Entrevista a Juli Ochoa, historiador - 2/1/2023

A part del Poblatíberg, que tots coneixeu, esperem, de Peñá del Moro, són les mines d'aigua, l'Ajuntament precisament de Sant Just realitzarà un estudi sobre l'estat de les mines a la vall i, per parlar-ne, tenim una de les persones que més coneix aquest aspecte de Sant Just, que és Julio Choa, historiador i també escriptor d'algunes peces, obres. Per exemple, les mines d'aigua de Sant Just d'Esvern, publicat en 1995, el tenim amb nosaltres. Juli, bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia i bon any. Ben trobats. Espero que hagi anat bé aquests dies més. Nadalenx, família i tot plegat, esperem que sí. Hagi estat així. Feia una petita introducció, Juli, per intentar ubicar una mica al·luïent, per saber què és el que parlarem avui, què és una mica relacionat, veia, que forma part de la història del municipi. És una part històrica i que parla també de com érem o com es vivia abans aquí. I tant. Mira, això de les mines d'aigua, des d'aquell ja llunyant moment, allà, pels anys 70, en què l'amic Fulgenci Banyos em va parlar de l'existència d'aquests interessants aquaductes subterranis que drenen el nostre subsol, sempre m'han interessat les mines d'aigua s'adjustenques. Un interès que he compartit en tot moment amb els companys dels ja desapareguts grups paleològics raspenats, el GERP. Fruit de bastants anys d'investigació i partint pràcticament de zero, van confeccionar un catàleg el més complet possible d'aquests interessants elements del nostre patrimoni. En ell es diferenciaven dos tipus diferents de mines. Les mines d'allà recorregut, que són mines que tenen l'origen en una finca determinada, i duen les aigües a través d'altres propietats fins a destinacions allunyades, sovint situades en altres poblacions veïnes. I, d'altra banda, les mines de petit recorregut, que en la seva major part dels casos transcorreixen per dins dels límits d'una mateixa finca, i les seves aigües són, generalment, per al propi consum. En conjunt, el catàleg de les mines que van a mi inventaria recullia 4 mines d'allà recorregut, la Torra Blanca, la Vidal, la Casalots i l'Arasma Falguera, i més d'una vintena de mines de petit recorregut. La Dalera de Can Múdolell, dels Orts de Can Ginestar, la Fonda de la bona Aigua, el Mascardona, Can Candelé, Vella de Can Cortés, Petita de Torrent Bo, del Torrent de Can Viosca, de Can Baró, de la Fonda de la Noguera, la Interior de Can Carbonell, la de Can Vilà, la del Safreig de Can Vilà, la de Can Oliveres, la de Can Pedrosa, la Fonda del Broll, la Fonda de Can Solanes o el Fond del Moro, la Superior de Can Coscoll, l'Occidental de Can Coscoll i la de Can Gelaver. El conjunt de mines catalogades totalitzava 15.893 metres de galeries, només comptant les que discurrien per dins dels límits del terme de Sant Just desvern, de les quals nosaltres havíem recorregut i topografiat 7.943 metres grinells. Aquest treball nostre d'investigació sobre les mines s'enjustenques va ser guardonat l'any 1988 en el de curs de la segona edició del Premi Foriseguet d'investigacions paleològiques a Catalunya. 7 anys més tard, l'any 1995, com veieu del començament, aquest estudi, converientment ampliat i actualitzat, va ser publicat conjuntament pel nostre grup epidemiològic, pel Centre d'Estudis Sant Justens i per l'Ajuntament de Sant Just. És el llibre de les mines que gairebé tots coneixeu, i al qual des de llavors ha acudit tothom que ha volgut aprofundir en aquest tema. La publicació del llibre sobre les mines va significar un primer pas en la difusió del seu coneixement al públic en general. Fins llavors, només ens havien acompanyat puntualment alguns convidats en els treballs d'exploració i topografia. En aquell moment, un cop donat a conèixer públicament tot aquell patrimoni sobre el qual havíem estat