Entrevista a Laura Baringo, Quim Deu i Lluís Ayguadé - 13/12/2022

assisted Doncs bé, si fa uns dies. De fet una parida de setmanes parlavem en Carme Malent sobre la seva obra que va exposar al mateix espai. La primera vegada, de fet, Carme Malorie exposava a obra pròpia, aquests marges. Ara l'espai farà un petit dinner i serà part d'aquest dissabte. I presentarà un munt d'obres de també un munt d'artistes, Això sí, el que ens tenien acostumats i acostumades al Sigues Original ha canviat una mica. L'han reformulat a partir d'ara o avui, o bueno, avui aquest any, és originals. És la nova proposta que ha presentat l'espai de lliure creació Carme Malaret. I en parlem amb alguns membres de la comissió. Tenim amb nosaltres Laura Varingo, Quim Deu i Lluís Aiguader. Que el saludem els tres. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Lluís, si et pots acostumar una miqueta al micròfon, així no et perdem massa la veu. Gràcies per venir els tres. Laura, Quim. Bon dia. Bon dia. Sobretot en aquesta radiota en Nadal, en Nadalenca. En Nadalenca, oi? En Nadalenca. Estàs suposo que ha sorprendit dos, no? Sí, una mica. Una mica que ha caigut aquí dintre. Aquí n'hi he va, també. Doncs sí, benvinguts de nou als tres. I comentava ara fer una mica el resum que passarem de veure l'obra de marges de la Carme Malaret, a veure molts originals, de molts artistes en concret. Crec que són uns 28 artistes. Anem a parlar primer, però d'aquesta reformulació que heu fet, des d'aquesta comissió que us encarregueu també d'aquesta proposta en Nadalenca, com ha estat aquest gir? O de quina manera ha caigut aquesta proposta de donar-li una mica la volta? Sí, bueno, ja sabés tu que ja llevamos muchos años haciendo el series original. Y, bueno, una de las cosas que nos habíamos planteado era que, bueno, habíamos llegado hasta 42 artistas y es verdad que cada vez poníamos formatos más pequeños. Y creíamos que también estaba bien darle un giro. Entonces lo que hemos hecho ha sido reducirlo. Evidentemente, como te puedes imaginar, ha sido un problema porque reducir siempre es complicado. Porque sabes que hay artistas que son buenos, pero que tienes que dejarlos un poco al margen, en este caso. Pero creíamos que, bueno, era una nueva formulación que podía estar bien, que podíamos, además, dejar por primera vez que el artista fuera original, también, en su formato, que sea el formato que él quiere, hemos dicho, claro, unas medidas como máximas. Pero no poníamos unas medidas determinadas como habíamos hecho en los años anteriores, ¿no? És a dir, tienen... bueno, pasálte el català, Laura, que creo que nos entendemos bien. Las midas no tienen unas midas concretas, y no tienen unas midas límites. Sí, la límite es el dina 3. Es decir, tenemos esa medida como máxima, pero pueden escoger la medida que ellos quieren. Y yo creo que también eso es otra riqueza. Queríamos probar, ¿sabes? Com a esta piscina, para ver qué tal resulta darle un giro o un cambio a lo que hasta ahora había sido el siglos original. Y hasta hemos querido cambiar el nombre y hemos puesto originals para que la gente también se percate de este cambio, ¿no? I una de les voluntats d'aquesta exposició, o, bàsicament, l'objectiu, és que aquestes obres arribin a les cases, a les llars. És a dir, que són regals, obres d'art, que es poden regalar. Sí, totalment. El objectiu també és pensar que nosaltres podem regalar art. Això és un regal, no? Esa és equip. I tenim, a més, una variante de 28 artistes con técnicas diferentes que nos puede hablar, por ejemplo, Lluís, de todas las técnicas que en un momento determinado están en estos momentos exponiéndose, porque la estamos montando, es decir, que aquí estamos los tres. Les esteu organitzant. Hi ha un repertori on hi ha escultura, hi ha pintura, algú de gravat, també en sembla que tenim, dibuix, fotografia. Això, una mica, quasi com cada any, no? Però... Cada artista es pot manifestar amb la seva manera de fer. Tinc apuntats per aquí alguns dels artistes. Marius Brossa, Natàlia Cau, Dorotheel, Fring, Francesc Fàbregas, i Malón, som-hi, que el Planes, en dic alguns, eh? Per aquí per la misura. I també els hem vist exposar alguna vegada a l'espai. Per tant, alguns, no? I els podem sonar. Sí, sí, l'espai, una de les funcions que té, és també... veure qui passa per allà, i a vegades s'estableix una relació més personal, i, doncs, es pot fer algun monogràfic. Jo depèn, i això ha passat. Clar, es pot dir que portem 10 anys, pràcticament, no? Sí, anà a preguntar quantes edicions em portàveu. 