I aquesta, la parlem del novembre literari, que ja ha arrancat. Aquesta setmana té durant aquestes quatre setmanes diverses propostes durant tot el mes, adreçades a públics diferents. I avui hi ha dos quarts d'avui del vespre. Es farà una tertúlia en l'escriptor Carles Parada sobre el seu llibre, La setena vida de Caspar Schwartz, publicat per la editorial Males Herbes. Ara fa un any, avui el tenim al llostre de fusta, molt bon dia. Hola, bon dia. Una novel·la que deiem que ha sortit més o menys fa un any. Estàs content de la resposta que ha tingut? Sí, la veritat és que sí, tot i que estem parlant d'una editorial... Petita. Petita, però que comença a tenir ja també el seu nom. Sí, la veritat és que està fent un catalac superinteressant, a cop de risc, bàsicament, perquè sempre... Els he calificat molt com a uns camicaces, no? Justament ha entret un còmic, que treu un còmic en català, que també és una bogeria, estant nord, apostant per un públic molt ampli, molt inquiet, i també apostant també per a autors joves d'aquí, i per a clàssics desconeguts. No, la veritat és que és una aposta molt interessant per part de l'editorial. I quan ha rebut el llibre, bé, clar, dins del cercle, que pots esperar, no?, que reviu un llibre d'aquestes carturístiques. És un llibre un pèl estrany, és un llibre que sorprèn en un... M'he trobat molta gent que m'ha dit, però me'l vaig agafar per les fotos i després me sorprèn molt el text. Però amb positiu. Amb positiu, sí, sí. Però, bueno, sí, la veritat és que la resposta ha sigut... de mica en mica, però bé, molt gratificant. Per què és un llibre estrany? Bé, bàsicament pel format, no?, suposo, perquè aviam tots estem acostumats a... Jo, per exemple, parlant amb els editors també, dèiem no on situaríem aquell... A quina lleixa situaríem aquell llibre, no? Entres a la FNAC, per exemple, a la central, i dius on posem aquell llibre. Ostres, si no arribàvem a una conclusió clara, perquè dèiem... Podria estar, potser, novel·la. Sí, seria una novel·la. També podries col·locar, inclús, a la secció de còmics. Seria una novel·la històrica. En el fons no deixes una novel·la molt romàntica, entes en els dos basants del terme romàntic, tant com a història d'amor, com a novel·la romàntica, entes, estrictament romàntica, com a romanticisme. És una novel·la que s'escapa una miqueta de qualificatius, crec. És una mica lleig que ho digui jo, però sí que m'ho han dit que és difícil d'enxampar, que no l'acabes d'encasillar en un sol lloc. És un llibre que recoll tota la informació sobre la figura, com diu el títol, de Casper Schwartz, qui era aquest personatge? Bueno, en Casper Schwartz, de fet, l'origen de Casper Schwartz és en Casper Hauser, no el personatge... El famós nen perdut alemany, que segurament alguns haureu vist la pel·li del Werner Herzog, i, de fet, el Casper Hauser és el meu gat. És el nom del meu gat. Tinc un gat negre que em va regalar la meva noia fa uns anys, ara té 10 anys, el gatet. I tot va sorgir fent-li fotos al gat. Aquestes fotos van anar desembocant en Photoshop, que jo li anava incrustant la foto en Casper, a diferents fotografies històriques d'Arxiu que anava trobant, i a partir d'aquí es va anar desfilant la història d'en Casper Schwartz. Aquest va ser el punt de part i de directament, eh? Sí, el punt de part ja va ser purament fotogràfic, per entendre'ns. I a partir d'aquí és com van a sortir tota l'obra. Sí, de fet, també és una cosa que alguna vegada hem comentat, que és el procés invers, el que costuma passar, que en general els llibres il·lustrats neixen sempre d'un text que tu il·lustres, en aquest cas és com... no sé com seria, fer-ho al revés. És com una fotografia textualitzada, d'alguna manera. Però després el text també té molta força, perquè deies que la gent et pot dir això, que és algú que sí a costa per la part més a la imatge, i acaba de trobar tota una altra història. Jo sempre havia escrit, m'havia agradat escriure, i continuo escrivint... I, d'alguna manera, vaig intentar cuidar molt aquesta part. No volia que fos un llibre amb allò amb peus de