I a aquesta hora el que fem és parlar de literatura, parlem de llibres amb dos convidats que tenim avui al Justa de la Fusta, per presentar-nos la novel·la contra l'escape que tenim aquí a l'estudi del Justa de la Fusta, a la Marta Sánchez i el Jeremy Williams, molt bon dia a tots dos, què tal? Bon dia, molt bé, encantant. Ara, de tota manera, he dit contra l'escape, però no sé si hi hauria d'escape o escapel. Doncs això és una de les preguntes que més ens fan, últimament, perquè evidentment és un títol que té amb tota la fe, que tenim nosaltres, que arribi a altres països, és un títol que és com un comando d'ordinador, són tres tecles d'ordinador, el control, l'altre, l'escape... Tenim molts sentides, no? I que estem molt acostumats a dir-les de seguida l'escape. I no té traducció? Vull dir, si la fan a França, dirà igual que si la fan a Anglaterra, si la fan a Alemanya o si la fan allà on vulguis. Sí que és veritat que aquí hi ha molta gent que diu escape per referir-se a aquesta tecla, i molta gent diu escape, vull dir que... També és veritat. Ens sentim còmodes, de les dues maneres. La Catalana deia escape, i jo que soc anglès deia escape. Veus? No, és que t'acostumbres a que quieres que la gent t'entien de la primera. Escape, que, escape. Clar, clar. És dona igual, eh? Sí, serien valides les dues, no? No passa res. D'alguna manera, tindria el significat també d'escapar aquest escape o escape, no? Molt. Jo crec que molt. Té molt de sentit. Pensa que estem parlant de literatura juvenil, jove adult, és una novel·la de ciència ficció, i si és veritat que els protagonistes comencen amb les primeres pàgines, es fiquen dintre d'una aventura que va creixent d'una manera impressionant que sí que han d'escapar, i inclús per salvar la seva propia vida. Sí, té molt cabell d'hora. Tot quadra, no? Podem sentir també el book trailer d'aquesta novel·la? Necessito tu ayuda. Eh, eres Carlos? Estoy cerca de ti en el espacio y lejos en el tiempo. Te hablo desde el fútbol. Estàs de broma? No. Arriesgarías tu vida para salvar alguien que aún no existe. Sí, que más rápido. Aquesta seria una mica el punt de partida, aquesta pregunta justament, que també apareix tota la mateixa portada, aquest plantejament, que serveix de punt de partida per els dos protagonistes, que són la Mònica i el Carlos, dos adolescents de 16 anys, que està d'acredir a joves, però hi ha una mica adults, aquest és el punt de partida. No sé si també era el punt de partida vostra a l'hora de començar a fer la novel·la, si seria una mica el plantejament inicial o... No, començava a començar. Era un videojuego que jo hi va a fer. Mira, com idea principi. I s'ha convertit en novel·la. Sí, sí, i dijimos, sería mejor como novel·la. I ens vam posar. I ja sortint. I hi ha quatre mans, a més a més. A quatre mans sí, perquè nosaltres aquesta història l'hem creat entre els dos, passejant al gos, cada dia anava creixent més, vam fer tota l'esquema de l'art de la història, i quan ja el teníem, quan ja sabíem com acabava, vam dir, vam s'atrevim, i sí que és veritat que l'exercici de ficar-lo al negre sobre blanc li ha fet jo, perquè el Jerem, que està escrit en castellà, i el Jerem és anglès i encara diu el Sartén, era més convenient que porti jo que ho fes. Però tenim una versió a l'anglès, que és traducció nova, i hi ha una cosa interessant d'aquí, que traduces i pots adaptar perquè ets el coautor. No odies les novel·les quan et posen, nota del traductor, no t'apiede pàgina, això era graciós en el polàcabic original, hem perdit molt, ja està en anglès també. Sí, està en anglès, i fa pocs dies es va celebrar a Frankfurt, la gran fira a Frankfurt de literatura, i la nostra gent la va presentar allà, i sembla que ha despertat força curiositat. Estem amb els dits creuants des de fa dues setmanes. I a França també, a França molta, perquè Barcelona és molt de moda en França. La resta del món, Barcelona és una ciutat... La novel·la, per això és el teu, a