Associació de Salut Mental del Baix Llobregat - 19/12/2022

I l'últim més de l'any, l'últim espai també, de l'any amb l'Associació de Salut Mental del Vas Llobregat, capitanejat podríem dir per això una vital que avui no tenim amb nosaltres però podríem dir que també com aporta veu, ve l'Ola Castany, que la saludem l'Ola, bon dia. Bon dia, què tal estàs? Bon dia, molt bé. Com estem a l'altra banda del vídeo? Bé, estem estupendes. Sí, m'agrada. A més, véns a acompanyar d'avui de Ginapol, regidora de Salut. Avui la tenim com a regidora, com deien. Bon dia, Gina. Bon dia, Mireia. Bon dia, gràcies a les dues per venir. I fem aquest petit canvi, com deien. Normalment estem acostumats a també a Jaume Vidal, però l'excusem i l'Ola, comptem amb tu. Per parlar també de qüestions de salut mental, crec que en aquest cas i també profiten que tenim aquí a Ginapol, passarem per aquesta taula rodona de salut mental. Sí, exacte. És la pregunta primera que jo li volia fer, que és la taula de salut mental aquí a l'Ajuntament de Sant Just. Doncs dir-vos que som un dels pocs ajuntaments de la comarca que tenim, una taula de salut mental, de fet, a tota la comarca només n'hi ha quatre i des del Consell Comarcal se'n volen impulsar moltes més, i la voluntat és que és un espai de diàleg entre totes les parts que participen al voltant d'una persona que té una problemàtica de salut mental. Allà tenim des de la nostra ocasió social, que és la Núria Buquera, que és la nostra referent impulsora de la taula, i ella interactua des del referent de l'ambulatoria, del referent del CESMIG, del referent dels diferents serveis especialitzats en l'àmbit de la salut mental, perquè l'acompanyament a la persona sigui de manera integral. Per tant, si no hi ha diàleg entre les parts, una persona quan té una problemàtica es pot quedar orfe d'una de les parts de l'atenció que necessita. La voluntat és que aquests professionals parlen entre ells, i si requereix un acompanyament més social, doncs parlarà potser amb l'Ajuntament, si és més mèdic o més vinculat a medicació, parlarà amb l'ambulatori, i si és una part més psicològica o psiquiàtrica, parlarà amb els serveis especialitzats, que n'hi ha un més per població adulta i un altre per població infant o juvenil. I es tracta que no perdem el fil de ningú, i el problema que té ara totes les unitats de salut mental és entrar en aquest circuit. Hi ha llista d'espera molt elevada per poder accedir, i la persona que està dins del circuit, el que té ara també és dificultat d'una tensió més acurada en el temps, i a vegades es dilata tant que la persona té més baixons, i això la lola ho controla més. Nosaltres, com a associació, ja ho sap molta gent, a tenir males famílies i les persones que detecten també un problema de salut mental, i ens tenen com a referència per trucar-nos quan ho necessiten, i nosaltres fem també un acompanyament, si tenim que acompanyar-los en aquest lloc, que ells en aquell moment necessiten, que pot ser un hospital, o bé posar-los més en contacte amb les assistentes socials, o també algunes vegades nosaltres tenim grus d'ajuda mutua a cada municipi, dels onze que gestionem com a associació, i també es derivem allà. I a part d'això també hi ha una persona que tracta els casos difícils, quan és les portes giratòries que diuen, les portes giratòries quan una persona entra i surt moltes vegades dels hospitals, i llavors s'ha de fer com una teràpia més a l'entorn familiar, i personalitzada, que pot ser la mare, el pare, el germà, aquí sí que. Doncs també fem aquest acompanyament. Jo volia preguntar també a la Gina, si directament l'Associació de Salut Mental del Vas-Llobregat té una relació directa amb aquesta taula, o hi ha una vinculació directa? Sí, de fet són responsables de la creació de la taula, fins que aquí a Sant Josem vam tenir, per això és un poc ajuntaments petitons de la comarca que tenim la taula, perquè la Lola i tot