Entrevista a Laura Pont i Mateu Bauçà, Awen Duet - 13/1/2023

Lía, con tu pelo nedredón, que estértio pelo que me pueda parecer si me encuentran cueros. Esteu escoltant ara mateix Lía, un tema de l'Auen Duet, format per Mateu Bausà a l'Arpa i la veu Laura Pón. És un dels projectes guanyadors de l'ajut pel foment de la creació artística aquí a Sant Just. És un projecte que havia de tenir la seva presentació a principis de desembre per motius de salut. La pròxima trobada serà el 20 de gener. Veurem si s'han decidit l'emplaçament a la hora i tot plegat. Parlem amb ells dos, amb Mateu Bausà i Laura Pón, que els tenim al telèfon al capdavant d'aquest projecte de l'Auen Duet. I el saludem. Bon dia, els dos. Hola! Bon dia! Quina fusió! Bon dia! Benvinguts al programa a l'Aura Pón i Mateu Bausà de l'Auen Duet. Estem escoltant, com diem, aquest Lía de fons d'una sortida, aquesta creació musical. Doncs Lía és un tema d'Ana Belén, que va composar... És Maria Cano. És una mostra del que fem nosaltres, que és agafar temes populars. Des d'Aveneras passem per Boleros cançons d'altres països i les posacionem en bar per hi veu. I les portem cap al nostre terreny. Doncs sugeix aquesta idea d'Auen Duet i de fet el nom també d'un prove. Doncs Auen és una paraula galesa que significa inspiració. I reben pensar que ens anava com en ell el dit, perquè és el que busquem, quan toquem. Sí, busquem, doncs això, emocionar el públic i... S'emportar-lo a un lloc més emocional. Exacte. I l'Andrià, potser no va néixer perquè la Laura i jo quan coneixen fer un musical... i el que va fer és el que va fer el jove. I no els coneixíem i a partir d'allà ens vam fer superamigues. I va fer malgots juntes. I a partir d'això va néixer Auen. Un projecte que, a més, podríem dir té diferents bassants, perquè també hi ha videoclips, hi ha part audiovisual, a part de les cançons que es poden trobar diverses plataformes, entre elles a Spotify. I per aquí també l'estem veient de fons, tot i que els uents no el puguin veure el videoclip o el vídeo de vestida de nit d'Auen Duet. No sé si aneu gravades més de videoclips. Bonament en tenim vos, com has dit, la vestida de nit i el de Lia. I bueno, tot va començar perquè hores de contactar la Laura Coderc, que també és en Justenca, i reisarran amb ell els dies que s'anin ganes de fer algú juntes i unir més bassants artístiques. Que ella portés la part més audiovisual i nosaltres la part musical. I res, ens hem llançat a cap al projecte aquest de fer aquests videoclips. Sí, gràcies a la veca que ens va donar l'Ajuntament de Sant Just. Hem pogut gravar el segon videoclip, que és el de Lia, i que és el que presentem el dia a dins. Tenim dia, hora i lloc d'aquesta jornada de l'inauguració? En tenim. Serà divendres 20, el cas amb les joves, a les 6. 20 de gener. I també tindrem les ballerines que han participat en el videoclip. També estaran a la presentació i ballant. I per l'equip creatiu del videoclip també explicaran una mica el procés creatiu. I això i serà, jo crec, bastant emocionant, perquè a part farem com un mini-confer. Sí, ara mateix estàvem assajant, per cert, perquè ha sortit tot perfecte. I això, que tenim moltes ganes, la veritat, de que pugueu veure el videoclip. En aquestes ballerines crec que formen part també de l'escola de Dança Marta Roig, és així? Exactament, sí. Que també hi seran en aquesta presentació del projecte? Sí, també hi seran. I també estarà la Mireia Domingo, que és la que ha fet l'assessoria de moviment. També estarà a la presentació. I una pregunta. Aquest du o entre veu, Arpa, deia que us havia conegut en aquest musical, en rent. En quin moment fusioneu aquestes dues parts artístiques que molt bé domineu cadascú? En quin moment us plantegeu fer aquesta simbiosi? Doncs mira... A veure, jo en realitat soc pianista, abans. O sigui, amb l'arpa vaig votar a Ferro relativament poc fa 3 anys. I tenia com ganes, doncs, de començar ja... No sé, a treure l'arpa cap als escenaris. I no sé, jo