10 anys? No, no. L'espai està funcionant des de fa 10 anys, però les edicions del... Van anar gairebé a la part d'origenal. Sí, jo recordo, potser sí, les edicions o set edicions. Les primeres van ser una mica diferents. Jo crec que les dues primeres van ser, o sigui, recordeu, una sobre taules, una altra sobre capses de cartró, però jo crec que a partir de la tercera ja vam començar a fer-les, d'una manera, mides determinades, perquè veiem que això... Cada vegada era més gran, més número d'artistes. Però aquest any hi ha menys artistes. Sí. Exacte, sí. Quim, que no t'hem escoltat. Sí, no, la idea primera, com ve explicava Laura i Lluís, és que se'ns havia ampliat excessivament el nombre d'artistes i, en conseqüència, també el nombre de peces. Llavors, l'espai és reduït, té unes mires reduïtes, i cada cop ens generava més conflicte, a l'hora de mostrar tot el que ens arribava, d'alguna manera. Llavors, ha estat un procés bastant complicat. En aquest cas, hem muntat un equip, la Laura, Lluís i jo i la Olga, Olga Alvarez, per determinar això, de quina manera ens deixàvem gent fora, no per la voluntat de deixar-los fora, sinó per reunir una relació interessant en totes les obres, no? I una mica t'han anat per aquí la cosa. I la criva suposa més qualitat, és a dir, a vegades, s'ho de quantitat o qualitat? No m'agradaria pensar que hem fet una criva... Se t'esmareix a cap obre, ni a cap artista, em refereixo. Ha estat més un procés d'anàlisi que hem fet relacional, és a dir, quin tipus d'artistes funciona, o el tipus d'obra funciona costat d'aquests altres artistes, i també hem volgut introduir gent que amb altres edicions no hi participava. D'alguna manera, per donar a conèixer també l'obra d'aquests artistes a l'àmbit municipal d'aquí de Sant Just, no? Per donar-lo a conèixer, no? Exacte. Perquè coneixem l'artista i la seva obra. De la comissió, qui més hi ha dins l'equip que heu estat pensant en aquest projecte, que l'heu reformulat, quantes persones, quantes cases pensen? Nosotros, que es decir, toda la comunicación la ha llevado Olga Álvarez, que yo creo que además una de las cosas que ha hecho fantástica es que podamos tener un excel con todas las biografías de los artistas, donde tenemos las fotografías, las medidas, las técnicas, y además la biografía que todo esto vamos ampliando nosotros en nuestro sistema y podamos llegar a tener todo un banco de datos... Exacte, de todos estos artistas. Esto, por un lado, evidentemente, Janira Romero también, evidentemente, ha estado partícipe del equipo y después nosotros tres, los que hemos venido aquí... Aquí els presentes. Hi ha obres, comentava el Lluís Aiguader, que hi ha escultura, pintura, gravat, fotografia, crec que Francesc Fàbregas i Dorothea Alfrinc també barreja una mica de fotografia i està veient que, per exemple, Roger Avella presenta uns... no sé si són llibres d'autor, seria la categoria. El Roger té una col·lecció de llibres que ja fa potser un parell d'any que va posar en marxa i ens va semblar que era una idea molt adequada per portar-la aquí i realment crec que poden sorprendre una mica aquesta any, perquè són uns llibres amb una feinada arredera i un... Ja us convidem que els veniu a follar ja perquè pot ser una sorpresa, com a altres obres, però aquest en concret potser agafa una dimensió diferent. Totalment. Després jo també volia dir com has nombrat dos fotògrafos i tenim tres. Però no te veies tant del micro. És Carles Rairma, que també és un fotògrafo. Ja que hi havíem de tres, solamente hi havíem nombrat dos, doncs tenemos tres fotògrafos, es decir, que también estamos contentos en este sentido de que hayan participado. I Dorothea Alfred també fotògrafa Sant Justenca, no? Crec que la coneixem, almenys aquí, no? Que també hi participa, no sé, segona, tercera vegada, que passa per l'espai, amb obra