Entrevista a Josep M. Rañé, portaveu PSC Sant Just - 10/1/2023

I ben ben ben puntuals, perquè era per a mateix, pas en 15 minuts de les 11 del matí, rebem el portaveu del partit socialista d'aquí de Sant Josep Maria Reñé, Josep Maria, bon dia! Bon dia! I bon any! Això mateix! Bon dia! Encara ens queda una miqueta de poder dir bon any, jo crec que... Encara es pot dir, oi? Sí, jo crec que sí, sobretot quan ves algú nou que no les vises... Exacte! Això no va dir, jo crec que es pot dir fins al moment en què no hagis vist la persona, no? Sí, sí, sí... Si és el març, que encara li pots dir el març, bon any... Queda una mica... Home, si dius el març ja semblarà que l'hi estés dissenyant un bon any 20... El següent, no? El 24, no? Sí, el 24, quasi, quasi... Doncs sí, en tot cas, bon any, esperem que amb aquestes festes has anat força bé, també, doncs en família aquestes trobades són típiques nadalenques, no? Que no podem escapar d'elles... Han anat molt bé, molt bé, molt tranquil·les, molt relaxades i molt fersides de tot... Això segur, això segur... Molt fersides, jo que... Ens hem... Bueno, hem fersit una mica més... Sí, oi? Però ara farem un dat, ara farem un dat... Clar, estem tots en pensades en dietes i en verdures al forn, oi? Això, això... I al forn i al bafort... S'han just també estat de festa, òbviament, hem tingut moltes activitats aquest Nadal, hem tingut un parc de Nadal, que crec que ha estat tot un èxit, també ho comentava l'alcalde, que ha gairebé sorprès, perquè ha estat una prova pilota, podríem dir, i les xifres, en parlat per si soles, gairebé unes mil persones, si no veig mena en caminar entre adults i infants... Ha estat, realment, una sorpresa entre cometes, perquè ja portem tot un període durant aquest any passat, en què s'ha notat les ganes de la gent de sortir, de fer coses, de compartir, de festes de tardor, tots aquests elements, i ara el Nadal, doncs, han donat aquesta embrangida forta, i realment el parc de Nadal ha d'anar d'un èxit de participació, i crítica, com es diu, de participació i crítica, no, bé, ha estat una experiència molt, molt positiva, i que suposa, jo, la repressa de normalitat de totes les coses. I una possible repetició del mateix parc de Nadal, al pròxim 24, i jo crec que és una d'aquestes experiències que, quan les engegues sempre tens el risc de veure com sortirà, però quan veus com respon la gent, és quan tenimes a poder-ho posar i a repetir, i a fer per altres anys, sí, sí, sí. Volíem fer també una mica de valoració, Jose Maria, d'aquesta entitat de cabaltoms, més enllà de l'entitat del que organitza d'ells, que són la cabalcada, com que sabem, la 71er edició aquest any, i després els 3 toms que tenen ja data, serà aquest diumenge dia 15 de gener. Sí, ara comencem ja, ja, d'aquí... Fes-te-se, Jose, que deien fora, de micròfons. Sí, sí, sí, hem d'omplir d'aquí a Semana Santa, perquè no, diguem-ne, amb el calendari, no hi ha festes intersemanals, i coses així, però realment hi ha aquestes altres festes, com els 3 toms, o aquestes que es produeixen, o hi ha els carnestoltes, que hi ha de seguida... No està massa lluny, oi? No està massa lluny, vull dir, que les tindrem de seguida, però tant jo crec que... Home, és important, i la cabalcada, reis, és important, un factor que, de vegades, passàvem molt despercebut, i aquí, i amb algunes d'aquestes coses, amb totes elles, l'Ajuntament fa d'acompanyament, d'aconvallar, de suport, però l'important aquí és que, a darrere, hi ha entitats, veïns, veïnes, vull dir, hi ha gent del poble que les engega, les promou, i la gent s'engega, i és el que dona un èxit assegurat. Si les tingués que aixecar a pòls, l'Ajuntament sempre és molt... Des de l'àmbit institucional es pot fer moltes coses, però no