el seu equip amb el germà al capdavant han estat molt incisius en aquest tema a nivell local, i la Núria Boqueria realment és molt receptiva aquesta demanda, per tant són aquesta veu que et deia la Lola, la veu de les famílies, l'acompanyament més vinculat al teu cercle de coneixences, d'amistat i de vincles familiars que a vegades costa, perquè una malaltia salud mental genera moltes tensions familiars, per tant cal molt l'acompanyament a la família, per entendre la persona malalta, perquè no hi hagi cansament a l'hora d'aquest acompanyament, perquè a vegades no, la resposta no és la que esperes, perquè la persona té una malaltia, i això familiarment ens costa també de saber acompanyar, saber escoltar, i aquests grups d'ajuda mutua, que s'enjust també són històrics, el que fan és que allò que no li pots dir el familiar, del teu cansament, l'esgotament, el puguis dir amb confiança dins d'un grup de treball en un psicòleg, i aleshores descarregues negativitat que acumules, desesperació per la llarga durada que és, gestiona un tractament d'aquest tipus, a vegades és tota la vida que has de tenir aquesta tensió curada amb el familiar, per tant fa una feina molt noble, perquè és cans emocionalment, desgasta la persona. Sí, perquè com són malalties per tota la vida, el resultat és molt el llarg dels temps, primer que funciona una medicació que pot tardar 5, 6 o 7 anys, a què funciona, després estar en l'àmbit social de que no perden el contacte amb la societat, i tot això arriba a un punt en què veus com a que el futur costarà molt, perquè a part d'això falten vivendes, falten treball, falten moltes altres coses, que no és solamente medicació i la part de teràpia, falten tot l'entorn que tenim, la gent que estem en una situació més normalitzada, no vol dir que tots estiguem saníssims, però bueno, podem fer la vida cotidiana. Mira, una cosa molt clara és, les persones, i això surt a les pel·lícules, les llibres, a tot, diu que aquesta, com es diu, és sensació o la... La societat corre molt i no ens enterem, i aquesta gent necessita pautes, pausa, quietut i tot, ahir va sortir parlant de la Marató, un senyor que havia tingut crematge, que havia tingut el primer problema cardiovascular, després unictus, i ell diu, no tenim paciència per escoltar els malalts que necessitem temps, perquè anem tots massa ràpid, i no només és amb salut mental, pot ser siga amb altres malalties. Jo li volia fer una pregunta, perquè penso que aquest és el mes de la salut mental. Quines activitats han fet, si ara amb el problema de la gent jove han fet coses a l'institut, de què forma ho estan enfocant com a institució? Doncs la Ràdio n'ha parlat, el mes de la salut s'ha celebrat tot el mes de novembre a nivell local, i ens ha permès fer molts tallers en àmbits on tens la joventut, que t'ha d'escoltar perquè està a dins de l'aula. Per tant, com que ens costa molt que la gent vagi a les xerrades obertes, i sobretot la gent jove, el que és important és que agafis educadors i empreses dedicades a la formació, i hem fet un seguit de formacions, tant a la primària com a la secundària, on s'incideix molt en l'àmbit d'aquest acompanyament emocional. Tenim problemes, per exemple, quan els joves tenen de l'institut, tenen que la pressió del grup és molt gran, si el grup fa una cosa, jo també ho vull fer. Per tant, si el grup et pressiona, per depèn quines actituds, t'has de tenir prou autonomia i força mental, per preservar la teva manera de ser i que no et coarti aquest pressió en el grup en la teva salut emocional. I això es treballa molt en aquests tallers, tant la pressió de grup com temes de sexualitat, és a dir, per molt que la teva parella demani certs comportaments, t'has de tenir prou fortalesa mental per dir o per decidir què vols fer, per tant això també es treballa. I si no es resolen aquests temes i no es reforça l'autonomia de cada persona, és quan després surten aquestes tensions