10 minuts i les 11 a aquesta hora parlem de la conferència que es fa aquest vespre a la sala piquet de la Teneu, en el marc del cicle de les Cs. Avui el tema serà l'ús de les plantes medicinals al llarg de la història i serà en Benamaria Carmona, professor d'història de farmàcia a l'Universitat de Barcelona. Aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar, doncs, una mica d'aquesta conferència, d'aquest d'ús de les plantes medicinals al llarg de la història, perquè m'imagino que n'hi ha moltes més o s'ha fet servir molt més del que potser ens pensem, no? Potser sí, evidentment. El llarg de la història s'ha demostrat que ja des de l'inici de l'humanitat ja van utilitzar les plantes. És a dir, van dissenar-hi ja entre les plantes que eren per menjar, les que eren tòxiques i les que veien, observaven que anaven bé. Vam entrar allà a l'empirisme, la part empírica d'observació, bàsicament. Després ja van evolucionar les diferents etapes històriques que ja les van utilitzar allà com a medicaments. I per tant han sigut, virtualment podrien dir, 19 segles d'utilització d'aquestes plantes medicinals. Després la situació canvia, perquè hi ha el segle XIX i principis del XX, aquesta etapa, l'etapa que utilitzen, diguéssim, les suponitats d'aquestes plantes medicinals, per estreure els principis actius. Hi ha emperecells, el segle XVI ja preconitzava els adcanos farmacològics que eren els principis actius, el que determinava l'activitat farmacològica a nivell nerviós, etc. I això complica més, perquè hi ha una etapa que podrien dir històrica que no s'utilitza tant la fitoteràpia per dir-ho d'alguna manera, en aquest sentit. Sorgeixen llavors els metges nativistes, el primer del segle XX, que utilitzen la fitoteràpia i la clínica, i entre ells destaca l'Ecler, que va ser l'autor, el que va perfilar més la fitoteràpia, després hi ha la fitoteràpia moderna a partir dels anys 1960, i aquí podrien dir que s'introdueix a partir del 82, després d'aquesta etapa, en la qual hi ha una gran figura piosfónicaer, a l'any 1961 publica el dioscorides renovador, que de fet fa menció a la gran figura històrica dioscorides, a l'antiguita clàssica, que és el que preconitja l'utilització de les plantes medicinals a dins d'una obra, que és la matèria mèdica. De fet, la matèria mèdica agrupa tant el que fa referència als vegetals, els animals i minerals, que també s'utilitzaven, però en menys profusió. D'una d'aquestes plantes que s'hagi mantingut durant tota la història, o que s'hagi fet servir d'uns que encara... Sí, però d'aquestes tenen... avui en dia ja sabeu que hi ha un gran auge, diguéssim, a la fitoteràpia actual, que torna a reiixir molt, no? I a través de la Federació Europea de les Societs Scientifices de Fitoteràpia, entre elles, que és l'escop, no? I dels països europeus, en unes monografies de plantes medicinals, que, al moment, és la millor documentació que podem tenir. El fet més important d'avui en dia, actualment, és que no s'utilitzen aquestes plantes medicinals, o fins i tot els fruits que mengem, d'una manera, diguéssim, per medicina toticional, per totició oral, sinó que avui en dia ja s'està demostrant, i per això és la base de la fitoteràpia, no? Que, per exemple, les maduixes, les magranes, les modes negres, per exemple, no? S'estan tenent avui una gran incidència amb la medicina preventiva i fins i tot curativa per la seva composició. Té l'acitalàgic, que és un gran antioxidant, és un polifenol, i, per tant, té, diguéssim, les autoritats de cardiotònic antitomoral, no? I això està demostrat, científicament, a nivell de laboratori. La tele de la tronja, no? És peridina, no? No, és peridina. És un potent antioxidant. I tot això fa que cada vegada es reveli diners amb el sentit científic, no? Vull dir, no és allò que vén bé, que es pren perquè l'àvia ho hauria dit, etcètera, no?, sinó que ja té una connotació científica, diguéssim, molt important. Val, per tant, doncs va més enllà. Aquesta ja està com consolidada, en aquest cas. No, que així tot això ja va agafant. El que passa és que tenim una dificultat, que no hi ha una legislació adequada, que reguli la seva dispensació, el seu ús i la seva seguretat, no? Clar, pensem que tot aquestes plantes medicinals, en teoria, són medicaments, no?, la pràctica i científicament parlant. I, per tant, hi ha la pròpia definició de planta medicinal, ja ens ho indica, no?, és com se