Entrevista a Just Fosalva, portaveu de Sant Just En Comú - 17/1/2023

... ... ... ... ... ... Doncs bé, ara passant 21 minuts de les 11 del matí, entrem en aquesta segona hora per entrevistar Jusfó Salva, portaveu de Sant just en comú, el tenim aquí amb nosaltres, Jus, bon dia. Hola, bon dia a totes i tots. Bon dia i bon any. Bon any, bon any. Bon any, que és veritat. Que no ens havíem vist, crec, aquí en directe, encara, aquest 2023. Encara no. Encara no, per tant, bon any a totes i tots. Això mateix, espero que hagi anat bé aquestes festes, que ja han acabat i estem una mica de tornada, no? Podríem dir. Han anat bé, ha anat bé. Ha anat bé, ha caudat ja, ha anat bé, el rei s'ha anat bé, Narals, Esteve, tot. Sí, fem una petita obreu valoració d'aquestes activitats que hem tingut a Sant Jus, a passar-me'n per nana dalt, que ha estat una de les novetats, i a més, ha estat molt aclamat i ha tingut molt bona collida. Doncs sí, la veritat és que sí. En quatre dies, tres overs al parc i l'últim dia, amb l'espectacle infantil, hem calculat que van passar unes 1.200 persones entre infants, amb els seus pares, les seves famílies, les seves àvies, les seves àvies. Jo crec que és un número gens despreciables, un molt bon número, perquè la gent va estar molt contenta de l'èxit del parc i de l'obligació, i de les activitats que s'hi podien fer, i d'una mica, al fons, el model d'activitat, una activitat diferent a les que portaven fent per la infància. Normalment, sempre havíem apostat per aspectar les infantils, activitats infantils de tipus taller, i aquest era un espai diferent, un espai obert durant més a més estona, on hi havia diferents propostes i tu podies donar circulant, a dins i a fora, i anar aprovant diferents activitats. I realment, el segon dia va ser el dia més concorregut, que jo també hi vaig ser amb els meus fills, i hi havia molta gent, i la gent no estava contenta i agraïda de tenir un espai així. També és veritat que, com a pare o mare, doncs aquestes èpoques són complicades, treballes, estàs amb els nens, a vegades, en aquests tipus d'activitats, doncs també per poder... Allà de la tarda, i que no siguin aquestes dades foscues que es fa tan ràpid de nit, no siguin tan complicades de gestionar vegades a casa, que els que tenim nens ja sabem que a vegades a casa gestionar tantes hores és complicat. Repetir aquest parc de Nadal, de l'alcalde, comentava que semblava que sí, o que la voluntat és... La voluntat és mantenir-lo, i el tenim amb pressupost dels propers romanents, tornar-lo a posar, doncs sí, mantenir-lo, i consolidar-lo, i jo crec que va ser una aposta del primer any que va funcionar bé, i no veig motius per no repetir-ho. Hem començat aquest 2023, és un any que tenim unes eleccions a tocar, de primavera, per tant, és una mica una espècie d'any partit, no? Perquè, clar, tot i que, per exemple, Josep Maria Ranyer, porteu del partit socialista, deia, nosaltres treballem sense tenir en ment, que hi ha unes eleccions al mig, no? Entenc que des de moment també... des de moment, perdona, just... des de... de ser just en comú, també teniu una mica aquesta òptica, o compartir una mica de visió. Home, oi, tant, el grup municipal segueix treballant, incansablement, i ho farà fins l'últim dia, perquè és la feina que li toca, no? Estàs com a regidor de l'Ajuntament, formes part d'aquest grup municipal, tens unes responsabilitats, i les tens fins al dia abans de les eleccions, per tant, tu segueixes... I, de fet, tècnicament, fins i tot una mica de fer, fins que no es fa el primer acte de constitució dels nous membres de l'Ajuntament, per tant, la feina la seguirem fent, la seguirem fent com sempre, i planificant de futur, i, com a partit, doncs, evidentment, també, però, evidentment, també, pensant en les municipals, no se'ns escapa, però sou fent com a partit, no, com el grup municipal. El grup municipal és el que està dins l'Ajuntament, i el partit, que és el que està fora, és el que, precisament, ara ja comença a treballar, ja portem unes setmanes, però ara comencem a treballar més fort. De fet, avui tenim assemblea local per preparar... per preparar les diferents línies d'acció, la llista de candidats i candidats, el programa electoral, les diferents accions de comunicació que volem dur a terme, perquè és que ja el temps comença apretant, que eren 5 mesos, i, per tant, s'ha de candel·litjar, s'ha de distribuir feines, i no podem obviar, és un any electoral, i, evidentment, com a partit, tenim molta feina. I com