tot, vull dir, però tant des d'aquesta respectiva, una part molt important del bon resultat d'aquestes festes, i de l'èxit, i de la participació bé, pregem en això que la gent ja les ha fet seves, i les engega, i, com es diu ara, modernament s'ha empoderat amb ells de fa molt temps, i manté aquest esperit, jo, col·lectiu, i, per tant, jo crec que és part de l'èxit, que bé, hi ha quasi de... de mano, no? Passa com a jo, que diu, és que hi va molta gent als pastorets, és que amb la gent que hi participa, no m'esquiveixi la família, ja ho tens molts, però realment és un acte molt, molt ampli, perquè hi ha molta gent que hi participa, i participa d'una manera efectiva, no? I jo crec que amb les properes, amb la cabalgada, ja s'ha vist que hem tornat una altra vegada a poder fer-la, i ha estat allò amb el recorregut, amb consolidació de la idea de que m'ajuir també és un lloc de sortida i de poder fer-ho, i la resta del municipi, i amb una repressa renovada i amb força, ha estat un èxit, i jo, que estic segur, que tant els tres toms com després, allò a les que vinguin, abans de que arribem a la setmana santa i fem una altra festa d'aquestes col·lectives institucionals més grans, vull dir, jo crec que seran també un bon èxit. Per on costat volia preguntar, si tenim ja data del Carles Tolte, o si tenim ja un reservat al cap de setmana de Sant Just, m'ha agafat allò, perquè estem inclús a jo, aquests dies a jo acabem d'acabar de discutir o de plantejar per veure si, finalment, jo anem a arrues, a una única rua o a dues rues, depèn d'una mica de com ho vull fer les escoles, vull dir, perquè de vegades, allò, els horaris, anem a tastar-lo, a veure, o no a tastar-ho, vull dir, anem a proposar-lo, a veure si la rua infantil, la fem amb la única rua i la infantil, o bé la separem, perquè els públics són diferents, i la gent que fa una cosa i l'altra la poden ajuntar, i els horaris són diferents, o bé, ja estem parlant-lo, i per tant, la data i la configuració partim sempre de la idea que la rua de les escoles i l'infantil l'assegurem i farà, vull dir, perquè és un moment en què els nens i les nenes i les escoles participen elaborant, preparant, totes aquestes coses i no... Una feinada. Una feinada i no es pot treure, no? Si la fem pel matí amb veig o la continuem fent amb la fórmula que tenim ara actualment, ha de fer-ho tot més o menys plegats. Estarem pendents, doncs. I relacionat amb el tema d'arcavalcada, volíem saber també una mica la valoració que feu també des del partit socialista del funcionament, de com ha funcionat aquest any, en definitiva, com ha anat els horaris, els timings. Sí que sé que hi ha hagut potser algunes crítiques, sobretot de les xarxes socials, sobre el tema de l'horari i sobre el tema d'algun petit canvi que va haver-hi a últim moment, sobre el recorregut que es va fer al barri Ames Lluï o un part del mobiliari públic que dificultava el gir i es va haver de modificar. Va ser una mica l'est minut que es diu, però tot i això en tenc a fer una bona valoració. Sí, globalment la fem bona. És veritat que el tema de mobiliari urbà sempre succege, aquestes coses. I amb aquest últim any, amb la Juí, hem implantat bastantes pilones per evitar un problema que el veïnatge de la Juí ens posava molt d'emfeixis, molt d'emfeixis que els cotxes aparcaven, no els cotxes de veïns sinó de suministraments, aparcaven o entraven amb espais que eren peatonals. I aleshores hem posat bastantes pilones i hem posat allò mobiliari urbà que evita que els cotxes allò utilitzin les voreres per carregar i descargar. Hem posat algunes zones de carregar i descargar. És a dir, hem intentat endreçar l'aparquement, però el problema que tens a vegades és que estàs pensant en el cotxe normal, en el cotxe