Entrevista a Jordi Blanch, psiquiatre

Doncs ara sí, com dèiem, el casal de joves acollen al marc del novembre més per la salut, una xerrada dirigida als professors per prevenir l'estrès a l'escola. El psiquiatre Jordi Blanc serà l'encarregat de donar les pautes de prevenció. Demà el casal de joves a l'alguna del migdia i ara el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia Jordi. Hola, bon dia. Per parlar d'aquesta xerrada ja hem parlat d'altres ocasions, d'altres anys de qüestions vinculades amb la salut. I ara en concret ens referim a aquesta prevenció de l'estrès a l'escola, en què suposo que deu ser avui bastant present, no, Jordi? Sí, sí, sí, bueno, és una mica estar present a tot arreu, a l'espai, a la ciutat social, les 3 són bastant i molt tothom es queixen bastant de les 3. La idea és a mi a donar una mica d'explicació de com apareix i quines opcions hi ha per poder-ho prevenir. I quina és la manera de poder... o primer, si vols, parlem de com apareix, aquestes? Bueno, sí, l'estrès és una mica una reacció de l'hora de dir en fisiològica, o sigui, natural, una mica pròpia del nostre organisme, davant de situacions que ens amenacen o que ens preocupen. I això, si no ho sabem gestionar bé, o hi ha un accés d'aquestes amenaces, d'aquestes coses que es preocupen, la llarga, aquesta reacció pot ser dolenta, pot ser prejudicial, no pot ser molesta. I es tracta una mica de saber, explica una mica com es produeix aquesta reacció, que és normal, fisiològica, i quan hi ha un accés, una mica de saber-ho detectar per poder evitar que vagi més i... Per tant, se conscients una mica, no escocu, hem parat de tot, sinó, si ens passa això, almenys prenguem una consciència. Detectar-ho aviat, per fer-ho per acords, i que no, bueno, per anar més, es pestilen les conseqüències, i que posem els quals que hem consultat un metge o el que sigui, per entrar a la pobberogestiona sense fer-hi que consulta un metge. I com ho podem gestionar? De quina manera, o què podem fer per... Molt bé, ara ho sabeu. La tècnica és molt ansietat, amb dos de les 3... Ara, espera, perdona, Jordi, ara et sentíem perfectament fins ara, i ara de cop i volta hem perdut una miqueta, a veure si podem sentir-te. Sí, sí, perfecte, ara perfecte. Tinc un lloc una mica tancat, i jo ja ho he fet amb la cobertura. Doncs, sobretot, amb un tècnica de control d'ansietat, no?, relaxació, hi ha molts tipus de relaxació, hi ha una relaxació que poden venir, per exemple, a tècniques com el yoga, coses aquestes, o hi ha, doncs, estirament, o relaxació que es pot fer amb un àmbit més d'un gimnàs, hi ha diverses maneres de poder controlar l'ansietat, diguéssim, de forma d'espiració. A vegades són tècniques que ens ensenyen, ens ensenyen a alguna vegada a un centre, o a les noies quan es tapen en part, doncs també els ensenyen a fer respiració. Bé, són tècniques que potser hauríem de conèixer més tots, i no, diguéssim, de forma seleccionada, o en llocs molt concrets, sinó que és una cosa que potser s'hauria d'explicar tota la població. Valt, per tant, doncs exacte, que en aquest cas ho adreceu directament a professors, però tothom li seria molt útil, segurament. No, però, professor, perquè, sobretot, per a la seva feina i també per a les seves característiques, per a professors, molt sovint són persones molt implicades, i són molt vulnerables a poder patir l'estre, perquè són, bé, doncs, tenen una càrrega de presió important, i per a persones que, bé, s'impliquen massa o s'impliquen molt amb aquesta, amb la seva feina, i són persones precisament vulnerables, igual que hi ha altres professions, com també la professió amèrica, o farmària, no, escoltíes, són professions que són més vulnerables a patir estrès. Clar, clar, vull dir. Anem a pres, on estem aprenent de prevenir-lo, o si més no, doncs, de gestionar-lo millor, a l'estre, o anem a pitjor? No, bueno, jo crec que aprenen una mica la cultura, i crec que estem aprenent cultura més proestre, com és la cultura, potser, més americana i americana, i, en canvi, no aprenem prou de les cultures que són més antiestrès, que són les cultures més orientals, que tenen una mica la relaxació, i tenies la sensació de ser més implicada en la seva forma de viure. Nosaltres, quan fem relaxació, és que anem a un lloc, que ens atrenem a un gimnàs, a un centre allò, etcètera, i, en canvi, en cultures on per matí ja fan el seu exercici de relaxació com la cosa natural, a tot arreu i a la feina, i que ens agraïllem. És a dir, que hauríem de prendre, potser, tots