Entrevista al grup Ceda El Paso - 28/12/2022

Doncs ja són pràcticament tres quarts i aviam anunciat. Passa que aparcar tot i que siguin dades un pel més senzilles, el si ha estat molt complicat. O sigui que ho entenc perfectament. Tenim aquí la gent del grup de El Paso, que a mi no és en Déu, no és fàcil el nostre nom, perquè ens diem Marc i Oriol, bàsicament, que tal com esteu. Bona tarda a tots, molt bon dia. Que us ha gostat de per què, no? Sí, una mica, la veritat és que sí. La cosa està complicada. L'altre dia parlàvem del naixement d'una plataforma que és baixarta, a la qual vosaltres en formeu part, però en tot cas m'agradaria que ens expliqueu abans de parlar de la plataforma aquesta. Qui sou? Perquè jo, si sou quatre amics, us heu conegut a l'escola i que veu muntar aquest projecte com tots, d'una mica de festa, i encara esteu aquí. Tu vas començar a l'escola quan va ser la rodació del Marc, al cantant, i ja vam muntar un grup així improvisat per la rodació, i al cap del temps vam mantenir el contacte. Quan fa d'això? Això ja fa 4 anys, crec que va ser la rodació, 4 o 5 anys. I encara esteu aquí durant guerra. I alhora de muntar el grup, m'imagino que descol·libra del que li agrada. Aquí hauria d'haver-hi certa polèmica o no? El que faig és el teu. Canviem el micròfon, posa't en aquell. Creiem que vam trobar un punt en comú en el grup del canto del Loco, perquè és veritat que ens agradaven les cançons més mobudetes. Més rock, pop, saps? I en aquests 4 anys què ho han anat fent? Ha sigut complicat, perquè us ha pillat la pandèmia, com a tothom, m'imagino, i això hauria de ser un parèntesi, però us va permetre crear, veu treballar com hem vist en alguns, a través del zoom. Això ho va fer o així o com va anar? Realment el grup va començar fa un any o una cosa així. Vam tocar fa 4 o 5 anys, però després ho vam deixar. Ah, d'acord. O sigui, ha sigut un retrobament. Sí, ha sigut un retrobament. Digues-te'n, espera. No, i llavors fa un any més o menys, un any o dos, vam començar a juntar-nos una altra cosa, va tocar amb la pandèmia, just a la pandèmia, vam començar. Vam fer algun petit projecte així, durant la pandèmia, amb alguna col·laboració, que està a YouTube i a Instagram també. Hi ha una cançó que es diu La Xiga i la Cafeteria, que està a YouTube, per exemple. Sí, això és de l'últim. Avui tocareu alguna cosa, aquí m'heu portat guitarra, o sigui que sí? Sí, ara tocarem l'últim tema que em treta. En aquesta plataforma que n'he escut, a la qual vosaltres us hi heu afegit, l'objectiu és una mica que hi hagi contractacions, que us pugueu moure per la comarca. L'altre dia ens explicàvem, des de la base més polític i més formal, no sé quan fa qui sou i si hi ha hagut alguna resposta o encara esteu esperant. No, és que ja estem des de fa una o dos setmanes. Ah, llavors tampoc estem en època de festa. Sí, clar. I llavors la vam veure i vam dir que tot el que sigui fer concerts... On s'ageu? A la meva casa. Tens un garage o alguna zona on s'ho permet fer-ho? Sí, com un garage ja, i ja toquem, els veïns estan una mica... Si us fotran fora. I les cançons, el procés de creació d'una cançó, com ells? Algú fa la música, l'altra fa la lletra, ho feu tot entre tots, una mica com els Beatles? Cada cançó és diferent, jo crec. Sí, la veritat és que sempre tot comença des d'una base que és... Nosaltres toquem la guitarra, però una base de guitarra amb uns acords així i després la veu, i després la podem encomú i ja ja fem l'aranjament que calgui o les idees que tingui cadascú. Hi ha com temes que surgen en un assaig, perquè estem tots tocant acords, improvisant i entre tots fem una melodia o alguna cosa... Sense cap base. Sí, sense... O sigui, imagina't, per exemple, diu... Ei, tinc quatre acords i els toca i nosaltres improvisem una melodia i després ja fem la lletra un altre dia o així, llavors, com gravem notes de veu amb trosset, anem ajuntant. I altres vegades un té una cançó en el sentit d'acords i melodia i ho fiquem com la desenvolupem, saps? Veig moltes guitarres. Sí, bueno, sí, bueno. És perquè aquí tocarem una cosa així, acústica. Perquè, si no, com ho feu, normalment? Si no... És que jo soc el baixista, però com no podem connectar a ningú ampli, doncs tocaré les quatre... Ah, si heu vingut tenint en compte que sabíeu on estaven. Escolteu, us demano que si poses més a proper aquell micròfon perquè entens... I tu canteràs? Jo canteré, sí. Doncs faré una mica com puguem i que ens canteu... S'ho depranteu? Expliqueu-nos l'última cançó, una mica, que heu fet, de què va i com funciona. L'última cançó es diu No m'he oblides a oblidar i parla sobre una ruptura amorosa i va sortir fa... Desamor, eh? Tematern, tematern. Va sortir que fa una setmana, no? Fa menys d'una setmana. Menys d'una setmana, menys, perquè va ser el dijous passat. Espero que no sigui una història real. Bueno, això ja ho deixarem. Tot en realitat en la música està basat en experiències