que té el funcionament i un radidegir concret, i només penses que els radidegiris grans, quan els espais un temien a l'autobús o una cosa així, i quan has de circular per una altra banda, amb un carromat o com eren allò, un tractor, i el remolc, aleshores, la cosa ja no va igual. En tot cas, com no vam fer prova, no vam passar primer la carroça per aquest tema, perquè no tenia massa raó de ser, d'alguna manera es va tenir que improvisar aquest canvi. I després els horaris no es van ajustar a la previsió inicial, perquè sempre tens allò més funcionament, però en tot cas, llavors d'aquestes dues petites temes, la resta, quan ha participació, quan el tipus de carroces, quan tots els elements que han participat amb el seu desenvolupament, estem molt satisfets, i sobretot perquè els organitzadors, vull dir que sempre tenen un coneixement que l'han posat, i ja permet una festa d'èxit, i una nit d'il·lusió pels nens i les nenes, que també era el més important. Els adults també. Ens ho mirem, la il·lusió és veure les cares dels meus petits. En qüestió de mobilitat, de fet ens hem fet resoldre aquest matí una de les notícies, que és que hi ha una nova zona d'Eason Wright, a l'escola Montseny, que geniant també els vols de l'escola Miranda, del Canigui, també Montserrat, que s'han anat fent des del 2020, fins ara, de dos anys més o menys, establint aquestes zones de parca i deixar les criatures, que s'impacten al tràfic. Sí, les hem anat dissenyant a prop de les entrades, amb la mesura dels possibles, sempre la idea bàsica és que el lloc, per deixar el cotxe d'onquí amb una vorera, o un passeiat tonal, com succeix aquí amb aquesta l'última que hem fet, ha fi efecte que es pugui fer, que el nen pugui baixar i anar a l'escola, sense tenir que parar massa temps, i la veritat és que nosaltres aquí donem uns minuts, perquè si anéssim en les franges superiors, o d'edat més superior, sí que els nens i les nenes poden anar des del cotxe, fins a la porta a l'escola, sense aquest problema, però quan tens allò als petres, i tens allò a nens petits, allò els ha d'acompanyar, o els pares o les mares o les persones responsables, que els porten, les acompanyen. Per tant, la idea és que hi hagi un aparcament curt, d'una empató, i a sortir, i estan funcionant relativament bé. Això vol dir que al voltant de les escoles, hem generat un espai on els pares i les mares poden fer aquesta funció amb rapidesa, i d'alguna manera, es reserva per dur un ús escolar, i amb altres pobles, amb altres ciutats, això només està fet, ho deixen per una estona, i la resta del dia poden aparcar cotxes. Aquí, moctat per l'opció, mentre la puguem mantenir, que no ens hi anirien més problemes, que aquell sigui un espai reservat per un ús escolar, no dels mestres, sinó les pares, o d'algú que vingui a portar soministes, o quan venen els autocars per emportar-se, i deixar als nens que han fet alguna activitat extraescolar, o que han sortit fora de l'escola. És una zona fixa, en aquest cas. 24 hores destinades a aquest temps, per poder-la fer, que sigui segura i fixa, per un escolar a la primera hora, això sí, perquè hi ha les hores d'entrada i sortida, perquè els pares puguin gestionar-se amb tota rapidesa, perquè volguis que no. És veritat que s'enjust permetria que tots els nens i les nenes, els pares, poguéssim anar a peu, perquè la distribució és raonable, però també és veritat que moltes vegades, els pares, quan van a deixar el nen, sobretot pel matí, després van a treballar, i si l'obligues a tornar a casa, és més complicat. Per això em tira tant davant les zones d'Aquís and Right, que sembla que és una opció, que és una nova opció d'utilització de l'espai públic que pot resoldre un problema. Funciona? Sí, funciona bé. Bons