Entrevista a Aleix Abadia, portaveu de la CUP Sant Just - 29/12/2022

La música de Doctor Prats ens ha ajudat a començar aquesta segona hora de programa, tens per conversar una estona. I avui, com ha convidat aquí a l'ajusta, estem nosaltres a l'estudi Emilios Cazokio de Radio Desvern, la Leija Badiauguet, portaveu del grup municipal de la CUP. Hola, bon dia i bones festes. Igualment, benvingut a la missora. T'agraïm que hi estiguis aquí en un dia en què hi ha una activitat així una mica estranya arreu del país. Escolta, queden dos dies per tant que l'any, per tant és un bon moment per a seures, per fer una mica de reflexió, fer una mica de balanç de tot el que ha passat i per tant ja que tenim aquí ens agradaria que, malgrat que tenim poc temps, ens fes una mica de valoració del que ha estat aquest any per s'enjust, sobretot pel que fa a la gestió municipal, és a dir, com ho heu viscut des de la CUP i com ho valoreu. Sí, eh, pregunta difícil. No, no, sí, que t'entraré concretar. A veure, primer tot per concretar m'agradaria generalitzar, primer una mica, agafar perspectiva, perquè clar, venim d'un govern que ja porta molts anys en el poder, i llavors nosaltres les categories que l'assignem a aquest govern, és un govern prostatucu, però règim, no? De fet, una categoria que hem fet servir per definir-los és com socialiberals, no? És del punt de vista que treu narratòrica en què ens pot semblar pluracista, però el que acaba sent les polítiques o la ideologia del govern acaba sent, doncs això, però sistema, però capitalisme, i d'això, per exemple, s'ha d'arribar una cosa molt clara que hem vist continuïtat al llarg d'aquests anys, quina manera et posen sort la taula, que és l'externalització dels serveis públics, no? Llavors és el que deia, el que veiem en aquest últim any és una concreció d'aquest projecte que ja fa anys que governa l'Ajuntament, que és un projecte, diguéssim, de poble, més enfocat a les classes altes i les rentes, doncs, mitjà altes, no? I des d'aquest punt de vista, doncs nosaltres, o sigui, el que veiem en la reflexió política del que seria aquesta, és una continitat d'això. Una cosa que sí que s'ha destacat, no?, per dir que ha trencat més la tònica aquest últim any de legislatura, han estat les aliances del govern, on, bueno, fins ara, diguéssim, s'havia sostengut sobretot per al Regió No Escrit, qui que fa res, no?, que els donava suport, diguéssim, amb un pacte d'estabilitat, i on hem vist que també en aquest pacte d'estabilitat, si sumava també al PDeCAT, al... bueno, s'entrem, al partit de laia flotats, i des d'aquest punt de vista, jo és el que veig la tònica més destacada, no?, perquè, o sigui, veiem que aquest govern, que a vegades parla amb un top progressista, s'escorça més cap al que seria la dreta del ple municipal. Què seria el millor i el pitjor d'aquest govern aquest any? És difícil, eh? Ostres, el millor i el pitjor d'aquest govern d'aquest any. Bé, o sigui, nosaltres el que veiem, diguéssim, per exemple, amb el que seria la quotidianitat, o els conflictes que van sorgint en aquí el poble, nosaltres, o sigui, veiem que des d'aquest punt de vista, a vegades el que passa quan surts és un conflicte, com pot ser, per exemple, amb el del barri, de la Miranda, o exenquestió, el que veiem és que hi ha com una certa com improvisació, no?, des d'un punt de vista de què pot ser, es fa una reunió per escoltar els veïns, però després no s'acaben aportant solucions i moltes vegades acaben sent una miqueta, doncs, bueno, ens ajustem entre tu i jo, no?, des d'aquest punt de vista. I, llavors, el millor que hi ha hagut aquest any, doncs, bueno, pensarem una llança a favor. Nosaltres vam presentar una emoció de comunicació al... bueno, diguéssim, per reclamar un reclam... per redactar un reclamant de comunicació a qui s'enxús que no existia, el govern la va aprovar i, llavors, ara mateix, estem treballant amb això, estem, jo no ho diguéssim, grup promotor que està treballant en aquesta emoció de comunicació i, a veure com s'acaba atarrant, i, bueno, és una proposta que hem portat a nosaltres, vam, amb això, marriar una corta amb el govern i seria el que destacaria com a positiu. Com a proposta, a nivell de comunicació, no et demanaré que em facis una explicació molt