treballant, calia donar un pas més en aquesta tasca divulgadora, i es van emplantejar la possibilitat de fer visitable algun sector de les nostres mines. L'any 1992, i com a conseqüència de l'adquisició per part del municipi dels terrenys on es desenvoluparia l'actuació urbanística anomenada Plada Can Candelé, les mines Vidal i Candelé havien passat a ser de titularitat municipal. Havien tractat el tema amb l'Ajuntament i signar-lo per tu conveni de col·laboració, els companys del grup espaleològic Respenats van en començar una tasca de adequació encaminada a deixar en condicions de ser visitat un sector prou representatiu dels diferents elements característics de les mines, en el recorregut del qual es pogués establir un circuit que oferís una entrada i una sortida diferenciada. Al mateix temps es va decidir que caldria actuar sobre el curs de les aigües que circulaven per dins aquella mina, de tal manera que es desviessin a sectors no visitables on fossin recollides i amb aquests llamades per tal de poder ser destinades a aplicacions d'interès públic, com per exemple el grec dels dos municipals. A més, i per tal de complementar aquesta tasca divulgadora, el nostre grup també va enregistrar un documental, una còpia d'aquesta filmació és fàcilment consultable a YouTube, un dels portals més populars d'internet. Sí, es pot trobar... és publicat, eh? Sí, sí, hi ha la filmació aquesta i és una visita virtual a la mina. Un altre besant de la nostra tasca va consistir en ballar per la conservació d'aquest patrimoni cada cop més mal més i abandonat, tristament. Així, el mes de juny de 2005, van presentar una alegació sobre la proposta de modificació del Plan General Metropolità, tal proposta de modificació permetia edificar sobre la marge esquerra del Torrent de Gambiosca, afectant de ple les mines sovards mentades. Des de la regidoria d'urbanisme se'ns va garantir que estarien amb atents a la seva preservació, en cas que finalment es decidís a edificar-hi. Els dies 8 d'abril de 2010, van tenir lloc les sisenes jornades del patrimoni del Baix Llobregat, organitzades per Amics del Prat, l'Ajuntament del Prat, el Centra Estudis Comarcal del Baix Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En elles, van presentar a nosaltres una ponència anomenada Preservació i Difusió del Patrimoni, el cas de les mines d'aigua de Sant Justes Verne, en la qual exposàvem la realitat en què es trobaven aquestes volboses i desprotegits elements del nostre patrimoni i els esforços que des de la nostra iniciativa totalment particular havíem realitzat en pro de la seva preservació. Tot i que sempre es pot fer calcom més, tenim la satisfacció que el nostre treball, a més d'haver difós la història i realitat actual de les nostres mines d'aigua, cada com més nombrós sector del públic, ha passat també a ser un referent orientatiu en qualsevol obra d'infraestructura que les pugui afectar. Ha ben estat, en tot moment, considerat a l'hora de planificar els grans projectes que, darrerament, han afectat el nostre terme municipal, com és el cas de determinat estudi tècnic, crevi el projecte del túnel ATL que es va apropiar del que havia estat el nostre treball. També l'arrenjament de la carretera de la muntanya, en què el gabinet d'arquitectes responsable d'aquella obra va demanar i comptar amb el nostre assessorament, o bé aquesta darrera iniciativa municipal en la que sembla ser que se repressa altre cop, encara que potser, parcialment, l'interès per les mines i en la que, des del primer moment, he participat activament assessorant, orientant i acompanyant sobre el terreny els responsables de l'empresa judicatària del concurs que, en tal finalitat, ha convocat el nostre ajuntament. Per tant, ara esteu treballant en aquest document, diguéssim, a càrrec de l'Ajuntament, del Consistori? Jo, particularment, l'Ajuntament