Barcelona? Sí, la Segrada Família està en la portada, i no podem dir més perquè... Spoilers. És una plàbrica en anglès que no sé què t'equipo. Aquesta d'anglès també està introduïda, crec. De fet, l'argument és bastant a part de la Segrada Família, la portada que hi hagi Barcelona de tal o de fons, sí que l'argument pot ser bastant universal, perquè és aquesta idea d'algú que apareix, que seria a través dels ordinadors, o missatges que envia aquests missatges, i que llavors comença l'aventura d'aquests dos joves. Clar, de cop i volta, són dos joves que estan acabant el quart de l'ESO, i els hi entra per un chat, una persona que els hi diu que és del futur, que és de l'any 4.020, i que tenen un problema molt greu i que necessiten la seva ajuda. Ells no li creuen d'entrada, però d'alguna manera ells s'ho munten per demostrar-li que sí que és del futur, i els hi fa un favor. Aleshores, ells, al final, diuen, vale, t'ajudem, i aquí comença on es fiquen el gran diu que per poc els hi costa la vida. O sigui, trepirant, que deies al principi, i a més està situada en 8 dies. Això també marca bastant el ritme de la novel·la, segurament. Es marca per dies, perquè pensàvem que marcaria també una mica més la sensació de l'actor de Tengoprissa, que és una mica el que va marcando tota la novel·la, el ritme de la novel·la, la falta de temps, i també que el temps és relatiu, la relativitat de les coses. Pensa que és una novel·la que està pensada també per al jove adult, quan estàs passant a la infantesa, a la edat adulta, estàs amb aquella edat entre mitja que no és ni una cosa ni l'altra, que és passat de quan eres petit i tot era molt fàcil, perquè tot era blanc o negre, a la boca no caca, i està, que és una de les coses que diu la protagonista, i entres a la edat adulta, allà trobes tots els matisos de grisos que hi ha molts, ja no hi ha res segur del tot, ja tot és molt relatiu, i això ho hem ficat amb la relativitat del temps, i ens hem basat molt en les teories de la física quàntica, i tot això també hi ha una estèria, hi ha la història d'amor, té una miqueta de tot, té una miqueta de tot. L'aliment de la ciència ficció seria la base, però després l'aventura, l'amor, la maduresa, el pas de la maduresa, què és el que més us ha costat, a l'hora de posar un matèria, també, o de tirar un davant? És la nostra primera novel·la. Primer la història, com t'ha comentat en Jeremy, era... la llavor era un concepte per fer un videojoc. Passejant, se'ns pau curre, que podia ser una bona novel·la. I va crear tot el... Teníeu clar que seria per joves, quan veu pensar en dir-li això, voldria ser una novel·la. Sí, vam fer l'escalet, i clar, érem totalment nous amb la matèria, havíem escrit els dos, perquè venim del món del teatre, del estàndard, de la ràdio, però clar, no és el mateix escriure un eslògan que escriure una novel·la de 460 pàgines. Hi havia una cosa que era molt graciosa, perquè Marta és la escritora, Marta és qui escrive la cosa, i jo serment critico, que... Ja esperem. Si segur que surt la millor part. Escrivia, i el dia següent, leia tot el que havia escrit, i seguia, i el dia següent, leia tot el que havia escrit, panico en que no había tiempo en el día, porque había escrito 200 páginas, y dice, tengo que ir sola, y eso es muy difícil. Va ser el primer moment que vaig pensar que no ho aconseguiria. Quan vaig deixar de tenir la visió de conjunt, ja vaig tenir que afiar de nosaltres mateixos del trosset de mapa. Allà vaig pensar, en falta molt, i jo no crec que ho aconsegueixi. Un cop superat, sí, un cop superat aquest obstacle, la veritat és que van tot molt bé, inclús vam trobar una gent literari molt ràpid, se la va llegir, li va encantar, i en la va vendre, amb un editorial molt important d'aquest país, que és l'editorial SM. De publicació juvenil, no? Sí, sí, sí. I tots els llibres dels col·les. És un editorial gran, no és el mateix treure la teva primera novel·la amb edicions Pepito, que amb l'editorial SM, quan ens van dir que confiaven amb nosaltres, vam posar supercontents. Encara estem una mica que no millor creu. Quan fa que ha sortit a la llibre? 