veu vegetal, que tingui la seva suponitats amb una sustància i mativitat farmacològica, no?, que es pugui utilitzar en finalitats terapèutiques. O bé que es pugui fer servir com a prototip per obtenir nous medicaments, nous fàrmacs de síntesi, o per semi-síntesi farmacèutica tímica, no? Clar, tot això comporta una situació de fet molt important i que penso que, bé, ella s'està estudiant i està fent, però el que penso que s'hauria de fer més encara, eh? Està més en compte en altres països, que a casa nostra? Sí, sí, la veritat és que, en aquest cas, a Alemanya, per exemple, ha estat pioner, perquè l'any 1968, a Alemanya, en la seva pròpia llei de medicaments, ja reconeixia la fitoteràpia. I clar, vull dir, aquí no. Ja és un pas més endavant i tant. I va sortir una reclamantació, justament el 2004, amb una llista de plantes prohibides, el de ben de restingida per a la seva toxicitat, i això va anar al Suprem. Vull dir que les odes aquí ens enregim, bàsicament, per l'Europèa, no?, a l'any 89, la Federació Europea de les Ciutats Scientifices són les que actualment són les que donen millor documentació. Això és la situació que tenim. Per tant, també suposo que, per això, en els últims anys, en l'última dècada o les últimes dècades, s'està avançant més aquí, o sigui, hi ha més interès per... Sí, s'està avançant molt, perquè a nivell, per exemple, ara mateix veu dintre una llista de plantes medicinals, que són les més utilitzades, que aquesta llista s'ha tingut a base del català que ha fet de plantes medicinals, el Consell General de Collegis de Farmacèltics, el català de specialitats farmacèltics, perquè hi ha una base de dades de medicaments i parafirmàcia, amb el mateix consell, i també del Bademècum de Prescripció de Fitoterapia, això ha fet l'Associat Espanyola de Fitoterapia, l'Acefid, i també acompanyat, diguéssim, del catàleg de monografies de la Comissió Europea i de l'Organització Mundial de la Salut. Hem de tenir en compte que l'Organització Mundial de la Salut té molt d'interès en aquest tema, i la gent europea del medicament també. L'Organització Mundial de la Salut està realment a ser de monografies, fins i tot, ha estruturat un programa de medicina tradicional, i en aquest programa de medicina tradicional, lògicament, entra tota aquesta empara. Pensem que és una font, podíem dir, d'investigació fantàstica, que és la més bona. Per tant, això necessitem bons botànics adequats en aquesta basant, bons fitoterepeutes, i per tant, la indústria farmacèutica també és un paper important. És una indublidad que, per exemple, del peix han sortit productes molt tèxols per a nivell de càncer o de la vinca, la vinca ròsia, per exemple, per vinca, que entre la vinblestina i la vin Cristina, és a dir, principis actius que ens hem utilitzat també pel càncer. Clar, és a dir, es tractaria d'unificar-ho tot una mica, o de sumar forces, per entendre'ns. Això mateix, això mateix. Jo penso que és un camp francament important, interessant. La pròpia història ens ho marca, ens ho ha dit, no? És a dir, l'autorització, el que passa és que tot evoluciona, i el medicament, que a principis dels 15 primers segles, que ser galènic amb l'utilització de plantes vegetals, a veure, ja, els cintres farmacològics van estudiar, ja els egipsis, els seus patirs i els siris amb les tauletes d'argila, queda perfectament perfilat l'autorització de plantes, i a més a més, adequadament. Per què? Perquè van utilitzar l'empirisme i l'assolació clínica, no hi ha més secret. I tot el que és terapèutica, el llarg de les èpoques, sempre hi ha aquest empirisme i l'assolació clínica en tot el que fa relació amb els medicaments. L'Escola Empírica, per exemple, l'Escola de Nido, de Grècia, era empírica. L'Escola Empírica de la Sandria ja va néixer, pròpiament el que diríem avui en dia, a la farmacologia, no? Per tant, tot això penso que és important, és molt interessant saber els antecedents històrics, no? Per això aquesta conferència, però que és interessant, perquè ens demostra que el llarg de l'història ha prevalegut sempre, no? Doncs... Sí, serà avui a les 8 del vespre, la sala piquet de la Taneu amb Ana Maria Carmona, professora d'història de farmàstia a l'Universitat de Barcelona. Moltes gràcies avui per fer-nos una mica aquests incentius. Moltíssimes gràcies a vosaltres per la vostra atenció. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies. Adéu-siau.