Un minut i un quart de 12, Sant Just Solidari commemora demà el 20% del Centro de Desarrollo Infantil de Camuapa. L'any 95 va començar a funcionar aquest equipament al barrio escondit del poble Nicaragüeng, a Germanat amb Sant Just i ho va fer amb la intervenció de Sant Just Solidari. L'Hordés Molina, sòcia de Sant Just Solidari, professora de Ciències de l'Educació de l'Universitat d'Autònoma de Barcelona, parlarà demà de la situació actual d'aquest centre i del que ha significat per la població en aquest 20% aniversari. I ara la tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, l'Hordés. Bon dia. Per parlar una mica d'aquesta situació, d'aquest 20% aniversari, suposo que 20 anys són molts per moltes coses, per un cas concret, per un centre com aquest, m'imagino que també ha evolucionat en tot aquest temps. Sí, segur. Jo no el conec des del principi, però fa 7 o 8 anys que el conec i la veritat és que només amb aquest 7 o 8 anys ja hi ha hagut canvis en positiu. O en què més ha avançat, en què més ha millorat? Suposo que inicialment, quan es va fer fa 20 anys, responien a la necessitat de tenir els nens que ja tenien escola i, per tant, potser era, no ho sé, no ho sé segur, però potser era existencial. Des d'aquest 7 o 8 anys, hem fet... La escola està dins des, no és oficial, però segueix els criteris del Minet, del Ministeri d'Educació de Nicaragua. Aleshores, quan vam començar a treballar amb ells, era a treballar des de Sant Jordi Solidari, des de Vincorosa Estelí, doncs era un centre que era bastant traficient. Aquests anys hi ha hagut un canvi de l'actuació educativa a favor de la partificació i que els infants i les famílies tinguin protagonisme. I, per tant, ja està funcionant bé aquest canvi? Sí, sí, les educadores estan molt compromeses, estan molt implicades. Hem estat fent activitats d'interrefacció sobre el cràpia pràctica que han repercut-hi en canvis, en la manera de fer... Les situacions econòmiques són molt catàries, no és que tinguin molta disponibilitat econòmica, per l'ajut que proporciona Sergi Solidari, però, bueno, s'ho institueix amb il·lusió i amb... Perfecte. Un centre com aquest, suposo que, camuapa, és molt necessari, té molta força, no? Sí, sí, tant de vegades hi haguessin més. Hi ha una població d'una zona popular, no? Si hi haguessin d'altres, jo estaria bé. Marca, també, el dia a dia de la seva vida o és una activitat més o quin paper té en la seva vida quotidiana? Bueno, en la zona on està oblidat el centre, jo crec que és un centre, o sigui, és un núcle de cultura que estic fent a les famílies i al barri, no? O sigui, el tot amb el coneix, tot amb l'apoconès, perquè és amb la sensibilitat petita. Però els que reben la seva incidència, clar, que ja són moltes famílies que ja tenen fils mateixos i que han de portar els fills en aquest matí sense, i, clar, sí, les notes i la incidència en el barri. O sigui, un centre cultural en el barri. Clar, de fet, ara se celebra aquest 20% aniversari, i per tant, m'imagino que potser es fa difícil per ells imaginar-se la vida entre comet, o sigui, que era molt gran dir la vida. La vida sense aquest centre, seria diferent la relació entre ells o la vida que m'ho apa sense aquest centre? Sí, segurament, perquè jo et dic que hi ha famílies activa els que et poden utilitzar a l'escola, que, clar, ells van tenir que anar a aquesta escola, també. Sí, que, per exemple, és un element que ha recorregut tota la seva vida, diríem, no? Què li faltaríeu? Què més cap o no hauria de tirar? Què més cap o no hauria de creixer en els propers anys, aquest centre? Com el millor és educatiu, sempre se'n poden fer. L'importància d'anar reflexionant-se del que fa i anar introduint d'obslaments és interessant, no? Aquí està molt motivat, i jo crec que això és un element positiu. El que vam començar, personalment, en un any més o menys, sinó amb aquesta relació de veure de l'any passat, vam començar a treballar amb els famílies i implica que sigui el treball o la relació. La família d'escola és molt quotidiana des de sempre, perquè està molt ben incidida al barri. Tot el que no sabia fer era fer activitats conjuntes en què les famílies estiguin implicades d'una manera natural, diríem. No ha sigut una xerrada, sí que s'hauria fet abans, però fer una activitat per a la patina, que tots els infants juguin junts, això era una cosa que ens havia fet mai. I les famílies que van encantades i dones grans, que deien, nunca havia jugat així. I, bueno, jugar així hauria d'haver-hi uns ops de carrer en el pati, com posar una xerranca i jugar a nens i adults tots junts, educadors i mestres i infants. O, no sé, fer un recorregut d'ostàcules i famílies. Allò, jugar és una cosa de nens. És un jo que està molt considerat com una cosa de l'infància. I els adults no participen, inclús amb els pocs fills. Allò d'implicar-los, no, juguem tots. Estaven entusiasmecs. I això ha sigut l'inici. Jo crec que és una de les coses que hem de treballar més i millorar-la més. Una vegada de l'any, sinó que pels pares, si és natural, l'entrar i jugar amb els nens amb l'entorn de l'escola. És a dir, aquesta implicació de les famílies, que suposo que no és fàcil de aconseguir, també. Sí, però entenem com una implicació de participació. Sí, sí, sí. Tu com a persona, no tant pensant que ets pare de la criatura, sinó que tu estàs participant i disfrutant d'aquella activitat. No, també. Demà es farà aquesta xerrada, justament a l'escola Brasol Municipal Marrex. Suposo que potser no, però és molt diferent un centre infantil aquí, Catalunya, que és un centre que mouapa, o s'assembla molt més del que ens pensem? Mira, humanament