23 d'octubre, 23 de setembre. Sí, un moment més escat, poquet més. I de moment, teniu ja una mica de respostre, si algú que hagués llegit, si se sabeu si està venent, tenim ja feedback? Sí, sí, tenim, a més, bloggers que hi han comentat i han ressenyat la novel·la, tothom li està agradant molt. Gente en Twitter radiando la novel·la. Estoy en la página 100, no me lo creo. No puede ser. Estem sentint que, evidentment, som nous, el món literari és molt complicat, perquè no es fa molta publicitat, veuràs més espons de televisió, del feiri, que no pas d'una novel·la, perquè és molt d'una manera diferent, tot el tema màrqueting és molt d'una manera diferent, i és complicat dir el món que existeixes, encara i així, que no són per a joves. Hi ha un element de nostalgia. Nostalgia per a joves, a joves de 18 anys, me recordo del Messenger cuando tenía 12 años peleando con mi madre, pero madres también diciendo, me acuerdo de pelearme... Me recordo yo del Messenger también. Bueno, pues hay una cosa constante en la novel·la, y es un truco de la novel·la también, que la madre tiene una manía, que los ingleses somos muy tempraneros, y medianoche para nosotros es el no va más, y yo siempre lo digo, medianoche ya es mañana, y decíamos a nuestra hija, oye, que ya es mañana, que ya es mañana, es medianoche, son más doce de la noche, entonces los días acaban a las doce en la novel·la, pero claro, la acción sigue, entonces hay un corte ahí como un fin de capítolo de las doce, pero no han acabado, están atrapados, están arriba, están abajo, están en túneles, entonces hay mucho nostalgia de madres, que dicen, me acuerdo de esas peleas, de quítate del Messenger, que no puedo porque todos los amigos del colegio están allí, entonces intentamos... para la gente mayor hay una nostalgia, la guerra civil, me acuerdo, de un, dos, tres, etcétera, pues porque una persona de 20 años no podría tener nostalgia... Tres o cuatro años, el mundo cambia muy aprecia. És una nostalgia més immediata, més immediata. L'agraïtant. Una persona de 16 anys té una nostalgia de coses de fa 3 anys, per nosaltres, per exemple, una cosa de fa 3 anys, és abans d'ahir. I el món ha canviat en 3 anys més que abans, canviada en 30, eh? També és veritat, també és veritat, i l'acció comença amb el 2009, tot l'acció és el 2009, sí, sí. Estem parlant d'aquesta novel·la que et controla l'escape, no em dic que caigui amb l'universal, ara no sé com m'hauria de dir. Amb els seus autors, el Jeremy Williams i la Marta Sánchez, que Marta, tu ets de Sant Just, que no dius de Sant Just, però vas viure aquí durant molt de temps. Molts anys vaig créixer aquí, vaig estudiar aquí, vaig anar a l'escola Canigó, després vaig anar a l'Institut de Sant Just, i... I vas estar a la ràdio, també. I vaig estar a la ràdio. Això t'ho ha fet molta gràcia. Estava parlant amb tu abans, a micròfon tancat. No recordo ben bé, perquè fa tants anys... No era aquí, a la ràdio, llavors. Seria a Can Genasta, a les golfes? Sí. No recordo tampoc molt bé on era, però sí me'n recordo el que vam fer, que va ser el micròfon indiscreto. Vam anar pel carrer Bonavista, amb un micròfon i una gravadora, perquè sembla que era un cacet, és que t'estic parlant del Play Store C9. I per fer un micròfon indiscret, i per demostrar que la gent era molt bona. Vam anar, inclús, a menjar-me un cruzant, al forn del Pi, i vaig estar-lo, i li vaig dir que no m'agradava que si me'l podia canviar. La gent és molt bona. M'ava tota l'explicació de com li havia de mossegat no me la podia canviar. Deu-me'ns, si vaig comprar uns pantalons i no m'agraden, me'ls canvien, això no m'agrada. M'ha donat, i te n'adones... I tot iul·legat, eh? Sí, tot gravat, després. És una broma de ràdio. Va ser molt divertit. I tinc aquest record, però no sé ben bé si