Entrevista a Gina Pol, 1a tinenta d'Alcaldia - 23/12/2022

L'últim pla del 2022 es va celebrar la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Jose, en un horari fora del que estem acostumats volíem dir, i és que els pastorets de Sant Jose potser van marcar una mica l'hora, com deien d'ahir, va ser a les 5 de la tarda, i es van tractar com sempre diversos punts, emocions, va haver-hi prèxits i preguntes, i tenim amb nosaltres la tenente del que el dia Gina Pol per repassar-ne les qüestions més destacades. Gina, bon dia. Molt bon dia, Mireia. Molt bon dia, i ben tornada a la misura. L'estem agafant, Gustí. M'agrada que t'estudi. Crec que ara sí, serà l'última vegada que ens veiem aquest any, almenys aquí a la misura. Així us podrem celebrar la ràdio, allò, un molt bon Nadal ben destacat. Ho deixem pel final, vinga. Anem a repassar, però abans, aquestes qüestions que passen pel ple, que digui, com deien, l'últim d'aquest 2022, en un horari fora del normal, com deien? Sí, en teoria teníem dues regidores que van demanar que havien de marxar abans, perquè havien d'anar a pastorets, de fet, la Montse Molineró va marxar del ple, perquè ella sí que tenia una part logística més important en el desenvolupament de l'hora de teatre, i, finalment, la Navi la Nova no va acabar marxant, i es va quedar, però ens van fer aquesta petició, es va veure que, perquè l'Hongués Temps, bàsicament, a la Montse Molineró, havia de ser molt d'hora, i per això les 5 ja estàvem sentats a taula. Per tant, veu poder sopar abans, més d'hora, no? En teoria, en teoria havíem d'haver acabat, inclús, a mi, aquest abans, però sí era estrany que cap a les 8, 8.30, ja estiguéssim acabat un ple per nosaltres, quan acabes a les 11, a les 12. Però tampoc no és un mal horari, perquè en teoria, inclús, si la gent el vol seguir, és una hora que potser, no ho sé, ja sé que els plens de l'Ajuntament segueixen poquet, i mai saps quina és el millor horari, però, bueno, passa que, clar, la gent que treballa en presa privada, en altres indrets, arribar a un dijous a les 5 de la tarda, i més quan molts d'ells estan a l'àmbit econòmic, hi han de tancar, per supostos, i és com un mes de bogeria per depèn qui és complicat. Però, de tant en tant, no és un mal horari, inclús la mena està més experta contra el mistre, és, no? A més, hi ha llum del sol, encara, i t'acompanya millor, això mateix. Anem a repassar alguns d'aquests punts. Passem per aquesta emoció que va quedar aprovada amb abstenció de la CUP, però aquest reconeixement dels 20 anys del consell municipal de les dones. Per què la CUP es va abstenir? La CUP s'absteia, en principi, perquè hi ha un dels punts que parla de canfreixes, del procés de participació de les dones buscant a casa, i, en aquest cas, la lija el que fa és un apunt, per dir, jo comparteixo... Bueno, comparteixo que agraïm la feina les dones del consell, però discrepo amb la manera com el govern ha impulsat el procés de participació de canfreixes. Però el que sí, jo crec que és molt bo, i que això sí que estem tots els uns d'acord, és que hi ha hagut un seguit de dones a llarg d'aquests anys, aquests 20 anys, que, de forma totalment anònima, o representant a les seves entitats, com Sant Just Solidari, que està des de l'inici, o Just Dona, doncs que han estat implicades en aquesta lluita per tal que les polítiques... de polítiques de gènere, en aquest cas feministes, tireixin endavant el municipi, però quan vam fer l'acte de balanç a Mas Lluís, sí que es va veure que moltes vegades la idea sorgeix o l'angoixa es detecta en el consell, i és després que des de la regidoria s'entoma el repte o s'alabora el document pertinent. Per tant, aquesta traslació de... jo com a dona ve que aquest problema que ho hem de treballar i ho acabem articulant és com una cadena de transmissió d'aquest coneixement, que crec que és el que hauria de ser en tots els àmbits, no? No sé