plegats, no només d'integrar més aquests àvids, segurament. Sí. És l'estrès que, segurament, pot portar a altres patologies. Clar, és el que veiem. Si podem prevenir o evitar que les tres vagin més, evitarem problemes que tenen a veure amb la presó, amb ansietat, amb problemes també mèdics, problemes amb pertenció, problemes que li vas col·lar, i patologies que ja requerem un tractament més mèdic. És veritat que, a vegades, apareixen aquests problemes quan hi ha un que porta bastant range, i potser la prevenció s'ha de començar molt aviat per evitar justament arribar a aquelles situacions on hi ha un que fa un tractament mèdic. És a dir, encara que no ens estiguem sentint que estem en un estrès, ja es podia començar a prevenir d'alguna manera, no? Clar, per exemple, en les escoles, els alumnes, els nens, ensenyar-los, igual que és una qüestió de sigut motricitat, doncs també tècniques de relaxació, per exemple. O que, igual que tots sabem el que és de fer la migdiada, o que el que ve de qui ens va fer la migdiada, també a nivell culturalment i social ensenyar a la gent, en general, a tothom, a fer relaxació, i fer un pressupost que siguin dos minuts al matí. Si es va així, es pogués anar promocionant d'alguna manera, això estaria bé. Exacte, doncs, d'alguna manera, seria una prevenció col·lectiva, segurament, també. És a dir, es fa no només adreçar un sop de concret, sinó que, en aquest cas, a l'escola, no és professor, sinó que poguéssim implicar també els alumnes. Sí, sí, sí, correcte. Són hàbits de salut, que diuen. Igual que ens han d'ensenyar a alimentar-nos correctament, a fer exercicis, i tothom, més o menys té clar que fer exercicis és important, i que s'ha de fer, i que els nens, en el llençó, que els demanen fer exercicis, i que mengin de formar la claua i correcta, i això també a la feina relaxar-se, doncs també és una cosa que s'hauria d'ensenyar abans, petits. S'està començant a fer, o encara s'hauria de fer més? Hi ha centres, alguns centres, ara ja ho veuràs conèixer, que no sé si el que vingueu hauria de fer una cosa així, però sí que hi ha centres que, en el que fan fer comoticitat, o les classes d'educació física, sí que fan abans i després fan una mica així, de la relaxació. Bueno, això fa un moment de l'exercici de la classe, però després no és una cosa habitual, com ho fem cada dia. Però sí que es comença a fer això a les petites. Per tant, doncs és una cosa que suposo que també, a mesura que anem avançant, l'anirem incorporant una mica més? Sí, costa, costa, perquè són mesures saludables, que costa que es vagin implicant, que es vagin instaurant, que en aquest més de salut també, un mica per el mateix, intentar fer conèixer l'hàbitre de salut, o conducte saludable de la policia general. Doncs això és una cosa que s'ha d'anar insistint, que t'hauria de veure molt en prevenció i l'hàbitre saludable, però que és una cosa que s'ha de fer en aquestes altres àmbits, la administració, les escoles, s'ha d'anar insistint, i que en els professionals, avui també els mitjans de primària, també fan molta educació en aquest sentit, i s'ha d'anar insistint en això, i és una cosa que va anir una mica a mi que no hi ha calent, i una mica a mi que es volen anir en canvi en àmbits, no? Però bueno, així com costa, perquè també, per l'altra banda, el tema de mitjans saludables, tot així, continuament tenim una obesitat, totes les missatges que hi ha, doncs és una feina que s'ha d'anar a seguir, i suposo que en el temps això a mi també que vagi canviant els àmbits, no? Doncs exacte, esperem que sí que costa, però segurament doncs cicles com aquests del novembre més per la salut, o l'adxarbada que es farà demà i ajuden. És una xerrada, en tot cas, la dirigiràs sobretot a professors, no, Jordi? Sí, sí, perquè entrenem que és la població més vulnerable, i bueno, jo crec que són pautes que potser poden servir, sinó que per entendre una mica les situacions que podem estar passant malament, i d'una mica de quina manera podem intentar-ho evitar o corregir, i en sí que els professors potser són els més vorables a patir això, igual que el col·lectivre de les professions. Doncs aquesta xerrada serà, com dèiem, aquest dimicres, a l'una del migdia al cas del de joves, serà amb el psiquiatre Jordi Blanc, que hem pogut parlar avui. Moltes gràcies, Jordi. Moltes gràcies, moltes gràcies. Que vagi molt bé i fins el dia. Bon dia. Bon dia, adéu. Just a la fusta. 3 minuts i 2 quarts de 12 de seguida fem tertúlia. I de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. 