mentals emocionals, perquè la parella m'ha dit no sé què i em vaig enfonsant i em vaig sentir més petitona, i llavors hem de reforçar-se, i llavors s'entra per la part de la pressió del grup i per la part de la sexualitat. I després l'ambulatori també ha treballat molt el seguiment de ja persones adultes que puguin tenir aquests problemes, i en l'ambulatori ara ho hem impulsat al mes de novembre, són molts grups d'acompanyament a nivell de petits grups que són usuaris de l'ambulatori que necessiten tenir cert acompanyament. I aquesta creació de grups està oberta durant tot l'any que ve, que ho parlarem també amb la Lola i amb salut mental, per si s'han de crear grups d'ajuda mutua vinculats a qualsevol temàtica. Se'n poden fer tant de sedentarisme i opacitat infantil, com temes de pressió de grup, com temes de risc de suicidi entre la gent més jove, es tracta de cohesionar un petit grup perquè aquell diàleg amb aquella comunitat petitona funcioni i puguis avançar al costat d'altres gent, perquè a vegades no avancem sols, perquè ens costa molt, sinó que veient com un altre avança, tu vas al darrere amb més facilitat. I això la Lola ho sap, perquè hem fet molts anys grups d'ajuda mutua, i ells també com a entitat en fan de suicidi a Sanfaliú, amb gent en primera persona que ho comparteix, i aquella càrrega emocional d'haver-ho viscut, o haver tingut un familiar per bé que ho ha viscut, t'ajuda una mica que ho integris en el teu pensament, que no és gens fàcil, la veritat. Mira, jo voldria fer-hi aquí, que si alguna persona es vol posar en contacte amb aquests grups de l'ambulator i tindrien que anar a l'assistenta social a Mireia, això per un costat. I per l'altra, el remarcar ella, tota aquesta ajuda de grups i tot això, és important que aprenguem perquè la malaltia estarà tota la vida i tenim que buscar recursos, tant les persones que la tenen com els familiars. I estos recursos és la cultura, no hi ha altra forma. Però això jo volia aquí incidir amb tres coses. Un, a prop cultura que fa l'Ajuntament de Barcelona, sembla que és l'Ajuntament, no ho sé, totes les activitats que es fan, que el preu és molt econòmic per poder anar al palau, per poder anar a l'auditori, per poder anar a teatre. I això se tendríem, hauríem de fer molta difusió per si la gent es vol apuntar. L'altre volia recomanar dos llibres, llum per a la desesperació i per si les veus tornen. Perquè ens tenim que cultivar, també, i veure que hi ha aquestes malalties en existir sempre que se n'ha sortit, però se t'ha d'arribar a un equilibri. I després dos pel·lícules, boix per ella, que és molt dinàmica i molt xula, i un amor intrànquil que és més dura, més per la gent gran, perquè és una parella amb el fill, i ell no es pren la medicació. Jo, a part d'això, solamente diria si les persones es volen posar en contacte amb nosaltres, tant amb la Núria Boquera, té donar el telèfon, si 07, si 1, 8, 8, 7. I si volen amb el Jaume, a veure si el tenim per aquí, si 5, 9, 9, 6, 1, 0, 16. I, a part d'això, la Gina es podria explicar, també, altres coses de tota la taula redona dels temes que han pogut, pot ser iniciar, no ho sé, això. A través de la taula de salut mental. Sí. Hi ha temes que m'han intentat, però costen d'arrancar, un dels reptes de la taula de salut mental, una era el que deia la Lola, que és integrar la teva activitat lúdica sense estigma, i en aquest cas tenim molta gent que té problemes de salut mental, que va tranquil·lament a la piscina de la bona aigua, o fantallers a les plàstiques, o els tenim fent diferents cursos, o hi ha gent que tenim a les corals. Jo crec que som un poble que té una dimensió que et permet que sense cap estigma tu puguis moure tranquil·lament per diferents equipaments, i un que ens costa d'arribar, perquè ara la Lola ho comentarà també, perquè sempre en fa la puntualització, és en temes d'habitatge. L'última convocatòria de l'IMSOL vam posar que dins