com a dona, pues ve que hi ha espais insegurs, doncs fem una marxa que detecti aquests punts que són més foscos, i... anem al Departament d'Urbanisme i el solucionem. Això és el que està bé, i sobretot un poble com el nostre, que depèn quin grup veu tal cosa s'articula com s'ha de gestionar i després la gestiona. I això és una mica el que a vegades no ho sembli que durant aquests anys hem fet les dones que formen part del Consell de Dones des de posar noms de dones als carrers o impulsar un pla de gènere o tirar endavant programes com que una dona que té violència masclista en el seu domicili tingui un acompanyament psicològic, jurídic. Per tant, crec que les dones encara ens costi a vegades treballar col·lectivament. És important que, com va passar el ple que vam venir moltes dones joves, ens queixem, detectem problemes i busquem com resoldre'ls des de l'àmbit, en aquest cas administratiu, i altres vegades resoldre'ls des d'altres àmbits. Però crec que és bo que els agraïm el compromís, perquè últimament ha hagut una mica de participació i són espais que els hem de seguir posant en valor, perquè li dic que es mesures moltes vegades desagraïdes, perquè és el vespre, a casa no te'n tenen, on vas, què fas. Sobretot de noies, o sí, dones joves, que seria el relleu també de seguir. És que ens va sobtar perquè hi ha una noia jove que ara és treballadora del casal de joves i ens va dir que jo no en soc conscient que aquestes dones veteranes o madures, que hagin fet tota aquesta lluita aquests anys, a mi no m'ha arribat, a mi. Exacte, no formo part d'aquest entorn al qual no es convoca el relleu. És a dir, que no en parlem. No, per si on dels punts que hem posat és com hem de canviar el tipus de comunicació que fem, perquè la dona jove, que segur que està detectant coses i poden ser la dificultat pràxa d'una feina digna, tots aquests reptes que veiem, que els puguin traslladar. De fet, l'espai lila del casal, que ara ja tampoc no funciona, que també les noies joves també ens passen, jo crec, a tothom ara. Si tens un projecte que t'implica, estàs implicat en el projecte, en aquella organització, que el col·lectiu costa. Hi ha d'haver projectes concrets on li focalitzis molt l'atenció en temps i després canviaràs d'objectiu. Crec que la societat ara treballa una mica així. Incluso el voluntari a tu estem veient. I en projecte m'implico 3 mesos, però els altres 3 potser estic amb una altra lluita. Falta compromís. No, jo crec que és diferent el compromís. És com més concreta. A vegades les dones més... Potser a la meva generació hi ha molt reptes a la taula i jo crec que elles van més... No sé, si el repte es fa aquest calendari, doncs quan ja el tingui fet, ja està fet. Ja vindré d'aquí un temps. Sí, i potser si el repte és fer allò, doncs una junta dels feministes, les fem, les ho regem i participem. Però no en busquis demà, perquè ja he fet això. Ja vindré d'aquí un temps. És diferent, que també és molt noble, perquè quan s'hi posen... Clar, publicitzes energia. I no et disperses, que a vegades fem uns diàlegs i unes... A vegades inclús et desanimes. No, quin repte és? Corregir aquest tema, doncs quan el tinguem, no? Tsec. Sí, tancat. Mentalment també va millor, eh? Començar i tancar. I després ja en busquem un altre. És més fàcil, potser, per treballar-ho? Sí, el reconeixement de que la feina l'has fet i que no t'estan quedant tot de carpetes pendents, és més complex de la percepció. Una moció que va passar pel ple, que no va quedar aprovada i que era la segona vegada que tant ja va ser el terreny, és l'emoció presentada per regidor no escrit per protegir l'art urbà a Sant Just desvern. Em va parlar aquí a la Misora, fa un parell de setmanes, i ens comentava que volia acabar de perfilar-la, volia parlar també amb l'equip de govern. Sembla, doncs, que no ha prosperat, però ha quedat bastant repartida també la votació. Vots, a favor, regidor