Associació de Salut Mental del Baix Llobregat - 16/01/2023

I hem ensatat aquest 2023, recuperant totes les entrevistes, els espais i els col·laboradors, i, com no podia ser una altra manera, recuperarem aquest espai amb l'entitat Vesllobregatina, podríem dir, amb seu aquí a Sant Jordi, l'Associació de Segmental del Vesllobregat. Tenim nosaltres el seu president, Jaume Vidal, bon dia. Hola, què tal, bon dia. Bon dia i bon any, també. Bon any, exacte, sí. Ben tornat a la Misora, i un any més, doncs gràcies també per passar per aquí, pels micròfons de ràdio d'Esvern, amb aquesta col·laboració que hem ensatat l'any passat. Com estem? Com ha anat tot? Creiem molt que no ens veiem ara. Sí, vaig passar alguns inconvenients que se'ns arrosou, i ara, doncs, frontarem alguns altres que encara queden aquest any que ve, i anem fent, tu ens enveigis per aquí de tant en tant. Serà bona senyal, oi? Vam tenir, però, en comptes de tenir aquí el programa, vam venir diverses persones, ara no me'n recordo qui va ser, això, exacte, la Montse Giro, la Lola Castany, no sé què més vam tenir, sí, em passen diverses persones durant aquestes últimes setmanes, però avui tenim a tu, i hem d'aprofitar també una mica l'alimentesa, no? No, tenia el president de l'entitat. Això tampoc crec que sigui tan important. És important, Jaume, no treguis falla. El president, no, jo no. En definitiu estàs al cap de banda, aquesta entitat. Escolta, quina salut té aquesta entitat, mai millor dit? Bueno, doncs, precisament aquesta salut, la salut en aquesta entitat no és que estigui en aquest moment, guà, que sants allò per tirar cuets, però estem fent coses perquè pugui continuar d'una manera concal, i bé, vull dir, penso que ens en sortirem, sense massa els dificultats. Sí, però no està tard d'allò, no. Alguns retraços, amb algunes subvencions, i algun altre coseta d'aquelles que no hi comptaves, com per exemple, doncs, que no ens hagi avunal la quantitat que s'havia estipulat, clar, amb això hi comptes, i si no bé, doncs d'allò. No està en camí de resoldres, i jo crec que no hi haurà cap problema. Clar, si us supos algun impediment, imagino, és a dir, no rebre la para econòmica que ho necessiteu, no? Sí, sí, sí. Us limiten. Sí, ens ha limitat, i bueno, hem hagut d'insistir, bé, què passa, què fem, com creus el que ens demaneu, i bé, ho hem estat fent, i en aquests moments es pot dir que comencem a tenir, guau, l'obertura del sol, sí. En aquests moments, sí, d'haurem a veure si acaba de sortir, però sí, jo crec que sí. Sí, home, en tenim que sí. Què demaneu per aquest any? Digues si em sigues a fer de la carta al rei o al Paranuel? En aquests moments, sí, et penso que una de les coses bones que podem demanar, perquè és molt encertat, és dir, que no vinguin més problemes, que amb els que tenim ja ni a prou, no? No, esclar, és que és així de fàcil de vegades les coses, no? I llavors, doncs, en llà, en tenim prou, el resolrem, perquè hi ha marge per fer-ho, i llavors el que demanem, que no hagim de simplificar tota la nostra activitat, no?, per això que portem, sobretot la nostra activitat, són grups d'ajuda mutua, i això ajuda a que nosaltres ens sentim útils en aquest camp, no? Perquè penso que això pràcticament és públic, a veure, és públic de cara al, com que tenim subvencions, a les persones ateses, les persones que participen dels nostres grups i els professionals, sí, que se'ls ha de pagar, esclar. I llavors, doncs, aquestes persones no tenen un cost, oi?, o sigui, nosaltres partim de la subvenció per resoldre determinades problemàtiques que genera la problemàtica mental a dins a les llars, no?, i llavors això no té cost, perquè esclar, ja hi ha persones que diuen, doncs ara hi posem un cost, jo t'asseguro que jo no ho signaré mai, això, no?, ja penso que