Entrevista a Nico Bassó i Núria Garcia, Pastorets de Sant Just - 15/12/2022

La vida és molt bona. Sabeu tots que estem en aquestes èpoques, que tenim sopars de Nadal, concerts de Nadal, tenim moltes coses de Nadal i una d'elles, la més interessant aquí, són els pastorets de la nostra municipi. Si no ho vaig mal encaminada serà l'11a edició. I, a més, aquest any ho fan amb un petit regal, un regal que, de fet, va anar a solir a través d'un mercà, i estem parlant d'aquest álbum que van enregistrar amb cançons, alguna inédita, ara ho veurem, i que, finalment, va anar a solir amb la xifra de 1117 euros amb 73 aportacions que comentaven abans. Anem de parlar amb Nico Vasoll, el director de l'obra, i també tenim una de les actrius, que és la Núria Garcia, bon dia als dos. Bon dia, Mireia. Hola, bon dia, què tal? Bon dia als dos, gràcies per ser-hi per aquí. I, Nico, escolta, crec que és un zen, un zen edició potser dels pastorets, ho he dit una mica de memòria. Sí, sí, ho dius bé. Sí, oi, un zen. I, d'ella, tenim aquest nou álbum, nou disc, en el qual ja heu enregistrat, diria, les cançons, i l'àlbum es podrà adquirir, crec, in situ durant els dies d'obra, o, si no, aquells que hagin fet el Berkami poden recollir-lo el mateix dia d'obra, ajudant-nos una mica a esbrinar-ho. Exacte, els que hagin participat al Berkami tindran el seu CD, el dia que vinguin, i també els que no hagin participat, no passa res, perquè també el podran comprar, el podran adquirir a la sortida, o a l'entrada dels pastorets d'en Guany. Val, com ha estat això d'enregistre? És a dir, on va venir la idea de Núria? No sé si també hi has participat en aquest enregistrament? Sí, sí, sí, sí. Has de dir el preu mòdic de 10 euros, eh? Molt bé, molt bé, molt bé. Molt a s'equip. A més, per regalar aquest Nadal, també. Sí, Estaralla ha posat en una tauleta, que la gent que vingui a veure la representació després pot agafar-lo, pagar i endur-se de casa. I una cantanga per casa. Exactament. Com ha anat aquest enregistrament? Perquè, crec que Ràdio Desbenta m'hi va col·laborar d'una manera molt indirecta. Bueno, directe, no? Podríem dir, sonorament. Bé, era una idea que tenia el Jordi Valdric i es va portar a terme, ja tocava, perquè sempre són les cançons que molts anys repetim, i aquestes cançons també no es poden perdre, d'alguna manera, i ho vam decidir enregistrar-ho. La gravació va anar bé, oi, Núria? Sí, sí, molt bé. Que la gent li quedi clar que són les cançons que va composar el Jordi. És a dir, són les cançons que, de la obra, no les que les fan el cabaret, les cançons que sempre s'escolten pel cabaret normalment són versions o són altres cançons. Clar, d'aquestes cançons no es tenen els drets, són les cançons... De les pastorets en just, eh? De les pastorets en just, exacte. De l'obra. Creades, especialment, per l'obra. Quin cabaret? El cabaret, el cabaret és la part que hi ha entre els dos actes. La part del mig, fem un número musical, no? Després del primer acte, que la gent descansi un quart d'hora, i després arranquem amb el cabaret. Aquestes són les cançons que no estan incloses, les del cabaret, per entendre'ns. Aquestes no. Només les de l'obra. I canten tots els actors, actrius que hi hem passat pels pastorets o que hi passen aquest any? La majoria, perquè, clar, pensa que fem cançons al final, i canta tothom. I això per gravar-ho té la seva certa dificultat, així que vam convocar qui va poder, però són forces, eh? Sí, quan zero, més o menys, gravant... A les cançons individuals, més així de grup, es van citar a les persones que l'havien cantat, darrerament, i també a les persones que van inaugurar les cançons, les primeres persones que van cantar les cançons, que van posar això amb grupet de 3 o 4, ens van citar l'estudi de gravació, i allà per estrofes, suposo que hauran fet un muntatge, i vam anar gravant. Després, la cançó típica del final, la col·lectiva, sí que es va fer amb totes les veus. De forma una mica més especial, la gent que podia anar el dia de la gravació, i aquí va ser un ràdio d'Esvern, va col·laborar. És un tipus coral, com una coral. Quantes persones s'han posat veus més o menys en aquest album? Si ens posem a comptar, jo diria unes 30 o 40, depèn. Poder 40, jo crec que no tant. Poder 30? Una