resultats? Sí, amb els altres que han anat col·locant, ens funciona, sempre hem anat bé, i aquest hem esperat a fer-la un cop. Hem endreçat també tot el carril bici, l'ordenació, Ponce de León, el carril bici per Cervantes, oi, Cervantes, oi... Vull equivocar, jo, aquí, d'escriptors. A quin carrer, estres, que jo... La xavata que va baix, on hem fet el carril bici, que va parar a la passera, que és Gafinto, Benavento... Benaventes, sí. Ja hem anat amb un altre literat. El mapa dels carrers que he encantat tot el dia. Què més relacionat amb aquesta qüestió, i per acabar, que tenia punt de per aquí també volia comentar, és una zona que està marcada amb línies vermelles. Abans ho comentàvem també l'espai informatiu, perquè potser hi ha algú que encara no té la informació, que la línia vermella no vol dir res més que això, no? Sí, sí, sí. És aquesta zona que és per aparcar... Per aparcar en cotxe i desencotxar, que diuen, que amb rapidesa, els pares i mares hi puguin sortir, dir, deixar el nen i sortir el més ràpid possible, i, per tant, a prop, que no tinguin que deixar-lo amb una banda o a l'altra banda del carrer, a travessar un carrer, té la funcionalitat de donar-li una opció i una facilitat als pares i les mares, però també està pensat en termes de seguretat pels nens. Jo perquè, diguem-ne, s'abuca a la banda que està més a prop d'una zona on no hi ha circulació de cotxes, en aquest cas, vull dir, com és el tros aquell del pas viatonal, que uneix allò tant... Sí, que es tenta el cementiri i la mateixa escola. La mateixa escola. Amb això, també, aprofitant jo, Maria, que ostentes també al carrer de regió de mobilitat i seguretat viària, volíem relacionar-me amb el resum dels accidents que, precisament, a Ile Ajuntament publicava el Twitter durant el 2022 s'han produït 145 accidents de trànsit de Sant Jordi, 54 dels quals han ferits. La majoria d'accidents han estat en moto, en motocicleta, hi ha 27 accidents. Què s'ha de fer, encara, perquè no hi hagin aquestes xifres a un municipi com el nostre? Sí, realment és allò, és un número important, per sort, diguem-ne, molt, molt, molt greus, no s'han produït, però... No sé si hi ha comparativa també de nombre d'accidents amb altres municipis, potser, d'aquestes característiques... Estem bastant amb línia, però, i sobretot, el que és més complicat és que tant motocicletes, inclús jo amb bicicletes i patinets, són 7, els patinets... Sí, són 7 d'accidents amb patinets i 10 amb bicicletes. Amb bicicleta, vull dir que... Però, sobretot, jo, en motocicletes, és una mica aquesta cosa de que són vehicles on els conductors són febles, perquè s'han de munt d'un estri d'un parell de rodes, però, tant, allò han de guardar molt bé l'equilibri, i amb el tema de motocicletes són els que tenen més velocitat. I, per tant, una cosa és mateixos, d'anir-les mantenir i preservar-lo, però, moltes vegades, és veritat que són vehicles que participen junts amb altres vehicles que no són de dos rodes, sinó de quatre, i el que es porta a la pitjor part és la motocicleta. Aquí el tema no és tan sols dir-li que van motocicleta, sinó que pari contra, etcètera, que ho ha de fer. Això no és eximent, però sí que no és veritat que no és la única responsabilitat, sinó que la resta de conductors, en aquest cas els de quatre vehicles, de quatre rodes, volem dir-ho més, han de tenir en compte que aquest és un usuari de la calçada, que tots ho són, un usuari de calçada que, a més a més, és més sensible, és més feble, i, per tant, s'ha de vigilar, que teòricament apareixen, que ens han de separar, quan avancem a posar una bicicleta, faríem bé si ho apliquessin també les motocicletes, amb aquest sentit sí que és veritat que és un element que s'hauria de poder fer. No és una