Un minut i un quart de 12, que ara parlem del novembre literari, en concret d'una activitat que es farà aquest dissabte, anomenat dia del clàssic, perquè hi ha dues activitats vinculades amb Ulicies i l'Ulicia. La primera serà dissabte les 12 del migdia, a la plaça Antoni Malaret, una activitat d'una hora del conte, amb l'Ulicia, que és l'Ulicia explicada als més petits, i serà amb el Roger Cónsol, bon dia, Roger. He dit alguna cosa malament, perquè viscafies que no m'agraden. És l'Ulicia, no és l'Ulicia de... Sí, perquè clar, la Iliada, sí que té iada, que acaba amb ulicia, però jo explico l'Audiceia, i per tant és l'Ulicia. Això és molt fàcil d'entendre, perquè no hi ha tants noms i tants renoms. L'Audiceia, odiceia en català, explica la història d'udiceu, que és el nom grec del famós i conegut per a nosaltres, ulices. Per tant, si parlem d'udices i no d'udiceu, haurem de parlar de ulicia i no d'udiceia. És més fàcil de dir, també, l'Ulicia, que és l'Ulicia. Perquè són més llatins que grecs nosaltres. La nostra llenguatge ve del llatí i no del grec. I per tant, tot i que explicarem... No mitologia, sinó que és la mitologia dels herois, aquests grans apopeies, tant i tant antics, doncs venim del món llatí. I per tant, ulicia, ulicia, és més fàcil de dir que odiceia. Per tant, el que s'explicarà és ben bé el que surt en tot d'aquest llibre, o tot, no, perquè és molt llarg, però... Aquests dies estava repassant, i aquestes coses també lectures paraleles, com si diguéssim, quan els poetes o els rapsodes grecs es posaven a recitar, perquè llavors recitaven l'audicé, en aquest cas, tres dies els idoraven, tres dies, que de dir, 10 nidó. Clar, una societat, llavors, estem parlant de fa 10.000 anys, d'acord? 8.000, 10.000 anys, aquests eren sempre el que hem dubte. Qui era Homer? El famós Homer Simpson, eh? Homer no és Homer, és Homer Simpson. I, per alguna cosa, té aquest nom, el Homer Simpson, que ho diuen bé, te'n parlant del llenguatge, també, a l'Amèrica del Sud, a l'Amèrica Latina, perquè no diuen Homer, com aquí, diuen Homero. Allà, sí? Allà diuen Homero Simpson. És fantàstic, això. Allà, sí que ho diuen bé, i aquí, que ho tenim més a prop, fins i tot, doncs no. Doncs tres dies d'oraven, tu. Però, clar, és una societat que, de pagesos, de pastors, niteles i telèfons, ni teatre tenien, perquè el primer teatre va ser un narrador que explicava una història, i després va utilitzar objectes, o titelles, o di... Escolta'm, tu, que també té carnivossos, perquè ho fem entre els dos, fem personatges, i aquí va néixer el teatre, no? Però la primera confrontació al públic és una narració. Tres dies, però, en canvi, nosaltres farem una oreta. No fa malament, no? És una mica que no em funcionen, o ara... Ens obriaríem tots. Una hora, en què s'explicarà, per tant, suposo que has triat alguns capítols molt concrets, no? Jo ja fa molt de temps, i ara ho comentàvem, que vaig explicant històries de mitologia grega. Amb un principi, històries també de Déus i també d'Herois. I el primer, això, en ve de historial clínic, com si diguéssim, perquè el meu pare ens ho explicava el meu germà i amic, quan eren petits, per anar a dormir, el cíclop de policent... És el que té un només un ull, no? Exactament. Els cíclops eren tres germans, fills de posidó, i una de les seves peculiaritats és que hi veien molt poc, perquè tenien només un ull. Atenció, tots els orcs de la mitologia nòrdica és que endinava tots els ogres, veuen d'aquí, o, si més no, a totes les cultures han aparegut aquest tipus de monstres, amb un sol ull. I aquí, ja he de fer aquest conte des d'abans, que fa dos anys, tot bé, hi ha històries que et passen, no? Amb una mica invisible d'en Nadal, ara que comencen a veure, i els llums penjats, amb una mica invisible d'una amiga, que ara no diré el nom perquè és invisible, o