no escrit i regidor no escrit, recordem, en Avila Nova, i el mateix Quico Ferrer, que va a l'esquerra i CUP, en contra. No va agradar, no va encaixar l'emoció. No ens entenem. No ens entenem. Què li faltava aquesta emoció per realment tirar endavant aquesta protecció? A veure, com a PSC, li sobraven moltes coses a l'emoció. Li vam dir, estem a l'etapa final del mandat. Si ja m'estàs dient que hi ha emocions que s'ha aprovat fa temps, que encara s'estan desenvolupant, no vagis a proposar que en aquesta emoció hi hagi 5, 6 punts nous d'implementació nova. I li vam dir, no te'n rederés, ja sé que no els podré desplegar, per tant, jo no votaré una cosa que sé que no puc executar. Les altres en poden costar, i les puc tenir encara vives per acabar, però és que aquesta és impossible a les dades que estem. Li vam proposar una alternativa de fer-ho més genèric, de seguir treballant en aquesta línia, però ell va voler ser molt concret, tot i que ell diu que ho diu en futur, però per mi el futur continua sent una obligació i no ens vam acabar d'entendre i amb la resta de grups tampoc. Entenem el que vol, el que persegueix, la millor que persegueix, i no hi ha cap problema en treballar-la. És que jo era que el repte el compartíem tothom, però la manera com ell ho manifesta i que no ens acaba d'entendre amb com li demanem que ho expressi, doncs per això no va acabar de prosperar. És a dir, és més de forma que de contingut? És que hi ha continguts que difícilment... és molt difícil que tu articulis des del pròpia ajuntament com es pot pintar la riera, perquè la riera no deixés un espai en el que poden passar coses, com que passi l'aigua, per tant, donar-li allò un caire molt administratiu i molt gestionat per l'administració, el grafiti, crec que ha perd tota la gràcia que ha tingut fins ara, perquè és una mica... fora del sistema, qui va a pintar amb una riera? És diferent quan l'ajuntament diu, mira, teniu disponible aquesta paret, pinteu el que vulgueu, com vam fer amb diferents parets, o al mateix cas, al d'això. Però que l'ajuntament directament va gestionar un esparets de la riera que estan protegides per l'Aca, perquè és un espai on pot haver el curs de l'aigua un dia que hi hagi molta pluja. Per tant, jo que estigui autoritzant algú anar allà físicament a pintar amb uns vehicles que potser ja no poden accedir i tal, jo puc deixar que ho facin, però si entro com a administració, ho hauré de regular d'una manera que segur que el públic que hi vol anar no li agradarà com ho regularé. Per tant, jo crec que allà d'entendre que hi ha coses que de motopropi funcionen, hi ha funcionar bé com van, però si entra l'ajuntament a gestionar-les molt més directe, haurem de gestionar qui presenta allò per anar a pintar, amb quin material pintes, jo crec que hi ha una part de llibertat d'aquest sector, i jo crec que no volen la ingerència d'una administració d'inli, si el que pinta no respecta de pènguins valors, o és massa d'una mànda o massa d'una altra. Una mica l'antinorma del grafiter. Sí, jo crec que no els interessa, en canvi d'altres, com promoure o conferir més difusió, clar, tot això per suposat, però entrar a veure qui ho pinta, com ho pinta, de quina manera ho pinta i en quina manera ho pinta, no crec que sigui el que busca aquest àmbit creatiu que és una mica transgressor i que ha de seguir sent-ho. Per tant, li perdríem una mica l'essència i impulsar-ho, posar-li més diners, més pressupost, cap problema, però fem-ho quan puguem fer-ho, el pressupost de reia està tancat, no li puc introduir una partida nova en el pressupost, ni ho va demanar ell quan vam negociar pressupostos, o ell va votar els pressupostos. Potser està tardant d'aquest documental just grafit que es va projectar fa unes setmanes al cas de Joves, que és que és una feina superbem feta, aquesta informació local. És una informació impressionant. L'hem posat la mirada, perquè ells