En puno un quart de 12, que estarà parlant del banc de sang i teixits, amb la promotora del banc de sang i teixits, el Vesli Ubregat, la Silvia Arcos. La tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Silvia. Hola, molt bon dia. Per parlar d'una nova campanya de donació de sang, en aquest cas, el cap de setmana, s'han just. Sí, dintre de la Fira de la Salut, d'ajuntament organitzar, i, bueno, ens van dir de posar també la campanya de donació de sang, i nosaltres hem encantat. Recordem que el banc de sang i teixits normalment ve cada tres mesos, el municipi. Sí. I que, Barta, l'última vegada va ser ara fa un parell de mesos, el setembre. És a dir, que m'imagino que també la idea és aconseguir arribar a més gent, no només la gent que acostuma a venir cada tres mesos al casal. Exacte, aquestes fires són ganes especials, i passa moltíssima gent, i aleshores és això aconseguir que tota aquesta gent que es passeja per allà, doncs també tingui l'oportunitat de poder donar sang, i és que les necessitats sempre hi són. Com estan les reserves ara, Silvia? En el setembre, que estaven en un nivell normal, ara continuen, estan millor, pitjor? Bé, és un nivell bastant normal, però hem de pensar que nosaltres necessitem uns 240.000 concentrats de matíes a l'any, 35.000 huites de plaqueta i 35.000 huites de plasma. Això vol dir que, encara que siguem bé, no vol dir que es poden relaxar i continuar donant, perquè les persones que estan ingressades als hospitals, si hi ha qualsevol tipus de cancer, això necessiten cada dia tractament de plaquetes, de plasma, concentrats de matíes. Com deiem, a més a més també, és una sèrie per tot el que ens dius ara, i és un gest bastant mínim, no? Sí, la veritat és que és una cosa que no reivindicem el gan esforç, sinó que en 20 minuts ja tenim prou per fer aquest gest. Arribaran les persones allà, la donació, tindran que omplir un qüestionari, després passen amb el metge, si mira com estan de tensió arterial, com estan de ferro, i si tot és acorrecte, ja passen a fer la donació. I després de la donació, els donem un refrigeri, un assaig, uns sucs, unes pastes, perquè recuperin, i ja està tot això, 20 minuts. Per tant, en tot cas, no s'ha d'anar amb ajú a la donació de sang, no? No, no, al contrari. Ha d'haver menjat, ha d'haver fet una vida normal, i res, en un moment que tinguem, podem acostar-se i fer aquesta donació. Serà aquest dissabte? A quina hora serà, Sílvia? El que sal de joves, a les 9 i mitja del matí, fins a les dues del migdia. En aquest cas, per tant, anul·laria diferent, també. És a dir, serà matí, ho dic per què? Tenim per la tarda, com que és un dissabte, i la gent no treballa, vindrem per matí. I, a més, això, en cap de setmana, suposo que també pot fer que vingui encara més gent, no? Clar, clar, hi ha molta gent que treballa fora del municipi, i potser donen a l'empresa, o a qualsevol altre lloc, però el venia amb un cap de setmana, que la gent està passejant per aquí, ho té molt més fàcil per poder donar a la vorada casa seva. Perquè, normalment, a Sant Just, sembla que ens dieu que hi ha força a bon nivell de donants, que hi ha força a gent. Sí, la veritat és que la gent col·labora molt, suposo que col·labora molt a tot el que es fa al municipi, però també a la donació de la fan, no es podem queixar, perquè cada vegada que venim respon molt bé, molt bé. Com deiem serà aquest dissabte, i poden fer-ho a les persones que tinguin entre 18 i 65 anys, 50 quilos o més, a partir d'aquí, els altres requisits com ens deies abans, Silvia, es poden mirar en aquell mateix moment. Sí, jo sempre dic que ningú us el tu esclogui, perquè a vegades pensem que no podem, i si que podem, si tenim col·labor, no podem donar, encara que prenen pastilles, si tenim la sucralta, que tenim diabetes, però el prenen pastilles sí que podem donar, els que no poden donar són les persones que es punxen a l'insulina, i hi ha moltes coses que ens pensem que no podem, però sí que sí que es pot, o sigui que millor agostar-s'hi, preguntar-li al metge, que serà durant tota la campanya, i sempre amb una pregunta fàcil, i contesta, i ja sap si pots o no pots. Perfecte, Silvia, doncs moltes gràcies. Aquest dissabte recordem aquesta donació de sang, nova campanya en el Marc de la Fira de la Salut, el casal de joves a partir de 2.45 del matí. N'hem volgut parlar avui amb la Silvia Arcos, que és promotora del banc de sang i teixits, el vas llibregat. Moltíssima gràcies a vosaltres, espero que vagi molta gent a la Fira. Esperem que sí, que vagi molt bé, bon dia. Gràcies, bon dia. Aquest i Mars, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Vina al Besar Iperàcia de Sant Just Desvern. Al Besar Iperàcia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complement, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar, i moltes coses més. Vina i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar Iperàcia. Un quart i mig de 12. És hora de parlar d'esports. Bona tarda. Bon dia, Marc. Hola, bon dia, Carme. Per parlar una setmana més de com va