trantena. I el cor de veus també hi sonava, és a dir, el cor que acompanya l'obra? Sí, jo vaig anar a gravar amb ells, i vam gravar la última cançó i va quedar prou bé. Em va parlar també amb Pep Quintana, que estava molt content. A més, ens va deixar anar una notícia que no sé si la podia explicar o no, però ens ho va explicar, que és que aquest any canvien d'ubicació, l'any passat els teníem algun de l'escenari, el cor, em refereixo, i aquest any torna a ser baix, que ja els havíem vist en altres edicions, més a tocar del públic. Va ser també molt pel tema Covid i poder separar la gent, també els canteires amb mascareta, els actors sense, va ser una mica difícil. I aquest any tornem al format original, que és tenir el cor a baix, i els actors a dalt. Clar, totalment, primera obra en dos anys que torna a ser normal. Els assajos, no heu de fer testos Covid, no hi ha... Recordem que l'hem passat encara, anàveu una mica remolt de fer el bus testos, que de assajos, ostres, un positiu, ara allem-nos el grup, i crec que va haver-hi alguna baixa última hora d'un Covid positiu, no l'hem passat. Sí, sí, just abans de la funció, clar. Però ens en vam sortir, oi? I ara, en aquella obra vaig fer 4 papers, però que problema. Vam recaure en tu, cert. Per tant, primera obra en dos anys, més normalitzada podríem dir. Seguim amb aquest esteu de pep al banyell, això, sí. Serà l'última, per això? Ni com? Última... No ho sé, és massa d'hora per dir-ho, però també dedicar aquest any i hem canviat cosetes del guió. No em facis dir quines, perquè les hores seria desballar el secret, però des d'aquí anima tots els enjustents que vinguin a descobrir-les que aquest any mereix la pena, i els altres també, clar, però que hi haurà uns petits sorpresetes. Parlem una mica de l'obra, si us sembla, però finalment que tenim a la Núria, que també hi participa, Núria, almenys, expliqui'ns quin paper hi fas, o el que et deixi a dir que ho explica. Sí, home, jo faig una altra mantinaire, que són les àvies ramalleres que van pel bosc busquen herbetes i la herba sangonera. I aquest any tenim moltes aprenentes de la mantinaire. Joves actors i actrius més patinets, ahir patinets, patitents més menuts. Sí, sí, i que, bueno, els estan repartits en diferents escenes, i una de les escenes, quan surten les tramantinaires i estan allà ajudant-nos a buscar les herbes. Per tant, una mica de la història, la trama, podríem dir, l'argument sí que segueixen el que coneixem. Això sí, oi? Sí. Més o menys, sí. O sigui, els personatges sí que s'identifiquen bastant, és a dir, bueno, hi ha els cròtels... O sigui que coneixem, no? Sí, els familiars, ja. Sempre hi ha alguns que, potser, van canviar, no apareixen, no apareixen, per exemple, un any van sortir uns runners, o aquests personatges una mica més alternatius, que, doncs, sí que cada any poden anar canviant, però els principals i més típics dels apep al banell, aquests sí que es mantenen. I el Pep Quintana també era més recordat quan la Núria ha comentat que hi ha un petit grupet de nous actors i actius més juvenets que teniu relleu geonacional, o esperem que aquests continuïn avançant amb els anys i segueixin. Exacte, tenim joves promeses, sí, sí. Com estan encaixant? Doncs molt bé, la veritat. Jo també alguns ja els coneixia d'aquest estiu que sempre fem el casal de Patim Patam a la Teneu de Sant Just mateix. I vaig dir, ostres, aquí hi ha molt de talent. Per què no voleu fer pastorets? Escolta, que ens falten, sobretot, ten joves... És que l'any passat hi havia molt pocs nens, l'any passat. Sí, sí, sí. 4 o 5. I prou. I aquest any? I aquest any en tenim uns 10, o sense comptar els adolescents, 15 o 20. Déu-n'hi-do. I quines edats tenen, més o menys, els més joves, els més petitons? 7, 8. La més petita crec que en té 6, encara. 