no m'ha fet cap encàrrec. Qui ha acudit de mi? Perquè els assessors han sigut els de l'empresa a judicatària. Són les que sí que tenen aquest encàrrec. Estàs com d'assasson? A mi l'amor és a col·laborar amb ell amb el que bonament pugui. Perquè tens el coneixement, no? És a dir, han recorregut a tu, entenc, perquè és de les persones que més ens saben. Els accediat, els accesos, els he explicat per on discorren les mines, els he posat en situació. I la finalitat d'aquesta informació, diguéssim, més històrica és, realment, diguéssim, per l'Ajuntament. Imagino que és tenir més informació històrica, o tenir més constància, o tenir una informació autoritzada. Això és el propi ajutament que tu vas informar. No m'ha fet cap consulta directa. Jo, les mines, quan les vaig estudiar, no va ser des del punt de vista de recursos hídrics que podés ser el motor d'aquesta actual presa d'interès, sinó que va ser com elements patrimonials que tenien compte i evitar la seva desaparició. Has parlat del grup dels retpenats, que dius que van desaparèixer, aquest grup de despaleologies s'enjusten que així com altres entitats, com per exemple de submarinisme, que també existia i ja ha deixat d'existir, aquí eren els retpenats, qui el formava i què feien. Aquest grup de despaleologies va formar l'any 1969. I eren gent, més o menys, a la meva promoció, inclús un pèl més joves. Vam seguir fent, vam fer bastanta activitat, però, com passa en molts casos, la manca de relleu generacional va propiciar la desaparició del grup. Físicament no estem jo, per exemple, encara he entrat en algunes cavitats i algunes coses, però no amb la freqüència intensitat que abans i no la poca activitat que fèiem, tan jo com el qualsevol dels meus companys, no justificava la pervivència d'un grup desiguals de desaparició, per això, per mancar de relleu. Clar, quina llàstima, llavors va desaparèixer aquest grup i com a tal, a Sant Juno hi ha cap grup que es dediqui a aquesta qüestió, diguéssim, d'escarvar la terra, m'hauria dit. Com a espaleòlegs, com a grup d'espaleologia organitzat, no, com consta per això que n'hi ha espaleòlegs que funcionen i són molt bons, és el cas d'un Sant Justent, que juntament amb uns companys bons espaleòlegs, juntament amb uns companys sanfaliuans, està fent a Sant Feliu una tasca anàloga a la que vam fer nosaltres aquí Sant Just, està confeccionant el catàleg de les mines d'aigua de Sant Feliu de Llobregat i el capdavanter d'aquest equip és Angelma Campos, que és un company de Sant Justent. I en concret aquesta mina Arasma, que em fa gràcia, perquè Arasma sembla que vingui un nom romà o grec, imagino que sí, no? Arasma ve d'Arasma de Gònima i Passarell, que era un riquíssim isendat, que tenia una finca, abans tenia moltes coses, entre elles una finca a la zona de Sant Feliu, a tocar de cap a Cornellà, que és ara el col·legi de les Montges Franceses del Bon Salvador. Aquest Arasma de Gònima era membre de la Junta de Comerç, tenia un Palau a Barcelona, era una personalitat del segle XVIII, molt rellevant. I llavors, coneixedor de que n'hi havia les mines d'aigua aquí Sant Just, en el que va ser va ser ficar el nas allà dins, i en la base de diners va aconseguir apropiar-se d'una quantitat considerable d'aquesta aigua subterrània de Sant Just perjudicant altra gent. Per exemple, la seva mina l'hi dia amb Mineràsma Felguera, perquè l'enricament d'en Aràsma va suposar el mal pel Felguera, que van tenir un mal parc pel disgust de que en Aràsma el s'havia pres l'aigua i tal. És història. Aquesta és la mina Aràsma, després a l'Ajuntament també, el que vol investigar o vol estudiar una mica també a través d'aquest estudi, són les mines de petit recorregut que estan al voltant de la bona aigua del complex. Nosaltres vam topografiar, inventaria i catalogar totes les que vam