potser sí, perquè va deixar de ser invisible, em va regalar una màscara fantàstica, teòricament, d'un orc. Quan el vaig veure, vaig dir que era polifem, i punt, s'ha acabat. I tot i que vaig explicar el conte que acompanyava la màscara en diferents vegades, és el meu polifem. És el meu polifem. Des d'allà, doncs l'he explicat molt. Però en aquestes sessions que van començar, es deien contes de la Mediterrània, la mitjançia que les he explicat als més petits, hi havia el mitjanç de Persefone, la bufona persefona, el mitjanç de Persefone, de com els grecs explicaven a l'inici de les quatre estacions de l'any, jo vaig convertir-lo en un conte de la bufona persefona. Hi havia el mitjanç de tots el monstre per antonomàgia, o que molts nens ja coneixen, perquè és fantàstic, com a monstre, de la madusa, d'acord? I, en canvi, ningú sap que madusa va ser una princesa molt bonica, molt vella, la més vella, tant vella que la era comparable als deus. El que passa era que era una presumida i els deus la van castigar. I per això, a Tenea, el seu escut, molta gent em pregunta, per què a Tenea l'escut porta la madusa? O perquè li deien que es podia semblar a Tenea, ella va deshonrar a Tenea i a Tenea la va castigar. Sempre s'aprenen alguna cosa. I després explicava el conte de polifem. El conte, si l'aventura de polifem, de l'audicea, l'olicea, no és res més que una gran, grandíssima vista del segle XXI, perquè si no s'hauríem de parlar de Popèia, de Poema Ípic, perquè està aquí d'envers, l'original, etcètera, és una novel·la d'aventures, on cada capítol és una illa, d'acord? I llavors hi ha la illa dels lotòfics. L'otòfics vol dir els que mengen lotos. Lotos, què és, és l'opi. Per tant, és una... els lotòfics que són gent que viu tranquil, feliç, relaxada i oblidant el seu passat. I a l'illa de polifem i els ciclops, que torno a dir, doncs eren tres, tres ciclops, fills de Posidó, i aquí hi ha una cosa ja, que Ulisses ja l'aportava de l'esquena, la motxilla contra Posidó, la batalla Posidó, Déu del Mar i Ulisses, anava carregada, perquè troia la Illion, que explica l'Iliada, que això tampoc se sap, dius, per què? Iliada, si és la història d'Aquiles, per què no es diu Aquilea? Perquè la Iliada explica la història d'Ilión, amb grec, la ciutat del Sol, troia pels coneguts, pels amigos, no? Però troia qui l'ha de construir, els tres ciclops, les muralles, ticlòpees, que diuen tots... Tot va lligat, tot va lligat. També hi ha una tercera branca, i aquí gairebé fa una altra pregunta. Tiro, tiro, tiro, tiro. Des de fa molts anys ja, o bastants anys, perquè tampoc no tinc una barba blanca, encara, estic fent cursos a les escoles de mitologia grega, on els nens aprenen els deus, juguen amb els deus, aprenen doncs que tenen un mussol, perquè les buixes també tenen un mussol, aprenen qui era posidor, qui eren els deus, amb contes i jocs i explicacions. I ara no sé què no va dir, però... La tercera branca, no? O és això, ja està. Les sirenes no surten.Sí que sortiran, mai tant. Les sirenes és un capítol que a vegades es vol allargar molt, és cortet.És anecdòtic, no? Olicies en dels pocs que viatja l'infern, com era Orfeu, com era ara en un rutí de l'altre, però hi ha un altre. I Ulicies també. I és l'únic mariner que va sentir el camp de les sirenes. Atenció, les sirenes nòrdiques tenen cos de dona i cua de peix. I canten molt bé, també, i es pentiran tota la platja, viuen molt prop del mar. Però no és la sirena grega. La sirena grega és molt més lleig per mi, perquè té cap de dona, però el cos de gallina. D'acord? És un cos de gallina. I vivien amb unes roques. El que sí que també cantaven molt bé. I feien en barranca perquè feien en Badali, tots els mariners, i eren una de les explicacions de per què hi havia tants i tants enbarrencaments, no? I bé, no crec que l'expliqui, no? Que es