ja ho sabien que això havia passat, però l'hem posat una mirada atenta per descobrir que allò que havia quedat una mica amagat pel propi Sant Justenc queda de relleu. Si l'Ajuntament a través de les subvencions pot seguir ajudant aquests documentals que es facin, que gràcies a això l'Ardeu l'ha pogut fer-ne molts, doncs seguim-ne, però la resta de coses que demana eren de difícil implementació. Arribar a un conveni amb una escola d'ari que s'ha de parlar amb ell. Si volen, si no volen, perquè volem aquest conveni. Quan ja tenim grafités de Sant Just, no ho sé. No te la puc defensar, perquè no la vaig votar. Però en principi, no s'ha aprovat. No va quedat i no rebutjava. La que sí que va quedar aprovada i per unanimitat definitivament va ser aquest projecte executiu de consolidació estructural de la Masia de Can Candeler a Sant Justes Bern. Un punt que ja ve d'altres plans anteriors. Sí, qualsevol projecte primer té una aprovació inicial i després una aprovació definitiva, perquè això li dones la potestat a la ciutadania, que si hi ha alguna legació que ha de fer, tingui un període per poder-ho presentar. No hi ha hagut cap alegació, ni en el cas de Can Freix, ni en el cas de Can Candeler. Per tant, les dues han seguit el mateix procediment. S'ha fet un projecte inicial, no hi ha hagut alegació, s'ha fet el projecte definitiu, i ara les dues masies, la Invinència, i el suport dels grups, i són les dues masies que ara, de manera més ràpida, hauran de començar a funcionar a nivell d'obres per poder-les... Can Freixes. De fet, Can Freix, com que es digués, és un pas més enrere de Freixes. En Freixes ja es va fer tota la coberta, que és el que li ha permès consolidar la estructura, i ara el que farem és treballar tot l'envolvent i tot l'interior, i en canvi, a Can Candeler, que està evitat estar molt malament, està filtrant aigua, el sostre està caigut tota una banda, llavors, reforçar-ho, garantir que allò no cau, i després tornar a fer un altre projecte per ja reforçar els murs, respectar el seu contingut decoratiu i tots els elements patrimonials que hi ha al interior. Però d'altra potser aniria primer Can Freixes, i seguidament, Can Candeler, també pel que ha comentat dels processos... La tramitació més o menys ha anat en paral·lel, i les dues tenen pendent el procés de licitació. Sí que és veritat que una té un import molt més elevat, són 900.000 euros, i l'altra són 300.000. Però el procediment de gestió és el mateix, sigui un import o un altre, és de fer tota la mateixa tramitació, elaborar una memòria per contractar, posar-ho a licitació, que es presentin empreses i que ho puguin executar. I en el moment actual que estem, que tots els materials encara estan tan elevats i el cost de la construcció és tan alt, el que hem d'evitar que no ens passi, que ens comença a passar amb algun obres, que et quedi deserta, perquè l'empresa veu que, amb tot el que d'invertir, és un moment complicat per a les obres en aquest sentit. Però ho hem de seguir impulsant i fent. I tant, les pròximes obres que també veurem en un futur una mica més llunyà serà les de l'Institut Escola Maslui, que és un dels punts que va passar, crec que per urgència, un punt urgent, diguéssim, del dia, per posar disposició del Departament d'Educació, que és 8.050 metres quadrats al solar, ubicats al carrer Maria Zambrano, número 2 en concret, per aquesta construcció, a l'Institut Escola Maslui, que a d'alcalde John Bassaganyes ens en feia 5 cèntims quan passava per aquí pel programa, però ampliem una mica la informació per arribar a entendre el que va passar, per ser embots, abstenció de CUP i Regió No Escrit i la resta de grups municipals van votar a favor. Aquest és un pas molt important, perquè nosaltres com a ajuntament no decidim on es construeixen els equipaments educatius. Nosaltres no decidim on va ni la primària ni la secundària. Podem tenir veu, però no tenim vot