Entrevista a Laia Flotats, portaveu d'Endavant Sant Just - 27/12/2022

M'ha agradat la dificultat de les dades en directe ara mateix. Tenim nosaltres a la LIA Flutats, la portadora grup municipal d'Avencenxuslaia. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. I en primer lloc, bones festes, eh, que no ens havíem vist. Igualment. Com ha anat el Nadal B? B, molt bé. Molt familiar, molt bé. Sí, que és el que toca, no? Sí, molt familiar. I abans ho deien, potser exesos gastronomics, en general, l'entendament de no comportar, perquè, si no, és una festa darrere l'altre, és com antinatural, no? 24. Tot i que aquí, en principi, la tradició diu que només es fa resupor, després tenim el 25, el 26 i no pararà. Bueno, nosaltres ens hem fet un fart de menjar canolons. Està bé, això, està bé, això. Jo ja n'he menjat també per Santa Esteva, allò com mana la tradició està endarr. Bueno, nosaltres per Santa Esteva vam anar, vam decidir anar pel Delta del Llobregat en bicicleta i visitar els espais naturals del Delta, que us recomano molt. Bé, cremar una mica més a més. Sí, amb totes les nenes i les nebodes i molt bé. Un lloc absolutament privilegiat, jo vaig estar-hi també fer ràdio i tampoc. Igualment, també vaig agafar una bicicleta, sí, que val molt la pena. I amb el temps aquest que tenim aquí, que és l'UXA, doncs... Sí, clar, és un l'UXA, però a la vegada una contradicció. També. Perquè parlàvem que en algun municipi de Catalunya hem arribat a 26 creus per Nadal. Uau. És una barbaritat. Déu n'hi do, eh? No ho sabia, això, però... És una barbaritat, clar, pensant en curt el que dius tu. I l'Eloi ens comentava que havia anat a la platja, però no és molt natural. Bueno, ja és que tinc familiars que viuen a Alemanya. Les hores, clar, han vingut a passar les festes aquí... Deuen al·lucinar. Clar, que estaven com bojos per anar-se a banyar a la platja. Escolta, també hem tingut ple. Sí. Comencem primer parlant d'una de les bones notícies del ple, a la qual totes les grups hi veu estar. D'acord? Que és la sessió d'aquest espai per la construcció d'un equipament educatiu al teniment buscat. Hi havia gent que tirava una banda cap a l'altra, però finalment sembla que serà una realitat a l'Institut Escola, a la zona de Mas Lluís. Sí. Primer aclarim, perquè després vaig veure per xarxes socials, que hi havia molta gent que preguntava allò del Institut Escola, que la gent de seguida és que amb la paraula institut, i no amb la paraula escola, l'Institut Escola és des de P3 fins a 4 de S. O sigui, és la cobertura principal de tot el cicl educatiu, d'una banda infantil, primària, com secundària. I la bona notícia és que... Bé, encara no és una realitat, és clar que a vegades els titulars poden també anar a confusió, i tampoc no sé exactament quan podria acabar entrant en funcionament. Però s'ha fet aquest primer pas, és a dir, s'ha fet aquesta sessió del terreny per part de l'Ajuntament, i per tant han d'esperar que el Departament de Territori comenci a treballar. Sí, o sigui, s'ha fet la sessió del Departament d'Ensenyament, perquè el Departament d'Ensenyament pugui donar instruccions al Departament de Territori, que és qui té l'empresa constructora, perquè inicii tots els tràmits de primer confaccionar el projecte executiu, després licitar les obres i després construir. I un cop s'hagi construït tot l'edifici, ens entregarà en l'Ajuntament l'edifici, i el solar també, o sigui, el solar segueix sent de l'ajuntament. Només que es sadeix temporalment, perquè la Generalitat pugui construir, durant el període que s'ha de construir en l'escola, l'edifici està com s'ha dit a la Generalitat. I després, un cop ja estigui tot construït, ens ho tornen tot. És una d'aquelles notícies positives pel municipi, tot i que sí que és veritat que hi ha hagut alguna escola que volia que fos canigós, volia que s'intentava que es pogués fer allà, però era més difícil, no? Sí, a més també no tenim present un tema de mobilitat. Les escoles estan pensades perquè donin servei a la població del barri. I la mobilitat per anar a l'escola, que és una de les mobilitats més importants que hi ha en la societat, per dir-ho d'alguna manera. Sí, de fet, ara es nota. Ara que no hi ha escola, Barcelona va diferent. Va diferent. Exacte, doncs. Estan pensades sempre a les escoles perquè donin servei a la