a grup municipal, seguirem fent la feina dins de l'Ajuntament, com ve expressava el mateix sentit que expressava el Joan Maria Ranyer. Això no s'atura. Tenim un plaer de gener a tocar, el primer d'aquest 2023, alguns temes destacats que puguem anticipar a la ciutadania? Doncs la veritat, ara m'has agafat una mica... Desprevingut. Sí, desprevingut, així que portem a l'ordre del dia al preu. Home, així portem un tema important, una modificació pressupostària gran, portarem una modificació pressupostària, que ens permetrà acabar d'assumir els costos de la construcció de la nova escola a Bressol, que, principalment, no és de la obra, sinó de la compra de mobiliaris, joguines, utilitzats de cuina i demés, que, a part de que l'obra estigui construïda, hi ha d'haver-hi mobles, hi ha d'haver-hi joguines, hi ha d'haver-hi total material preparat per quan els infants s'hi puguin posar al setembre. Les partides ara les posarem en aquest augment de pressupost que farem. I també per començar a encarar la construcció del nou pavalló, que jo que ja va sortir l'altre dia també amb les converses amb el Josep Maria Ranyer, portem a ple aquesta modificació de crèdit, que serà una modificació de crèdit de més de 4 milions d'euros, per tant, estem parlant d'una xifra gens petita, tot el contrari. Ara que has comentat el pavalló esportiu, ha anat perfecte, just, perquè, precisament, per xarxes socials, i n'hem rebut aquí a la misura d'adoptes i qüestions que alguns ciutadans ens feien arribar, com, per exemple, serà un pavalló esportiu dos per entitats esportives, o serà un pavalló esportiu tipus al complex esportiu la bona aigua, per tant, comptarem gimnàs, etcètera, tot aquests elements que comporten una polisportiu. Ja t'ho puc dir, és la primera de les dues opcions que has plantejat, és una pista polisportiva pensada per acollir les activitats que des de les entitats esportives realitzen amb els nostres infants i joves del municipi. És un mot polisportiu que tindrà una sola pista, que amb grades, que tindrà els lavabos, que tindrà els bastants canviadors, els canviadors dels hàbitres, i està pensat, principalment, per aquesta activitat. Sí, sí. No és, eh, de cara a us podíem dir individual de dir, vaig a fer una mica d'espoir, no és aquest... En gimnàs, en gimnàs, no, que després la pista polisportiva pugui acabar tenint com ho és el camp de futbol, eh, i això no ho hem debatut, i és una idea que hi ha en Suqui. Vull dir que agafeu-la amb pinces, que després la pista polisportiva es pugui acabar accedint a una part de l'horària, en un grup de persones que vulgui jugar futbol sala, o que vulgui fer bàsquet, doncs això és una cosa. Però que sigui un espai on hi hagi un gimnàs, per exemple, doncs, no. Això segur que no. Què més, tenim altres qüestions, no massa lluny? Tenim també l'Institut Escola, a tocar del Pabllo Esportiu. Sí, estem parlant de... Sí, estem parlant del Magiví, totes les dones. En Quimpuna es troba. Doncs vam fer el desembre, per fi, la posada a disposició, el que es diu, del terreny, el departament, i a partir d'allà, doncs, és el departament, el que ha de posar... que ha de posar les piles en la construcció del nou... del nou Institut Escola, que ha de donar, doncs, sortida els infants del barri, però també de tot el municipi de Sant Just, perquè s'ha d'anar a una escola de tot Sant Just. Nosaltres, en aquest sentit, estem contents, perquè, evidentment, és una bona notícia, doncs que comencem a treballar ja i hi hagi uns compromisos fens, i el primer pas és aquest. Però, a l'hora, també, estem preocupats, perquè, evidentment, un edifici no es fa en dos dies, ni en tres, ni en quatre, estem parlant d'una temporalitat d'uns quatre anys, i és, aquestment, entrant aquests quatre anys que passaran, doncs que hem de seguir exigint el departament primer, que no siguin quatre, que siguin menys, intentarem apretar i, al màxim possible, per reduir aquesta temporalitat, no, si ja us hem sedit el terreny, a partir d'allà, si us plau, d'apartament d'educació, poseu-vos les piles, perquè fa molts anys que us estem dient que faltaran places, que els creixements urbanístics del municipi faran que hi hagi més unitat de places, i fa anys, hi ha anys que, amb la planificació d'equitiva jo mateix, i a l'anterior regidor els hi deien, i s'han posat les piles tard, també cal dir-ho, s'han posat les piles tard, i ara hem de córrer tots i totes, i, per tant, exigirem que vagin al màxim ràpid possible, i, de mentres, les solucions que ens