ni som decisius. Per tant, quan el Departament d'Educació analitzat on es pot instal·lar aquestes noves necessitats tant de primària com a secundària, han anat analitzant diferents escoles actuals, com l'escola Montserrat i l'escola Canigó, però el propi departament va descartar les dues escoles, perquè allà només podia ampliar un tipus d'educació, que era una part, no tota, de la primària. I llavors va veure que el nostre institut també hi ha un moment que també necessitarà una ampliació. Per tant, el Departament de Motopropi que ha decidit que vol fer un institut escola al municipi, li va preguntar a l'Ajuntament quin solar tens que compleixi un mínim de 8.000 metres quadrats. L'únic barri que té tota una pastilla definida d'equipaments legalment és el Masluí i justament és el barri on tenim més població, que ara té aquesta edat de primari, que ara acabarà sent la futura adolescència de Sant Josep de manera més àmplia. El que ens va dir, doncs volem un solar que no digui que emmena de càrrega. Què vol dir per l'administració que no digui que emmena de càrrega, que no li passi una línia elèctrica que hagi de soterrar, que no hi hagi un camí que li dificulti construir perquè és un camí de pas. I aleshores, en aquella pastilla, la gent que coneixeu Masluí hi ha l'única pastilla d'equipaments de Masluí que s'ha construït a dia d'avui, és el Padel i el centre cívic Masluí i la resta d'equipament que li queda al barri està tot seguit d'aquella franja i que no li faci la feina de la passera. Per tant, se li va dir, només tenim això. Ells van decidir que per qui passa una línia, perquè hi ha un camí, jo em quedo el solar que està més enganxadet a la passera, que és el que queda al costat d'unes cases familiars, on hi ha la rotonda, i em vull quedar aquell solar. Ens va demanar un pas de la salut que me l'haureu de modificar i em sembla bé que em feu aquesta sessió i jo he començat a treballar amb el projecte executiu, amb el disseny de com va l'aular i tot això. I això és el que ha fet l'Ajuntament. L'Ajuntament va posar-se d'acord, perquè el Departament també va mirar diferents opcions amb edificis que hi existessin i que poguessin ampliar-les, però al final no ho va veure clar. I el Departament, per tant, el que farà és treballar... Ells treballen per mòduls, li hem dit, doncs hem de construir dues línies de primària, dues línies d'institut, i ara ells tenen com un treball modular en funció de necessitats, doncs transmetre els quadrats pel gimnàs, transmetre els quadrats per l'aula magna, per fer d'auditori. I ara el que va demanar l'associació de Mas Lluís i l'Ajuntament també l'interessa molt conèixer, és, vale, ara ja ho hem cedit al solar, quin projecte constructiu ens proposareu. Serà bonic quan analitzarà que conviu amb qualsevol, serà tecnològicament potent, quina definició més pròpia tindrà, com seran les aules, quin tipus de projecte educatiu allà vulgui fer, perquè s'enjust no té cap institut a escola públic. Sí que és veritat que Madre Sacramento integra primària i secundària, tot i que no t'ho he batxillerat, però no coneixem aquesta fórmula de treball a nivell local. I en canvi, amb moltes famílies a Barcelona i altres municipis que els agrada molt poder tenir els fills des d'un P3 fins a Batxillerat en el mateix centre perquè els dona seguretat, es coneixen els mestres. Per tant, jo crec que és un repte important que té el departament, nosaltres som els que acompanyem, però sí que sabem que s'han de posar les piles perquè tenim molta canalla. Així com altres municipis han perdut població o els naixements no els han registrat dins de casa seva, diem-ne, a Sant Josep hem tingut molta natalitat i tenim molta població jove que ara és educació obligatòria. Per tant, els hem d'escolaritzar i no volem fer barracons a diferents llocs, és a dir, que tot creixi no en un centre ben pensat amb la seva tecnologia adequada, empatis com