qüestió que, diguem-ne, tinguem un punt negre exclusivament on, diguem-ne, ja hem d'actuar, sinó que és una cosa molt més dispersa. I els punts concrets on succegen els accidents? No hi ha sent just, no tenim allò, perquè que sí que quan els detectem de seguida actuem, ja no esperem fer el balanç de fid anys, sinó que si veiem que amb alguna cruïlla, en algun lloc, apareixen més accidents, o incidents, fins i tot no falten que siguin accidents, sinó incidents, normalment sempre estem actuant, però precisament perquè és un element, diguem-ne, dispers, queda molt repartit, entenc? No hi ha zones més barrescentres... No hi ha zones... És proporcional, per dir-ho de manera, el volum de circulació de la via. Això sí que és veritat, que les vies que tenen més circulació, com tenim allò unes que són més o menys importants, aquestes són on t'hi ha més risc de que pugui produir-se accident. I estem parlant, bàsicament, les més importants en circulació a part de la carretera. Sí, perquè aquesta té una densitat molt important. Estem parlant del carrer indústria, Miquel Reberté, major i creu de baixada, i la Rambla, perdó. Aquestes són les, diguem-ne, els carrers que tenen més circulació d'intres en just, i que, en alguns casos, són les que tenen però tant més risc de poder fer-se. Però, curiosament, tampoc són les que... Diguem-ne, són llocs que dius... Amb el volum que hi ha, es produeix allò que no és on es produeix més sinistralitat. I, de vegades, pensa que hi ha massa confiança o que hi ha un excés de confiança per als usuaris que coneixen els seus zones de no massa trànsit, però que, d'alguna manera, han d'anar més en cura. Analitzarem encara més profunditat per veure si hi ha alguns d'aquests elements, perquè el balanç final, a part dels números grossos, aquests punts on paga la pena, allò actuar i mirar-s'ho, a veure si hi ha algun element que podem acabar millorant, tant de tot el que és de visibilitat com de la positat de preveure en aquesta solució. Sobretot l'important, i per això també hem d'incorporar i continuarem incorporant els enredars aquests pedagògics que recorden la velocitat, que de vegades hi ha gent que fa uns de l'automobile i no se'n recorda, que s'enjust, és una ciutat que no hem tingut que declarar la 30, sinó que la lli de trànsit, com tots els carrils, tots els carrers són d'una única direcció, jo he dit d'una única calçada, que ara que tingui dos direccions, són tots 30, l'únic espai, i no tota, que es pot anar a 50 de la carretera, perquè té dos carrils amb un determinat sentit, jo, per exemple, si hi ha carril bus des de 30, tot tindria que ser 30, i a 30, en algunes d'aquests accidents, no es produirien, la gent té tendència a superar-los, no massa, no és que vagin a 120, però sí... Vinci que s'escolti algun vehicle que saps que no és anar a 30, ni a 50, no? La Rambla, Miquel Reverter, aquestes zones... Quan no és hora punta, no és hora punta, no hi ha manera de poder assolir això, però, quan no és hora punta, sembla que algú vulgui recuperar el temps que he utilitzat pel matí, o a l'última hora, vull dir, i la tècnica més important aquí és arribar-hi, i no els 10 segons que avances o que guanyes en aquest tema. L'objectiu entén que aquest 145 van haver-hi el 2022 sigui, no sé si 0, no sé si es pot assolir, també la policia local fa diverses campanyes, de tensió al volant, de no conduir amb el telèfon mòbil, etcètera, moltes múltiples de campanyes, però l'objectiu entén que seria arribar a accident 0, o intentar minimitzar també els frics. Tothom sabem que el risc 0 no existeix, però els accidentes seran els que poden existir. És a dir, que el risc sempre existeix, però si un és capaç de prever el, pot aconseguir que no es produeixi l'accident. Per tant, l'objectiu