àmplia, no?, de com creieu que m'ha deixat la comunicació, perquè, segurament, formarà part del vostre programa electoral, no?, però què és el que creieu que s'ha de millorar de forma urgent en l'àmbit comunicatiu d'aquest municipi? Perquè, diguéssim, que hi hauria diversos blogs, hi hauria la web, hi hauria el Departament de Comunicació com a tal, amb el Gullatí, hi hauria l'emissora de ràdio, què és el que creieu que caldria de totes totes que milloreix? Sí, primer hem de dir que, clar, nosaltres no som professionals del periodisme, i a nivell tècnic, doncs això nosaltres no ens hi ficarem, sí que ens de la nostra sembla hi ha algun periodista, però la nostra crítica és més a nivell de la comunicació política, no?, i llavors per nosaltres és molt important el que és separar amb el que seria la propaganda i la comunicació política, per altra banda, la que hi hagi prou mitjans, perquè els debats o les diferents opinions polítiques que puguin haver-hi dels grus municipals del ple tinguin un reflex en els mitjans de comunicació, i una cosa que trobem molt important és que la resta de veïns de Sant Just em puguin, diguéssim, expressar la seva opinió política de coses d'aquí Sant Just, o incluso de forma més general, de que puguem trobar els mitjans de comunicació de Sant Just, diguéssim, un mitjà on puguin expressar també la seva opinió, i que la política o el que seria la comunicació en aquest sentit no estigui només basada en les opinions dels grups municipals. Que surti de les institucions d'alguna manera, no?, és a dir, que et torni al carrer. El que passa és que, i ara entrem en un altre debat, és a dir, a conseqüència, han sigut anys molt intensos des d'un punt de vista polític, no només Sant Just, sinó a raó del país, i les sensacions que hi ha, certes, gotament aquí, a la ràdio, i, històricament, hem tingut molta gent que ha vingut a fer tertúlies, i cada vegada costa més perquè hi ha gent que s'ha anat cansat una mica de la política o del tipus de política actual. Sí, tens raó. És a dir, però jo aquí diferenciaria el que és la política institucional, que estic d'acord, o sigui, a mi mateix també em cansa, és a dir, perquè faré cincers. Però també hem de partir que al final tot és política. Quan dic que tot és política és que una reivindicació del barri de la Miranda sobre el tema de l'escola, de l'escola, diguéssim, que cada matí es proeixen amb busos i tot això, també és una qüestió de fons polítics. Hi ha moltes qüestions polítiques, com qualsevol altra mobilització que pugui passar aquí al poble. I des d'aquest punt de vista també hem de trencar el fet d'entendre la política com una cosa simplement institucional, perquè al cap i a la fi, quan ens puja en el lloguer, quan ens puja el preu de l'electricitat també és política i ens afecta a tots i crec que tothom volem dir la nostra defensar els interessos, no que creiem convenients. A l'Eix parlem del ple. Sí. Escolta, un dels temes destacats del ple de la setmana anterior, un grup de joves de Sant Just van irrompre, van interrompre el ple municipal per parlar de la situació de l'habitatge dels joves de Sant Just, sota l'EMA gent sense casa i casa sense gent, van llegir o manifesten, que expressaven la seva preocupació per les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament i sobretot la seva preocupació més allà de les polítiques del que els afecten al dia a dia. És a dir, que en realitat els porta a haver de marxar de Sant Just perquè els preus dels pisos, els preus del lloguer, són pràcticament inaccessibles. Què hi pot fer, una administració local com la nostra, per intentar incidir en aquest peu de l'habitatge? Sí. Primer de tot, comentant el que va passar, com ve deies, va haver-hi una concentració davant del ple, que després va traslladar dins. Una cosa que també ens agrada posar de manifest és que ens va suptar que al principi la policia local i els Mossos d'Esquadra no van deixar entrar aquestes persones dins del ple, i quan és un dret de qualsevol persona del poble, podria assistir al ple i dir la seva. És una cosa que ens va suptar i que ja es va anunciar el mateix ple. Una pregunta. Quan se li va interpel·lar a l'alcalde Joan, va s'aganyar sobre aquesta qüestió. El motiu oficial primer que es va esglimir era