la veu de la Laura des del primer dia em va enamorar. I és que no em puc imaginar oer en duet amb una altra persona. Llavors vam quedar i vam començar a provar temes o estius de música. Vam provar el que sé. Des de la Lídia Gagà fins a algú més fànquiu o a algú més sou. I sobte la Laura va dir, hòstia, així provem, va funcionar i el mar. I ho vam provar i va ser com dalt. Això és el que volem. Això és el que ha de ser a ell. Podíem dir que va surgir d'una forma gairebé natural o una forma molt orgànica. Va ser curiós, perquè al final el repertori que ens vam adonar que era el repertori ideal, no és el que teníem en vent d'entrada. Podíem dir que no és l'espila amb el que ens sentíem més identificats abans d'aquest projecte, però jo crec que a poc a poc ens hem anat enamorant més. La Laura estava buscant com temes nous i l'altre dia la Laura em diu, mira, qui t'hauria dit que acabaries tocat això? Exacte. I diria, però és tan guai, perquè un cop entres com en aquesta atmosfera, ja té bastant xulos i tan desconeguts, que és guai quan hi entres. A més, podíem dir un ambient o una àurea una mica onírica, a les cançons, l'ARPA suposo que també ho porta en sí, té un aspecte una mica màgic. I a més, també a través de les vostres fotografies que podem veure a Instagram, ouen.duet, també sembla que es trasllada una mica, aquesta sensibilitat a través de l'ARPA, a través de la música, però també a través de les fotografies de les sessions. Exacte, sí. Mira, quan ens van dir que havíem guanyat aquesta veca, un dels nostres objectius era precisament aquest, perquè nosaltres teníem molt clar quina era la imatge que volíem transmetre, tot això que dius al tema oníric, algun molt de terra o molt de natura, però al final tot això comporta un pressupost important. I gràcies a la subvenció, hem pogut tenir el vestuari que creiem que era l'idòni per al nostre duet, hem pogut fer aquestes fotografies que ens ha fet la Regina Mercadal, que són meravelloses i que ens encanta, que acaben molt en la línia del que busquem i del que som. Exacte. I la Laura estava buscant així com vestuari, que ens pogués... amb el qual ens poguéssim sentir identificades, i va trobar aquesta empresa, per dir-ho d'alguna manera, que es diu Aya, però clar, era roba supercara, perquè era roba superorgànica, feta amb tins naturals, i clar, i el Reba la veca va ser com... dius, podem tenir una roba d'Aya, que és com el nostre somni, perquè és que sembla que porti la tiqueta Awen. Perquè nosaltres volíem, sobretot, el que volíem era fugir d'aquesta imatge típica de conservatori, de l'artista en traje i la cantant amb un vestit llarg, perquè és d'algú amb el que nosaltres, ja com a persones, no ens hi sentim identificades. I buscàvem una imatge, potser, més... com ho diré. Sí, que també va néixer de manera molt natural, aquesta imatge, perquè crec que la imatge Awen és molt Laura i Mateu, totalment. Sí, és una mezcla. La filla és Awen. I la, diguéssim, aquesta subvenció, és a dir, quan us ho veu, i us hi veu presentar, teniau, diguéssim, algun tipus d'expectativa, o anàveu directament a veure què és el que podia passar, o tenia alguna petita certesa, i ostres, podem realment guanyar aquesta subvenció de l'Ajuntament. No expectativa, de fet, el Mateu que deia. Que deia, no ens recordem. És molt complicat, és molt complicat. De fet, va ser, sobretot, el meu pare en concret, que va dir, us hi heu de presentar, vinga, us hi heu de presentar, que jo crec que teniu possibilitats. I el pare i la mare de la Laura ens van ajudar moltíssim a poder obrir tot el comolar i això. Així que des d'aquí els hi volem donar les gràcies. Sí, és que nosaltres som molt exigents, i a vegades crec que paquem de creure poc en nosaltres, i necessitem aquests petits empujones. I, a més, era una necessitat, aquesta subvenció, perquè és que el món de la música és tan cartot que comença a mirar estudis. I et demanen 1.500 euros, i penses, dones trecs, que no els tinc. Però, clar, l'hora és