pàgina, simplement. Que només acompanyessin les fotografies. Volia buscar algun plus que donés a la història un cert atractiu, un cert atractiu, també, a part de les que no siguin estampes de gatets. Això ja el tenim a YouTube i a internet en tenim ple. De d'alguna manera, potser en aquell precis moment, no, però tenies clar que volies fer un llibre en aquesta línia, o t'hi vas anar trobant mentre anaves fent-t'ho? La veritat és que va ser força fortuit, el tema. És cert que la idea va sorgir ràpid, perquè d'una manera quasi inconscient es van acumulant, es van acumulant diferents arxius, fotogràfics que tenien... Bé, eren simpàtics, alguns eren simpàtics, altres eren inquietants... I d'alguna manera, la idea va sorgir ràpid d'anar construint la història. Però sí que és cert que no, inicialment, no hi havia un projecte clar. No vas dir que vaig fer una novel·la, vaig fer llibres per això, tinc aquest argument. No, justament, potser havia començat altres coses que no han acabat, i aquesta que va sorgir d'una manera molt més estranya, i així, en concreta, es va acabar convertint en un llibre. És el primer llibre que públiques, com a tal, no? Sí, sí, sí. I a partir d'aquesta experiència, ara ja hem d'anar cap a fa un any, només a vegades que va sortir... Sí, va sortir el desembre, el llibre. Estàs treballant en algun altre tipus de projecte similar, o en alguna novel·la, o alguna cosa... Projecte similar? No, ja t'ho dic. Incluso molta gent em diu... Ostres, en cas per dos, no? Clar, a mi s'hi ha agradat i he tingut la bona rebuda, no? No, en cas per dos, no. Perquè és un llibre que, quan el llegiu ja voreu que en cas per dos, realment, ha d'estar a responsabilitat del propi actor. Perquè és un llibre que queda molt obert i crec que seria un error. No sé que vingui a l'espilbèria, em pagui molts millons de dòlars. Com a història, ja t'hi ja està. Ja està, a partir d'ara ja, la té que construir el actor, i la té que reumplir els aquests buits que hi ha en el llibre, que n'hi ha moltíssims, els té que reumplir el actor. I, com en cas per un projecte similar, no n'hi haurà cap. Sí que és cert que intento treballar en altres coses. També és cert que, clar, jo no m'hi dedico, dedico altres coses, em dedico al món audiovisual, acabo de tenir un nen petit, amb el qual el temps cada dia és més escas i car. Clar, no sé si tu havies d'entrar d'un referèndum o de publicar aquest llibre. Si havies llegit alguna cosa semblant, no sé si t'havies trobat en algun projecte que t'havies agradat. M'agrada o m'interessa. O no del tot. Jo llegir, el que et llegiria, llegir algú semblant, no. Sí que és cert que després m'han arribat molts inputs de gent que em dius... Això em recorda... Això és com... Tinc que reconèixer que totes les referències que m'han donat, i totes les possibles inspiracions que m'han donat, no me les he llegit. Després he anat fent els deures, perquè em dius... Això s'assembla molt a tal. Ho he anat a buscar i m'ho he intentat llegir. Però com a lectura, a lectura no hi ha res que m'hagi inspirat. Sí que és cert que m'ha inspirat molt en el cinema, en el cinema documental, en el fals documental, sobretot en el que es coneix com a mockumentari. Aquí sí que hi ha una part important d'inspiració. Pelis tan variats com des del mateix, és el costo cannibal, que pot semblar una fricada, però, de fet, també és un documental d'un arxiu trobat. Això és un recurs literari molt clàssic, també. Però, bueno, jugar aquest joc entre la realitat, la ficció... També és la... Això d'alguna manera... A mi mare anomeneu com un documental fantàstic. Que vindria a ser la forma i la plasmació com més canònica d'un documental. El que passa és que el contingut és absolutament desbarrat i fora de la realitat. Que no estem molt habituats, aquí, potser, o almenys a nivell de llegir literatura. Potser sí que en cinemes més habituals. En cinemes, sí, últimament, sobretot. Jo sobretot... bueno, hi ha mil pelis, no? El Dizzy's Spinal Tap, que a mi m'agrada molt, el Forgot and Silver, que és una gafa de Peter Jackson, i després no han surgit com moltes, els