va ser per alguna cosa, de l'institut, o... No me'n recordo. Sempre m'ha tirat això de la ràdio. I avui hem pogut tornar, encara que estem ubicats en un altre lloc, perquè des d'aquí fa 12 anys està en aquest lloc físic, però molt contents d'haver de tenir-te aquí. I, a més a més, el volia prendre també, que a la portada llegim Marta Esepina. Nena, em dic Marta Sánchez. No em literari, no em literari. Doncs no és. No sabia què fer, jo dic... Doncs és una bona resolució, segurament, no? Clar, al buscar-ho al Google, si busquen per Marta Sánchez, el sortiràs molt tard. Clar, però Marta Esepina té més... No sé, més tirónaco. No sé, igual, m'he equivocat. Parlen amb l'editorial en bandí. Doncs mira, si tu ve de gust posar Marta Esepina, posa-ho. I ho he posat. Marta Sánchez, la meva vida ha sigut molt trista, eh? Tu puc assegurar-ho. Doncs ara comença la part de Marta Esepina, no? Ara comença la part de Marta Esepina, perquè, a més, seguim escrivint. Això no queda aquí. Exacte. Però em pregunta una mica per anar a Caban també. Seria si teniu un altre projecte per treballar junts, i us ha angrescat la idea de continuar amb aquest tipus de novel·les? Teniu alguna història entre mans? En principi, aquesta novel·la és una trilogia, i estem acabant la segona part. Molt bé, d'un i dos, doncs. Vull dir que vam ser totes. Ja feina. I tots dos novel·les, per separar-ho, també? Sí, i estem escrivint també... Cadascú pel seu compte. I jo estic escrivint un altre, i jo estic escrivint un altre. Per joves, també? Per adults? Per adults, sí. Sí, el meu també. Tenim aquesta trilogia... Més o menys, més o menys. També era d'un poblet d'Escòsia. Jo sóc un poblet de Catalunya. Jo ve una similitud, és nena, que això segur que va... A la funcionar. Moltes gràcies a tots dos. Esperem que us vagi molt bé, amb tota aquesta novel·la. Estarem pendents, estarem atents. Irà, irà, bien. Nosotros estamos aquí, hace unos días, firmando... Sí, a Sant Justa del Carre. I a la nit de Sant Justa del Carre. Vana molt bé. De fet, la nostra novel·la està aquí a la papereria Necki. Encara queden exemplars per si algú que està escoltant aquesta entrevista li fica la curiositat i diu que aquesta aventura no me la vull fer. Però pot anar a la papereria Necki, que la té. I és una aventura. Passes per Necki, coges un exemple de la novel·la i moltes xuches. Sí, té l'aventatge. Un fin de setmana de matèria. Maravillós. Doncs perfecte. Moltes gràcies a tots dos Marta i Jérim i que vagi molt bé. Bona nit. Gràcies a tots dos. Avui hem fet el programa 1.700 de l'apenya del Mórro a ràdio d'Espern i després de nou temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso va, Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc. No puc, el senyor. Has de ser fort. Hacem aquest maquin a descriure olivètic que m'està teledrant el cervell. La penya del morró, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. Veus de la parròquia? A profundiment de la spiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a les quarts d'avui, el vespre i els dissabtes, en diferent, a les quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ara passen 5 minuts de dos quarts de 12, saludem aquesta hora l'Emiliós Quezóquio i el Carles Hernández de Rius, bon dia a tots dos que tal. Per fer tertulia esportiva, avui tenim partit aquest vespre, de Champions de la Barça contra el Vatè Borrissov, ahir vam venir partit també de Champions, no sé si veu veure el partit d'ahir, que el fèiem per obert. Uns quants hi va haver ahir, no? Sí, va clar, va parlar del Madrid perquè el fèiem per obert i va dir que igual l'havíeu vist. Doncs sí, jo vaig veure, bueno, vaig posar, però em vaig avorrir molt. Sí, Jordi demana que ara que està aquí fora pintant el barcar, ens reia que es va dormir. Sí, però potser també era cansant, sí, jo també em vaig dormir prou de cansant, sí. Jo vaig estar veient una estona, vaig veure... I va acabar per aquí? Ja no havíem partit la davantera.