rons de Covid. Va haver-hi cert debat sobre això. I l'alcalde va dir que no era conscient exactament del que havia passat i que ho consultaria. Sabeu si ho ha consultat i si se'ls ha donat alguna explicació? No se'ns ha donat explicació al respecte. Suposo que haurà parlat amb la policia, però no hem tingut un retor des d'aquest punt de vista. Això del Covid ho va dir la policia. Era una cosa que en aquell moment no tenia sentit que suposo que per poder evitar que entres la gent ho van improvisar en aquell moment, aquesta excusa. En tot cas, estàvem parlant de la possibilitat d'incidir en les polítiques d'habitatge. Hem tingut una propunsa, una empresa municipal que ha intervingut amb la creació d'habitatge públic. Principalment d'apropietat, més que de lloguer, però també una mica de lloguer. És veritat que els preus dels pisos estan pels núvols arreu, no només en just per això, sinó un dels jocs que, a més, sempre en els rànquings, tristament, estem a dalt de tot. Insisteixo, què hi pot fer? Una capacitat limitada d'inversió en aquest aspecte? Nosaltres amb el que veiem, amb tota la perspectiva del govern aquest que hi ha hagut aquests últims anys, és que hem arribat amb els deures tard. Des del mateix moment en què es va començar a crear aquests plans urbanístics d'expansió de Sant Just, que també es va parlar molt en aquest ple, de l'habitatge públic no és una cosa que es prioritzés, ni que és destinant al màxim de forces. Llavors, és una cosa que ve de lluny. Per altra banda, també hi ha una qüestió més política de fons, que és un tema d'aquestes institucions, o la legalitat vigent. Moltes vegades ens aprenem com un dogma, però aquesta legalitat, tu veus uns interessos polítics, i nosaltres diem uns interessos de classe. Llavors, ara mateix, una cosa que posàvem nosaltres sobre la taula és que aquí en Sant Just hi ha més de 600 habitatges de grans tenidors. Els grans tenidors són persones que tenen més de 10 habitatges. I llavors, què passa? Aquestes persones, el que utilitzen l'habitatge és com una mercaderia, és a dir, per fer negoci, per això l'habitatge puja tant. Una cosa que nosaltres posàvem sobre la taula és dir, mira, si s'expropiessin aquests habitatges, és a dir, nosaltres podríem tenir control públic dels preus, i les persones que estan visquen ara mateix, o els pisos que estan buits, doncs podríem oferir un molt millor preu. Per què no passa això per interessos polítics? Llavors, quines altres propostes hem fet sobre el tema de l'habitatge? Nosaltres vam demanar que es fes un senz d'habitatge avui per realment saber quants pisos buits hi ha aquí al poble i poder gravar-los amb l'Ivi per poder dificultar aquesta activitat especulativa. Però el que ens trobem en moltes propostes que fem, també com des de rehabilitar locals que comercials podríem rehabilitar el que siguin, doncs, amb bon habitatges, que ens trobem un constament és un no a tot, no a tot, no? Llavors, nosaltres amb això veiem dues confirmacions. Una, com deia, que dins dels mitjans que ha tingut l'Ajuntament, no hi ha hagut la voluntat política per poder aplicar el màxim d'habitatge públic que es podria haver fet, i per altra banda, nosaltres també veiem una limitació del que són aquestes institucions, que al final han de defensar uns interessos que no són els de la majoria, i nosaltres per això sempre posem la necessitat d'haver-ne la creuna de noves, no, d'aquest procés de ruptura. El que està clar és que, de fet, això és la CUP, no? És a dir, un partit, no sé si calificar-lo de anticistema, o com a mínim, d'aquest sistema actual, i el que esteu demanant, clar, és un trencament, perquè per les d'expropiacions d'aquests 600 pisos, és evident que si es fes automàticament hi hauria una sentència judicial que probablement, tal com està organitzat ara mateix, seria contrària, i per tant això li podria costar molts diners, finalment, a la gent, perquè l'Ajuntament no deixa de ser la gent. Sí, és a dir, com deies tu, no és que siguem anticistemes, i estem en contra del sistema actual, però nosaltres el sistema econòmic que proposem és el socialisme, no som un incendafini des d'aquest punt de vista. Amb això també ens agrada posar sobre la taula la reflexió que el nostre programa polític no es basa en la legalitat