comunitat que té l'entorn. I així els nens i nenes, les famílies, vegin caminant a l'escola i no hagin de fer servir el cotxe o amb transport públic. Clar, fer l'ampliació, el canigó, o fer l'ampliació a l'escola Montserrat, el transport pot implicar que hi ha un problema de mobilitat. O sigui, que moltes famílies seguirien fent servir el cotxe o el transport públic, que recordem que, per exemple, de Masnyu i el Canigó no hi ha transport públic. És una cosa que nosaltres des del nostre grup municipal sempre hem demanat. Aleshores, aquest institut d'escola, pel que ens van explicar, trigaria 5 anys a entrar en funcionament. Si la Generalitat va ràpid... Si es compleixen les dades marcades. I ho entren en pressupost, perquè el següent pas important és que la Generalitat això ho fiquin el pressupost de la Generalitat. Que no serà el pressupost de l'any que ve, probablement, l'any que veurien d'entrar en pressupost la confecció del projecte executiu, que són cars, aquest tipus de projectes, de la redacció d'aquest projecte. I suposo que, perquè es pogués construir, hauria d'entrar en el pressupost del 24. Crec jo, eh? Bé, en tot cas ho haurem d'anar seguint, perquè ja sabem que aquests grans projectes costa que arranquin. N'hem sentit a parlar molt, ens quedem amb el titular. Un equipament que ens ha fet patir, perquè la voluntat de l'Ajuntament de ser d'aquest terreny, que l'ha calificat d'equipaments, no és part natural, està calificat d'equipaments, el part natural comença després. Això ja es va fer a l'anterior mandat. En el mandat 2015-2019, crec que va ser que pel 2017 o 2018 es va provar una emoció, no recordo, ara l'any exacte, però va ser l'anterior mandat, es va provar una emoció al ple, per una animitat també, per la qual es va fer la voluntat de l'Ajuntament de ser d'aquest solar al Departament d'Enseñament. Després del Departament d'Enseñament ha anat fent que sí i que no, que sí i que no. Que sí que farem, que no farem, sí, no. I de fet, fa encara no un any, van dir que no el farien. Després, el reduir les ràtios, de 24 a 20 alumnes per classe, això ha fet aflorar una necessitat de tenir més places a Sant Just, o sigui, de tenir noves aules, perquè, clar, si amb les que tenim actualment reduim a 20, ens quedarà molta població infantil sense escola. Però llavors amb aquests canvis, ara canviem ràdio, ara la reduim, ara la fem una mica més àmplia, perquè hi ha necessitat, és a dir, ja marxen darrere, en això, pot dir, podríem marxar darrere o en principi no? No, en principi no. A veure, la Generalitat també, el Departament d'Enseñament, això també ho va fer, perquè hi ha un descens de la natalitat, és a dir, de forma natural, les ràtios ja es reduirien en l'actual oferta de 15 anys, perquè hi ha 15 anys que abans. El que no es pot controlar, o sigui, que es pot controlar, però seria la gent que ve de fora, que també podrien venir a ampliar... Clar, el problema ha sigut que l'altre dia també sortia la notícia, dels pocs municipis que està creixent en població, i sobretot en població, famílies joves i... Sí, de fet, és un tema que es va parlar del play, després en parlaràvem, perquè va vinculat a l'accés a l'habitatge. Exacte, i aleshores, clar, això per Sant Just ha sigut contradictori, perquè de fet, aquest any, els famílies que s'han quedat sense plaça, són la seva primera opció, d'inscripció escolar, amb el qual... que ha de notar alguna cosa. Això ja t'està donant indicacions. Aquesta institut escola aniria a Mas Lluís, que també serviria d'alguna manera per anar integrant, poc a poc, aquest barri de nova creació entre cometes noves, perquè ja fa uns quants anys, i que, per tant, també, com a Agenda Sant Just, també tenen dret de tenir equipaments propis, no? I va vincular també una de les propostes que fas tu, de cara al futur, que és aquesta connexió entre Mas Lluís i l'autopista. Exacte. Tot això va una mica lligat, amb la idea de dir... intentem que Mas Lluís també sigui, malgrat la distància física, que aquesta hi serà sempre, vull dir, que això alguna vegada n'hem parlat, és a dir, Mas Lluís està on està, el barri sempre està on està, igual que hi ha les classes de Sant Pere, però, en tot cas, hi ha una idea que la qual defenseu en força des del vostre grup, que és aquesta connexió a través d'aquest vial. Explica'ns una miqueta