tindria que ser aquest, i en aquest sentit no es pot aconseguir, només en per l'acció de la policia local, sinó que aquí ho col·laboren els conductors, o és impossible, no? I a nosaltres de la nostra banda posarem tot el que sigui, tant per continuar instruint, educant, conscienciant la població que condueix, com, diguem-ne, prenent les mesures, diguem-ne, de funcionament, o de més estructurals, que sigui pilones, que sigui senyals, aquestes coses, però d'alguna manera, si no hi ha una col·laboració, aquest risc, que sempre existeix amb una conducció, doncs no donarà un resultat zero, si no hi afegim el factor humà, que és un tema important. Tractem un parell de punts també abans de marxar, Josep Maria, parlem del futur Nou Pavelló, és una informació que només va publicar la columna de Toni Collantes, del Partit Socialista, de l'esport local, m'estic referent al Vulletí del desembre, encara no tenim el Vulletí del gener, i feia una explicació, una mica, de l'esport local, d'en quin punt es troba, i també de què s'està treballant, amb aquest disseny de Nou Pavelló, des del govern municipal, que havia d'estar al costat de la bona Aigua, però que ara s'ho ubicarà amb es Lluís, hi ha hagut un canvi d'ubicació, també, per la demanda, imagino, d'aquest barri. Per la demanda del barri, i perquè l'ubicació, com el, diguem-ne, es produïa en un lloc, com era el de la Riera, de la bona Aigua, vull dir la Riera Sant Just, vull dir, amb aquell element, que és un punt que està amb revisió, que és el que acabarem fent, però que ja tenia una limitació, amb el sentit de que s'ha de fer, o es tenia que fer una actuació, per millorar la situació i la seguretat hidràulica. És a dir, ara el Pavelló, i la situació que... I els equipaments que tenim, la piscina, el Pavelló, vull dir, compleixen, i l'institut, vull dir, tota aquella zona, compleixen els requisits de seguretat, amb una tasa de retor de 100 anys, que és la normal que teníem quan es va fer, cada vegada s'és més exigent, perquè el canvi climàtic pot generar puntes més importants, i, per tant, la que ja va manifestar, l'agència catalana d'aigua va manifestar que si es feia el Pavelló allà, doncs això només podia fer si ja s'havia desduplat el col·lector. En aquell moment estem estudiant la possibilitat de renaturalitzar la riera, de reutilitzar-la, de guanyar cap dalt, en superfície, etcètera, però és un estudi fruit que ha sortit arrel de la paralització del projecte de la bona aigua, i tot això feia que això endarreria més la construcció del Pavelló. Com hi havia una zona d'equipaments amb ajoí, i ja també hi ha una necessitat de nou serveix, i els clubs, en alguns casos, tenen que fer, inclús, entrenaments fora de Sant Just, perquè no hi ha prevores, doncs això és el que ens ha decidit a plantejar que el nou Pavelló que estava previst fer allà, el tragedem a la zona d'equipaments que hi ha per damunt del carrer Maria Montessori, són testals entre Soledad Sants, entre Soledad Sants, i el final de majoí, la part urbanitzada, tot allò és una zona d'equipaments, i ja està previst que hi vagi el Pavelló, i l'Institut d'Escola també. I inclús allò, i evidentment allà haurem de buscar també, com allà hi col·loquem alguna zona de parcament, perquè si no, amb l'arribada de la gent que anirà a entrenar, que anirà a estudiar, també haurem de veure com obriquem allà, ho millorem la parcament, perquè majoí està arribant a un moment que està bastant ple, i amb determinades hores es fa difícil trobar parcament. Tot i que és un barri que tots els edificis, per normativa, tenen els seus pàrquings a sota, però sembla que tot i la dinàmica amb què ens relacionem els cotxes, hem de preveure que allà podem tenir una concentració de gent amb determinades