posen, cert, Juli Bertha, les orelles, els mariners... I Ulicies és l'únic que... Que aconsegueix superar-ho. L'espectacle que has fet ja en altres llocs? L'espectacle l'he fet tot i que hi haurà coses noves, perquè en el fons, jo el que... Això, amb els contacontes, comences tenint les teves sessions, i després ara dius, escolta'm, si voleu tal cosa, m'ho dieu també, perquè moltes vegades hem d'improvitzar, perquè cada vegada hi ha aquesta moda nafasta que els pares i les mares em perdó, eh, pares i mares, es pensen que els contes són fins a 3, 4 anys, i doncs no, aquí la biblioteca de Sant Júro fa molt bé, perquè fa els baby-contes, i que les sessions de contes, que per cert, dimecres que ve em sembla que és d'aquí una setmana, a veure, l'Alberta Stengre, no us el perdeu, és un gran, és un gran. L'Alberta Stengre és un grandíssim contacontes, narrador, i porta molts anys, però estàvem dient que l'edat, aviam l'audícia, no és per nens petits, tot i que l'edatem, consideríssim, no? Però bé, hi ha aquesta moda nafasta, com deia, de portar nens, i en canvi, els nens que fan aquests cursos escolars, que han fet sobretot el canigó, però també altres escoles, són nens de cinqueixis, i flippen, i els enganxen. Flippen, perquè, en el fons, és veure com tots els contes que ells ja saben de tradició europea... Ostres, la guerra de Troia és igual que la vella dorment, al principi. Ostres, les sabates naïc, amb grec és ni que, a tenia ni que, un dels tres temples que hi ha a l'acròpolis, tant els trident, el xiclet trident, el xiclet trident, o el trident del Real Madrid o del Barça, un trident que és, és l'arma de posidó, i tot això ho descobreixen. Tots els rellotges que porten els nens porten cronòmetre, i cronosa era el Déu del Temps. I aquestes històries que mai passaran de moda, i que, en el fons, els remeten una realitat tan palpable, bueno, els entusiasme. De fet, jo en un dels primers records que tinc... Si no es cantingui molts de la notícia, no, perquè la vaig llegir en el seu moment, però a part... Envers, d'un ideó a quin mèrit? No, en sembla que la feia en llegir a l'institut, diria que era la versió que era l'arriba, si no que era una altra, i em va costar enganxar-hi, però vaig acabar enganxant. Sí, és que costa enganxar-hi, i això és una de les dramaturges que faré, que ara t'explicaré. Doncs que recordo que els records que tinc, i ara, quan anaves parlant dels personatges, crec que encara em venen al cap, o sigui, m'ho imaginari, encara és aquell, era una adaptació d'animació infantil, o sigui, uns dibuixos, que potser el vaig... Jo crec que seria una vegada, perquè no era una cosa de cada capítol, però em recordo molt, no sé... No sé dir ni quan, ni què, però em venen les imatges de les cirenes, dels cicles... Els cicles animats, però. Sí, sí, sí. I era un Ulysses grec o era l'Ulysses de l'espació? L'Ulysses 31? No, no, no, no. En Telemaco era un robot, em sembla. No, no, no, era com... A part de les 3 bessones... T'enganxa, també és veritat. Les 3 bessones que tots els nens han vist... Hi ha un capítol, que és... i parla de les sirenes, no? Efectivament, amb aquest... i de Polifem, també, que són una mica els dos més coneguts. Ostres, els nens em recorden... Això ho he vist, això ho he vist a les 3 bessones, doncs, bé, sí, sí. I tant, jo s'està bé explicat tota la història, no? Et deia una mica de dramaturgia, perquè si agafem una mica l'udicèia canònica, és complicada. Per això és tan famosa i tan estudiada. A part de ser, diguem-ne, el segon llibre de la humanitat, amb lletres grans i de pedra, vaja. Ostres, és molt moderna la manera com està... com es diu, escrita i... Tramada, exacte, gràcies. Perquè comença pel mig, comença dient... Ostres, què està passant ahir que Ulisses no arriba? I llavors veiem tots els pretendents de la dona d'Ulisses, que es