vulguin dur per aquesta aventura, fins que arribin, perquè tenim els quatre anys de marge, que, si podem, seran menys, doncs, pregualment, quedaran uns anys, entre avui, i que estigui a l'Institut Escola Obert, doncs, aplaçat amb el departament perquè l'exclusió no passi per anar a posar embolets de P3 a les escoles, que les escoles ja estan prou tensionades, perquè ja tenen grups desdoblats, que això fa que el grup desdoblat moltes vegades doncs perdis un espai, i, a l'hora, també, doncs, les jones comunes, el menjador, els patis, doncs, que també estiguin més plens. Estic convençut que els equips de professionals dels centres ho fan d'allò més bé, i no es nota la pèrdua, però, evidentment, tothom pot pensar que, quan més tensiones i més àlbums et poses en un centre que està dissenyat per un volum concret, doncs, més dificultes la feina de les persones que estan allà, no? I no crec que vagin en deteniment de la qualitat, però sí que, doncs bé, un professor més estressat, uns àlbums que segurament podrien tenir més espais, i en perden la biblioteca, perden potser el laboratori, doncs, perquè jo he aconseguit de convertir-ho en una aura, i, francament, són pèrdues d'aportunitats educatives. Jo, i una altra cosa que volem demanar-li al Departament és que es posin ja les piles des del minut tu a construir aquest institut d'escola, i si no el poden construir ja, ja, ja, doncs, a començar a fer-lo de forma provisional en algun espai, que és el que volem ensetar a conversar amb el Departament, per tal de no tensionar els centres, que ja els tenim tensionats i no els volem tensionar més. Teniu bona comunicació amb el Departament d'Educació, com per què tot el que demanes, demaneu o desitgeu? Comunicació la tenim. Comunicació la tenim. Ara que tot el que diguem sigui una realitat, es demana una realitat, això ja són figues d'un altre paner. A més, és que el Departament d'Educació, no sé per què, té la qualitat d'anar canviant de direccions i de persones que estan al capdavant de responsabilitats polítiques amb bastanta aciditat, i això, a vegades, dificulta també la comunicació i que els acords que es prenen siguin enferms. Aquesta és una discussió que ve, que fa molt de temps, s'havia parlat, jo crec que no sé si des de ràdio desbès s'havia fet ressó, però s'havia parlat d'una possibilitat d'ampliar una escola a institut d'escola, que finalment es descarta, s'han parlat d'altres possibilitats. Acostant molt, realment, que convença el Departament que la solució és un nou centre, i un nou centre de primària i secundària. I ara el que hem de apretar és perquè s'hi comprometin, el 100%, perquè sigui el més revit possible, i que les solucions, en el mentrestant, no afectin els centres educatius de primària del municipi, ni de secundària del municipi, que afecta en aquest escrit de gent que vol anar a l'escola pública, que ho hem de posar molt en valor, doncs no que ve impactant negativament en els centres, en la feina i la tasca dels professors i les professors del centre. Per aquells que potser no entenen la fusió d'institut d'escola, comenteis primària i secundària, quins cursos i edats exactament comprendreu? Departament de P3, tot el segon cicle d'infantil, P3, P4, P4, ara el diuen infantil, infantil 3, infantil 4, infantil 5, tota la primària, de primer acision de primària, i tota la ESO, de primer quart d'ESO. No, el que no hi ha és vaigiarat. Acaba per d'ESO, eh? Sí, acaba la ESO, i la vaigiarat, normalment, el que es fa és ofertar en altres instituts, o qualsevol altra oferta que n'hi ha. Però dins dels instituts d'escola, normalment, no s'hi col·loca el vaigiarat. I presiament, l'institut d'escola estarà gairebé tocat, si no, pareta en pareta, amb el pavelló esportiu. Correcte. En aquesta franja que toca també... Sí, perquè ens fa una idea la rotonda que puja, ara hem sortit al nom del carrer, però la rotonda que puja des del Magyú, el solar que queda a la dreta, per tant, el que queda entre la passera, o l'arribada de la passera Magyú fins a la rotonda, aquella és la zona del... Rosa de Baroni, en Maria Montessori. Sí, aquella rotonda, des de la rotonda, si mires cap a Coiça de la dreta, perquè ens fa una idea tots els que ens esteu escoltant, tota aquella zona fins a arribar just abans del camí que connecta amb la passera, doncs, allò és la zona de l'escola, de l'escola, d'institut d'escola. Que aquest és el carrer Maria Sembrano. Sí, és just aquest carrer. L'1-I-P-A-T-O-N-L, exacte, és aquest carrer. Aquí és on hi ha