Entrevista a Santi Vilarrubla, orguenista

I a aquesta hora el que fem és saludar el Pep Quintana, com que ha de dir març, bon dia, Pep. Hola, bon dia, Carme. Espera, bon dia, no teníem el teu micròfon obert ara, sí, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Per parlar cada setmana de diferents qüestions vinculades amb Sant Just i avui d'una qüestió més particular. Efectivament, sí, avui parlarem... Tenim un convidat, però ja comencem pel convidat. Tenim en Sant Pilar Rubla, que és l'organista de Sant Just, de la parròquia de Sant Just. Llavors, doncs, en aquests dies estàs celebrant una sèrie de concerts i volem saber, dissim, el motiu de per què s'estan celebrant aquests concerts, sentir. Bon dia a tots. Bon dia. Justament, doncs, que el dia 19 d'aquest mes es compleixen els 10 anys en què es va inaugurar aquesta orga. Aquesta orga, construït pel Joan Carles Castro, l'Ianet, és un instrument, doncs, molt fet a la mida de la nostra església, és un volum, doncs, adequat pel tipus de música que és, és un orga barroc, té unes possibilitats, llògicament, doncs, adequades a les mides de l'església, però molt ben lograt. Llavors, vam pensar de fer uns tres concerts, un d'ells format per organistes d'església. Els organistes d'església són persones que no tenim la professionalitat d'un organista... De concert, de concert. Però, doncs, ells, amb tota la seva bona voluntat, van preparar a cada un d'ells una peça. Onze, onze organistes. Van ser onze en total, en aquest concert, sí. Exacte. I, bé, doncs, va sortir ben regit, la gent molt contenta. Això m'ha dit, sí, que jo no hi vaig poder, sí. Llavors, en el segon concert, en l'Orient Santana i Guillem L'Oldés, ens van donar, ens van de l'editar, amb un concert esplèndid, tot música orquestal, però peces transcrites per Orga, per part de l'Orient Santana, i el Guillem, doncs, també el va ajudar. I és molt curiós, perquè, esclar, eren temes, com el Barber de Sevilla de Rossini, d'Ances Lava del Bòrec, el suït número 1 d'Orgllic, el tren Canous de Cacoski. La particularitat, diumne, d'aquest concert, és que eren quatre mans i quatre peus. Ah, exacte, sí, sí, sí, sí. Perquè és clar, tocaven tots aquella peça, la tocaven tots dos a l'hora, per tant, eren peces a quatre mans, i també a quatre peus, perquè recordem que l'Orga també es toca amb els peus. Exacte, exacte. Per tant, era així, eh? Sí, sí. Llàstima que, en aquestes ocasions, seria molt bo que es pogués veure a través d'una pantalla, sinó que només queda el sol. Ens arriba el sol i no veiem els interpes. I realment és un espectacle poder-los veure com toquen i com juguen amb els registres. Penseu que és una Orga de 15 registres, i que, per tant, les possibilitats que té en aquest sentit de fer música d'aquest tipus són molt limitades. I, malgrat tot, van treure en un gran profe. Molt, jo era i ho puc constatar. Ara, parlem del propè i darrer. Ah, exacte. És un casaral del Bernat, no? El propè, dissabte. Un vell conegut, el Bernat, d'allà, precisament. Sí, sí, sí. Justament ell va ser el que va fer el concert inaugural. Sí, d'aquests 10 anys que ara celebrem. Va contribuir, perdó, amb la construcció de l'Orga des del punt de vista tècnic assessorant el Joan Carles Castro, i esclar, doncs, el coneix molt bé. I ens ha preparat, doncs, un concert interessant, més o menys. Sí, sí. Doncs hi ha bastant varietat de temes. I d'autors. I d'autors, sí, sí, sí. Comença per a Francois de Gingú, on hi ha moltes possibilitats d'expressió. Era un tipus de música que es feia alternant amb Gregorià. Però després passem en Bach, doncs, una de les fugues més importants que ell va fer, que correspon la tocada a una pastoral i a la fuga a l'Incarreto Zest, i té una certa similitud amb l'època de Nadal. I així és diferents temes. Fins que arriba, doncs, a Lluís Vian, amb un esquerçó, que és un divertiment, després Petereva Nyak, que és un influenciat en música de jazz, i que, com podeu veure, es pot tocar amb molts temes a l'orgue, tot i sent, aparentment, un instrument només d'església. Que no ho és, evidentment, només. Tal com dius, perquè és clar, les sales de concert, les bones, no pas a l'auditori de