com està, perquè ja n'ha hagut una altra connexió, i fins a quin punt això està madur. A veure, inicialment, el barri, quan es va projectar de construir-lo, anava projectat ja amb un pont. Ho recordo. Després, l'Ajuntament va anar endarrerint el desenvolupament urbanístic, i al final el va començar a desenvolupar, i aleshores va esclatar la crisi, la crisi del 2008. Els diners pel pont, l'Ajuntament de Compensació, els propietaris que han d'anar posant diners per fer la urbanització, per construir els carrers, i també van posar els diners per construir el pont. Què va passar? En aquella època, el 2008, l'Ajuntament va sortejar pisos de protecció oficial que havien d'anar amb esluir, perquè amb esluir ja del pla urbanístic, una part dels pisos que s'havien de construir eren de protecció oficial, i l'Ajuntament els va sortejar. Aleshores hi va haver tota una sèrie de famílies, i gent jove i gent gran de Sant Just, que els havia tocat un pis, en una zona que era tot camps, no hi havia res. No hi havia carrers, no hi havia res. De fet, la urbanització privada li va costar moltíssim d'arrancar, moltíssim, perquè va esclatar la crisi en aquell moment. Aleshores el que va passar va ser clar, l'Ajuntament confiava que la Junta de Compensació iniciaria la urbanització, i aleshores tot anava vient en pop en el sector de la construcció, i es construia aquí i es venia tot. Recordem-ho, 2005. Aleshores, què passa? Clar, a l'esclatar la crisi, l'Ajuntament ja havia sortejat aquests pisos, tenia tota una sèrie de com 300 persones afectades, que volien el pis, i no s'estava fent cap tràmit de construcció de res, perquè fins que no fas els carrers, tu no pots començar a construir un edifici. I clar, l'Ajuntament va començar a pressionar la Junta de Compensació perquè començessin la urbanització, perquè això va de fer l'Ajuntament de Compensació, els propietaris, i els propietaris van dir, amb aquesta crisi que tenim, clar, hi van haver propietaris que van cabre, era un caos, i aleshores l'Ajuntament molt agobiat, ja estressat, per la pressió d'aquestes 300 persones, que els havia adjudicat un pis, i que ja veien que no tindrien el pis, en el termini que se'ls havia dit, va començar a pressionar l'Ajuntament de Compensació, i l'Ajuntament de Compensació va dir que no tenim diners, i aleshores van dir, doncs mira, agafeu els diners del pont, diu si ens torneu els diners del pont, el que ja hem donat pel pont, amb aquests diners comencem a fer la urbanització, i almenys així ja podeu construir els vostres pisos de protecció oficial, i van fer aquest acord, i aleshores els diners del pont van desaparèixer per construir els carrers. Clar, si l'Ajuntament no hagués tingut aquesta pressa, doncs hauria sigut tot més natural. La qüestió és que aleshores hi ha que partir d'aquí el pont de caos, o sigui, de caos del projecte urbanístic d'execució. Aleshores ja van començar a avisar que això era una molt mala idea, perquè el pont era necessari pel tema de mobilitat. O sigui, allà tenim més de 3.000 persones vivint, més totes les que ja vivuen a la part de Sant Feliu de Mas Lluís, que actualment fan servir el vial de la ITV, que és l'única acció, l'única sortida que hi ha. Ara tenim la passera, però és bicicleta a peu, és diferent. Però en vehicle, per Sant Just, és la ITV. O donar una uvolta a la carretera, que és una mica més complicat. Exacte. Aquesta sortida no només fan servir els veïns i veïnes de Sant Just, de Mas Lluís de Sant Just, també els de Sant Feliu. O sigui, el fa servir moltíssima gent, i de fet, hi ha molt de trànsit sempre. I nosaltres ja anàvem avisant que això seria un problema, i efectivament, ara que ja està al barri, tot el barri em marxa, és un problema. I per això nosaltres reiteradament ja ho vam defensar en el programa electoral del 2015, del 2019. Sempre ho hem defensat. No hem sigut l'únic grup municipal que ho ha defensat, i han hagut altres grups municipals que també ho han portat en el seu programa electoral. Per tant, que no és una cosa nova, ni rara. No, no. Jo recordo parlar-ne aquí, amb l'Antigarres i l'Orbanisme de Hernández, fa una pila d'anys. Aquest pont, aproximadament, quan costaria de fer? Va, entre 12 i 13 milions a preus actuals. Tenien en compte com estan les materials i la situació actual d'inflació, entre 12 i 13 milions. Qui