un pes que es mossega a la cua, perquè sense unes gravacions dignes tampoc aconsegueixes concert. Perquè està passant que a tots els llocs on semblava que podíem tocar ens diuen, sí, però sense un vídeo, sense algo que us podem escoltar bé, no us podem... no us podem... com es viu. Contractar? Sí, exacte. No sabem el que feu, no? Exacte, sense saber exactament el que feu, i amb un material digne, no us podem contractar. És com el buc artístic, no? És un pes que es mossega a la cua, perquè, clar, sense concerts no tens el pressupost. Si tens el pressupost, no tens el material que necessites per ser els concerts. Sí, llavors aquesta beca ens va caure del cel. Sí, per tant, ara sí que us ho creieu una mica més, no? Ara ja ho tenim tot. Ara ja ho tenim tot. Estem a tope, estem supermotivades, i, no sé, moltes ganes de fer bolos, també, bodes, tot el que surti. D'ensenyar que portem assajant hores i hores, perquè, a veritat, hi ha moltes hores darrere aquest projecte. Sí, imagino. Sí que és cert, a través també del vostre Instagram, a través de l'Allàs, que teniu a la biografia també es pot accedir, això que comentava la Laura també, que us poden contractar per fer bodes, a dir, per cantar les bodes, també. Estem disposades de fer el que sigui. Per què? Perquè la gent vegi awen. Sí, ara tenim moltes ganes, moltíssimes, de compartir la nostra música, així que... Qualsevol... Cosa que vingui serà benvinguda. Heu tingut l'oportunitat, ja, de fer alguna boda o de fer algun petit concert, encara que sigui amb petit comitè? Sí, sí, sí, sí, hem anat fent alguns, i la veritat és que la resposta del públic ha sigut molt positiva. I ara hem de seguir treballant. Estem començant a treballar a Repartori 9, sí que estem molt motivades. I en quan aquest Repartori, escoltàvem a l'Ocià, també ha sonat Lia de Fons, Garganta Connarena està sonant ara, anem a qui té pa, està sonant. Aneu cap a les cançons també autoescrites, a dir, auto-produïdes de Lletra Vostra o cap a on és el vostre camí, diguéssim? És un... Bueno, jo crec que és un dels objectius que potser no aquest any, 2023, però potser el 2024, o sigui, jo crec que sí, que... Sí, jo soc compositora, i no sé... Algú sortirà, jo crec. Sí, jo crec que sí. Us agradaria dir... No, que també dic que els arranjaments que fem són tant personals que ja té un punt de composició en sí, perquè, o sigui, és el que conservem de les cançons originals, bàsicament és la melodia i l'armonia de vegades, però els hi donem bastant la volta, llavors ja té aquest punt com creatiu extra. Però, si hi ha algun dia, algo farem. Sí, per exemple, que no és el nostre objectiu número 1, però està allà. I l'Arpa, en aquest cas, en Mateu comentaves vents del piano, però passes per... per l'Arpa, per interpretar aquestes cançons, passar-les a Arpa, a notes d'Arpa? Bueno, saps què passa? Que d'Arpa hi ha molt poc material. És com la piano posa... L'ústia a partitura segur que et surt. Però per Arpa no. Llavors, és com una pedra en el camí, però que també tomba la porta a poder crear i a poder... Saps? A poder anar una miqueta més enllà. Llavors, no sé, per mi l'Arpa... Bueno, és que és el meu amor. Llavors... El Mateu es passa dia i nit. Ha abraçat a l'Arpa, oi? No pot res més que tocar l'Arpa. Digues, a quina hora et lleves per tocar? 6 i mitja. 6 i mitja al matí? Ja estàs tocant les cordes a l'Arpa, eh? Bueno, ara em deuen a l'arpa i trec els gossos, és molt lluny, i a les 8 puntuals començo a tocar l'Arpa. Déu n'hi do quantes hores de música deus posar-li al dia amb l'Arpa? Sí, la veritat és que és el meu dia d'hora. Més d'una jornada? És a dir, més de 8 hores? No. He arribat, però no. Potser 5, 6 diàries. Mm-hm. No sé si coneixeu aquí a Sant Just la Bay Festival, aquest festival de petit format, una mica familiar, emplaçat a la Bay de Sant Just a tocar del complex esportiu La Bona Aigua. No sé si ho sona? Sí, a mi sí. Potser potser en algun moment pot ser una bona ocasió per apropar-vos el públic Sant