hores puntes, ja sigui per l'Institut, i ja sigui per el Pavelló, que, per tant, haurem de preveure també com es fa amb això. El Pavelló, segons també informa Matón i Collantes a la columna del Partit Socialista, comentava que el projecte s'està readaptant aquest nou emplaçament, com comentaves entre l'Onaigua i la Nova Riemes Lluï, i que aviat tindrem el projecte aprovat per avançar en la seva execució. Això s'està plantejant, entenc, a mesos i anys vista, no partim de vista que aquest 28 de maig són les eleccions municipals, per tant, és un projecte que quedarà presentat al nivell d'execució futura i minent, però quedarà entre metges. Són bastant optimistes. Com és un tema administratiu, però que, de vegades, allò costa més d'entendre, i això és aquest més de gener, és possiblement serà el mal de febrer, produiríem una modificació... una modificació del presopòs, un expedient de modificació, per incrementar la capacitat d'endeutament de l'Ajuntament, per allà demanar el presta, que s'ajuclaria quan aquests són les obres, però que per poder fer el Pavelló. I els mesos següents, quan fem la liquidació del presopòs, com calculem pel resultat que tenim, que tindrem un ingrés important, perquè ja s'ha produït a final de mes, ja s'ha produït un ingrés, perquè tot el que és la construcció dels pisos que està previst fer a Bomber ja han presentat l'eligència, quan presenten l'eligència, tenen que fer un abonament, però que no s'està produint, perquè ja sabem que tenim aquests resultats, el que farem després serà amortitzar deute, perquè per poder construir-los, tenir els diners, si ho fas amb un presta, que jo et pot durar més d'un exercici. Si ho fas amb els romanents, amb el que et sobra de l'any, tu has de gastar-me un any, i quan tu deies la construcció d'un centre, nosaltres treballarem com si no hi haguessin eleccions, no em prederem que això vagi amb aquest tema, sinó que durant tot aquest període resoldrem els problemes financers, s'aprovarà el projecte, i com tindrem resoldre els problemes financers, si ja ho haurà aprovat el projecte, podrem licitar, i aleshores iniciar la construcció. I és molt probable que dintre d'aquest any, el govern que entri es trobi tot el recorregut per poder anar seguint les obres i tenir-ho amb una certa rapidesa. Per tant, les coses inicials, després, hi haurà el temps de construcció, és una peça important, tens quants metres quadrats, perquè això farà un element important, és l'adecuació del que veníem a baix, però en tot cas, jo crec que en aquest any podem, si no veure les màquines, veure els primers moviments de terres, a final d'any, no ara d'aquí a les eleccions, a les eleccions continuarem treballant, perquè els aspectes tècnics inters de despatx, el assegurar els finançaments, el presentar i aprovar el projecte, i tenir-ho per licitar, i treure-ho a la licitació perquè es pugui adjudicar, tota aquesta cosa que la gent no veu, però que porta moltes entrebancs, moltes tensions d'aquelles internes administratives, tot això estarà amb condiciós de poder-se fer, perquè, per sort, entre cometes, el dinamisme esportiu de Sant Just, en genera un problema. És que hem d'ampliar les instal·lacions. De vegades, jo sempre dic que hi ha problemes que val la pena tenir, i el problema que tenim a Sant Just és que el dinamisme esportiu dels grups i dels equips i de la gent, de la voluntat de participar-hi, i genera el programa de que hem d'ampliar les instal·lacions. En aquest sentit, no ens podem endarrerir ni pensar que això ja es farà. És un acord global de tot el consistori, no tan sols de l'equip de govern, que s'ha de fer un nou pavelló i el lloc més adient és aquest, perquè és el que té les dimensions i les posicions de fer-ho. I no volia marxar, Josep Maria, sense parlar d'aquestes eleccions que comentaves ara, nosaltres treballarem com si no hi haguessin eleccions, però hi són, 23 de maig recordem la data, aquest 2023, i el camí és... Clar, clar, exacte. El camí ja està atreçat ho sabent des de fa mesos, i aquest és l'any ja, és el com t'enrere, en definitiva. Ja has anat atxant dies al calendari. Com es presenten aquests pròxims mesos? 