l'hauria de pagar, aquest pont? Aquest pont inclou la construcció del pont i el soterrament de les línies d'alta tensió. Si no, el que és pròpiament la construcció del pont són menys diners, però s'han de soterrar les línies. Aquest pont, com que és només terme municipal de Sant Just, a priori l'hauria de construir o pagar només Sant Just. Però com que en realitat és un pont que està connectant dos municipis, perquè s'enfeliú també el farà servir. I és un pont que també està previst que hi pugui anar transport públic, o sigui que hi puguin passar autobusos. Aquest pont, aleshores, ja el pot construir, o sigui que el pot pagar es pot demanar finançament supermunicipal. Correcte, és a dir, aquest pont tindria més d'un pare i una mare. No només seria Sant Just, perquè el faria servir més gent. Més gent, exacte, i a més en transport públic també. D'acord. Però aquesta gent, aquest pare i aquesta mare, que també estan disposats a pagar? Bé, aleshores, això nosaltres és el que anem defensant i el que estem pic demanant a les administracions i creiem que sí, perquè quan ho hem anat parlant, tothom ho veu clar, això, tothom ho veu clar. I més tenint en compte que pels futurs desenvolupaments urbanístics que ja estan en marxa, que és tota la zona de vella vista de Sant Joan d'Espi, que ens afecta, que és un barri que serà més de Sant Just que de Sant Joan d'Espi, perquè hi ha l'autopista que talla. I tot el que és el sector de bomber i frigicoll, allà que tindrem un col·lapse important. Aleshores, cal redefinir bé tota la mobilitat. Sobretot, perquè ara mateix tota la mobilitat de Masluí per poder sortir de Sant Just ha d'atreveçar tot el poble. I el poble, és que em sap greu, perquè sembla que Masluí no sigui el poble, sí que ho és, la trama més antiga de Sant Just i aquesta trama antiga són tot que res estrets no estan pensats per absorbir tants vehicles. I què passa, clar? Hi ha problemes de contaminació, de pol·lució, de soroll, de seguretat, després que es triga moltíssim a fer els trajectes. Quan més trigues a fer un trajecte, més pol·lució generes, més contaminació generes, l'aire queda més carregat i a més soroll. Tot això s'ha de pensar, tot això és bo, el pont, tot això ho mitigarà. I sobretot també perquè el transport públic, el poder anar pel pont, serà molt més ràpid. I quan és més ràpid, el transport públic és més competitiu, però en el vehicle privat. Entenc que, clar, vosaltres no esteu al govern municipal, que formeu part de la posició, tot i que en alguns aspectes heu donat suport, que hem fet d'acords, ens han inclòs punts nostres. Això és el que anava a dir, és a dir, que no esteu únicament al govern ni molt menys, però sí que és veritat que hi ha una certa entesa i una certa cooperació entre uns i altres per tirar projectes que són de municipi. Correcte, és important en els temps que estem. Però el que deia és a dir, ho puc tenir interlocució directa amb Sant Feliu, amb Sant Joan d'Espí, hem parlat amb Sant Feliu, hem parlat amb l'AMB, hem parlat amb els nostres representants al Congrés de los Diputados, perquè per aquí també hem demanat diners i ens han donat un milió d'euros. El que ho comentaves, que s'havia aconseguit ja... De moment tenim un milió d'euros. Ens en queden, doncs, per alguna manera. Sí, però bueno, escolta'm això, també hi ha el Partit Socialista governant aquí Sant Just, i governant a la Montcloa, i al Congrés de los Diputados, i negociant un pressupost de la Generalitat amb Esquerra Republicana, que ells també poden fer alguna cosa, digue-ho jo, perquè al final són ells, que els que governen. Si nosaltres des de l'oposicia m'ho ha aconseguit un millor, i si estiguessin governant, ho aconseguiríem molt més. Anirem parlant, probablement serà un tema que sortirà de forma recorrent en aquests propers mesos, recordem que més de maig tenim eleccions municipals, i, per tant, serà un dels temes que se'n parlarà. Segurament se'n parlarà de temes relacionats amb el món de l'habitatge. Tornem una mica al ple, al ple de la setmana passada, no diré que va ser mogut, perquè sí que va haver-hi un grup de jovent que van venir a reindicar, explicar la seva preocupació, la seva preocupació respecte a l'accés a l'habitatge en aquest col·lectiu, i és cert que el jovent de Sant Jus ho té complicat, perquè Sant Jus és un dels municipis on