pròpia. Sí, bueno, ja participo. Yo creo que lleva tres o cuatro años seguros que ha participado. Pero luego de ella, sabes que también hace el año pasado, la cadira, que cada año se hace de un artista, y entonces en el 2021 ella hizo la obra, se la encargo a ella. Y también estuvo fantástica, ¿no? I totes les obres, que existeixen bé a l'espai, perquè abans comentàvem fora de micròfon, que clar, el C de formats diferents, és ahí màxim dina tres, abans tots venien a la mateixa forma, era molt més fàcil, però ara com conviuen totes a l'espai? Perquè ara comentava el Lluís que l'estàveu ja col·locant. Doncs conviuen la mar de bé, perquè tenim dues persones aquí, que són uns experts en aquest tema, precisament. Entre la Laura i el Quim fan meravelles, i bueno, aquest any no serà menys, i al contrari, a la veu una menys obra, potser és una mica més complexa també el muntatge, però jo crec que quedarà encara bé, no? És que a mi a vegades m'agrada comparar com si fossim una mica djiokeis, no? És a dir, ens anem trobant diferents narratives, diferents maneres d'entendre aquesta idea de fer un format original per Nadal, i amb la Laura sempre ens passa el mateix, obrim els paquets, com si fos el dia de reis, i ens anem trobant diferents maneres, i aquí la part creativa, que jo penso que és una part molt interessant, i sort en tinc, o en tenim, de la Laura en aquest sentit, de com anar-los combinant. És una part de veritat, com creativa, no?, perquè requereix una certa dificultat, el poder relacionar les peces, perquè si tinguéssim espais estancs, doncs seria més fàcil, no?, però una peça és veïna d'un altre, i llavors s'ha de tenir en compte la singularitat de cada artista, però aquest veïnatge i aquesta relació és interessant. I també és com molt processal, és molt de process. Avui, ahir, vam destapar un grapat de peces, i la Laura va començar a fer combinacions, però després de dormir la Laura s'ho ha dit... La consulta de col·leguada. Això que anem d'aquí... Perquè les obres les veieu vosaltres, o teniu una prèvia abans dels artistes? La veieu en el moment en què obres la caixa, és quan estàs veient la peça? Tenim una preu prèvia, però realment la singularitat de l'obra, la veus el moment que la destapes. I sobretot, de quina manera conviuen? Una de les coses interessantes, jo crec, esta vez, bueno, debido a que eren relativament pocos artistes, és que nos hicimos responsables un poco, cada uno de nosotros, de una serie de artistas, responsables, no sé si es la palabra, pero de alguna manera que íbamos a tener línea directa, yo diría más. Y si el artista quería hacerte alguna consulta, o si, bueno, por ejemplo, en mi caso, pues sí que, por ejemplo, me han llamado, me han consultado, ¿qué te parece? ¿Cómo lo harías? Quería decir, que ha habido una relación más personal, si alguno de los artistas tenía algún problema, o tenía alguna consulta para hacerte, yo creo que a todos más o menos nos ha pasado, cosa que antes era totalmente imposible, porque con 42 artistas, bueno, era un tema que no nos lo planteábamos, y ahora también es como otra manera, evidentemente, el artista ha tenido plena libertad, y eso de constancia, de hacer lo que ha querido, pero sí que si ha tenido alguna duda, hemos estado mucho más cerca de él, para poder responder a sus preguntas o a sus problemas que tuvieran. Clar, i parlant de preu, com te vas al principi, preus assequibles per poder comprar art i regalar art, que és una mica l'objectiu, així com ajudar l'espai de lliure creació, perquè t'hauria de seguir funcionant, que seria l'altra variant. Com podem parlar dels preus? És a dir, com la gent entén quin preu li posa en la seva obra, hi ha parlant d'artista o del públic, com encaixen aquestes dues parts, de l'art i del preu. Mira, la filosofia que hem tingut sempre a l'espai... Ningú volia contestar, no? A veure què contesta. La filosofia de l'espai ha estat un sistema com col·laboratiu. És a dir, que amb l'acquisició d'aquestes despeses, sobretot col·labores per la difusió de l'art, tant a l'espai de lliure creació Carme Monaret, com també és una manera d'ajudar el propi artista, que sabem tots que són professions, una miqueta emprecari. I