estem fent ara, en plaques solars i tots aquests reptes mediambientals educatius que tenen per davant. El concepte escola-institut és una barca de P3 fins a segon de Batxera, perquè ells no tenen el concepte massaclar. L'alcaldament es comentava que serà un projecte a 4 o 5 anys vista. Sí, perquè el departament té el solar. Ara aquest acord s'ha d'enviar al departament. Per tant, això que els arribarà al gener. El gener ells dinen, vale. Ho traslladarà al meu departament d'infrastructures. Ho han de fer una memòria... Bé, hem de fer encargar el projecte. Un arquitecte haurà de dissenyar el projecte davant dels paràmetres que ells marquen. El projecte haurà d'explicar, executar l'obra, comprar el mobiliari, contractar el personal, mestres, conservaria, neteja... Tots aquests temes. Per això parlem d'un període de 4 o 5 anys. L'Anna Vilanova, a les Comissions Informatives, que ella va estar en un institut que també es va reformar quan ella hi era, diu que els tempos sempre s'allargan més del que... Bueno, com qui fa obres a casa. Sempre el període és més llarg del que es preveu. No hi hagi demores a la tramitació. Quan abans acabin de pencar intràmit, abans la ciutadania veurem aquell centre en funcionament. Però el departament sap que va molt apretat a nivell de primària amb aules. Ja ho heu tractat a les ràdiovegades. Aquesta dificultat d'en caviar el P3 en diferents escoles, ja pressa per tenir-ho aviat, però s'ha de fer bé, tampoc. Bé, sense aturar-se, però hem pensat i hem de meditar alguna cosa que ens convidin a fer-ho i encantats. El just està preparat per poder tomar tot el debat que hagin de fer com a regidor. I passem per un última qüestió, crec que també força rellevant, i és que veu rebre també la visita de diversos joves en justins, no? Bueno, noies, bàsicament. Sí, oi? La majoria, segons m'ha arribat, eren sobretot noies, no? Segurament venien en representació amb un col·lectiu més gran, però venien, com a exemple o representació, de més persones joves de municipis, sobretot per la qüestió de la vivenda, i a més d'aquests pisos dimsol que havien de tenir un objectiu d'aquests pisos, era per gent jove, però sembla que entre requisits i clàusules no anirà directament per ells o a ells, o així ho han entès. Què va passar ahir al ple? Jo crec que no ens entenem, o estaria bé que l'un dium parléssim amb calma, en lloc de venir al ple. A principis, suposem que és un col·lectiu vinculat a Arran, perquè la pancarta que portaven és el lema d'Arran, que estem veient de diferents municipis del nostre entorn. I aquest col·lectiu venia a demanar aquestes dues coses. El preu del lloguer Sant Josep està molt alt, i això és evident. En tots els estudis actuals estàs sortint, haver de pagar 1.100 euros per un lloguer, són molts diners, quan el teu sou pot ser que no arribi en aquesta quantitat. Per tant, aquí tenim un gap entre el que cobra la gent jove o el que cobrem tots nosaltres. I a quin preu estan els lloguers o la venda de pisos al municipi i al entorn, perquè un problema que tenim nosaltres és que hi ha molta gent de Barcelona que està sortint de la ciutat. Amb el tema de la pandèmia hem vist que és molt més bonic i molt més sa viure a l'entorn de Colserola, que no el casc més inter de Barcelona, com pot ser el barri de Gràcia, tenim molta gent que abans vivia en aquests barris, i ara per poder adquisitiu hem pogut venir aquí. I això fa que la demanda puja i el que té pisos en venda o en lloguer aprofita per incrementar els preus, tot i que estem en una zona de tensionada, i que en teoria els preus haurien d'estar una mica més més ben regulats. Però això, com que no es pot regular el mercat, tenim aquestes disparitats entre sou i lloguers o import que et costa l'apitatge. Això és una de les demandes que van de bé a llarg termini que té aquest ajuntament per cobrir aquests temes i l'alcaldor va explicar molt clarament, va dir la