el accesse del jovent és més car. Hem tingut un instrument històric aquí a Sant Jus, que és Pro-Amunse, que també ha sigut un instrument no només de govern sinó en general, que hi ha hagut molt de suport, però que vagi a que no ha pogut influir de forma tan radical en els preus i que pot fer un ajuntament per intentar aconseguir que els nanos, i no tan nanos, perquè estem parlant de gent de 25 o 30 anys, no hagin de marxar. Aquí el govern socialista sempre s'ampler la boca de que han fet més de 1.000 pisos de protecció oficial, és cert, però sobre aquests 1.000 pisos de protecció oficial, que han sigut tots de venta, 99% de venta, el problema és que un cop els han venut s'ha perdut la pista d'aquests pisos, perquè un cop els sorteges i els adjudiques a una persona, ja s'ha passat el compra, passen els anys, i aquesta persona el vent, perquè això es pot fer... Hi ha una llei general que s'ha anat... fa uns anys era més fàcil, és a dir, no oren els mateixos anys de possiblement dels pisos de salut dels preus, però en tot cas sí que és cert que hi ha una llei que et permet que a partir de cert anys, segons la tipologia, el pis el puguis vendre. Ja abans també. Jo dic que fent negoci entre cometes. Sí. A preu taxat, perquè és de protecció oficial, i on l'Ajuntament té dret a preferent. O sigui, l'Ajuntament, per exemple, cada pis que es vent, que es vengues, de segona mà, de protecció oficial, podria dir... Té dret a tanteig, per dir-ho d'alguna manera. Això no ho fa, l'Ajuntament. No ho fa. Esclar, ja entren al mercat privat, per una manera, aquests pisos van tots separar el mercat privat. Per tant, la persona que compra aquest pis de protecció oficial ha preu taxat, no sabem si és una persona que compressi els requisits de família vulnerable o família que necessiti accedir a un pis de protecció oficial. No, perquè això ja és mercat privat, el mercat lliure, i allà, cadascú, s'ho maneja. Esclar, tu, com a Ajuntament, sobre aquests mil pisos, ja no pots fer cap política de gestió d'habitatge públic per ajudar a determinats col·lectius que no hagin de ser expulsats del poble. Ja no pots, perquè els hi has perdut la pista. A nosaltres, una de les propostes... Aquests mil pisos tots no se'n va, no? De segona mà, eh? No, però ja dic que a l'Ajuntament la política és no exercir aquest dret de tanteig. Doncs un cop els haig judicat, ja t'oblides d'ells. Ja està. A nosaltres sempre hem defensat que a l'Ajuntament havia d'entrar sempre a cada pis de protecció oficial adjudicat, i que al cap d'uns anys es ven de segona mà, l'Ajuntament hauria d'exercir sempre el dret de tanteig. Sempre. I tornar a tenir el pis, i poder-lo tornar a sortjar. I així sempre tindràs l'opció d'anir una política activa sobre tots aquests pisos, és a dir, tu l'has adjudicat, la persona l'ha comprat, l'has adjudicat a una persona que té un requisits de necessitat d'habitatge, o sigui, d'uns requisits econòmics, de dalt, el que fos. O sigui, tu has fet una política activa d'habitatge sobre un determinat col·lectiu, n'has sortit beneficiades unes quantes persones, passen els anys, aquestes persones es venen al pis, i tu tornes a comprar el pis. I el tornes a tenir propietat, i pots tornar a exercir polítiques... M'imagino que la dificultat és poder poder pagar-ho, no? M'imagino que passa que estem en... Perquè clar, la lògica et diria que fem política d'habitatge, però de lloguer, i per tant que hi hagi certa mobilitat. Tothom tingui una opció d'entrar, sobretot quan ets més jove, que tens una possibilitat econòmica segurament, un mercat laboral més complexa, i que durant uns anys, com passa en molts països del nord d'Europa, que tens 4, 5, 6 anys, que pots, i després, una altra, anar creant poc a poc un parc d'habitatge públic de lloguer. Però hi ha ajudes de la Diputació de Barcelona per poder fer aquesta operació que estic explicant, i després hi ha això quan els de propietat. Els de lloguer. Vale, ara anem als de lloguer. És complexa, tot plegat. Els de lloguer el problema és que la inversió que fa a l'Ajuntament triga molts anys a recorrer. És molt alta i... És un apalancament financer. Els ingressos que generem tots els veïns i veïnes de Sant Just, una part important, que derien apalancats en uns pisos per poder fer política d'habitatge. Això generaria un patrimoni que