotografies potser ja fetes, serà com el moment nosaltres de començar a fer-les. M'hi tensen doncs diferents exercicis, tallers, i, com ve deia el Pep, la intenció és que, al final, cadascú dels participants pugui fer el seu petit projecte personal i buscarem una sala on es pugui exposar-ho, clar, perquè, si no, si es queda guardat en un ordinador i es feta així... És el que passa amb la foto digital, no? Exacte, en el baúl de l'oblit, doncs no... I són el que cap sentit. Suposo que treballarem amb càmeres digitals, Pep. O el cap, la cap és allà. O sigui, el que sí que he anat preguntant a les persones que s'han apuntat és si tenen alguna manera de fer fotos. Actualment, de moment, totes les persones que s'han apuntat tenen mòbil, però també... Amb càmera, també? Sí, mòbil amb càmera, o si no, però, per exemple, hi havia una senyora... És igual, entenc? No es necessita una càmera de fotografia, eh? Però, per exemple, hi ha una senyora que va dir, doncs el meu marit té càmeres i jo mai he après com s'utilitzaven i doncs m'agradaria aprendre i m'agradaria saber com funcionen. Doncs és benvinguda. O un altre senyor em va dir que portava des dels 14 anys fent fotografies, per tant, tenim un fotòref expert. Un Rambandós, no? Lluís Rambandós. Exacte, a mi que tenia 3 càmeres, doncs pot portar les seves 3 càmeres. Vull dir que ens anirem adaptant i en el cas que algú no tingués ni mòbil amb càmera, ni cap tipus de càmera, doncs ens organitzaríem per aconseguir una càmera digital que pugui utilitzar la persona que s'apunti. Llavors, el moment de captar les imatges, les fotografies, és durant els tallers. Exacte, sí. Potser fem un petit exercici, exacte, potser també... I a la setmana, si voleu fer-ne alguna... S'envia un petit exercici entre un taller i l'altre, on també, doncs, a casa o potser, no sé, els matins, si surten a passejar, doncs també puguin fer les seves fotografies. I això imagino que serà el milenari, on es faran els tallers, a la sala que teniu el meu gino d'exposició, no? Hi ha una sala que, precisament, té un projector, que la lua l'enginirà bé, també, per projectar algunes imatges, per donar idees o per augmentar el que sigui del telèfon. Tots prenen punts allà, eh? Molt bé, molt bé. Sí, sí. El màxim de tallers de 10 persones, eh, i ara tenim cert. Tenim certs? Sí, sí, sí. Tu estàs apuntat, Pep? No, no m'hi he apuntat encara, perquè... Llavors, 8. O no comptes per què ets el president de l'associació? No compta, no. Soc invisible. No, però di no comptes per què hi ha tu i ets l'associació. No, i el que espero, en aquests casos, és que hi hagi gent... doncs que es puguin apuntar, i jo no els hi prengui un lloc. La plaça, clar. Una plaça, sí. Però jo estic a la guai. A la guai, si falta una persona, doncs, evidentment, falta una, falta. M'he dit el sentit que es pugui col·laborar, però descontat, que sí. Jo estava fent una reflexió, així, una mica, pel que també he comentat per la lua, d'aquelles fotos, perquè tenim a casa, que ens avocen, no sé què. Jo, a casa, tinc un altaret. Tens un altaret? Sí. Jo també tinc un veïltat, això. Sí, i per això em recorda... Em sembla molt bé. Em recorda la idea, aquesta, de moltes religions, orientals, especialment, o no, de que tenen aquesta secció en el menjador. Quan diem en el menjador, voldim una sala, aquells que posen les seves avocacions en aquelles imatges, en el que sigui nosaltres, sense pensar-lo, fem. Sense fer-ho expressament per això, no? Exacte. I algun espelma? Tenim... Jo sóc de posar espelmes, inclús. Llavors, ja és un altar real. Sí, llavors, en aquest cas, podríem dir que sí, que és un altar. Jo recordo a casa que hi ha les fotografies de la meva família, i dels petits de casa, i tu, plegat, o una amiga o la nena d'uns amics, que també tinc una foto perquè tinc molta relació, i llavors, vull dir, això queda en aquella sala, en aquell lloc on tu normalment fas vida, queda tot plasmat, aquelles imatges, que són presents de la família, i els records més directes, i tot plegat. T'acompanyen, també, no? Sí, i veus que us confusa amb les fotos com han canviat. Clar. Exacte. Estan canviant tant en tant, perquè, si no, queden una mica ridículs perquè et venen a veure, ja són més els que tu. Sí, esclar, és això, no? I, escolta, anava a preguntar si té nom, el