dels pisos que reservaven per famílies monoparentals, també hi haguessin persones amb diagnòstic de salut mental, però el problema que té la salut mental és que moltes vegades vius d'un ajut periódic baixet. Quin problema hi ha que moltes promocions, com aquesta de l'IMSOL, per llei et demanen un ingrés mínim determinat. Què li passa a aquestes persones que ja intenten viure sols, que el seu ingrés sempre està per sota d'aquest mínim que s'exigeix legalment? Què et passa a les hores que et quedes fora de les convocatòries, perquè no tens el fons inicial per garantir els pagaments periódics? I aquí ens costa... Per tant, hi ha claus especials o diferents per a aquestes persones. No afavoreixes que entrin, però si no tenen l'ingrés, no pots garantir que podem romandre allà tot el temps de l'assignatura del contracte. I entres en un bucle molt perillós, perquè acaben quedant exclosos, i hem de buscar fórmules perquè no acabem d'encaixar-les. Jo voldria dir dues fórmules. Una seria que les persones que reben un ingrés de 340 euros al mes, o 350, i jo ara no ho tinc present, amb això no es pot viure, tenen cajotes familiars. Qui siga, tant si és la teva mare, el teu marit, tu, qui siga, perquè aquí estem tots. Llavors, tendria que ser unes bases que contés la nòmina dels pares, tant si la família té vivenda o no, perquè no és per aquesta família, és per crear que el jove se mansipa, en aquest cas. I se tendria que buscar la fórmula que... Bueno, és com quan tu vas a demanar un crédit al banc, que a part que te'l puguin donar per els teus ingresos, també hi ha un aval. Això seria l'aval dels pares, que es comprometerien a que la mensualitat la pagarien ells. És una fórmula com, no sé com es pot gestionar, perquè aquí entrem, que hem parlat també amb la Carme de la Vivenda de Barcelona. Carme Trilla, Carme Trilla 3. Exacte, vull dir, veu difícil, però el vam de fer. O bé, que els paguen el sou mínim, interprofesional, i podran accedir. S'han de buscar fórmules, sí que és cert que tenim una oportunitat de Sant Jos per fer-ho, que ara hi ha entrat tot el projecte de reorganització de la carretera. Hi aniran molts pisos d'ACPO, i aquí sí que l'Ajuntament serà autònom per decidir els imports d'aquestes convocatòries, però el que hem de buscar és el que diu una mica ella. Com garantim que aquesta persona, que per si mateixa sola ja té un ingrés petit, com li contemplem el seu entorn, perquè aquests diners també estinguin en compte cosa que ara fa de difícil gestió. Però bé, tenim marge per mirar-ho, buscar altres fórmules, i el que també ho hagas en sabia greu, és treure una convocatòria molt marcada només per salut mental, perquè aleshores aquella llista està la meva estigmatitzada, perquè són noms, que llavors hem de buscar fórmules molt més transversals, i que no poses el foc ostant amb aquestes persones tenen aquesta problemàtica. Llavors, juntes molts elements, ja me diuen que no, però juntes molts elements que has de tenir en compte. És difícil. Perquè hi ha l'estigma, el fet de que sigui clar, hi ha coses que no tenen estigmes, és un perfil de gent jove, posole perquè és gent jove, però clar, si tu t'has d'identificar molt com a persona, amb un problema salut mental, sembla que no, que estiguis posant massa l'atenció amb la malaltia i no la voluntat de que tingui una via digna i una exés a la vivenda digna. Imagina't, la persona que va en cadira de rodes, vull dir, també necessita unes condicions més favorables, i això es pot fer. Una planta baixa, el que sigui, i no passa res. Amb problemes de salut mental té que anar amb molt conya. El problema a la gent amb discapacitat, o que va, per exemple, en cadira de rodes, és que no tenien en compte que una gran part dels seus ingressos se'n van a la gestió només d'això. Sigui, els equips per tenir la mobilitat no garantida. Sigui per medicacions de dolors pel tema de que no tenen dificultats en l'articulació del seu