Entrevista Josep Perpinyà, alcalde

Passa el minut d'un quart de 12, que estarà parlant d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Bon dia. Bon dia. Què tal? Com estem? Bé, avui per parlar de diferents qüestions. Per exemple, una de les que tenim ara sobre la taula, estem avui a 18 de novembre, per tant, s'està acabant ja aquest 2015, o si més no l'està ensenyatament el 2016, i en principi, aquestes setmanes, s'està acabant d'enllestir ja el pressupost pel 2016. Efectivament. I l'estem enllestint amb bastantes dificultats, perquè és evident que serà un pressupost que costarà tancar-lo, que de dia hi ha més necessitats, i per tant ja ben marcat el top, diguem, d'ingressos amb la fiscalitat aprovada en el ple del mes d'octubre, i per tant ara hi ha un exercici de prioritzar i posar per davant de tot allò que creiem que té més necessitat la població. Els pressupostos són pressupostos molt ajustats, perquè evidentment venim d'uns anys complexes, de gestionar de realitats molt canviants, i que realment hi ha variables que no són fixes, i aleshores sembla que puguis tenir aquest ingrés i després d'un mes o després de 15 dies pot variar. Per tant, la prudència i anar esperant, anar a tenir la màxima informació és el que estem fent, i quasi segur que l'aproverem els últims dies de desembre en el ple que toca. O sigui, el ple de desembre és quan s'aprovarà l'estupost. Ho intentarem. Podria ser que passés a Genè? Podria ser que passés a Genè, però ho intentarem que sigui aquest mes de desembre, perquè insisteixo, doncs ahir mateix teníem notícies de l'àrea metropolitana, positives, també estem fent gestions amb altres anteats supermunicipals, i per tant dir això, que la confecció del pressupost costa com ha costat sempre i com li està costant totes les administracions. Mira, la Generalitat l'ha provogat ja no sé si del tercer any, no? I aquestes coses s'afecten. Quan el teu govern provoga un pressupost, a vegades escoltem aquesta notícia i no li donem la importància que té, perquè vol dir que totes les administracions que arravem suport i tenim competències a vegades de legades o a vegades, evidentment, en convenis o compromisos, això és una gran incògnita. Per tant, que el govern de la Generalitat provogui el pressupost no és una bona notícia pel país i no és una bona notícia pels ajuntaments. Perquè aquests ingressos queden incerts, no? Queden estables d'alguna manera, però tu tens acords que segurament van directament a la confecció del pressupost del 16 que queden congelats o queden a l'aire, no? I això provoca inestabilitat a les altres administracions. I aquesta notícia de provar el pressupost de la Generalitat no és bona per ningú. I a vegades et dic que un ciutadà no és conscient quan veuen aquestes notícies de televisió, no? Porteu del PCC la setmana passada també, Joan Massaganyes, que el primer mandat sempre és el que és més complicat el tema del pressupost. Com? El primer mandat sempre és el més complicat de tancar el pressupost. Sí, però això, perquè passen coses que jo crec que hi ha un equip de govern, doncs hi ha un pacte de govern que es volen fer moltes coses, hi ha companys, regidors, regidores nous, que volen fer moltes coses, i evidentment després ens trobem la realitat, no? Ja més optimisme, per tant, entenc. Bé, no, home, és normal, és normal que quan entra un govern es vulgui ejecutar. Jo el que he dit, el primer equip de govern, que els hi vaig i tots els regidors, escuteu, això és un pressupost de previsió, és un pressupost obert, i és un pressupost que comença a ejecutar les voluntats polítiques de 4 anys. No es pot pretendre que el primer pressupost puguis assolir la majoria de propostes que hi ha al pacte de govern, la majoria de propostes i accions que un regidor o regidora té al cap, i el que hem fet és l'elaboració d'un pla d'actuació municipal que ja té els objectius estratègics, els objectius, diguem-ne, programàtics, i les seccions i els projectes que hi podràs fer, això és un document que pràcticament el govern ja té ingestit, i aleshores, com a eina d'instrument, els pressupostos aniran un any darrere l'altre, donant aquestes situacions pressupostàries per ejecutar-ho. No es pot fer tot el primer any. Per tant, jo a vegades també veig