taller com a tal, o aquest projecte... De moment, l'hi hem posat, que és un tall de fotografia participativa, on aprendrem a mirar. Aprendre a mirar. Carai, que filosòfic, això. Sí, aprendre a mirar està molt bé, eh? Molt interessant. No, no, i tant, i tant. Carai, això començarà, deies, al gener, eh? Sí, després del reis i tot això, és el dia 10 que comença. Molt bé, talla participatiu. Talla de fotografia participatiu, per aprendre a mirar. Sí, sí, sí. Això s'analitzarà, jo crec que, al final, tots i totes, estem envoltats a fotografies i quedar copa encara més. I tant, amb els mòbils. I és com que em sembla com normal, però al final és el que deia el Pep. Potser tenim tots fotografies de familiars, i el que ens crida l'atenció és que, si una fotografia familiar, però per què tenim aquella i no una altra? Perquè al final tenim moltes. O on la tenim de la casa, si la cuina. Si la posem allà, tot això, poder-ho posant comú. Com ho tenim posat? Exacte. I veurà si potser tothom té més o menys el mateix, o potser algú, aquest altar, i té unes fotografies completament diferents, que també se l'escoltarà. I tant, i tant, i tant. Llavors, això permet a la Lua, imagino, el projecte també del final de màster, intentar analitzar una mica el comportament, podíem dir, una persona de les persones, a través de les fotografies. I aquí hi ha una fotografia, per exemple, que sempre m'ha agradat moltíssim, amb l'antiga postal del carrer Badó, d'aquí Sant Just, no? Perquè era el carrer de casa meva. I llavors sempre l'he tingut, dintre, també, d'aquest espai de memòria, que és la memòria de quan era en petit, aquell carrer que ha canviat, evidentment, és diferent, però vull dir que pot haver canviat una mica les cases, però el que és la baixada i la pujada... I és allà. És la mateixa, eh? Aquesta sí que no ha canviat. Però vull dir que porta molts records, i és bonica, i s'ha popularitzat... La fantasia, també. La fantasia, i tant, i tota la família. I llavors és una de les fotos que també forma part d'aquesta. No és la família sola, sinó que també és l'ambient on t'has viscut, on t'has crescut, etcètera. Exacte. Sí, jo crec que la fotografia també té com aquest poder, de capturar moments, de capturar el temps, i aquests moments, sobretot, bonics, que ens fan viatjar una mica. I tant, i tant. Em sembla, com genial, aquest taller, Pep. I l'Ua, i l'Ua, els dos. M'agrada que també us impliqueu. Hem recollit l'idea de l'Ua. Hem recollit l'idea d'aquesta, i llavors ens ha semblat molt bona, l'idea per poder-la exposar i participar amb nostres socis. Evidentment, abans parlàvem de 200 i escatx, però el taller és per 10. Exacte, però la resta podran, quan fem l'exposició, podran venir, es podrà parlar... Sí, i a l'endall o a tothom t'interessa, qui sap com i de quina manera, fer un entrecall un dia, no sabem per què ara... Segona edició, no? Sí, una entrecallera de fotografia. Clar, clar. Sobre les possibilitats. A mi em falta preguntar-lo en quin moment va arribar a decidir què volia fer amb l'associació de gent grans de Sant Jus. Quan tenies el projecte clar de dir, miri, analitzarien les persones a través de la fotografia? Per què vas anar per el PEP? Perquè pots anar a infants, pots anar a joves, pots anar a molts nivells d'edat? Bueno, o sigui, del meu punt de partida, vaig pensar que ara mateix, si jo volia treballar amb infància i joves, primer que ja ho he fet molt, l'he fet molts tallers i, per tant, sí que és veritat que, llavors, partia d'un sector que ja me'l coneixia, però això volia dir que ara mateix, tal com funciona el món, perquè els tallers, jo crec que la fotografia, doncs, s'han d'adaptar amb qui estàs, amb el grup que estàs treballant, anar a cap a daltes baixes, volia dir, frenetisme, tiktoks, imatges molt ràpides, tot això, ja ha de ser així. Velocitat, clar. A mi m'agradava molt més la idea de treballar la fotografia des del capturar el pas del temps, des de la història, des de què representen per nosaltres, com d'una mirada molt més reflexiva. Més adulta, més... Exacte. Hi ha més assentada i més tranquil·la, no? Sí, i llavors és això. Vaig veure que també, des del camp de l'antropologia audiovisual, hi ha com un buit amb la gent gran. Sembla que tecnologies, fotografia audiovisuals i gent gran, doncs estava