cos. I doncs hi ha unes càrregues econòmiques en la gent de discapacitat que tampoc no les contemplem i potser no hi hauríem de demanar la mateixa nòmina o ingressos que una persona que nota aquestes càrregues per adaptar l'habitatge perquè el seu dia a dia sigui més còmode i més adaptat, aquí, a la paraula. Com a associació, vam fer una enquesta. Nosaltres, si tenim sensòsis o senvin, ara no ho recordo. I ho vam fer quan es va fer una conferència sobre què hem de fer per viure una vida normal o així era el títol. I l'enquesta la van contestar com 250 persones, de les quals, entre si m'ho pregunten a mi com a familiar o directament a la persona, solament treballava de tota aquesta gent igual de 10 persones. De les 200 que hi participaven, eh? La gent que té problemes de salut mental moltes vegades no pot treballar perquè tendria que ser una empresa especial per l'horari, per nostres arse, o la gent té estudis superiors i li ha agafat un brot i clar, no anirà a treballar en aquell moment a una altra cosa que li interessa més, que no li interessa tant com el que ha estudiat perquè moltes vegades no han pogut acabar. Llavors hi ha una sèrie de condicionants que te preocupa perquè hi ha gent que volia treballar a 50.000 coses diferents. I tu dius, no hi ha opció. I clar, si treballen 10 i eren 250, i ara és que haguessin de portar els números que teníem. Sí, però ja té que molt baixa. Vull dir, un percentatge molt baix. Molt baix. O mira, si parlem amb cor de baix, ho veurem també. No, però cal més acompanyament, perquè, per exemple, normalment què els hi passa? Un exemple, hi ha noies molt, molt, molt competitives i molt autooxigen amb si mateixes. S'esforcen moltíssim a la carrera. Potser en un moment important d'exàmens els agafa aquell brot o aquella ansietat que les deixa incapacitades per poder fer tota la càrrega d'exàmens. Llavors si les universitats, per exemple, no s'adapten, i a vegades coneixem casos de gent que ha anat a parlar amb el rectorat, digues que jo estic preparada per fer-ho, però necessito que m'acompanyeu més, perquè jo dient aquesta casuística afegida. Per tant, des de tots els àmbits que el tenim molt de més escolt activa, saber ser menys rígids amb la normativa i permetre més flexibilitat, perquè aquella persona és molt valida. L'únic que necessita més temps que un altre per afrontar, és que s'adapteixi a la càrrega d'exàmens. A vegades s'adapteixi a la càrrega d'exàmens. A vegades s'adapteixi a la càrrega d'exàmens. Aquell repte que la seva ment, quan es bloqueja, no li permet ser tan autònoma com el del costat de l'universitat. Per tant, jo crec que en tots els àmbits s'ha de parlar més, perquè quan algú et vingui i et diguis, és veritat, tu vaig escoltar la ràdio i em van dir que no és que tu vulguis abusar del sistema, sinó que necessites que el sistema s'adapti en aquesta necessitat, perquè tu ets molt bona, ets una prova d'aptitud que a vegades és fonamental pel teu futur vital. Per això també aquí, des de l'ajusta, vam iniciar aquest espai col·laboratiu amb Jaume Vidal de l'Associació i altres persones que van passant, com Lola Castany i d'altres. Hem de deixar gairebé aquí l'entrevista, estem a punt de tocar les 12 del migdia, si volguessis afegir alguna altra qüestió, amb 10 segons, Lola. Jo volia dir que s'ha avançat molt de fa uns anys, perquè hi ha unes persones aquí a Sant Just, que quan els seus familiars van tenir... Lola. Van tenir un brot, en aquell moment no entraven per la seguretat social. Vull dir que dintre de tot hi ha molts avanços. Ja hem avançat poc a poc. Vull dir que això ho hem de tenir present i que s'ha d'arribar a un equilibri. Moltes gràcies, Lola, per portar avui a la Regidora Ginapol. Regidora de Salut, bon Nadal, aprofitem la benentesa que gairebé bon cap d'any, una abraçada i fins al pròxim any que seguirem amb aquesta col·laboració amb l'Associació de Salut Mental. Bon dia. I must be strong.