avuquet l'institut d'escola. Correcte. I a partir de l'esquerra, que ja ens anirien cap al Centre Civil Suadatsans i al Paddel, doncs ja hi aniria el Paballó. Per aquells que també, a través de xarxes, pregunten, demanen o es qüestionen el tema del parc natural de Colserola, de si ens estem menjant entre cometes, si estem agafant massa terreny que no pertorqui, que els hi podríem dir. Que no és cert, que el terreny i el parc natural estaven definits amb una línia clara, i que evidentment no està els equipaments que estem col·locant, i que ja estan previstos en el planejament, no estan dins el parc, no podríem. Ningú pot col·locar construïdents al parc que està protegit. No estem fent res que no puguem fer. De fet, recordar'ls-hi, que és gràcies als assuntaments com nosaltres, que és des de l'aprovació d'aquest temps nat, el 2020-2021, que bona part és que potser no ens en recordem i la gent té poca memòria, però allà, precisament, entre el barri de Masjui i la Plana Vellisolets, tota aquella zona, que ara és parc, per sort, ara és parc, no era parc i no estic parlant de fa 15 anys, estem parlant de fa 3. Allò era una zona d'equipaments metropolitana. Allà podria haver anat un gran hospital metropolità, podria haver anat una gran zona sanitària metropolitana, que era el que està calificat en el seu moment, amb un vial que treballava i connectava amb Masjui amb la Plana Vellisolets. I això estem parlant de fa, no de fa 20 anys, estem parlant de fa dos anys, que es va descalificar, es va aprovar el PEMNAT, es va modificar el planalitzament i allò va passar a ser zona verda, i es va modificar els últims del parc i va passar a ser parc natural. I precisament al parc, si algú es pot consultar, són dues públiques, es poden mirar mapes, veuran com la zona d'equipaments de Masjui que ha d'enriquir el barri, per donar servei a la gent que viu al barri de Masjui, és tota aquella franja que queda des del pàdel, fins a passar la rotonda que hem comentat. I és una zona que jo crec que hem de ser capaços com a ajuntament de posar equipaments per donar servei a la ciutadania que viu allà. Creiem que amb dues passants, la voluntat d'obviament protegir el parc natural de Conseró, després la normativa vigent, que també estableix, doncs que no es pot menjar part d'aquest espai natural. Clar, però crec que en cap moment estem, és que jo que vull que deixi molt clar, és que el parc està protegit i no ens estem menjant part del parc. Una cosa és que jo sigui una zona verda i veiem herbes i arbres, però no ho puc fer, l'aliment visual ens pot enganyar, però allò no és el parc, allò és una zona d'equipaments que no s'ha desenvolupat. Com potser fa 15 anys posaves a més lliure, no hi havia urbanització, i era tot, i podria semblar que fos parc, però no era parc, perquè si va acabar construint i s'hi van construir habitatges, on molta gent hi viu, doncs això és el mateix. Estem parlant que aquí és una zona d'equipaments on ho retesem de posar equipaments per donar serveis a la ciutadania. I el de l'Institut Escola, jo crec que és un element clau perquè hi va arribar. Crec que queda resulta, el resulta, el dubte, no? Si no, igualment, els ciutadans que tinguin qualsevol dubte, com deies, el projecte també és públic. Es pot consultar als límits del parc en el planejament aprovat, l'àrea metropolitana té eines informàtiques com un mapa, té un mapa com un Google Maps on pots consultar un programa en les línies del planejament i poder veure clarament que no estem fora d'organització, estem fora del parc, i que el parc està protegit, que són els primers, i més la meva formació, que estem en contra d'avidentment menjar-nos terreny del parc i els primers que el defensarem, i és que estem defensant el parc, però també estem defensant la gent del barri de Magí, que necessita equipaments, evidentment. Se'l temo un altre tema, just, una mica diferent, però no massa, perquè seguim parlant de joves, de joves, i és el Carles Tolte del Tenim. Només a lluny, avui és 17, i crec que queda tot just un mes. Hem escoltat aquí a la visora, volíem confirmar-ho amb tu, que hi haurà dues rudes aquest any. Sí, farem una prova diferent, eh? I sabeu que, de forma històrica, s'han just feia una rua a la tarda del 17, on hi participaven, doncs, des de les afes, amb les seves... amb les seves... amb les seves rues, amb gent voluntària, petits grups, individuals, col·lectius, grups de més i menys, o menys, de menys. Amb guany s'ha fet la proposta i s'ha consultat a les afes i