que quan un comença vol fer moltes coses, i la realitat és dura. Serà més baix per això, però supòs que l'últim. No m'atreveixo a dir-ho. Vaig s'escoltar el Joan Bassaganya, es comentava. Jo amb això sé que sóc prudent des d'aquest punt de vista. No m'atreveixo a dir-ho fins a la setmana vinent, perquè les dades van en un llavall. L'aportació de 600.000 euros d'una entitat supermunicipal pot fer ballar aquest comentari. Per tant, estem treballant. Jo crec que serà molt similar. I pel que fa inversions, alguna cosa que es pugui avançar, i més o menys esperar tot destacat? Bé, les inversions sí que patiran. Les inversions sí que puc dir-te que patiran, perquè efectivament les aportacions supermunicipals, que són els diners que venen de fora, aquests estan d'alguna manera molt, molt, molt poc concretats, i penso que arribaran menys diners. Això estem a mitjans de novembre, i penso que això sí que em mullo, que seran les inversions que diria que baixes. Recordeu que, o vull recordar que, per exemple, en èpoques bones, 4 anys de mandat es feien inversions, pla d'inversions era 16 i 7,8 milions d'euros, en 4 anys. Ara són 5, 6. Per tant, vol dir que és molt possible que en un any, segurament l'any diner, pots tenir l'entorn d'1.300, 1.500 euros per invertir. Per tant, invertir amb carrers, amb equipaments, amb escoles, amb cotxes de policia, en tot. Per tant, és una xifra molt baixa. No ens hem recuperat el país encara, per poder fer grans inversions. I per l'altra banda, l'Ajuntament de Sant Just, o l'equip d'Auer, ja ha decidit una altra vegada que no farà cap endaltament substancial, i només demanarem 600.000 euros a les entiats bancàries, que és el que, amb molta tranquil·litat, podem tornar i amb molta suavitat. Per tant, és cert que tenim una capacitat d'endaltament molt alta, podíem fer-ho, podíem demanar molts diners al banc, però ja ha voluntat una vegada més, i això els companys nous regidors que han entrat, els hem explicat, i jo mateix els he explicat, que no és prudent fer això almenys a l'any vinent. És possible que l'any següent, els ingressos exterts siguin superiors, i la capacitat que té l'Ajuntament de retornar crèdit, podria ser superior, i, per tant, prevegem un 17, segurament més favorable que el 16. Però ara creieu-me que seria una rada demanar molts diners al banc i fer un desplegament d'inversions que, si no va associat a una possibilitat de pagar-ho, el manteniment dia a dia, això seria un problema pels anys successius. Per després, no? El fet que, a banda de regidors nous, hi hagi més regidors, en aquest cas, descregarà publicant. L'últim any es nota, també, a l'hora de fer pressupost. No, molt bé, molt bé. Jo crec que hi ha molt bon ambient. Hem aconseguit el que tenia que ser, no? Hi ha uns regidors regidors amb molt bon ambient, amb moltes ganes de fer coses, amb molta consciència de les problemàtiques que hi ha a Sant Just, i jo crec que és un govern que s'ha posat les piles des del primer dia. És a dir, que s'ha entrat amb una vocació pública molt elevada, en ganes de fer coses i entendre que les complexitats de l'administració, a vegades, la poca facilitat, des del punt de vista, que ens agradaria ser molts àgils, no? Però molt bé, la veritat és que estic molt satisfet d'aquests 11 regidors... Regidors regidors i... No es fa més llarg, per tant, pel fet que hi hagi... No, no, no, la veritat és que no. De fet, va haver-hi un mandat gran 10, ja, eh? Va haver-hi un mandat 2003, 2007, vam ser 10, i ara som 11. Però hi havia més de la PCC, en aquell moment? Hi havia més del PCC, hi havien 7, del partit socialista, 2 i 2. I ara som 6, 2 i 3. I per l'altra banda, així que fem la broma, que deia en Caràia, a Barcelona, la alcaldesa Colau té 11, 12 regidors, no? Per governar tota la ciutat de Barcelona, que li costa molt, perquè no té pacte, i aquí som 11 també, no? I som un poble de 20.000 o 20.000. Sí, sí, en tot cas, és veritat que per això que el tema del pacte, en aquest cas, doncs és necessari, la certa del pacte constant, llavors. Jo crec que nosaltres, el govern de Sant Just, que és tripartit de sempre des del 83, no? Jo crec que ha demostrat una vegada més la estabilitat. Fixa't una cosa, per exemple, amb el partit socialista, que govern des del 