arribar a tenir coneixements, les he esmentat abans, cal veure per això en quin estat estan ara actualment tant a nivell físic com a tant a nivell legal. Totes aquestes coses tenen amo. Clar, però aquesta, diguéssim, la legalitat on hi entra on queda, no sé si això ho coneixes, Juli, però, clar... No m'he ficat, n'hi ha tota una normativa i una legislació de respecte que cal respentar. I penso que quan una cosa és d'algú, és d'algú. Ah, sí, òbviament. I llavors cal veure com es fan les actuacions. Ja dic, no és el meu comès i en cap moment m'ho he plantejat. Suposo que si ells hi fiquen, seran el que estan fent. Clar, perquè fins ara, i així ho entenc també, si l'Ajuntament ho demana, entenc que és patrimoni municipal. Podria ser, si no, no ho farien. Clar, clar, clar, clar. Que més, les mines d'aigua s'enjustesvernen aquest document que el poden trobar de més en format digital, en línia, al web del Centre d'Estudis en Justencs, aquesta misalània del 95, oi? Sí, aquesta misalània monogràfica de l'any 95 es troba a diversos llocs, es troba a la pagina web del centre, a una llars, es troba a l'acadèmia Ponedo i es troba també a Archive. Són dos bases d'adreces digitals on hi ha una sèrie de publicacions a Caina Scientific i en elles, tant una com a altra, es pot trobar. L'hem trobat també al web recopuncat. Són també es publica les misalàniers del Centre d'Estudis. Ja s'hi pot trobar. És actualitzada, és a dir, tot i que sí del 95, és vàlida per avui? És vàlida en tant noves investigacions que no aportin informació nova que de ben segur hi haurà. Per exemple, coses que nosaltres havíem estudiat recorregut i ara han desaparegut sota les obres. Clar, el moviment va actual també les malveu. Les obres que s'estan fent al cap de baix de la riera on hi ha uns rebaixos tremendos de terra... Tuquen el polígon? Exacte, sí, el final del polígon. Doncs han tallat la mina de la Torra Blanca i es veuen, es veuen fins i no fa tant, els dos forats de tots dos que han tallat. Val a dir que no haurà afectat a gaire cosa perquè aquell tros ja era inactiu d'antic, però igual que això s'han tallat moltes altres. Clar, van desaparèixer també amb la mateixa erusió urbanística actual. L'erusió humana, de fer fonaments i trobar-se un forat i tallar-lo i així, però, bé, et sabran què fan, no ho sé jo. Clar, una llàstima. Sí que és cert que d'estar soterrats, soterrades les mines d'aigua queden en certa manera protegides, però no sempre veiem. Per exemple, ara veiem el cap la font de la bona aigua que es va destapar fa un parell d'anys per tornar-la a veure i recuperar, i es va tornar a tapar. I gràcies a que ha estat tapada tants anys, també s'ha... no en sóc la paraula, però s'ha estat protegida, no? Sí, exacte, s'ha mantingut. La font de la bona aigua vaig estar no fatant el que és a veure com estava el moviment de l'aigua. I regeven molt poc, perquè s'hi pot accedir a través del col·lector que n'hi ha davant de Can Melli. Encara s'hi pot accedir? Entrar pel col·lector s'agafa un ramal a la mà dreta i per aquell ramal, una petita perforació lateral incideix sobre la galeria primitiva de la font de la bona aigua, que amb altres ocasions que l'havia visitat regeva aigua, i ara aquesta última estava almenys sec. Clar, tampoc no hem tingut masses pluges, ha estat un any molt sec, no? Sí, sí. Demano que també ha afectat a la mateixa font, no? A més a més, la mina de la font de la bona aigua tenia una conca de captació molt limitada, molt reduïda. Per tant, és molt fàcil que acusi les variacions meteorològiques. Clar, clar, clar. Quines és anar a preguntar-te, Juli, sobre aquestes mines d'aigua que es coneix sobre aquesta part històrica? És extens a tothom? Creus que la població s'enjusten que no és coneixadora d'aquest patrimoni històric que tenim aquí? Vam ser que ens hi poséssim a investigar, se