va... No ho veus massa viable? No, perquè és que això és... No té cost, entenc per les famílies, eh?, generar un cost. Sí, sí, per les persones que venen als grups, aquí en Tarimun, de molt ben farsit i va molt bé, aquest no seria problema, perquè aquest precisament el municipi cobreix aquesta necessitat que etxisteix per part de les famílies, no?, amb altres punts és com una mica més buirós, no està tan clar que sigui això, perquè hi ha altres tipus de problemàtica, no?, per exemple, el xicot que tenim en les tasques administratives, no?, que ara no hem de posar una ministra, hem de posar partissa en el projecte. Sí, que s'hi involucri també. No, no, que hi estigui, llavors això perquè sigui que ja ho és, ja ho era, això ja hi és, doncs ara això ho hem de posar ben especificat amb tot el paperassa, que portem el canvi a la fi. Sí, sí, però bé, bé. Els grups d'ajuda mutua, perquè n'hem parlat força també amb l'Ola Castany, havíem comentat, tu sempre que vens cap aquí, Jaume, sempre ho comentes, són un dels pilars, no sé si pilars o una de les tentacles de l'entitat que més bé funciona, que més ajuda, que més efectivitat té també en famílies i persones, amb qualsevol patologia salud mental? Sí, directament sí, això no hi ha dubte, però pensa que nosaltres participem a diferents punts, per exemple, una de les coses que portava, que crec que aquesta sí que la tenim clar, és la taula de salut mental, i aquí a Sant Just n'hi ha una, no? Allà veus, com que hi ha una taula de salut mental, nosaltres participem en aquesta taula, quina importància té això, que no només hi participem nosaltres, com representants dels famílies, sinó que més a més hi ha evidentment la estructura política de la taula també, amb els serveis socials, sinó que més a més venen els professionals de tot el que té a veure amb el tractament de la problemàtica mental. I llavors, això facilita que tu diguis, però aquesta qüestió creiem que pot millorar en aquest sentit. Llavors el professional s'ha de comportar si s'arriba a aquest acord, que això sigui així. I aquesta és una de les coses bones, bones que s'ha fet. Aquí n'hi ha una que va, n'hi ha una altra, i em sembla que cap més el vaig dir, bueno, n'hi ha una al Prat, perquè sí, parlarem més d'una vegada, al Prat també hi ha una taula de salut mental, i no, només no, el que va, i tal. I ara s'està creant la Castella Fels, que és on arribarem el canvi a la fi. Ja havíem estat, però saps què passa? Que tot això té un joc no pervers, és un honor. No era la paraula, no? No, perquè és que a vegades pot ser fàcil de caure. És un joc bastant. Tu demanes una subvenció i justifiques a nivell econòmic el perquè i a nivell pràctic també. I llavors aquesta té un pressupost, i aquest pressupost s'accepta com a bo. I llavors nosaltres ens hem d'ajustar al pressupost, hem de pagar tots els professionals, i a més a més, evidentment el nostre partissa en el projecte que ja ho esmentàvem abans, i llavors també hi ha altres coses, que sigui el telèfon i tal. I llavors tot això ha d'arribar al final, amb una cosa que sigui francament creïble, o sigui, que sigui veritat. I aquí és on a vegades hi ha el de qui no, que aquest va ser un pacte en el seu moment, però en altres lloc les coses són bastant més complicades, bastant més. I això que no hauria... És a dir, per vosaltres crec que no hauríem d'haver-hi tot davantatges i facilitats, trobo, que per aquestes entitats hauria de ser tot més fàcil i més dinàmic també. Mira, t'explicaré... T'explicaré per vos el camí, que ja no és fàcil de per si, no? No, no ho és, no. T'explicaré un d'allò. Per exemple, i no anomenaré, evidentment que no anomenaré els ajuntaments que això ens passa. Per exemple, es diu molt bé, nosaltres aportarem una quantitat tal, per exemple 500 euros, que és una