s'ha vist viable de separar, de separar el que seria la part de afes i infants per fer-ho al matí, i a la tarda, i passant una mica més cap al vespre, més cap a la nit, la gent adulta o als nens que vulguin també fer-us, però fora per a aigües de les afes, per així dir-ho. Ho fem per diversos motius. Un perquè sempre recollint el mateix neguit de les famílies que participaven, que s'allargava molt, feia fred, la rua se'ls hi feia massa llarga, massa pesada, arribar al casal, després esperar-se. Molts acaben marxant en el moment d'arribar al casal sense quedar-se fins al final. També hi ha uns premis. Sempre veien que ens demanàvem, o que anessin més ràpid, o que anessin més d'hora, però després la gent adulta, que anava a més amb una actitud festiva, també deia, jo, anar tan d'hora, potser m'agrada més anar una mica més de nit, empalmar-me el sopar i després amb la festa, i no quedar-me vestit, no disfressat amb aquestes hores buides. Ens el disfobrarà pels altres. Sí, a tot el que estava. Jo es van dir, bé, doncs, prou, hem de dividir-ho. Té coses bones i dolentes, al final. Però, bé, prou, potser un horari de matí, una franja de matí pels infants, que fa més que s'està millor, que els que es poden mobilitzar. A l'espai públic, este mantament, no dins les escoles, sinó d'implacament com pot ser la plaça maragana. Continua sent dissabte. El dia en el que enviem no és un dia entre setmanes, dissabte. El mateix dissabte, una cosa ocorrarà al matí i l'altra al vespre. Bé, veiem una bona possibilitat, doncs, de provar el matí, que els infants i de les escoles, el de les afes, puguin fer la rua al matí, amb un temps més clar, amb sol, sense tanta fred, i segurament ha acut en millors temps, no? I després a la tarda, doncs, perquè aquesta gent, amb un àmbit més gamberro i més festiu, doncs, després ja podem palmar més amb el casal, amb el concert, amb la festa que es fa, i no deixar tants espais i tants forats, que a vegades també la gent jo ho vol, la gent que està vellada, doncs, doncs, encara em queda moltes hores, la festa que faig aquí, vaja, provarem, no sé, també té coses que podries criticar, no sé, separar i que els infants anin d'anar a part, i els adults, un altre, però també té les seves coses. Com a mínim, provar un any, jo crec que no està malament, provarem coses noves, jo crec que no ens ha de fer por, les afes estaven d'acord amb provar-ho, com a mínim aquest any, i veurem a veure com funciona. Serà el 18 de febrer, dissabte, 18 de febrer. Jo crec que sí, 18 de febrer, sí. Volem confirmar-ho també amb tu, just. Doncs tanquem amb el Garnes Toltes, perquè doncs se'ns agrada el Garnes Toltes, ens agrada disfressar-nos, i és un toc festiu, podíem dir. Després dels tres toms, que no t'ho hem preguntat, però per si volia fer alguna valoració d'aquesta festa també... No, la vida que no... Ho sé, és que sempre que no hi vaig poder treure el cap, estava celebrant amb la meva família del meu aniversari, de fet, o sigui... Felicitats, just, una mica em retras. No passa res. No vau patejar el patejar, no, però sentig igual l'animaló. No. No, en aquest cas, no. Tant de dir que a casa tampoc és que practiquem el cristianisme, per tant, no és una pràctica habitual, però, vaja, endavant amb la festa, jo crec que és una festa molt històrica, molt tradicional, que està bé que hi sigui, i fantàstic per la gent que hi va participar en aquest sentit. Doncs just, porta veu de Sant Just en comú, gràcies per passar per aquí, bon any, de nou. Ens seguim veient aquest 2023, que tenim una altra sectoria cap a les eleccions. Força interessant. I seguim emplaçant-nos aquí la misura, que vagi molt bé. A vosaltres ja ens veiem, que vagi molt bé. I'm a little big on holy, so white, so as everyone else. Wake up in the middle of a breakdown. Yeah, have sex on the table with the takeout. I'm sick of the faking, the using, the taking, the people calling me obscene. You hate me, you love me, you just wanna touch me, I'm only trying to get some peace, so let me do me. I'm a little drunk, I know it, I'ma get high as hell. I'm a little big on holy, so white, so as everyone else. I'm a little drunk, I know it, I'ma get high as hell. I'm a little big on holy, so white, so as everyone else. So white, so as everyone else. So white, so as everyone else. I'm a little drunk, I know it, I'ma get high as hell. I'm a little big on holy, so white, so as everyone else. So white, so as everyone else. So white, so as everyone else. So white, so as everyone else.