diu... Penelope. Gràcies, hi ha aquests lapsos que l'estan assajant, i després veiem Telemac, i el viatge de Telemac, mentre se'ns explica que Ulisses està a la illa de la Ninfa Calipso, però abans de la illa Calipso hi ha moltes altres coses. Allò surt de la illa de Calipso i arriba a la illa on... l'última illa, l'últim capítol, en el Fons Gran, que és la on troba nausica, és la illa dels Feassis. I allà fa un flashback. La novel·la de fa 10.000 anys, la buema èpic de fa 10.000 anys, fa un flashback. Un flashback que un falta a l'entino a les seves pel·lícules. I allà, la illa dels Feassis explica totes les seves aventures. Clar, jo amb nens, en partir d'una hora he t'oblegat, amb una mica d'introducció, sí que diré això, i si tornem uns espais i tot plegat, però és molt més fàcil amb la narració oral, anar fent cronològicament, doncs és molt més fàcil de llegir, a llegir, de seguir. I més durant una hora, no? Exactament. Sí que es podria fer amb adult, perquè estan més avassats amb aquests canvis, d'espai, de temps i tot plegat, i et dic oferir, també, perquè al principi la introducció és això. També explicaré, per exemple, una cosa que no s'explica a l'audició, que és el cavall de Troia, que aquí tinc una altra història tan més fantàstica, com aquestes coses que t'explicava. Jo vaig viure, tenir la sort d'aquí, sóc tan a l'anòfil, perquè jo vaig viure un any a tenes, a la meva vida, i a la pàscua d'aquell any, me'n vaig anar a Troia. D'acord? Me'n vaig anar a Turquia, me'n vaig anar a Troia. I amb unes nits que, bueno, havíem de passar per allà, jo no tenia ni molta pasta, no sé què, i em van deixar dormir a casa d'un senyor, no sé què, ens vam fer un amics amb un senyor perquè parlava francès, que havia estat uns quants anys a Bébina, França, un senyor turc, devia tenir 80 anys, i que ara, jubilat, es dedicava a fer talles a fusta de cavalls de Troia, on venien després a les paradetes de les porres de Troia. I el dia que marxava, que després de visita a Troia, ens han tornat a trobar per dir-li adéu, perquè t'ho plegat, me'n va regalar una. I, a més, no, no, està acabada, no sé què, no sé què, és igual que no estigui fantàstica, és plorar jo. I a partir d'aquell cavall de Troia també explico que una cosa que no surt a l'audició, perquè és famós Ulysses, la primera gran idea d'Ulysses, el que és heroi per ser llest, aquí les era allà, heroi per ser fort, sobretot èrcules o aracles, també, per les 12 proves, i per el que va haver de suportar Ulysses, és perquè té molta força de voluntat, i perquè és molt viu, molt estut, l'estut, Ulysses diuen sempre a l'audició, va ser per inventar-se el cavall de Troia. Mira, veus? Doncs sí, sí, aprendrem coses tots dissabte, segurament. Es fa, més a més, a l'aire lliure, i com que estem en aquest temps, encara que sigui novembre de bonança, suposo que ajudarà, no? Sí, sí, al carles, que fins al dia 20 almenys tindrem aquest temps, has triat fer-ho expressament a l'aire lliure? Em va venir donat això d'aquí, perquè suposo que també, com que a la tarda hi ha Ulysses del cor del país meu, la Teneu, ho volien centrar allà, he intentat, també, si hi havia el bon temps, doncs no fer-ho amb un interior, que ja es feien els altres dos contacontes de l'Albert, i l'altre noia que va venir la setmana passada dins la biblioteca, i situar-ho allà, que també és una manera de... Com ho veus a l'aire lliure? Bé, molt bé, perquè jo estic acostumat, i per això em vaig comprar fa temps una micro i aquestes coses, i no hi ha qui de so. I, a part, una de les últimes sorts, gran sorts que m'ha donat la vida, a part de l'aventura de Grès, és poder explicar contes, i en aquí es va anar complicant les diferents sessions que jo tenia, perquè de contes grecs n'hi ha moltíssims. Els pots anir a acabar, començant amb les metamorfògis d'Ovidi, que ja és