vigent, és a dir, ara mateix... No enganyeu a ningú. Sí, és a dir, nosaltres sí que defensem el que seria on dins del nostre programa algunes propostes de mínims, coses que sí que podria aplicar l'Ajuntament ara mateix, com el que et deia Llu de Graval amb Líbia, els habitatges de pisos buits i diferents històries, però és que aquestes no ens enganyem, som com petits parcs, és a dir, això no solucionarà un problema global. Llavors, la gent s'ha de conscienciar que avui en dia la qüestió l'habitatge, la qüestió d'un quart de la població de tot Catalunya, per exemple, que està sota unes condicions de... com se li diu això, prop de la misèria, no, però... L'indala a la pobresa. Sí, exacte, això, l'indala a la pobresa. Nosaltres com a societat tenim els mitjans per solucionar això. Llavors, si això no se soluciona és una qüestió política i a vegades pren la gest com si fos un dogma, nosaltres volem trencar-me això. Sempre fem propostes, diguéssim, que podrien aplicar ara mateix per començar a solucionar aquests problemes, però no ens enganyem. O si seria trampós dir que si ara mateix, per exemple, s'acabarien tots aquests problemes, perquè estem prenent una qüestió de fons que és de règim de l'estat o polític actual. Una cosa que sí que és concreta en referència a l'habitatge, i se'n va parlar, va ser de les noves construccions de promoció, una per referència a les jocs juvenibles, que es faran aquests propers anys, i l'altra a la carretera reial, al voltant de 190 pisos, es va interpel·lar també directament a l'alcalde Joan Bassagany, és a dir, quina tipologia o quin seran els grups que es prioritzarà a l'hora d'accedir a aquests habitatges, que hi havia eleccions, i que, per tant, qui s'encarregaria de gestionar això, que serà promunses, seria el nou govern. En el cas que la CUP ja no dic... arribi a l'alcaldia perquè, bé, això, mai se sap, però en principi és complicat, però que la CUP pogués decidir, pogués decidir en aquest nou govern, la frontera del nou govern, com li agradaria que fos aquesta priorització d'aquests 190 habitatges que en aquests dos propers 3 anys són disponibles en jocs de promoció pública. Sí, mira, doncs, per exemple, quan es van fer les bases de l'IMSOL, aquestes famoses bases que han desencadenat també aquest problema, perquè l'Ajuntament deia que s'havia habitatge per gent jove, s'hi va presentar molta gent jove i, al final, tot el que s'havia promès no havia acabat sent així, nosaltres una cosa que al·leguem sempre quan es fan les bases d'aquest tipus d'habitatges és que puc accedir a la classe treballadora. Això, llavors, nosaltres què busquem? Doncs que, primer de tot, la base d'economica per poder-hi entrar, doncs seria el mínim possible, que, per exemple, es pugui ajustar com a mínim el que seria el salari mínim, perquè jo, per exemple, amb experiència d'alguns companys meus o amics que han hagut de marxar al poble, tot i tenir un treball, no poden arribar ni a algunes de les bases d'aquests habitatges públics. Llavors, clar, després, una qüestió fonamental és el tema de la emancipació que avui en dia, que també l'estic tocant amb el que he parlat d'aquest exemple, avui en dia la gent jove de Sant Just, ens veiem obligats a marxar del poble i, des d'aquest punt de vista, seran les prioritats en aquestes bases per poder mantenir-nos en el poble on ens hem cridat, hem viscut, i això sí que... El plantejament del que és unitat familiar, és a dir, una unitat familiar, a l'hora de presentar-se, podria ser una família, podria ser un grup de dos o tres amics. Exactament. I és el problema que hi havia amb el IMSOL, que és a dir, que els habitatges que contemplaven aquest tipus de unitat familiar, que potser és la que s'estila més o la que ens veiem obligats a adoptar els joves avui en dia, no és la que estaven les bases. I, des d'aquest punt de vista, una qüestió que nosaltres també sempre defencem quan es volen fer polítiques públiques, és que hi hagi una participació en aquestes polítiques de la ciutània, Sant Just, o inclús amb consultes, perquè d'aquesta manera també, a part de fer-ho més democràtic, podem recollir més informació de quines són les necessitats de la gent. I davant d'aquesta incertesa, a vegades, aquí arribaran aquestes bases o no, o totes