de les coses que s'ha produït molt sovint, però ens heu de justificar 750. Llavors, clar, dius... Què passa aquí? Què passa aquí, no? Clar, nosaltres tenim els nostres socis, els nostres socis aporten, això sí que aporten una quantitat petita de diners cada tres mesos, però llavors dius que no ens surt el dubl, que això no va prou bé. I llavors nosaltres estem treballant i ho hem aconseguit d'una manera prou potent, però ara s'està veient que ara no n'hi ha prou amb això, que veritablement hem de deixar, hem de posar que el concepte aquest d'onants a cinc i portar i pagar tot en les set i mig, o justificar en les set i mig, doncs això ha de ser tot el contrari, el que salta la vista, que dius que no, si us hem anat tant amb un pressupostant, doncs l'amiguitat ja no xisteix, llavors nosaltres ja ens apallem perfectament amb això. Però clar, vull dir, si et demanen més, llavors ha de sortir de les quatre de socis, de l'estalvi, del telèfon, de l'estalvi, no sé què, perquè nosaltres només tenim com a problema econòmic real, és el telèfon, altres com a una mica d'això de estructura, diríem, de papers i tot això també, però això tampoc és tant, correus també és una cosa senzill, llavors ens hem d'ajustar en aquest terreny, val? És curiós això. I això és el que té a veure. Perquè independentment de l'Ajuntament que sigui qui ho hagi plantejat, de base és estrany, no? És una norma, perquè no t'adormis en els lleurers. Jo encara recordo una vegada que vaig dir, però és que això no... Diu, no, però tu justificau, vull dir, no sé, fins i tot que això ja no és així ara, però en els seus moments hi havia qui s'atrevia, diríem, segons el meu criteri, dir-te, molta una festa i d'allò, no? Que entri també en el pack, eh, xampanena, i de vinga, que entri també. A nosaltres això tampoc ho hem fet, no? Vull dir, fins i tot havíem fet algun sopar que anàvem tots junts i ens apagàvem nosaltres, vull dir, que això no era una colla, eh, vull dir, i tal. No, és que hem arribat a un punt i l'altre dia una persona molt ben situada dins el món de les economies, les exigències i que no hi hagi disbauges de Can Mena, i això anirà a més, doncs mirem nosaltres, ja anem així, costa molt de justificar, has d'argumentar-ho tot, has de dir, quines avantatges heu tingut, a veure, avantatges... Potser no són tangibles, tampoc. No són tan clares, les avantatges és que la gent que ve va venint, segueix venint, això ja és una garantia. Quantes persones són del poble o de la ciutat? Clar, tot això és una cosa que relativins al màxim, diríem, les certeses per entrar en una mena d'ambigualtat que hem de saber jugar d'una manera certa, diríem. Igualment no és la manera per valorar la tasca que feu vosaltres, no tan numèrica i científica potser, no? Ja, però ja et dic que això era en una època, això que t'havia explicat va ser en un punt determinat, i en canvi ara això ja s'ha pulit, no? I això és amb el que estem tractant de tenir entrevistes amb els mateixos alcaldes, més aviat no, però, dir, residores i tal, i afinar que la cosa s'entengui que tot el que presentes és molt corrent. Clar, és que ho és de corrent, no pot ser d'altra manera. No pot ser d'altra manera, és correcte, és una cosa que has tingut com a l'espesa i ho has de rectar. Teniu bona relació amb l'Ajuntament de Sant Just? Molt bona. Un consta? No, molt bona, molt bona. Tant amb el Departament i Regidoria Correspondent, no? Sí, sí, amb el de Cornella, amb el de Vam, sí, sí, molt bona. No, no, només perquè el Prat ja t'hi ha dit. O sigui, el Prat fins i tot ha entrat en una línia que diem que nosaltres ja no som necessaris. Això és bo? És bo, això. I això moltes vegades ni pensem. Per què? Doncs perquè ens sentim com grans protagonistes del que fem. Potser cal que baixem una mica aquest nivell de