Barcelona, tenen un orgue. I per tant es poden interpretar obres que s'han escrit per obre, per orchestra, i orgue, i en cases d'ella malauradament, a l'auditori això no es pot fer. Si no es porta un orgue portàtil, cosa bastant difícil. El que volia dir és una cosa que el més important pot ser és que tenim un instrument a Sant Just importantíssim, un instrument que, evidentment, el seu manteniment és important, i costós, i costós. Això s'ha de tenir present perquè penseu que és un obra d'art, un nom tot orgue, no hi ha cap d'igual. L'organi, quan el fa, el fa expressament d'una manera artesanal, però és que és l'única forma de aconseguir una qualitat característica d'aquella orgue. I com creus que podíem col·laborar d'alguna manera o altra pel manteniment d'aquest instrument? Perquè no només està dedicat a la perroquia de Sant Just, jo crec que quan es va fer es va parlar d'empriar-la que es pugués utilitzar per altres motius i per altres intèrprets també, i estudiants que vinguessin aquí a practicar amb l'orgue de Sant Just. Jo invito a gent jove que s'animin si tenen una mica d'interès per aquest instrument i això s'adquirés, penseu, que quan l'agafes és el cuc que t'enganxa. I va la pena, va la pena, perquè és un instrument que permet no només estudiar, sinó també interpretar com podreu comprovar els que vingueu al concert d'aquest del proper dissabte molts estils de música. A les 6 de la tarda, aquest proper dissabte. A les 6 de la tarda, sí. Jo també voldria dir que quan es va crear aquesta orgue, es va construir més ben dit aquesta orgue, hi havia un grup de persones que constituïm, com dic, molts amics de l'orgue de Sant Just. I crec que en aquest moment no existeix aquest grup conformat o d'una manera estable, no? Aquí cal tenir molt present, doncs, que teníem en aquesta època mossèn Anton Roca, que va lluitar moltíssim amb aquesta qüestió i es va saber rodejar d'un grup de persones. Era bastant grans tots ells per el que tinguen d'ells, jo no hi era en aquesta època. Vols dir que al cap de 10 anys, també, aquestes persones tenen les seves contractes. S'han fet grans i caldria que hi hagués gent jove que s'animeix en aquest sentit. Sobretot, jo invito als que saben música, que estan estudiant piano o altres instruments, perquè hi ha altres instruments, que jo no vol dir res, que valdria la pena que intentessin... conèixer aquest instrument. És interessant. Penseu, per exemple, a la Catedral s'estan donant cada mes, ara, durant l'època de l'hivern, acostuma a ser un dimecres, a la tarda, a les vuit, uns concerts preciosos. I és la manera de conèixer. Són gratuïts, de manera que hi ha moltíssima gent que hi va escoltar. Aquí tenim una cultura, en aquest sentit de l'Orga, d'agut als anys que es va viure, que no en tenien pràcticament cap d'instrument, d'agut que les guerres es van perdre, doncs que s'ha perdut molta... Hi ha molta gent que en aquests moments ja sap tocar i toca molt bé. Doncs hi convirem a tots els que estiguin interessats, tal com tu dius, que puguin participar i aprofitar aquest instrument magnífic, que cal que es mantingui bé i, si pot ser, que es pugui arribar, a unir una sèrie de persones que es preocupin pel manteniment i per la que hi hem d'explotació, d'aquesta manera, de l'utilització de l'Orga. Sant i jo t'agraeixo moltíssim que hagis vingut aquí a parlar, precisament, d'aquest fet, dels 10 anys que tenim un orga nou, que ja té 10 anys, però que de totes maneres cal explotar-lo molt, més diria jo, del que en aquest moment podem fer, i per això en parlem, i que convirem a tothom que dissabte vingui el darrer concert d'aquest cicle que has organitzat tu, que suposo que més i més en molts amics d'aquests de l'Orga de Montserrat que neu els cursos cada any per poder... Jo em imagino que la majoria dels 11 acabar-ho tocar eren amics o que us havíeu trobat amb alguns d'aquests cursos de Montserrat. Sí, sí, ens trobem allà. Fem visites a diferents instruments a l'arrel del país i fora, i això ens ajuda. Aquesta Orra, doncs, també té aquestes possibilitats com aquest de la... Perfecte. Doncs moltes gràcies, Santi. Gràcies. Que vagi molt bé i fins al dia. Bon dia.