6 o 7 anys. I com és assajar-ho amb ells també? Potser la paciència o els tempos? Bastant espavilats, més espavilats del que sembla. I quan tenen a la primera... Millor que algun adult, a vegades? Doncs sí, sí. Per què no? Per què no, eh? Per tant, encara es noves també els pastorets, perquè segurament hi ha molt de gent que no els haurà vist en escena. Jo crec que dels personatges més adults, per dir-ho així, més o menys cada any, sí que es van mantenint, però dels petits, sí que hi ha bastanta rotació, petits i adolescents. Vull dir que un any, no sé si lliguen les seves activitats extrascolars o què, però sí que hi ha bastanta rotació. Aquest any no els veus, l'any vinent sí que tornen. Jo crec que amb els més adolescents sí que hi ha més rotació. I en quan la resta de l'obra és a dir, a trets o música, altres elements que puguin entrar a la coordinació únic, com ha estat aquesta edició? Bé, ens hem repartit la feina i crec que hem arribat. I hem presentat una cenografia diferent, com la de cada any, que fem una cosa diferent. I bé, hi ha moltes ganes. Que ho veiem, no? De presentar-ho? Sí, sí. Jo crec que anirà bé. Ha sigut un any complicat d'enquana calendari, però bueno, perquè aquest any només farem quatre funcions, i això encara val més la pena anar-ho a veure si és de Sant Just o no. Però des d'aquí animar, animar que la gent vingui a fer caliu, sobretot aquestes dades. I tant, però costuma passar. És a dir, costuma ser una obra que visita molts Sant Just, perquè es fa sol d'out, en algunes ocasions. Va dir l'Albert Macia ahir que el ritme de venda de les entrades estava sent aquest any superior, que després potser la gent frena, però que estava sent... O sigui que la gent s'està animant ja des d'uns quants dies abans. Amb més entel·lació potser que entre l'any. Sí, que potser al tres anys, dos o tres dies, la gent despertava. I aquest any s'ha despertat abans. Una bona senyal, bona senyal. I de la resta d'actors, actrius, alguna... Va una petita píndola, Nico, alguna petita coseta que ens puguis deixar... Si vols, no l'expliquis tota sencera, però jo, com per deixar, una mica de boca. I aquest any penso que potser és un... com un disseny d'espectacle una mica més per la família, així que hi poden venir també una mica més nens, més famílies amb nens, perquè tindrà coses més còmiques. Per exemple, els cròtols voldran fer una posició, que no els hi sortirà bé, com sempre, perquè els cròtols sempre els hi passen. I no puc passar-me de la línia. Necessitaran potser una ajuda externa, no? Exacte, exacte. I passaran coses que no els hi sortiran bé, i evidentment el bé sempre triomfa, i no hi ha creïm sense càstig. Carai. A més, aquest any, un dels assajos el faré obert i també comptarà com a obra, com a representació, que serà el 21 de desembre, la setmana vinent, a les 8 del vespre, i el preu serà una mica més econòmic, però els altres dies seran 6 euros. Si volen anar-hi algú, què vol dir un assaig obert per a la gent que potser prefereixi un dia? Mira, jo com a actriu estaré nerviosa igual. Això no crec que pels actors i per als actrius serà el mateix. Clar, perquè al final tens públic igual, per tant, crec que si hi ha un assaig, ha de sortir tot igual que a l'obra. És a dir, neu vestits, tot és igual que una obra. Sí, sí, tots llums, tot el que passa, i jo crec que no, que si algú va fatal, la diferència és que el Nico pot dir, que es pot parar els altres dies. El públic ho entén i no passa res. És un assaig general. Si és molt greu, paro. Però jo sé que no pararé. Que n'hi ha tot rodat. Exacte, serà com una funció més. Però l'única diferència és això, que esteu assajant i en directe pot ser que en un moment diguis, en un segon, per a ell, quan anem a refeixar algú que espera que ara m'he perdut, o el que sigui, és l'única diferència d'aquest assaig obert. Per tant, pot anar a qui vulgui. Recordem que els altres dies, que comentaves, aquest any són 4, crec que anteriors edicions eren 5 o 6 dies, potser, de dobra, i aquest any és el 22, 23 i 26, en plenes de testament a l'Àlenques, a les 8 del vespre, preu 10 euros i 8 pels socis de la Teneu, al 26 d'Azembre, sols el dia... potser que està més plena. Sí, depèn. Sí, sí, jo crec que... La gent està ja més festiva, ve d'un dinar. Sí, també. Una sobretàula llarga. Sí, gent. Sí, sí, sí. Per què? Quina diferència amb la resta? Perquè no riu tant, està més cansat de menjar, i llavors ve a fer la digestió amb nosaltres, no? Home, però les 8 del vespre, la digestió ja no les ha de fer. Bueno, bueno. Bon dia de Sant Esteve, el dia de Sant Esteve. Clar, és que igual se'n chequen de taula i venen directament, no? Exacte. Exacte. Clar, anava del revés, que igual venien més animats. Bueno, aquesta