Ovidi, però expliquen ideologia agrega, i no pares. Tens per 70 narracions diferents, no? I em van escollir per anar a explicar contes, ni més ni menys, que les runes d'Empúries. El mes de maig, el mes de juny, on tenia jo, darrere, a l'Esclepi, a l'Estatua d'Esclepi famosa d'Empúries, les runes i el mar, a sota d'uns pins, fantàstic. Vull dir, senzillament era un regal per mi, anar allà. I aquí és on aquella que he dit, aquella primera sessió de contes, que es deia contes de la miterrània, o contes de la mitologia grega explicada als més petits, es van complicant amb això, amb ara la Iliada, amb més contes, sobretot, perquè tot d'un em van demanar d'altres, per no repetir, i doncs mil històries, doncs... Arianna dintre el Leverín, amb Teseu, i la història de Teseu, que és una altra... Algunes històries d'ércules, altres deus que potser no coneixen tant, com per exemple a Dionís, que és el deu que va néixer dues vegades, Dionisos, dos naixements, etcètera, etcètera, etcètera. Sabes-vos on el van posar el Dionís, quan va néixer furet, perquè no el descobrís era la seva madrastra? El van posar a la cuixa de mateix Zeus, d'acord? I ja veuen Zeus, doncs que hi ha un moment que Zeus anava coix, perquè portava un ventre a la cuixa, no? Però és el deu del vi, Dionis, o és el deu del teatre i del vi? Sí. I aquest té a veure amb els naixements, no? Amb el naixement, no. El nom, el nom sí que té... Sí que té aquesta explicació. I després, on cada fugir, i se'n va fins a la Índia, per això sempre els pintors barrocs, sempre que pinten becanals i aquells quadres grans de Venècia, sempre pintaran... Sempre el pintaran amb un acord de sàtirs, com el Babo Sileno, que és aquell sàtir que és gros, sempre està dormit, i sempre amb tigres. I, ostres, tigres, a Grècia, quasi que no, no? Però és que el senyor Dionis se'n va anar per fugir d'era, se'n va anar cap a l'est, cap a l'est, cap a l'est... Perdó, sí, cap a l'est, fins que va arribar a la Índia. I quan em va tornar, em va tornar amb un acord de allò que havia fet, que era amb tigres, no? Molt bé. I amb els secrets del vi, també et representa que li van ensenyar allà. No s'acaba, eh, tot d'aquestes històries. A mi és una de les coses que últimament m'agrada més. Això passa més amb aquests cursos que faig a les escoles, que és que una història et porta a l'altra. Ara estàvem parlant de Teseu i Ariadna. Això de vegades els despertius ho adolcoro una mica, el síndrome Disney, però hi dic que es van enamorar. Mentida, és Ariadna, que serà molt de Teseu i Teseu. I li fa fer el que ell vol. Tant és així que l'abandona. Qui la troba, Ariadna? La troba d'Iunís quan torna de... I llavors es van entrellessar en entrellessant i és fantàstic. Déu n'hi do. Aquest dissabte, a les 12 del migdia, a la plaça Antoni Malaret, d'aquesta hora de compte especial, dins del novembre literari, que està Ulisséa. Moltes gràcies, Ulisséa. I abans de marxar, Roger i aquest tenim aquí, perquè ells també, el director dels pastorets de Sant Just, quantes edicions seran? Aquest serà el quart any que el fem. 5, si comptem la primera versió radiofònica que van fer la novel·la radiofònica que van fer el primer any, però va ser un primer contacte amb el text, com si diguéssim. I des de fa uns quants anys ja ja juguem amb el text, hem afegit escenes noves... I estem en plens assajos, no? Portem des del setembre, més o menys, per tant, més i mig, llarg, o, amb aquest més i mig, el que hem fet és recordar, estructurar amb la gent que també té canvis de personatges, perquè hem canviat com cada any. Hi ha actors que fan personatges nous i aquestes coses. Ja tenim la base muntada. I ahir va ser el primer assaig on ja érem 40 persones, aquests assajos astresans que només poden passar amb les passions de serveira, ullacona, uleses per gra... I tots els pastorets del món