pròpies. Evidentment com una caricatura, tot ja m'he inventat menys, però un punt de partida m'ho imagino que sí. Doncs, nois, m'encantaria escoltar-vos. Ja sé que em sou conscients que no són les millors condicions, que no és una estudia música, però ho podíem provar, no? Vinga, ens la juguem. Vinga, va, som-hi. Allà en què ens surta tot plegat. Vale, toca el grup, se da el paso. Cuatro esos a olvidar. Palabras que no puedo soportar. ¿Por qué dices que vuelves si te vas? Estoy hablando pero sin hablar. Cuatro vidas que se van. Palabras que no puedo conjugar. ¿Por qué miro al espejo si no estás? Estoy cantando pero sin cantar. Y no puedo ver la realidad. No me hago a la idea de que no estás. No me obligues a marcharme, ahora que quiero quedarme. ¿Cómo quieres que te olvides si no paro de pensarte? ¿Cuántos besos se han pasado? ¿Cuántas noches se han fugado? ¿Dónde irán esas promesas que inventaste a Milán? Bueno, brutal, no? Molt bé, molt bé, molt bé. Us felicito a projectes de futur que aponen, és a dir, que pretenem... No, no, ja ho he solucionat per copis. Estem en el procés de gravar. Estem gravant nous temes, i ara la idea és que anirà sortint un cada mes per després poder formalitzar-ho tot com el nostre primer album. El que passa és que avui en dia els cds ja no és com abans. Vosaltres podeu anar penjant cançons, m'imagino que les pengeu a les diferents plataformes, on esteu exactament ara mateix. Spotify, m'imagino. Spotify, Apple Music, iTunes, a tot arreu. Si hi ha plataformes que estem, que no sabem ni... Ni com vieu ha arribat, no? Avui hem dit això, permet la distribució dels vostres continguts i fer-los arribar a més llocs d'una forma ràdia més fàcil i més democràtica, no? Clar, sí, sí. A més, és molt important arribar a tot arreu, que puguis, i si li agrades algú que et veu per llants, tot el que sigui sumar està superbé. Sí, sí, allò del CD físic que es venia... M'imagino que encara es fa, no? Però ja no... És un tema ja, potser, quasi més de prestigi que d'afectivitat. És un tema més, jo crec, que avui en dia, com de Merchant Dyson, que és un tema de distribució de música, el disc físic. Escolteu, i concerts? Teniu alguna cosa? Sé que és més a l'estiu, eh? És a dir, no és la millor època. Potser alguna festa de cap d'any, però no sé si teniu ja coses previstes, si us veurem aquí per festa major l'any que ve, o... En s'agradaria, sí, sí. Com a quina porta s'ha de picar? Deu aprovar-ho, no, això? Bueno, a veure si l'alcalde diu que ens pica per ja algun lloc. Bueno, per festa major no sabrem si és l'alcalde o l'alcalde. Hi ha eleccions, sí. Hi ha eleccions, i per tant no sabem què passarà. Sí, sí, no, ara de moment no tenim res, però ara estem amb això, amb el disc... Si ara esteu creant continguts, per poder fer un... Són molt de balades, perquè us veus molt romanticons, és aquesta cançó, i també el format de l'acústic, que acompanya, que... No és de mateix aquí, també hi ha guitarrer, o no? Sí, molt. Ens agrada la canya, sí. Home, sí, heu dit que el vostre referèndum canto del loco és canyer, o no? Sí, sí. Clar, clar, no, no, ara que tu tinc tema, sí que és més aviat més tranquil, però, bueno, també ens agraden, les balades romàntiques i tal. Però el que tenim de la xica de la cafeteria, per exemple, que és el que ve just abans, aquest ja té una miqueta més de... Abans l'hem escoltat, aquell programa, l'he posat. Sí, sí, l'he posat, l'he posat. Perquè avui ens vindran a veure, i aviam si tinc la possibilitat de tornar-lo a posar, perquè és que em feia molta gràcia, ja que venia un, de diòstia, un dia per tenir-ho en compte. Aquí ja es veu més guitarrer, o? Sí, sí. Doncs escolta, us agraeixo moltíssim que heu vingut, ha anat tot una mica així ràpid, perquè no trobava aparcament, dius que no ho venen, però en tot cas, molt content que heu vingut. Desitjar que tingueu molt d'èxit, i que quan allò sigueu tops, us en recordeu que veu passar per aquí? Tornarem aquí. Això és el que volia sentir. Que vagi bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, senyor Dussiao. Igualment. Doncs amb la gent que ha fet el passo, ens acomiadem avui, la xica de la cafèteria. Eres la luta de mi dia, la más guapa de la cafèteria. Eres si yo no me atrevo a ser. Como te vuelvo a ver, te busco donde estés. Voy a escribir tu nombre en la pared. Me pregunto si te gustará el café, si te gusta que te raten usted, si te gustará camí y to' a motel, y ahí te veo con esos labios de miel, que ese poro te queda tan bien, y que bien quedarían tus besos en mi piel. Eres la chica al frente, la que vuelve loca a mi mente. Eres todo lo que quiero ser. Eres la luta de mi dia, la más guapa de la cafèteria. Eres si yo no me atrevo a ser. Eres la chica al frente, la que vuelve loca a mi mente. Eres todo lo que quiero ser. Eres la luta de mi dia, la más guapa de la cafèteria. Eres si yo no me atrevo a ser. Eres si yo no me atrevo a ser. Eres si yo no me atrevo a ser.