les incògnites que poden sortir pel camí. Estem ja dos quarts, gairebé fora de temps, però evidentment hem de parlar. D'aquí tres dies podrem dir allò que estem en any electoral, maig a les eleccions municipals, crec que és el 27, l'últim diumenge de la maig, això segur. Ens comentaves... Jo ja ho vaig dir des de primer dia, jo no seré candidat al dia per la CUP. Com ho teniu preparat, això? Quines són els procediments? Sé que ja ho has fet, però per què no vols ser candidat? Ah, bé, a veure, jo... La CUP històricament no repeteix, que a vegades és també un problema, perquè no saps qui hi ha al davant, però tu ja ho havies manifestat des de primer dia. Sí, és a dir, jo, diguéssim, soc militant de l'esquerra independentista, i fa, diguéssim, dos anys va haver la necessitat d'aquí, que és un nou candidat, però, diguéssim, la lluita per mi i per la resta de militants no s'acaba la institució. Llavors, des d'aquest punt de vista, jo vaig dir, jo, durant aquests dos anys, faré aquest treball, però després, jo continuaré tant a la CUP i altres espais, però, diguéssim, faré un pas enrere i que vinguin gent nova. Crec que també és important reforçar que es doni suport als projectes polítics i no tant a les persones, tot i que a vegades, a això a nivell local, acaba sent una mica enganyós. I, llavors, sobre el tema de presentar-nos a les següents eleccions. Nosaltres, ja el 2019, el primer cop que ens presentàvem, ja hem obri un debat, no només amb la militància a la CUP, sinó també amb simpatitzants, del moviment, per posar la qüestió sobre la taula. Llavors, és una cosa que nosaltres ara mateix estem fent. I això ho fem perquè nosaltres no ens presentem, diguéssim, de forma crítica o per inerciar les institucions. Tenim uns objectius, mesurem les forces que tenim i les volem destinar a la institució o a altres espais de lluita. Llavors, el que puc assegurar és que, independentment de l'agició que prenguem, la gent que ara mateix està a la CUP seguirà lluitant per els interessos, diguéssim, del poble treballador de Sant Just, però ara mateix no et puc donar la resposta definitiva, si ens presentarem o no. Sí que és cert que la gent vol que ens presentem, però al final és el que et dic, s'ha de creure una candidatura, hem de comptar amb les forces que tenim i, diguéssim, mirar una miqueta, a mitjà termini, a veure què en pot sortir. I, de moment, no es puc donar una resposta definitiva. En tot cas, ho seguirem. Tenim dies per parlar-ne. Aleix, moltíssimes gràcies per haver vingut aquí a la ràdio. A vosaltres. Que vagi molt bé i que tinguis una bona entrada d'any. Avui m'ofilarà el dany. Adéu, igualment. Passen tres minutets de dos quarts de 12, continuem aquí a la sintonia de la Justa i ho fem amb la música de la Sum. Pujava la temperatura i les ganes de ballar. Fas Barcelona Tropical. Quan passejo al teu costat i veiem amb les palmeres que han crescut per on tu vas. Barcelona Tropical. No l'hauria pensat mai que la Barcelona te'n sentia com a Hawaii. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Barcelona Tropical és de què tu vas arribar. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Barcelona Tropical és de què tu vas arribar. La teva pell d'una brilla s'hi fa calor. Sembla de purpurina quan la toca el sol. I no té toneta a veure més, però m'és igual. El mapa fa l'amor als coloms amb els tocants. Si els teus ulls jo veig el mar, potser no ha quedat corat, vol banyar-me despullat. Si algun dia ho has tornat, sempre seré la ciutat. N'estimo s'acabarà. Fas Barcelona Tropical. Quan passejo al teu costat i veiem el braç per meres, com que has culpar en tu vas. Barcelona Tropical no hauria pensat mai que la Barcelona Tropical em sentia com a Hawaii. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Barcelona Tropical és de què tu vas arribar. Fa l'amor als tocants amb els coloms. Fa l'amor, el que hauria de fer tothom. Fa l'amor, els tocants amb els coloms. Fa l'amor, el que hauria de fer tothom. Fas Barcelona Tropical. Quan passejo al teu costat i veiem amb les banderes com que has culpar en tu vas. Barcelona Tropical no hauria pensat mai que la Barcelona em sentia com a Hawaii. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai, ai. Barcelona Tropical és de què tu vas arribar.