83, també, amb els altres companys. El seu resultat ha estat sempre estable, sempre. És a dir, ho ha estat un 6er regidor a prop del 7, o ha tingut un 7er regidor a prop del 6, sempre ha sigut igual. Amb diferents alcaldes, en diferents moments, és l'estabilitat. És a dir, ja crec que, i si mires els altres resultats, doncs iniciativa per Catalunya, ha tingut històricament un o dos regidors. És que el republicana ha tingut un o dos regidors, i ara ha fet aquest sal. Si sumes que en determinats moments que el republicana no estava reagrupant a totes les sensibilitats independentistes, que fins i tot hi havia tres partits, doncs aquest sal no és tan significatiu, perquè hauries de sumar aquells vots que es havien perdut amb altres forces polítiques, però és cert que té un sal. Per tant, què vull dir amb això? Vull dir que si el poble, en general, és un poble molt estable a nivell de convivència, que hi ha una certa tranquil·litat en aquestes coses que diuen de model, que és que el govern es nota, hi ha una estabilitat sempre. Jo crec que no hi ha pràcticament cap municipi que l'estabilitat política tingui aquesta continuïtat. I és molt important. Jo li dono molta importància. No hi ha camps, salses espectaculars. Què vol dir això? Que les coses estan bastant bé. I vol dir que les coses funcionen. Independent de la teoria ideologia i tal, però el municipi vol l'estabilitat. Quan tens estabilitat política, hi ha estabilitat social i estabilitat econòmica. Això és manual. Per tant, valorem molt bé el fet que podem continuar amb aquesta línia. Quantes vegades veus que un alcald en tres regidors és l'alcalde de l'alcaldesa, o que el mandat passat hi havia un partit amb quasi majoria i ara està a l'altra banda i coses molt estranyes. Aquí hem mantingut una estabilitat i hem mantingut una ideologia unit amb un núcle de denomina de comú molt elevat. Això es podia girar a la contra si algú li diu el mateix, per exemple, parlant del govern espanyol, que diria que aquests quatre anys, segons quin discurs que es fa des del partit popular, s'ha aconseguit, segons diuen, millorar la situació de crisi. Sembla que no hi hauria d'haver la voluntat de canvi. Perquè de vegades segons quin discurs ens pot girar en compte. Sí, però clar, són magnituds molt diferents. En tot cas, aquell que està governant grans països, o grans estats, té una incidència a vegades molt important el fet d'una situació econòmica, o com apliques les teves polítiques econòmiques. Però en el molt local, que et dic que no hi ha tants casos d'aquesta estabilitat agafat, fes l'exercici, des de l'any 83, i veuràs que és molt poca virtual, que hi hagi una continuitat de crisi, que hi hagi una continuitat d'uns governs. Mira l'entorn, mira l'entorn també, no fa falta anar molt lluny. Jo crec que això és una cosa que el municipi la valora, i evidentment la democràcia és el dia que no vulgui els ciutadans que estiguem els que estem s'ha acabat, que això és el gran kit de la democràcia, que pots anar canviant quan tu creus, convenient. Parlem d'altres qüestions, perquè hem començat, o estan a punt de començar les obres, aquí a la vora, en la zona del Carri Cardona, en la zona del Caruzeta. Molt bé, tenim algunes obres en marxa, efectivament, el que és les obres del passatge Cardona i Cibit, que em record, l'alcalde de la República, que és aquest passatge que per entrar a l'Ajuntament, que és de Can Gina Està, el que tenim és una situació que està bastant malament, i el que fem, doncs, aixecar-ho tot, i fer aquesta obra que serà exactament com la part de baix, com la part de baix de la plaça Bardaguem, aquest tractament de païment que ens està funcionant molt bé. Per l'altra banda, un tema antic, que és l'amor de contenció a Can Pedrozeta, s'aparquen, diguem, els vehicles, la gent que va a Can Gina Està, on estan aparcats els de la policia i els de la protecció civil, doncs ja es fa un mur, perquè hi ha un perill que aquest terra ple pugui sedir el mur antic i es fa nou. És una obra complicada, encara que és més molt manual, però durant unes setmanes no es podrà aparcar a la part, diguem, de terra, perquè ens entenguem. I, per l'altra banda, també comencem obres, el carrer Montblanc i Girona, de reparació de païments, de manteniment, de