falsos documentals. Però dins de la literatura és cert que no... Jo no en tenia tants localitzats. I aquí, potser, no... Suposo que, en el món sexor, estem més acostumats i tenen més... Perquè allà sempre tenen més referències a tot. Va més ràpid, amb aquestes coses. Va més ràpid, tenen més oferta i tenen un punt més de risc. Però sí que és cert que aquí no tenia l'ofalitzat. I a l'hora de llegir, en el teu cas, prefereixes busques novel·la més tradicional entre cometes, un més convencional seria més això. T'agrada buscant una mica de coses una mica més diferents? Com ho fas? Em maco una mica per impulsos, eh? No és que tingui allò... M'agrada la novel·la del segle XVI. No, el segle XVI no. La novel·la del segle XIX. La veritat és que no. Amb molt per impulsos també consumeixo molt biblioteca. Tinc que reconeixer. Està bé? Sí, sí. Comenacions d'amics, també, si... Ara estic col·laborant en algun bloc, també els llibres que em van passant. Una mica el que em va caient, quasi com la pluja. Jo el que vaig recollint, doncs m'ho vaig llegint. I alguna cosa que li ha dit fa poc que t'hagi interessat o que pugui recomanar? Fa poc... Doncs mira, sí, em vaig acabar fa poc l'altre dia a un llibre del Gervan Baker, que es diu... El títol sempre l'erro, eh? Les pereres fan les flors blanques, crec que és així. Potser m'equivoco. I la veritat és que m'ha agradat molt. És un llibre... ultrabreu, però que et deixa... et deixa bastant girat. Molt bé. Doncs és aquesta recomanació. Avui, a dos quarts d'avui del vespre, es fa aquesta xerrada, doncs, al març del novembre literari, a Can Ginestar, serà, doncs, amb el Carles Perdes, per parlar d'aquest llibre de la seta nàvia de Caspar George. Vius a Sant Just, també, de més, també. Sí, visc aquí al costat. Com veus la iniciativa del novembre literari? La coneixies, l'has descobert una mica d'aquest any, com...? La veritat és que l'any passat la vaig intuir una miqueta, per a algú, no sé com, però la vaig intuir. I... Però no, mentiria, mentiria. No et fotré aquí la trola, i no he estat ni la coneixer del tot. Sí que havia sentit veus. I ara que suposo que una mica més ja la pots situar, què et sembla aquesta iniciativa? La veritat és que sembla superpotent, no? Sí. El català que el programa l'altre dia, i em semblava superinteressant. Molta gent, molt, molts autors... Es nota feina feta, la veritat, és que té una pinta bastant xula. Doncs acaba de començar tot just. Diria que a ells va fer una associació de baby contes, però el primer acte això una mica més formal per entendre, ensenyar aquesta xerrada d'avui. Esperem que vagi molt bé. A dos quarts d'avui del vespre. Doncs parlar-ne amb ell, amb l'escriptor Carles Prada de la ràdio. Gràcies i que vagi bé. Bon dia. Moltes gràcies. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan. Vet aquí una vegada un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres rosa sensat. Els podreu escoltar? Els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. La informació més propera, el Justa la Fusta. Dos minuts i arribem a dos quarts de 12. El que fem és saludar els taptolians d'avui dijous, en Jordi Ulló, tenim l'Alina Santalabra, la Joan Algarra i la Montse Larré. Bon dia a tots 4. No funciona la bugeta. Bon dia. Avisa, avisa. Sí, què tal? Bé, bé. Estem gaudint d'aquest suet de Sant Martí. Jo no ho gaudeixo. No, tens ganes de fer-ho. Vaig de l'ordre i era preciós. Semblava que era un lluny. A més, després de la pluja, a més i tot. Ja vull la sortida del sol, ha sigut meravellosa. Perquè hi havia uns núvols per sota i els de sobre... La boira. Sí, la boira sota i els núvols de sobre. Preciosos. Jo hi vaig tenir que anar a l'hospital del Mar, però jo no per mi, per la meva filla i tal. I aleshores el Mar estava. Us ho prometo que a mi m'agraden molt veure el Mar. Més que anar a la platja, m'agrada veure el Mar. M'hauria quedat tot el dia. Però després, el que el s'hi dic. I el s'hi dic per al ser radiolent, si em permets, Carme. Perquè resulta que teníem nosaltres, quan anem allà al Port Olímpic, on s'hi diguéssim, o... Sí, sí, sí. Agafàvem