edició el que passa és que també les funcions cauen entre setmana, no en cap de setmana. Sí, sí. I la gent ve clar, el dimecres és el dia de l'assatge, el dijous, que cauen més entre setmana. Potser la gent també ve, no sé, diferent, no? Perquè, doncs això, al cap de setmana no hi ha funció. I és això, el dimecres i dijous divendres. A veure com ve, potser la gent ve del pla en part desestressat. Sí, no? I dilluns. Exacte, clar, unes altres diferents. I dins d'aquesta obra tenim també per tècnica, per llums, no? Quantes persones en total implicades hi ha, Nico? Bé, doncs... hi ha la persona que s'encarregarà de les llums, la que s'encarrega del SO, i també tota l'equip de radera de l'estaf per posar-hi treure la cenografia en els canvis de cena, no? I sense comptar, les persones de maquillatge, vestuari, otillaria, no? Són una cincuantena, potser, en total. Sí. Sí, que no fa. Sí, sí, 40, però... Jo no sé, Nico, però els pastorets sempre tenim la tradició del primer dia que estrenem després d'anar a fer un sopar. Clar. El sopar del xino, sí que així. El sopar del xino, és perquè sempre anem al xino. I aquest any la llista era amb més de 50. Uau. Però només de pastorets, o gent, d'amics, i també... Ai, mira't, acompany-ho, i vaig a... O eren... Teuries estrictament pastorets, no? Sí, sí, sí, més de 50, que jo vaig pensar que els hi hem de visar amb temps, perquè aquesta gent... Home, necessiteu passar a la sencera per a les altres. Com que et juguis el dia abans, per... Sí, que som 50, diuen que n'anai... Clar, clar, no necessiteu molts patos laqueados, no? Sí, exactament. Fins molt de rosa. Sí. I escolta, Nico, quantes hores de satge heu dedicat en aquesta edició? Ben començat l'octubre, sejant, perquè vam estar retocant el guió al setembre, i vam fer 4 hores, més o menys, de satge a la setmana, dimarts i dijous. Però també... Feiem reunions amb la junta, amb la comissió de guió, amb la part tècnica de so i de llums. Però, bueno, hem començat l'octubre, una mica pretant, i també hem fet molts més assajos aquest novembre, perquè tenia un desembre molt complicat, en aquest pont. De dates, no? Ja hi ha dies disponibles perquè pugui mani els actors i actrius, no? Sí, sí. I, bueno, hem anat assajant sempre, a vegades, sempre falta algú, però, bueno, això no és problema perquè algú fa d'ombra o fa el text de l'altre, ens ajudem entre tots. I, a més, després, crec que, o almenys, la Núria comentava ara fora, que potser fora també assajen entre ells, o poden veure'ls quedar, no sé si ho feu, o sigui, sense haver d'anar a l'assatge com a tal, no? Sí, seria el ideal, Nico. Sí, oi, Núria, i és que això no ho ve. No, jo, en el cas del Cabaret, per assajar, bueno, la part més de les coreos i aquestes coses, sí que, bueno, la setmana que hi ha hagut de festa, vam poder coincidir algun dia amb l'Elisabet, i sí que hem quedat algun dia per muntar el tema de les cançons, de la lletra, dels vals, i això, que, clar, doncs, en els assajos sempre s'ha de fer una mica més opinion amb el tema de la part de les escenes, el text, i això, i es vea sempre molt opinioni, i, clar, les altres parts de vegades no dona tot el temps que es voldria, i, per això, vam buscar... Es veis, assajen fora, Nico. Sí, sí, sí. Hi ha molt de talent, hi ha molt de talent. Sí, hi ha molta explicació. I, Núria, amb el Guió, com ho feu per encaixar-ho amb la resta, per memoritzar-lo, per canviar de personatge, perquè tu hi has fet també seta crota, l'has variat molt, d'alguna de les escenaris, d'alguna tècnica? No, la veritat és que després de tants anys d'escoltar-lo, hi ha frases que... Hi ha coses que a vegades dic, ostres, això, és que sé que va aquí, però no sé si ho dic jo ara, perquè ja mal sé gairebé les frases típiques de memòria. Hi ha frases que no canvien, encara que retoquin el guió. No sé. La veritat és que aquest any, per exemple, al Casal Estre Mantinaires està el paper bastant repartit, també entre les aprenentes, i el difícil no és en recordar-te en sí del text, sinó de... de col·locar-lo, és a dir, redera de quina frase va, o sigui, just en quin moment l'haig de dir, després del que diu ella, del que diu l'altre, no és tan en sí el volum de text en el cas del meu personatge. No les paraules en concret, sinó en