aquest és l'objectiu principal, diguem, d'aquesta acció. A banda, i sobretot, la de difondre això, diferents artistes, i sobretot diferents formats dels artistes. És a dir, potser tenim una pintora que normalmente treballa en format molt gran, i amb aquestes mostres podem gaudir de treball més de petit format. Es pot acostar a diferents maneres d'entendre l'art. Tenia puntat per aquí, que els peus anaven a partir dels 40 euros. M'havia aguantat la Carme Monaret a l'entrevista. I que el màxim sí que el posa a l'espai, que són 400 euros. L'artista, si vol valorar la seva obra, diguéssim, amb un preu més alt, són 400 euros. Normalment les obres acaben sortint totes, o la majoria? Totes, sí que és veritat. Una gran quantitat d'elles. Soltar una quantitat, però a la gent... A la gent li costa comprar. A la gent li costa comprar. A veure, lo que sí que tenemos claro, y lo hemos cometado muchas veces, es que hemos creado una petita salsa. Y nosotros nos hemos creado un poco de salsa. En el caso de la colegio, lo hemos hecho en un momento determinado. Esto también está muy bien. Lo pones en valor. Nos gustaría que se pusiera más en valor, evidentemente. Estamos contentos. Y sobre todo, con respecto a lo que decía Kim, creo que lo bueno es que muchos artistas, por la razón que sea, no cada año tienes exposiciones. Y yo creo que a veces, original, te permite que hay algo que vas a hacer hacia el público. Somos también un poco escaparates. Eso les damos oportunidad de que ese año ha sido un año raro, es difícil, es un año complicado. Tú siempre vas a estar aquí, o los que han podido estar, para, de alguna manera decir, convocar-me en el hecho de que voy a exponer y voy a tener unas piezas en algún sitio. Creo que ese punto es capaz de tener una desayudada. Sí, sí, és important. El fet d'exposar, i en aquests moments que posen pandèmics, però que ho hem notat molt, el món de l'Arts amb això, ha rebut una miqueta. Llavors la gent té una predisposició, té un espai, i d'entrada ja té un valor. A més, aquest any, jo crec que encara s'ha promocionat una mica més la comunicació online. També es fa una mica, es dona a conèixer, d'una manera online, publicant l'obra que s'expondrà, els conviccums. Sí, s'ha anat un palet més lluny. No pot agafar aquesta comunicació, la pots repetir. Es pot fer una xarxa de comunicació que també és interessant. Està d'artista, d'una manera de posar-se en valor i estar una mica en el mercat. De fer ressò també? Alguna cosa? No, no, m'estava arregant el micro. T'ho arreglau. Volia parlar del preu i de la inauguració, que és dissabte. Teniu una hora en concret i feu aquesta inauguració entre la vorera i el carrer. Tenim una mena d'ampliació d'espai, que és la vorera. Fos una part de l'espai. I els cotxes que passen també. També penso que és una de les gràcies que tenim allà. Aquest any, potser diferència d'altres anys, hem decidit fer un dissabte una mica més festiu. És una magnífica oportunitat de conèixer. És dissabte que ve a les 12? Sí, el vinent. Dissabte que ve ja podem agendar. És una magnífica oportunitat de conèixer directament el grapat d'artistes que exposa. És molt maco la relació que es fa entre els mateixos artistes. Molts no es coneixen directament. És divertit com es van comentant les peces que tenen. És una mica xarxa en Edward King. Entre ells també connecta així. Tot és molt líncau. Hi ha una cantada popular de Nadales al mercat municipal. Hi ha molta gent que s'està movent per aquella zona. Ja poden deixar que cantin i que vinguin. O que vinguin cantant. O que cantin mentre es veuen. Vinc de originals 22 del 17 de desembre el 5 de gener. Recordem que poden passar-hi. En horari de feinesc crec que és de 6 a 8. I 17 diumenges de 12 a 2 del mig. Ens veiem a la inauguració. Lluís Aiguader, Quim Déu, Laura Varingo, membres d'aquesta comissió. No són originals, sinó originals de moment 22. Tots hi serem en aquesta inauguració. Gràcies a tots. I que vagin per aquests originals. Moltes gràcies, Mireia. Per tota la promoció cultural. La cultura. Si no se'n parla i se'n fa ressó, sembla que no existeixi. Hi ha molta més del que sabem. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.