és molt semblant. La vida humana i l'activitat i el joc i les relacions són molt semblants. Hi ha moltes diferències tan culturals com de mitjans, aquí anem amb mitjans, encara que no ens sembli que no. Hi ha precariatat. No és que tinguin pocs mitjans, és que som mitjans molt precaris. Les famílies, com els nervis judedors, són persones que tenen una vida molt senzilla, i que tenen molt poques possibles. Hi ha moltes diferències. Tenim llibres, de tenir comptes, de tenir joines, molta qualitat, perquè les poques joines que arriben són sempre de segona mà, i a més a més, són barbis i les que arriben, i que ara ho avui diuen. Això és molt important, una qualitat, tots dos, diríem, no, ni pedagogic, i clar, vol dir, que no tenia accés tan fàcil contant-hi a nosaltres, a tot, però les que tenim coses de molta qualitat, encara que ens facin res. Encara que ens facin... Si tens possibilitat d'anar a una veritat que us comptes, tens comptes per infants preciosos. En canvi, ara és que no pots ni comprar-los, o sigui, no és que no tinguis els diners, que tampoc els tens. Però és que, a més de més, no hi són. No els pots ni veure. Internet ha portat molta informació, però les editores també són... Tenen una vida tan precària també, que això encara no hi hagués fet d'una manera regular. No tenen, hi ha internet a casa i a l'escola. Llavors vol dir que no, que perillera és una cosa... Si és que fora del seu món, diríem, no, encara que estiguin al món Nicaragüengui, estigui molt estès, al Nicaragua. Però des que veuràs tant en una situació molt senzilla, la seva vida personal, diríem. Llavors vol dir que, clar, tot això són unes possibilitats de les que tenim aquí. La Xerrada, demà, serà una mica per explicar qui és el que és fallar, i qui és el que ha evolucionat o com la planteja. Sí, més o menys és això. A mi el que m'han demanat és... El títol de la Xerrada diu si els pares, diríem, si el meu fill estigués a Camuaca, aquí a l'escola dindria. Llavors estic amb això, amb el que sí fallar, i intentant devalorar que, malgrat totes aquestes precarietats, que s'estiguin fent, que s'estiguin fent, que s'estiguin fent, que s'estiguin fent, que s'estiguin fent. Les persones són persones de tot arreu, i que coses positives i creatives n'hi ha tot arreu, inclús en alguns aspectes, a nivell de relació i a nivell de solidaritat, i de suport motiu i participació de l'adre, estan millor en aquests llocs, en situacions precàries, no veure la solidaritat o la cooperació com un ajut benèfic, sinó com un intercanvi cooperatiu, un intercanvi entreiguals, que et fan coses a portar en aquest intercanvi. El que ens poden portar els micragüents amb nosaltres és que hi ha moltes coses positives per nosaltres també, donar-li aquest poc també. Segurament o la ment? El que molt fill estigués de l'escola d'Ecamuna tindria menys possibilitats materials, de jocs, de joguines... Internet, el que dius abans, no? Materials, però potser tindria unes possibilitats de contacte molt pròxima, molt vital, molt integrada, molt contextualitzada, i també té unes ventanyes. Ja hauríem d'aprofitar-ho, de recuperar-ho, justament, si pensem una mica en el que s'està fent i segur que a les escoles d'aquí n'hi ha moltes que estan treballant, tampoc que no ho tenim. Però vull dir que els d'aquí ho hem de pensar, que ho hem de fer, allà s'ho responden. Encara és molt més climari la relació, diríem-ho, i té avantatges, això. Està clar. Doncs demà, a les 9 del vespre, serà aquesta xerrada a l'escola de Bressol Municipal Màrrecs, per parlar d'aquest 20% aniversari amb l'Ordes Molina, hem pogut parlar amb ella avui. Moltes gràcies, l'Ordes. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Gràcies, l'Ordes. Bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador, el dispositiu mob. informatiucomercal.com Despartanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Vine al Besar i Peràzia de Sant Just Desvern. Al Besar i Peràzia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complements, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar i moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Moll. Besar i Peràzia. Just a la fusta. Just a la fusta. Just a la fusta. Just a la fusta. Pràxima tres secundi d'entres i t'endiu menges el que vols. Que en realitat busco el que ho menges que l'amor menaix el que ho fos. D'unes roses de fureig que el millor sol és el divè. El millor sol és el divè. I amb una sola frase al cap que ha dit el que volia que si pensem en cadillar ho sabrà que no farà mai fer. Entre la crisi i el mar, entre el volcans i tiraos entre els sols i els picots entre els porris i molts molts entre la crisi i el mar entre el volcans i tiraos entre els sols i els picots entre els porris i molts molts. Entre el volcans i el mar entre els sols i els picots entre els sols i els picots Smoot jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com on chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smoot Jazz Club. I esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, bandes comarats, fins i tot notícies positives. Cada setmana connecteu amb el casal de Joves de Sant Just. Fem un caràcara amb les de segon d'això i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim unes tecnologies, videojocs, llibres i ajuntes de concerts al cinema. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. Passen tres minuts de dos quarts de doze. Parlem aquesta hora del documental del mes. Aquest divendres es projecta una nova sessió. A la Teneu serà la Casa de la Morera, de Sara i Xac, a les 8 del vespre, a les 8 del vespre, a les 8 del vespre, a les 8 del vespre.