també... Però, clar, s'han de tenir els calés, s'han de tenir els calés, és complicat. I a vegades has de tirar cap aquí o cap allà. Nosaltres sempre hem defensat que això es fes també amb col·laboració pública o privada. I per exemple, i això fa... Me'n recordo que fa anys que li vaig comentar les hores a l'alcalde per pinjar, li vaig dir, escolti'm, però per què no ho fem de la mà del sector privat? Que sigui el sector privat el que faci la inversió. I que s'apalanci el sector privat, que ja li va bé, i nosaltres, mentre tenim els pisos, hi podem anar fent el que creguem, més oportun que de moment. Això, a dia d'avui, ja està passant l'àrea metropolitana, per exemple, que han creat un empresa amics amb un operador privat que és qui posarà els diners i es construirà més de 5.000 habitatges a tota l'àrea metropolitana del Lloguem. I aquí, per exemple, també s'ha fet una operació molt semblant a Abomer i Frigicoll. Allà a la carretera, vaig a la carretera a la dreta, es construixen 600 habitatges aproximadament 200, aproximadament seran per l'Ajuntament i serà l'operador privat que els construirà i ens els donarà construïts, amb el qual tota la inversió de construir pisos ens l'estalviem. Els donen els pisos construïts ja. Preparats per entrar? Això ens permetrà fer una política de lloguer molt bona. 200 habitatges són molts, eh? De fet, en el passat plaer... Bé, molts, potser insuficients, però és important, això. I després hi ha altres línies, també, que pots fer d'actuació. Per exemple, hi ha moltes persones que tenen pisos i que els lloguen i que si des de l'Ajuntament facilitéssim d'alguna manera línies i ajudes, segur que ens els s'adirien, perquè des de l'Ajuntament els lloguessin i poguessin també fer aquí una política d'habitatge. Parlant d'aquestes noves promocions, ara tenim a tocar la del joc juvenívols o la de la carretera reial, en tot, són 193. Si no recordo malament... Sí, he dit 200, aproximadament. Sí, més o menys, més o menys. Com deies que tenen una construcció, però que la gestió serà directa de promunse. Sí, promunse ajuntament, sí. Exacte, promunse seria empresa municipal de l'habitatge. I la pregunta és, se li va fer a l'alcalde, com seran els grups preferents per accedir a aquests habitatges? I ell no sé si d'alguna manera va venir a dir ja en eleccions això ho farà el nou equip de govern si jo faré d'una manera si hi ha un altre ho farà d'un altre. T'he pensat la ja flotats com ho faràs, si és alcalde? Bé, nosaltres ho estudiarem, ho estudiarem prou evidentment si tenim identificats diferents col·lectius i el de joves és claríssim, però claríssim. És a dir, que prioritzaríem joves en aquests 193. També hi ha casos de famílies que parlen casos de famílies les famílies monoparentals o assimilables a monoparentals perquè monoparental estrictament parlant pels criteris de la Generalitat és un únic progenitor sense un segon progenitor i amb un determinat nivell d'ingressos la realitat és que famílies que s'han separat els dos pares mon mares els dos para, para, para, para no, ja no ho vull. Tenen la seva realitat també és de monoparenta per exemple aquí també hi ha un nínxol important de gent que té dificultats per accedir a l'habitatge quan es troba en una situació com aquesta que ha de fer front en solitari al cos del preu de l'habitatge o altres col·lectius també. Això ho hem d'estudiar i seran mesures que recolliran el programa electoral jo ara mateix que ara mateix tampoc no entri en detalls d'això perquè és massa d'hora però ja he apuntat polítiques que es poden fer des de l'Ajuntament ja les he apuntat abans de coses que es poden arribar a fer per tant i un part d'habitatge el important és que l'Ajuntament tingui sempre el control sobre un determinat volum d'habitatges i puguin anar fent diferents polítiques en cada moment segons el que estigui passant. 4 minuts i 3 quarts que t'han guanyat en un dia com el d'avui que molta gent està de vacances la Laia està aquí en directe t'agraeixo moltíssim que estiguis aquí a la ràdio que vagi molt bé que acabis de passar unes bones festes i una bona entrada de dany un any apassionant per vosaltres perquè és un any electoral Sí, ja ho vaig dir en el meu... vaig penjar un vídeo a Instagram i jo vaig dir ple de reptes Doncs que vagi molt bé, us hi hau la Duda Svern, us hi hagem unes bones festes