5 a 7, every afternoon, the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre, quan el cinema es fa ràdio. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música choral Més de Mil anys d'història, un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Despertanta. Corrent. Esmorzant. Comprant. Passejant. Cadent. Treballant. Celebrant. Sortint. Conduint. Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Vius connectat. Passa un minut de dos quarts de 12. És moment de fer tertúlia. Avui hi ha en Pep Quintana, en Jaume Camperciós, i en Jordi Ferras. Per tant, el tenim instal·lats. El salud i principal de la ràdio. Bon dia a tots tres. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Jo també. Tinc més que una, tres, dos, i ja està. Jo em tinc menys. Sí, Carme. Ja comença l'enveja. Aquí és de menys que nosaltres. Si menja, ja tinc menys. No, això no ho vols. En fi, passen 3 minuts de dos quarts de 12, el moment de fer tertúlia. La setmana passada diria que vam fer tertúlia amb el Jordi i el Pep i està demana aquella setmana intensa d'activitat parlamentària, etc. Ara d'aquí una mica, si voleu, en parlem, també, perquè tot això ha d'adaptament un segon pla... Que es tocarà una hora o quatre sense falta. Arran del que ha passat a París i no només el que ha passat a París, sinó el que has encadenat tots els atemptats de París. No sé com ho veieu, com ho viu. Jo després de llegir una sèrie d'articles i coses que arriben, és clar, ja tens tants dubtes que no saps cap on t'has de mirar. Perquè la primera cosa que vaig llegir va ser que l'estat islàmic aquest famós està patrocinat o muntat per Israel per tal de tenir un enemic i que d'aquesta manera es pugui defensar de no sé qui i de no sé què més. Quan comences per aquí, apaga i vam-nos. Aquest seria un cipí, no t'hauria més de la conspiració, per això? Sí, vull dir que, a més a més, llegeixes una altra cosa. Això no crec que ho heu llegit a un diari dels que tenim aquí sobre la taula, aquest article que dius Pep. No, no, són coses que arriben per internet, per exemple. Però una altra banda també diuen que a l'Olanda fa quatre dies cap allà, ha de fer què? A vendre armes. A vendre armes, que pel haurien mitjà. Allò ens dius molt bé, i aquestes armes on tenien a patar, finalment, no? I les administra, qui les distribueix? És que, si comences així, acabes malament. Acabes malament, vull dir, perquè dius saps què? Jo no sé què pensar. No, a veure... Això, l'història està ple de casos. Us en recordeu? Afanistan, a l'època de la Rússia, que acaba armar els televisions d'estats junts per poder lluitar amb tots els altres, i així hi ha quantes guerrelles ha passat, i quantes... Sí, sí. I quantes plagos han vist que avui paga un i ja es paga un altre? Clar, però és que el que et fa adoptar és ja de tot. No, per començar, perquè aquí et creus. Hi ha uns que venen les armes, en aquest cas de l'Afganistan que recordo bastant bé. Doncs, en el país, per poder-lo treure els russos. Llavors, resulta que aquests queden armats, i s'han de les armar, o has de trecar-los tu, que els has venut les armes. És que... Això són els negocis. Però sí, estem jugant amb la vida. Tocant amb la vida, amb la gent. Home, eh? Però, a veure, les armes, teòricament... Jo no sóc un esperiment, menys. Les armes, teòricament, en 90, jo diria, de 5% les fabricen als estats. Vais control de l'estat. Sí, sí, esclar, perquè les empreses són estatsals. Estatsals. Després es venen, i aquí les venen, i a on es venen, i després ja t'han ficat, que puguin vendre-t'un missiu. M'entens? Vull dir, a mi... Això ets un parent, no? A mi, les pel·lícules de la gent es volen sortir, però la vida real també són. Exacte. Recordeu, que hi fa mosquidia a la costa del sol. Això, home. Com s'ha de dir? Que la gent no... Un nom de l'est, ja que he fet. Sí. De les pel·lícules asiàtiques de Rússia. Sí, senyor, sí, senyor. Aquell senyor era conegut, fabricant d'arma. I va ser un supercomerciant. Comerciant. I sortia a totes les noves... La vista rosa dels espanyols. Sí, senyor, de la costa del sol. Vull dir que, per tant, hi ha una... I després, a veure, jo crec que lluitem en... Qui feia les bombes d'atac personal? Espanya. Jo diria que les feien... Les mines, les mines, aquestes. Les feies a Espanya. El Rio Tinto, clar, funciona. No, però no era Rio Tinto, eren els d'Estúries. No era Rio Tinto, era una empresa d'estúries. Sí, bé, fots qui fots ara, no... Santa Barbara. Santa Barbara, ara. Sí, home, clar. La parella, el cable... És un monga.