mundial. Nous o gent que ja ho havia fet? Hi ha gent nova, també. A partir d'ara, crec que estan a punt de sortir, vigileu les pastisseries, sobretot, hi ha altres llocs i botigues de mercat i aquestes coses, que veureu els flyers de, com sempre, necessitem extras, qui vulgui fer per veure els pastorets... Colsa, balada, etcètera, eh? Sí, sí, sí. Tant de nens, perquè ja vaig dir l'any passat, amb una entrevista que també ho heu fet, per qualsevol, que us en dono sempre les gràcies, un dels regals més macos de pastorets, que és una cosa que va passar l'any passat, que em va arribar que a l'escola Montseny, segurament també a l'escola Canigó i a l'escola Montserrat, i a l'escola Madre de Segamento, per l'escola Montseny, perquè hi havia més nens, a l'hora del pati jugaven a pastorets. Això és fantàstic, això és el millor. És igual, després que estigui avui al teatre, em va dir que no, a l'estable. Però que els nens juguin a pastorets, juguin a senyors creusos. Que ja hi hagi la tradició, no? És fantàstic. Van repetint frases i se les saben, feien petites escenes i deien, porria de la porria! El pati de l'escola Montseny, això és... És magnífic, sí, sí. I atenció a novetat, ja la comencem a dir. Aquest any hem fet un ensal cap a un cantor, que jo, a més a més, no domino gaire, però que estem magníficament sostinguts pel Jordi Baldric, que ha fet unes músiques fantàstiques. Estem fent un sang cap al musical. Que l'any passat ja veu començar una mica tant res. Vam començar una mica tant de l'any, no? Sí, serà un musical o no? Serà un musical. Sí, els pastorets és un musical. Els pastorets és un musical. És un titular, eh? Els pastorets és un titular. És un titular, exacte. El que passa és que no és un musical amb tipus opereta on tot és cantat. Hi ha escenes que les de sempre, com si diguéssim, retocades i no retocades en diferents canvis. I es pot dir que hi ha 5 cançons diferents. 5. Jo ja la cançó de l'últim moment. No sé si jo diré això. La cançó de l'Escrottle, la cançó de les Tremantinaires... Hi ha certes coses que sí que es diuen amb cançó, però després hi ha també escenes només de textualitat. Però hi ha molt de... O sigui que heu fet una mica aquest pas cap al musical. El musical no és res més que un espectacle on hi ha feixerixes música. Però pels actors és, suposo, un cruz, no? Ah, esclar, esclar. Ahir vam fer més enlloc que un lliure públic, perquè un assatge amb 40 persones és una mica de públic. Doncs les primeres... Bé, anem a cantar en públic. I tothom va poder escoltar les cançons de l'Escrottle, de les Tremantinaires, dels Àngels, del mateix Josep... Clar, clar. Que bo. Amb una mica de públic. Fantàstic. Quins dies teniu data, ja? Sí. Començarem i estrenem el divendres 18. Llavors ho fem 5 dies, aquest any. 5 dies, 18, 19, 20. 2 dies, no? Sí, ha començat a fer 4, i aquest any 5. És perquè alguns dies... Tot i que alguns dies no va acabar d'estar ple, perquè faltaven 10 butaques, 15, 20 butaques, altres dies sí que hi va haver gent que es va quedar sense. I després fem un experiment que jo sempre he votat en contra, però que en aquest país la democràcia sempre ha d'imparar, i, per tant, vaig perdre, i ho dic fantàsticament, amb un somriro a la cara, ho farem durant les festes de Nadal, no prèvia les festes de Nadal, agafarem també el cap de setmana següent. Per tant, 26 són Esteve i 27, per tant, aquest any... Home, pot funcionar bé, no? Normalment, a tots... Jo sempre veig nada de pastorets a Cervera, i al dia 26 sempre hi havia pastorets. I els pobles del voltant, aquí, també, em sembla, no? No ho sé, això ja no... Sembliu, sí. Sembliu que no ho sé, em sembla que no. Jo sempre he dit que s'enjust, aquesta particularitat del poble ciutat, a saber què som... Per tant, aquí, el poble ciutat... I tant, que està despertant. I tant, que està despertant.