Just Tengui i poder fer un concert a la proxima edició, que serà aquest estiu. Ah, doncs mira, sí, estaria bé. No ho havíem pensat, però ens encantaria. Perquè una persona que ho organitza sent això pot intentar aconseguir altres. I ens encarregarem que ho escoltin, i tant. Perquè al final també, a l'hora de buscar-vos, per exemple, a concerts o llocs on anar a tocar, o en definitiva, que la gent us pugui escoltar, i entre Laura i Mateus ho busqueu vosaltres? És que jo, cada vegada més, veig que això de buscar concerts també és tot un art, diguem-ne. És una tasca. No és tan senzill, llavors ara... Bueno, estem intentant derivar aquesta feina a una altra persona. Sí, ens ho agrada com una espècie de mà, la gent, que porta tot aquest tema de ventos i hotels, i en ella estem. Val, poca poca. És moltíssima feina, buscar concerts i has d'estar molt pendent de respondre emails, de contactar, d'anar al darrere. És una professió de fet, els màneges, els representants, no? Exacte. I clar, no és tan poc... d'això, en concret, tampoc ens la ventant, llavors jo crec que està bé derivar-ho a algú que és professional. Clar, que ja tinc els contactes fets, i estigui en el món, no podríem dir. Estic mirant una mica de fons del videoclip. Com està també gravar un, dos, dos videoclips per a vosaltres? No sé si ha estat primera experiència o ja n'havia tingut abans. Jo sí que havia gravat algun videoclip amb un grup que estava de música. Ha estat una aliada molt gran a les videoclips, ha estat una aliada molt gran. Sí, molta, molta feina. Clar, tot i que, com comentàvem, en el cas de Lia tenia molt pressupost, però clar, és que un videoclip comporta molt pressupost. I molta gent, i mobilitzar molta gent, i molt material, és un merder. És que el dia, jo flipava de la quantitat de l'equip que hi havia, i eren com 15 persones, uns que portaven uns miralls per fer la llum, és que el Viló i la Laura, que són les directors del videoclip, s'ho van currar un munt i era... El Nil de Bot també. Ha sigut el director artístic. El final, no ha sigut tan fàcil com dir que tothom aquí aquest dia, aquest d'hora, no, ha comportat molta feina prèvia, molta feina posterior, hem hagut de posar cosa i ànima. Fent trepants. Fent entrepants tot el matí. Ara al mig de la muntanya. 15 persones, o sigui, bueno... Quin va ser l'emplassament? Perquè estic veient algunes fotografies i pot ser un bosc de diferents llocs, però es pot dir on va ser el lloc d'agressió? Estava molt costat a la Plata Mireia. El Nil va trobar llocs. Volíem algo que fos... com... com un bosc de fades, però molt cru. Que no fos algo floral. Volíem un bosc cru. De terra. Exacte, molt terra, molt marró, m'ha dit. I el Nil ens va trobar aquest lloc, que era genial. Bé, només tenia un petit problema i és que feia molt de pendent. Ostres, va enflipar, sí. Sí, clar, el matem amb l'arpa. Això que s'expliqui. Res, que de sobte posem l'arpa allà i veiem que fa tanta pendent al lloc que no se m'aguanteva l'arpa. I com ho veu solucionar? Posar pedres... Posar un arbre, no? Sí, es van reculsar unes, la van posar pedres a la banqueta... Bueno... Com van poder? De sortir, oi? Sí, va sortir. Tot això heu de pensar que l'arpa té 40 quilos i portar-la per la muntanya ho podríem dir que no és l'objecte que decideixes portar la muntanya. Definitiva, no. Segur que no. Estic mirant també les fotografies que teniu penjades a l'Instagram on presenteu part de l'equip que ha fet possible aquest videoclip de Lia, que és el que presentareu. Recordem aquest vint de gener a les 6 amb tot l'equip i veig moltes cares conegudes a part del Nil Navot, potser. Veig ballarines de Marta Roig o veig a la Xan. Hi ha diverses persones que... Que tan important són aquestes persones dins de la vostra feina, la vostra tasca i el cómput de gener del projecte. Són unes persones que se n'han entregat en cos i ànima que tenien moltes ganes de participar i és que des del principi no sé, és que sense elles... Bueno, no estaria el