primera promoció que està amb mans només 100% de l'Ajuntament i de Promunse. És la promoció de pisos que es farà a l'antig juvenívols, allà va una promoció de pisos i un pàrquing de dues plantes en aquella promoció de pisos, són 8 pisos que en un principi i així està parlat amb els grups de govern, però que, com va dir l'alcalde, d'aquí uns mesos hi ha eleccions i això ho decidirà el pròxim equip de govern. Per nosaltres aquesta era la promoció 100% jove, són pisos petits en el núcle del municipi, jo crec que és una oferta molt bona i després la gran oferta que tindrem de pisos i que també serà un repte del pròxim govern sortint de les municipals és amb aquests 190 o 185 pisos que hi haurà a la carretera amb quantes modalitats de públic volem treballar. I aquí sí que vam tenir un primer debat a promonçar de com hauríem de començar a treballar perquè cada convocatòria haurà de vigilar d'acord amb la llei de l'habitatge i aquestes normatives que a vegades no en tenim però que són vigents com podem gestionar tots aquests temes perquè hi ha normatives que et diuen si ja has tingut un pis de protecció oficial no pots tornar-ne a tenir una altra. Però sí que ha fet de gent que se li acaba un contracte amb un àmbit i té família, vol seguir estant arrelades en just perquè hi té la canalla al col·le però en canvi d'acord la normativa catalana potser no pot passar d'un pis de protecció oficial a una altra. I això és un primer tema que haurem d'analitzar i després si ets una persona jove que té un sou tan baix si el preu mínim que et marca una promoció com ens va passar l'IMSOL que eren de 19.000 euros, tu no hi arribes o comparteixes perquè hi ha un seguit d'elements que ja no és només de Sant Just vull dir que venen marcats per altres normatives que haurem de veure com les encaixem. I pel que fa la promoció de l'IMSOL jo crec que no ens mantés bé aquestes bases venien marcades l'estructura amplia ben marcada per l'IMSOL quants pisos hi havia de tres habitacions o de dues ho va marcar l'IMSOL per tant el projecte constructiu aquí no hi vam decidir res on va entrar Promunse que jo en formo part i el que en formen part Sergi Seguí, en Quico Ferrer, el Carles Garcia el Xus i altres membres de Sant Just de diferents partits polítics el que hem decidit els públics en els que volíem anar un dels públics que volíem anar Menors de 35, un altre, Majors de 35 un altre, famílies monomerantals, monoparentals discapacitats o persones en patologia de salut mental hi havia molts públics on hi havia més pisos reservats i es veia les bases 12, que era el màxim reservat era per Majors de 35 anys Quants havien d'anar-hi per Menors de 35? 10 pisos Ara quan hem parlat amb l'IMSOL com ha anat la signació més o menys dels pisos doncs tu fas un marc de treball i després amb base aquí tu has solicitat tu vas administrant en cadascuna de les casilles que més o menys has anat classificant què explica Bailalcalde? Doncs per exemple, si hi havia 7 pisos guardats per famílies monoparentals o monomerals persones amb alguna discapacitat reconeguda o persones amb una patologia mental diagnosticada si hi havia 7 pisos reservats finalment se'n van presentar 5 2 no complien requisits per tant només 3 famílies diguem-ne que van anar aquest calaixet si només 3 van anar aquest calaixet els que queden lliures han anat al calaix d'aquests Majors i Menors de 35 anys el pis que es va reservar per mobilitat reduïda que és un pis adaptat no es va presentar ningú però el pis que es va reservar va ser un pis de 3 habitacions també aquest queda com a l'aire perquè aquest ens endés per un temps que quedi com lliure per una normativa especial com han quedat els de la Majors i Menors de 35 com que hi havia demanda amb famílies amb criatures aquests han ocupat els de 3 habitacions que he passat que molt solicitant era només d'una persona una única persona amb algun pis de 3 habitacions i al final