un moment. En concret que aquestes ja em surten soles, com aquell que diu, perquè ja... És superinterioritzat, no? Sí, exactament, sinó de dir, ostres, això va, després del que diu ella, o després d'aquell gest, o després d'això... De ubicar-ho. Sí, és veritat que, per exemple, si hi ha personatges que agafen papers nous, doncs, clar, per exemple, en el cas de la senyora Crotal, potser aquest any s'ha hagut d'aprendre tot el text, que és bastant més... Sí, és un personatge que té presència, no? Clar, més que el que pugui tenir una altra matinaria, per exemple, i clar, sí que li ha suposat un esforç. I pels més petitons, petitones, els de 6, 7 anys, i m'imagino que tampoc no tenen molt de diàleg aquells, però vaja, igualment hem de fer un exercici de memòria, de saber quan i què han de dir. A base de repetir, repetir, al final, entre. La lletra entra. I com més entra, és fent tu, també. És a dir, tu pots aprendre el paper, però després, quan estàs al de la senyora, ui, et pot anar o et pots espistar o estàs en plena acció, i és més difícil, llavors, com més queda, és poder tu assajar, realment, sense el paper i... Més enllà de llegir i memoritzar com a tal, no? Com pots estar a casa memoritzant-lo, això pot memoritzar que això és una feina que s'ha de fer sí o sí, però després el que ajuda, que es quedi, és poder-ho assajar, com si diguéssim, amb viu i en directe, no?, en els assajos. El lloc on es farà, no? Amb la gent amb pistes actuant, en l'espai, també, sobretot. Així que sou una colla que gairebé 50 persones anireu a fer el sopar aquest tipi, que diu la Núria, no?, del primer dia, quan no inaugureu obra, que tanxarà aquest assaig obert, que hi poden anar qui vulgui. 50 contant entre, també, cantaires, gent d'estaf, actors... Sou una família que durant l'any us veieu, també? O és el vostre moment d'anar? El poble. Ens hem d'ajudar per poble, però potser l'altre punt és quan... El laverín de contes. Sí, l'estiu. Que aquest any hem trobat a faltar, eh? Sí, sí. I ja està, perquè realment després, al setembre ja hi ha la primera reunió de pastorets, i a l'agost normalment són els laverins, i sí que hi ha aquesta llacuna, com del febrer, el juliol, l'agost... Que desconnecteu una mica, no? Sí, sí, desconnectem de tots els mesos de la tardor i verd, però després, bueno, és com mig any sí, mig any de descans. De descans, no? Home, és intens, eh, Nico? Des del setembre o octubre, en novembre, són quatre mesos d'intensitat, d'adores, d'habicació... És intens, és intens. I, però, bueno, aquesta... aquesta energia, no?, a mi és la que em dona la vida, però aquest neguit de sortirà bé, no sortirà bé, i sempre acaba sortint bé els pastorets, tenen aquestes coses que ja m'ho va dir el Roger Cónsol, de... al final tothom pateix, però després fan un clic, i, ostres, i tothom surt emocionadíssim. Sí, tant, públic i... Sobretot el director. Sobretot el director. Home, clar, clar, home, i ells mateixos també, no?, ells i elles, vull dir, clar, el goig també dius que ens ha quedat bé, un altre dia, no?, un altre obra, i ens queda bé. Anem a fer una mica de repàs abans de marxar, el 21 de desembre, les 8 del vespre, 6 euros, si volen a veure aquest assaig obert, que, com comentàvem, com a molt, hi haurà un moment de parada, o potser no, no? La idea seria que no, Nico. Ah, i després, els dies 22, 23 i 26, serà qüestió d'anar-ho a veure. 22, 23 i 26 de desembre, les 8 del vespre, de veure'ls per les persones que no siguin socis de la Teneu, i 8 pels socis de la Teneu, són els dies que podeu anar, i, a més, recollir o comprar, si voleu, l'àlbum dels pastorets. Exacte. Els socis d'Òmnium també tenen descomptat. Els socis d'Òmnium també, 8 euros. Podries de funció. Doncs vinga, ho tenim, avís que els pastorets, llarga vida als pastorets, podríem viure, per 11 anys més, i els que siguin. I gràcies, Núria, per passar per aquí, també, expliquen-nos. És el teu punt de vista, i Nico, director de pastorets també, una bona per la tasca i la feina. Moltes gràcies. Ja t'aplaudirem quan anem a veure'ls, a tots vosaltres. A la Núria, a la Núria. A tots, a tots, exacte. Que vagi molt bé i bon Nadal, ja que hi som, de pas. Adeu. Que vagi molt bé. I gràcies, Núria. I gràcies, Núria. I gràcies, Núria. I gràcies, Núria.