videoclip. Nosaltres, el que havíem dit des del primer minut és que nosaltres teníem una idea de què volíem i de quin color no volíem que tingués tot, però que sobretot volíem que cadascuna les persones que participés aportés una mica la seva essència. He de dir que crec que ho hauríem de dir elles, però crec que els havíem donat bastanta llibertat. Sí, la col·legació la van fer elles amb l'assassurament de la Mireia Vamingo. A cadascú en el seu camp va tenir molta llibertat, el Nil li vam explicar la idea i va ser ell que va dir que faríem unes clientes a les ballerines de sols, i ell es van muntar tota la coreografia. El Vilo, que és el director, igual, cadascú ha portat en l'àmbit en el que treballava la seva ànima. El final és una mica ressona amb el vostre propi projecte que expliqueu a l'inici, que és una mica aquesta manera orgànica, unírica, lliure, de crear. Exacte. Per acabar, esteu contents amb el projecte, esteu satisfets d'aquests resultats que van donant els fruits que ja van donant aquest projecte i tot i això esperant el dia de la presentació, que serà també tota una fita. Molt, molt, molt. La veritat és que estem supercontentes dels resultats, tant del videoclip, com de les gravacions, com de les fotografies, que també estem enamorades... Estem enamorades perquè ens veiem el nostre material i és com... quin material més guai que hi ha aconseguit. Sí, estem encantades, la veritat. I repetim que sense aquesta subvenció això no hauria estat possible. No hauria estat possible. Doncs també agraïa, com deia el Mateu, a les vostres famílies, o potser en concret, a la Laura, per també veure-vos impulsat, no?, a l'esquena. Les nostres famílies en recolzen sempre i estem superagregides. Sí, la veritat és que tenim unes mares i uns pares que... Exemplars. I també volem animar tots els artistes i creadors de Sant Juls i Rodalies que s'apuntin en aquestes... en aquestes subvencions, en aquestes oportunitats que donen ajuntament perquè de veritat és meravellós. I ens haurem de veure, com diem abans, el dia 20 de gener, a les 6 al cas del de Jues, per conèixer-vos a vosaltres. Imagino que, com que hi sereu tot l'equip, també serà un moment de conèixer de ben a prop tot el que m'agrada aquest projecte i si algú que té preguntes, dubtes, us vol conèixer una mica més, també serà el moment de fer una mica de retrobament amb el públic. Exactament. I serà molt guai perquè serà un retrobament amb tot l'equip per trobar-nos totes. I esperem veure-vos també en aquesta nova plataforma de contractació de talent artístic i cultural que es diu Baixart, no sé si el coneixeu també, és una plataforma comarcal, en aquest cas, per fer cultura i fer circuit artístic en el Baix Llobregat. Cada ben segur que també, des d'aquí, us podeu propulsar cap a nous espectacles, nous espais i nous teatres. Doncs, no coneixia... Doncs mira, sempre ve... Baixart, tot junts, Baix, de Baix Llobregat i art, d'art, básicamente, trobareu el gat directament. I així també podem... Doncs escolteu Laura Pony, Mateu, Boussans, que hem escoltant aquest tema, Lucia, que el tenim de fons, si us sembla bé amb aquest tema, acabem l'entrevista. Gràcies per la vostra tasca, no era bona pel projecte, també. I ens veiem, com deiem, el 20 de gener a les 6, el cas Al de Jóves, per veure aquest Owen Duet, molts èxits. Perfecte, gràcies. Gràcies. Bon dia, bon cop de setmana. Bon dia. Que lo que nunca he tenido nada más amado que lo que perdí. Perdóname si hoy busco en la arena esa luna llena que arañaba el mar. Si alguna vez fui una vez de paso no olvidé vanidar en tus brazos. Si alguna vez fui bello y fui bueno fui enredado en tu cuello y tus senos. Si alguna vez fui sabio en amores lo aprendí de tus labios cantores. Si alguna vez amé, si algún día después de amarme fue por tu amor. Lo hacía, lo hacía. Tus recuerdos son cada día más dulces el olvido solo se llevó la mitad y tu sombra aún panera se acuesta en mi cama con la oscuridad entre mi almohada y mi soledad.