bastant poc explotat. I em va semblar molt interessant, perquè al final, doncs crec que tenen molt més coneixement que tots nosaltres, i que amb molts cops no els escoltem. I vaig pensar, bueno, jo el que puc ensenyar és com fer les fotos, però després jo també ho prendré moltíssim. És que anava a dir, anava a dir, jo crec que d'allà sorties apadrinada per moltes àvies i avis, saps? Sortir amb molts avis i avis a la motxilla. Has dit d'antropologia fotogràfica, això existeix com a tal? Autopologia audiovisual, sí, sí. Perdona, audiovisual, és concepte, és un concepte que ja ha creat. Exacte, sí, va sorgir com inicialment a partir de tots aquests antropòlegs que se n'anaven a colònies, a estudiar tribus indígenes, llavors com una manera de capturar i d'ensenyar i de poder després analitzar posteriori un cop havien marxat d'aquest lloc, però a més enllà del colonialisme i cosetes d'aquestes lleiges, que van ser el punt d'inici de l'antropologia, vulguem o no, doncs actualment existeix tot aquesta... Hi ha com molts experiments d'això, de què passa, si amb el col·lectiu amb el qual estic treballant, li dono la càmera i són ells i elles, els que fan les fotografies, més enllà que jo com a fotògrafa, al final és la meva mirada i no formo part del col·lectiu. Per tant, jo podré fer fotos d'aquest col·lectiu, però vulguis o no, no representaran exactament el que es veuen. Llavors, hi ha tota aquesta idea de la fotografia participativa per empoderar amb el col·lectiu que estiguis treballant, en aquest cas seria la gent gran, perquè puguin dir la seva, donar les seves opinions, jo es puguin expressar moltes coses que, a vegades, no és un col·lectiu una mica silenciat, que en les seves demandes estan allà, però, bueno, passen. Certo, certo, doncs, m'agrada encara més, que ara que ho explica, m'agrada més, el Pepsi, que està fent el rellotge, perquè vol dir que connectem amb Catalunya Ràdio, perquè l'altre dia ens vam passar del minut, i encara està patint, i encara falta 3 minuts, encara. Estic veient, estic veient. Només que anava a preguntar, ah, sí, si hi ha algú més, això m'imagino que el PEPO està organitzant, és a dir, si algú que es vol apuntar, ho estan canalitzant a la teva esteu, a través d'algú, i per si algú ens escolta i vol saber-ne una mica més. La publicitat que varen fer d'aquest taller, posàvem com a referència el telèfon de la Lluia. No te'n vagis tan lluny del micròfon, que et perdo. Estàs cap allà, estàs cap a fora, ja. Deia això, doncs que la publicitat que varen fer d'aquest taller, i posàvem com a referència el número del telèfon de la Lluia. Sí, perquè era millor que ja fos directe, sense intermediaris, per entendre-ho d'alguna manera, i ell és la que ha canalitzat les trucades que ha rebut. Per tant, doncs, si hi ha alguna cosa, no es destem en allà per ajudar-me el que convingui, però vull dir que el contacte directe és la pròpia lula. Sí, sí. I si hi ha alguna cosa, això anava a dir. Si no té el telèfon o no té el pamfleto, o pot ser el telèfon o poden trucar aquí, o poden dirigir-se a l'assessió de la Lluia Gran. Ja, i també és això, per una banda, si es volen dirigir presencialment al centre social milenari, doncs això també ho poden fer, està clar, i si no, em poden trucar al meu telèfon, que és el 673, 43, 37, 62. Vinga, ara comences a arreglar trucades de tots els crits, tu. Ja ho veuràs, ja ha dit el telèfon directe, això, uau, eh? Nosaltres aquí, normalment, diem els noms dels botigues... Sí, no, de l'O, ja ha dit... Em salta el DNI, l'Ua. Vinga, ara si hem de marxar a la punta tocada dels 12 en punt, l'ho agràcies per passar per aquí també, explicant-nos una mica més d'aquest projecte d'antropologia audiovisual, amb aquesta tallera de fotografia participativa per aprendre a mirar. A mi em fa molta il·lusió poder participar amb l'Ua, perquè són mirades diferents. Nosaltres, amb la gent gran, tenim una manera de fer, de pensar o d'actuar perquè és la nostra vida i ha anat així. Però l'inserció d'alguna manera de gent jove, en aquest cas, la Lua, doncs dona també una altra manera de veure les coses i que estem molt contents. I ara estem tan contents que conec... Mira que content. A veure si són puntuals. A veure si que són puntuals, avui. Som puntuals. Bona tarda, bon dia. Bona tarda, bon dia.