el 157 i ens deixaven allà. Sí, sí. Ara ja últimament fa temps esgafes. El 157 et deixa a mig camí. I n'hi ha un 20 que puges i allò estava molt coordinat i estava molt bé. Sí. Allà a l'hospital. A l'hospital, allà mateix, al Port. Allà mateix, sí. Bueno, ara anàvem a agafar un taxi, però el tornàvem a venir amb autobús. Ho dic perquè val la pena que ho sàpiguen. Aleshores, tornem a venir i vam dir, ara ja no tenim pressa de fer-me l'autobús. Sí, sí, el 20, a cada moment, cada 10 o 15 minuts passava. La freqüència és bona, sí. Arribem allò on té el final de allò que s'agafava, el 157. Bueno, allà estava l'altra parada. M'anem allà, esperant que està allà mateix, d'un posto a l'altre, n'hi ha 10 metros, 15 metros, no hi ha més. Però per assegurant-se, perquè no hi havia cap cartell, li dic amb el conductor, d'un del 20, li dic, bueno, el 157 diu si és aquella parada. Ah, bueno, vos allà estem. I allà estem, allà estem, i no passava res. I al final dius, escolta, qui passa alguna cosa? Un dels altres autobusos de 20, que va venir, un tercer, va tornar. La única que va anar a cap allà li diu, perdona, i diu la parada, diu no, no és aquí, no. Diu, és a la carretera. A la cantonada. No, a la carretera, no. Tens que recular, que ni una gasolinera davant, t'hi ha cap enrere i és la mateixa carretera. I se l'han canviat. Perquè el 157 es veu que no va aquí al final, sinó que continua per la carretera i es veu que va fins al camp de futbol. I després torna a venir, però torna a venir, per la carretera. Però esclar, si un conductor diu sí, sí, és ahir. Perquè no devies estar assabentat. Ja fa temps que fa 4 mesos que em va passar a mi, això mateix, què saps dir? I a les ceres doncs val la pena que sàpiga. Sí, s'ha fet un canvi sense anunciar. I, a més, amb l'Anna, aquesta marquisina, no sé com se diu, una marquisina. Sí, sí, es diu, exactament així. Marcasina. No hi ha cap lletriu que digueu, parada, trasladada a l'altra banda. Anulada i trasgelada. Anulada i posada a l'altra banda. El 157 que t'anava de punta a punta. No, i aquí també, no és que estigui millor. Però si tu et quedes per posar un exemple, tu et quedes davant del Xiapata, per exemple, que ja està la parada. I estàs molt bé, sí. I resulta que l'autobús et ve el carrer, aquest Eretello, bueno, aquest... Viquel Reverter. No, Viquel Reverter, no, perquè el volies. Però vull dir... D'allà, i tira cap a baix, a la vinguda indústria. No el veus? No, clar que no. Si va directament no... No el veus, perquè va per la carretera. O sigui que senyors... En recordeu-se d'això, de que el tornar... I, a més, és una bona combinació. Et triga molt, perquè és un trajecte molt llarg, però no passa res. A l'altra banda, l'altre, ja havíem anat... El mussol de la història... Sí, sí. Està sent justa, entreparados... Però havíem anat al mussol de la història i anaves de porta a porta. Sí, de porta a porta. Has de fer el transport. Primer avissó. No, no, està bé, perquè a més a més, segur que vull ser algú, l'hi he passat o li pot passar. O sigui, a mi em passaria perquè no estava acostumada. Mira, el Jordi ho confita que també li va passar. A mi m'hi va passar, també. Qui li agafava aquesta línia molt sovint era Pere. Fa 3 o 4 mesos, fa 3 o 4 mesos, m'ha passat. Si jo no entenc com continuen en la parada aquella que no és real. Que no és real? No és una parada, sí, això mateix. Ni virtual, perquè tens la preu. Perquè dius igual que és provisional. També hi poden posar un cartell. Allà tenia que haver un cartell. Allà tenia que haver un cartell. Allà no s'ha passat. De fet, ja només amb el canvi que es va fer, però el que deies de la línia, no, en principi, tot i que es canviesin perquè es va canviar la xarxa de l'autobús, però en principi, són seguit, se suposa, entre una cosa i l'altra. Si van amb una freqüència, és bastant bé. No, la freqüència és bona. Jo, realment, sóc una entusiasa dels transports públics. Perquè crec que tots, perquè a vegades és acte desavorrit, de veure la quantitat i quantitat de cotxes que circulen. No és estrany que hi hagi aquesta contaminació.