sabia ben poca cosa. Amb el llibre vam aconseguir donar a conèixer tot el que vam aplegar, que permet fer-te una idea de la seva trajectòria, de consultar el temps i tota la cosa. És a dir, és un tema popular, diguéssim. Igual que com es coneix l'apenya al moro, perquè és visible, evidentment, no? Això sí. El llibre ja no existeix, estàs seuret. Per tant, tothom, tots els ajornats que van sortir a la venda, s'han distribuit, suposa que la gent els haurà llegit, i després, durant molts anys, els grups meteorològics vam estar fent una campanya de visites, ho comentava abans, portant grups a fer un recorregut per explicar la realitat d'això. És a dir, hem fet tot el possible per donar-les a conèixer. I qui més, qui menys, alguna cosa sap. Poder les noves generacions, igual si no han tingut accés a aquesta informació, com que ja no es toca, no poder-les llegir, que ho desconeguin. A més, joves és molt probable que potser no coneguin, no sabien que és el que tenim a sota terra, que és igual de vàlid. Igual que ara estava pensant a la casa de cultura cantina, també hi ha una per una mica soterrada, que sempre es comenta que hi ha un fantasma. Això és la gruta fresquera, que és un tema diferent, és a dir, jo tot el que sigui soterrada i m'interessa. Aquí no hi ha contacte amb Aiwe, la gruta fresquera, que queda per allà, per allà dins, allò, vaig entrar una vegada a treure el nas, i ja m'agradaria tornar a treure l'agrad, a fer-ho. Perquè és un fenomen molt interessant i molt poc estudiat, fruit d'altre temps, completament. És un altre temàtic, completament, les grutes fresqueres. Gruta fresquera, eh, amb la punta. Vols que en comentem una mica? Potser no és el teu terreny, Juli, però... No n'hi ha gaire que dir. Les grutes fresqueres. A més, Juli, abans de marxar, si faltés alguna cosa que no ens volguéssim deixar, o més informació, si hi ha gent que vol saber-ne més, vol conèixer més, comentaves també aquest vídeo que trobem al YouTube, i no sé si... Suposo que l'Arxiu Històric de Sant Justament pot en trobar informació. Sí, allà ho tenen tot, s'ho demana amb en Jordi Migo, qualsevol cosa, i ell sap, inclús pot, qualsevol cosa que estigui interessat, pot posar-lo a través de l'Arxiu, a través vostro, poden posar contacte amb mi, i els explicaré i els posaré al corrent del que sigui, perquè és un tema que sempre m'ha interessat. I per acabar el d'estudi encarregat per l'Ajuntament, saps en quin punt es troba ara mateix, com estan evolucionant, de l'ajuda que t'han demanat a tu... Mira, ja he participat amb aquesta gent, que són una gent molt agradable, realment, he fet una sèrie de sortides sobre el terreny i tot, però clar, és una relació entre ells, i l'Ajuntament i jo, el que he fet, ha ajudat amb aquesta gent, ells que directament han contactat amb mi, per si us volia donar un cop de mà, que ja dic encantat d'haver-ho fet. Assessor, i tant. Doncs si en tenim més informació, Juli, tornarem a contactar amb tu, que tornem a cridar per venir aquí a la Visora. Perfecte, sempre la vostra disposició. De les mines d'aigua, i tant. A més informació, com deiem, en aquest llibre, que podeu trobar línia a les mines d'aigua de Sant Jus, de 1995, autor en Julio Cho va mateix, el podeu trobar al web del centre d'estudi Sant Jus Tengs, i els que també has mencionat, Juli, a Bonany. I ens veiem aviat aquí a la Visora, que vagi molt bé. I bon reis, per cert, bon reis. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Sant Jus, encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap Sant Jus t'hi pot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a Sant Jus, encara fumes, a roba SantJus.cat. Sant Jus és una delícia, i el tabac una brutícia, encara fumes, perquè fumes, encara fumes. Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus? Sant Jus, encara fumes? Sant Jus?