no exigència, sinó de valoració pròpia, no? I llavors allà s'ha muntat una estructura a nivell de serveis socials i de sanitat que va sola. Que ja funciona. Que ja funciona, que s'ha satisfat tots els que hi ha. Evidentment que hi participem, perquè, com t'hi dic, nosaltres hi participem amb això, amb concentracions que tenen a veure amb la salut i els serveis socials, no? Però relativament, és com una mostra... Si no es necessiten per dir una manera, o no som necessaris, imprescindibles podíem dir en aquest aspecte? No, t'explicaré el perquè resulta que nosaltres podem arribar a no ser necessaris absolutament. Perquè fins i tot la Federació, la Federació que és la mare de totes les associacions i la Fundació per l'altra banda, que també és la que porta, per exemple, el club social d'aquí vaja a cornellar, no? Doncs aquí n'hauríem de crear una altra i que fos la Fundació que ho fes i nosaltres no tenim, diguem-ne, aquest gran mal de cap, no? Perquè l'exigència que hi ha a nivell administratiu i que sigui tot correcte és molt alta. Llavors, si això arriba a ser així, nosaltres avui venim cap aquí, m'ha trucat una senyora, què puc fer jo per reclar un problema que l'hauríem d'obrir? I llavors diu, truca, d'això de l'entitat, d'això d'actíbat, que no em sortia, d'actíbat, i llavors ella ja et dirà el que. Si comento el que ens ha de trucar, que ja farem el que sigui, però es tracta de resoldre una problemàtica que li presenta Déu-n'hi-do com? Déu-n'hi-do. En tot cas, propers dies ja ho... Ja ho parlarem. Ja ho batitzem, sí, perquè ara seria com a xacar o un colòmic no tenia l'escover. No està preparat, no? Val, la 200 per la pròxima. Sí, sí, per la pròxima. La veritat és que m'he quedat tan violent, no ho he escoltat mai, eh? Sí. N'hi ha de casos d'aquests, eh? Imagino que és una descoberta d'una persona que potser no se sabia que tenia una patologia i ara sí, o... Més aviat al contrari, que sí que l'ha tingut fins ara i ara hi ha hagut un professional que ha dit, potser si va al carrer, si trobarà bé. Ostres. Que, de fet, això és una de les nostres reivindicacions, o sigui, el que fem nosaltres, com a associació, i ho predico tantes vegades com convindia, és que poden conviure en el context social amb els pares, o bueno, vull dir, fins i tot ja saps que hi he portat aquí dues o tres o quatre persones, i han estat un exemple de ficàcia per a elles mateixes, no? Llavors què vol dir? Això vol dir que nosaltres ja hi creiem amb tot això, però que sigui com ho han plantejat, digue-me, això potser és passar-se... Un altre nivell, no? Un altre nivell que no... S'ha saltat unes escales, no? Que no toca, per exemple. No, no, crec que no. Clar, clar. Doncs en parlarem, jaume, perquè ens has deixat una mica una cirereta aquí, no? Com es diu, allò, el dolça, el carnel, aquí a la punta, no? Llapant-lo, no? Exacte. Clar, clar, així que ens enplaçem a la pròxima, que serà el mes de febrer, perquè ens veiem, aproximadament, una vegada al mes, amb qui vulguis que vingui també ens acompanyi, vulgui també donar la seva experiència, de nou agrair-te la participació i el programa, i a la misora també, jaume, un any més. Ara compta amb vosaltres. Sí, dispensa, però ja he explicat el per què. Vull dir, que ara en aquest moment seria aixecar una cosa que tampoc la sé del cert, i no hi ha prou consens a nivell d'atenció, en aquest moment, com per desbrinar-ho i tal, perquè la tendència, qui pot haver, a vegades passa, és exagerar la pronomàtica. I llavors tu has d'arribes a un punt que ja saps com allò, i llavors la solució és més factible. D'acord? I gràcies per aquesta tasca que fas, jaume, al capdavant d'aquesta entitat, d'associacions de salut mental de l'Albas Llobregat. Una abraçada i fins la pròxima. Sí, vagi molt bé, gràcies. Adéu. Gràcies.