quin és que tenim una... ara no recordo la xifra, però eren 18 persones 18 núcleis familiars van els de més de 35 anys i n'hi han 9 que aniran els de menys de 35 anys per tant s'han mogut algunes de les categories de la manera que ha fluctuat el tipus de la demanda que s'hi ha presentat aquí ningú ha volgut perjudicar ningú és a dir, els pisos són els que hi eren les diferents modalitats venint a intentar que fossin tant de gent jove com de famílies i diferents necessitats i el resultat que a més o menys ara té l'imsol tot i que falta en papers i els s'han deixint dels contractes anirien per aquí que ens hem allotjat molt de la foto que vam traslladar home, 9 a menors de 35 18 a més de 35 bueno, es veu que hi ha un gap amb els que volen viure sols això és veritat, aquest gap el tenim que ens hem equivocat a l'hora de gestionar o comunicar-ho una a una altra jo, com a regidor d'habitatge, em disculpuc si en el que li he trencat una expectativa la normativa és la que és hem intentat treballar conjuntament amb l'imsol amb el marc que hem tingut i sí que cerquem de buscar pisos més petits per població que es vol emancipar i que és d'una persona això sí que ho hem vist aquest sí que és un repte que tenim i Obert també en té a seure amb aquests joves i joves de trans jo crec que ens serà més fàcil i crec que sí, perquè clar, amb un ple on s'hi barregen des d'acusacions polítiques a... no, jo són les bases i hem de fer més abans de fer-les d'una manera rònia o que no interpretem a quins perfils ens estem adreçant prefereixo sentar-me i parlar-ho, que no a cada ple no increpant-se, per tant a la meva voluntat, i vull parlar amb la cap és que la cap tècnica vull dir parlem-ne, perquè potser tenim marge perquè les pròximes bases tot i que no les acabarà de fer aquest govern això també és veritat, és a dir jo ara puc parlar-ne, però ja són les bases que treballarà el pròxim govern perquè ningú ens digui que deixem tancar d'una cosa que és, no sé, no d'acord amb la demanda existent però crec que hi ha marge marge de millora sempre hi ha voluntat de diàleg també i jo sé que a vegades em citen a les xarxes però que no he tingut mai cap voluntat perjudicar cap col·lectiu de fet, hi treballo perquè tots hi puguin encabir però és veritat que hi ha poca oferta i que no arribem a tot però aquest ajuntament, si més no des dels instants de la democràcia, una cosa estimo clara que el fer habitatge pública s'enjust i som un dels pocs ajuntaments amb tant HPO creat, moltes famílies de les noies que havien allà estan vivint a pisos d'HPO, ho han tingut opció accedir-hi, però sí que és veritat que la gent jove i les pròximes generacions o cuidem com accedim a l'habitatge o hi haurà un exo de gent jove cap a fora perquè ja està succeint però està passant amb moltes famílies no només les joves, famílies amb fills que els sou no estan adequats a l'import que volem que gastem en l'única després, que és la de l'habitatge que després falta alimentació, educació i el teu dia a dia, per tant hi ha un problema estructural d'habitatge a Catalunya d'això ho tenim tothom claríssim el que hem de trobar és mesures ara si, Gina, hem de deixar aquí l'entrevista en un toc a les 3 quarts de 12 del migdia i ens falta també desitjar-nos gairebé mutuament i a tots els ullens i a l'equip de Rai d'Esvern aquesta odés de l'equip de Rai d'Esvern que també és bon Nadal, bones festes molt bon Nadal a tothom, i molt bones festes i que us em percebeu moltíssim que venim d'anys molt complicats ningú deixi de veure-nos amb la família per cap discrepància que ens mimem una mica ens enplaçem a la pròxima trobada que serà de ben segur partit del 2023 en algun moment al mes de gener i en un moment principal mentre tant que vagi molt bé, Gina, bones festes i molt bones festes i molt bones festes i molt bones festes i molt bones festes i molt bones festes i molt bones festes i molt bones festes