28 de maig. Té la sort, les municipals tenen aquesta sort, que són possiblement les uniques eleccions, en què quan un comença el mandat ja sap quina data es farà les properes, ni les autonòmiques, ni les generals, i moltes vegades ni les pròpies europees, i les estatals, tenen un calendari tan fisc com el de les municipals, però ara estem ja amb el compte enrere, 28 de maig, l'últim dimenge del mes de maig, i per tant, allò, el mes de març, ja comença la campanya, apropiament, presentació de llistes, de candidatures, estem ara fent tot el tema de programes, escoltar a la gent, produint reunions internes i externes, amb col·lectius per veure... presentar-li el que pensem que pot ser el programa per el proper mandat, però també escoltant per veure si alguna cosa que hem fet, els grups amb els quants reunim, no ho veuen, o si ens hem oblidat alguna cosa, i consideren que hem d'incorporar aquests temes, i posteriorment, a part de la ratificació i l'acte, diguem-ne, que farem, a final de mes, de proclamació, de l'acció, de la persona que encapsularà la candidatura PSD, que evidentment serà l'actual alcalde, i ja ho vam fer, va, dos anys, ja vam fer aquest tràmit, d'alguna manera, ara en el que farem serà ratificar-lo, després el que quedarà serà la Constitució de la Lista, i la campanya electoral, per tant, allò s'agira feina, vull dir, aquests cinc mesos, que ja en donen feina, perquè haurem de continuar treballant, com deia abans, com si no hi haguessin eleccions, perquè no es pot parar, l'Ajuntament no pot parar per aquest tema, i d'aquí d'allò que amb un ciutadà, amb un veí, tot el conjunt del poble no li posis. No, escolti, és que estem d'eleccions, i ara no toca, no segueix tocant això, però a més a més haurem de fer totes les coses per celebrar aquestes eleccions, amb les quals estem molt els pensats, els socialistes. Sí, la veritat és que sí, creiem que... bueno, no és perquè ho diguem nosaltres, però creiem que hem fet una bona tasca, i que d'alguna manera la volem posar a la base de la gent, perquè la acaba de conèixer, i si ho troben a dir, doncs ens consolidin la confiança que ens han donat, durant molt de temps, per continuar construint aquests enjusts, que és el que tots volem, i possiblement la gent es mereix. Doncs ho anirem seguint, aquest i altres temes, però sobretot aquestes eleccions de cara del 28 de maig, per anar a conèixer també una mica l'evolució i el camí, d'aquests 4 mesos, anem descontant, avui, un dia més. 4 mesos i mig. Això mateix. Josep Maria Ranyer, portaveu del Partit Socialista d'aquí de Sant Just, deixem aquí l'entrevista, ens acomiadem fins a la pròxima trobada que tenim aquí a la misura, gràcies, bon any, de nou, i bona setmana també. Que vagi molt bé. Chino dreams are running away When she cries in the night Tommy whispers baby it's okay someday We've gotta hold onto what we've got It doesn't make a difference If we make it all night We've got each other And that's a lie for love We'll give it a shot, oh, we're halfway there, oh, living on a prayer, take my hand, we'll make it a sweat, I swear, oh, living on a prayer. Oh, we're halfway there, oh, yeah, we're living on a prayer, take my hand, we'll make it a sweat, oh, living on a prayer. Oh, living on a prayer, oh, living on a prayer, oh, living on a prayer. Oh, we're halfway there, oh, living on a prayer.