anar el programa d'Aï Dilluns, aquest programa que es fa de l'esports de 8 a les 8 del vespre, que de setmana han enfocat en l'esport local. No sé si el tema destacat, o no, devia ser l'endemà dels cars. És un programa especial dels cars, que va ser un programa una miqueta més relaxat. Era un dia especial, que ens havíem de centrar una miqueta amb els cars de Sant Just. Recordem que els cars, tu aquest any els has viscut directament perquè has fet d'espícars, no? Jo no havia sentit mai a parlar dels cars. No havia vist mai els cars i vas fer d'espícars el primer any directament, tot de cop. Jo no havia vist mai ni un car, ni sabia el que era un car, i em van decidir posar-me allà i vinga, i parlant-te. Al final jo m'ho vaig passar molt bé fent d'espícars, i a més a més vaig quedar-me amb una miqueta mal sabor de boca, perquè saber que això potser desapareix d'aquí uns anys, una activitat on hi havia tanta gent que la gaudia és nou car, i tot el públic que hi havia, això vol dir que és una activitat que el poble de Sant Just li agrada, i que, per tant, ha de pujar de la seva mà la gent per poder seguir amb 39, 40 edicions més. Clar, clar, home, a veure què passa a partir d'ara, després d'aquesta primera grida que hem fet, i a veure si funciona, no? Jo crec que sí, jo crec que la gent reaccionarà amb el sent, amb la miqueta de temps, ja ho parlàvem ahir també amb el zonàs basó, amb la comunicació dels cals de cuinets, que vaja, no?, s'espera una miqueta, tot just acabem de la 39, jo crec que amb el temps, i quan realment la cosa estigui a punt de morir, jo crec que la gent s'acabarà apuntant, esperem que ho fem amb tranquil·litat, i que la gent s'hi apunti i es pugui borrar de tot bé, però ja no tinc cap dubte que això no acabarà. Pel que fa al programa ahir, evidentment havíem de parlar del fracàs del cap de setmana, del cap de la ràdio. Home, tampoc és això, els estan contents amb el seu resultat? Bueno, els estan contents perquè van arribar a la semifinal, el que no han explicat encara és que, en la seva cara d'acordia fins a la semifinal, tothom s'hi clasificava. Sí, sí, sí. Però era la primera vegada? Bueno, bueno, però jo crec que podria haver fet una miqueta més. Jo crec que el Jordi anava molt tranquil, i ara no va córrer gaire. Et veig molt crític, eh? Sense sopar, ni res. Doncs l'any que ve podries tirar-te tu també, Marc. Ara ja has vist com funciona. Jo estic d'explicar, a mi no em piquis. Jo estic d'explicar. No, però al final, en general, jo crec que, a més enllà del carrer de la ràdio, sí que deixen que per sobre una cosa, perquè molta competitivitat, que la gent s'ho pren molt en sèrio, i que està tot un any pensant quan veiem com fem, com millorem el car, com arreglem aquesta part del cotxe, on podem agarrar passadons, on podem fer que el temps vagi per poder guanyar, que la gent s'ho pren molt en sèrio. És una miqueta, això que, com et dic, que la gent va molt en sèrio. No, no, exacte, és una competició directament, no? Sí, sí. Amb qui més veu parlar i el programa? Mira, per exemple, ja hem parlat també amb el Josep Sanchis, un senyor que porta 35, 36 anys a l'organització, un senyor que em va fer molta il·lusió, perquè va ser tot el cap de setmana allà ajudant-me molt, però 35 anys, ahir era jo que entré, va començar l'organització de cartes, va començar l'organització de cartes, com a gegantei, i ara sí que ha quedat 36 anys. Això també mostra que és una feina divertida a fer. També pudeu parlar amb les guanyadores de la categoria de fèmines, que eren Marina Cortés i la Maria Sabates, si no m'equivoco. Ens van explicar una miqueta, com que ells van guanyar gràcies a una samarreta, ens van dir, perquè es veu que portaven 3 anys arribant a la final, amb la mateixa samarreta, i aquest any és el primer any, que s'han canviat la samarreta que portaven, i el primer any que hem guanyat. També hi ha coses curioses en el tema dels cars. El final era un ambient més enllà de la competició, que hi ha molts coses ensranyables podrien dir en aquest cas, o divertides, que és una cosa dels actes d'aquest senjús. Més enllà de molts cars, però, Carme, faig també 5 sentils del que ha passat aquesta setmana, que ha estat la presentació del Club de Bàsquet Senjús, de la nova temporada. Va ser al Bishapta, a la bona aigua, un cop van acabar els crones del Bishapta, la gent va anar a la bona aigua, i de fet parlàvem també, que va ser un acte multitudinari, moltíssima gent. El Club de Bàsquet Senjús va presentar a la bona aigua per presentar aquests actes d'aquesta nova temporada. També va haver-hi el partit del Senyor Arà, que van poder guanyar, per tant, van aprofitar aquesta presentació, i aquesta bona aigua plena de gent, per dedicar una victòria als oficionats. Per tant, doncs exacte. Suposo que també fer una festa d'aquesta mena, molta vida, també, no només als jugadors, sinó també d'unir justament afició i equip. Sí, clar, i més en... quan parlem de esports locals, que costa que la gent vagi dins dels camps, que costa que els pavallons o els camps som...