forma significativa, i també estem a punt de posar en marxa una obra que és l'organització d'aquest triangle de Miquel Reverter en Can Sagrera. És un projecte que ja es va aprovant el 2008, que té el finançament, que ara l'estem revisant, que l'expliquarem als veïns, que ja el coneixien, però tornarem a explicar, i aleshores serà una zona verda, diguem-ne, organitzada, a un lloc que també penso que s'aprofitarà. I arribaria que aquesta és una verda, no ens provés més o és una cosa més allà? No, no, no, és una obra que jo crec que... Senzilla. Sí, senzilla, jo crec que té un cos uns 200.000 euros, tant podria ser que al final del trimestre, l'any que ve, estigui en marxa aquesta obra, és bastant senzilla. Però és d'aquelles coses que es veuran, perquè és significativa, doncs jo crec que la població la utilitzarà. I per l'altra banda, també la sala de fitness de la bona aigua, del complex de la bona aigua, que és una ampliació d'aquesta sala de fitness, que portarà un millor servei en els usuaris i els abonats del complex de la bona aigua. És una sala, doncs que en aquests moments, les activitats dirigides i fitness estan bastant col·lapsats, i el que es vol és tenir un espai nou, que descongestioni aquest espai d'activitats dirigides, per tant, els socis del complex de la bona aigua estaran en unes instal·lacions més amples i amb més qualitat. I començaran ja, també, o ja han començat? No, quasi començaran. Estan a punt de començar, estan temes logístics, i poca cosa més, de moment. Doncs són algunes de les petites coses, que es fan, també, en el mar d'aquest dia a dia de Sant Just. Parlem, també, d'actualitat, a nivell català, perquè continuem, doncs, avui és 18 de novembre. Hem anat parlant, diria que fa un mes, doncs, també, més o menys, quan vam fer l'entrevista ja estàvem parlant d'aquestes negociacions per formar govern, que de moment continuen, en marxa les negociacions, com ho veu? Bé, i veig amb la mateixa complexitat que quan m'ho vas preguntar el més passat, és a dir, una situació... Ni més ni menys, eh, per això? Bé, avui vaig sentir, abans d'ahir sentia, i vaig veure també el que va escriure, el Consell Mascullell, i vaig sentir les declaracions de l'hom, ahir, que jo crec que hi ha un gir, almenys. Hi ha una situació una mica diferent, que, per tant, segons nens, mereix comentaris, no? Per una banda, doncs, expressar la inquietud i la preocupació que un poble està dividit al 50%, insisteixo, el 50%, no és igual al 47 que al 52, tirant davant una cosa tan important, com és la independència d'un territori, doncs és molt difícil gestionar-ho amb el 50%. Aquest 50%, jo crec que està inquistat, que difícilment es moure. Per tant, tirant davant un procés d'aquests, vol dir que difícilment hi haurà consens amb tot el que vingui a partir d'ara. Vol dir que la llei disenda, la llei de seguretat social, la Constitució Catalana, tot això serà molt difícil que hi hagi consens. Per tant, anem amb una línia de treball o de posició polític complicat, perquè això serà el 50-50. Per l'altra banda, totes les negociacions del Junts pel Sí, jo crec que en aquests moments estan sota les mans d'un partit amb una visió molt radical en diferents aspectes, en temes econòmics, en posicionament de país, en relació amb Europa, etc. Legítima, perquè ha fet els diputats i hi ha molta gent que l'ha votat. I crec que és un dels partits més clars. El missatge és molt clar. No han enganyat mai. No l'ha canviat després de les eleccions. Ara veurem si el canvia, però de moment no l'ha canviat mai. Per tant, tothom sap el que és la CUP. El que passa és que ha dit que es pot fer una cosa que va ser que s'hagi de votar. Tots els partits de l'Estat de la Generalitat i el Govern de Catalunya deia que xoca moltes coses de la centralitat. Per governes d'estat és de la centralitat. Per tant, aquí hi ha un problema. Encara que es voti el president Mas, després, aquest dia a dia, serà complicat. Perquè s'haurà vist la feblesa del president, s'haurà vist la feblesa del govern. de les coses. Per tant, complicada la situació. Ara, ahim va sorprendre les declaracions del conseller Homs, que semblava que feia un cop de gir amb aquesta situació, dient, escolta'm, paraules seves, eh? Reconeixem que amb el 47% no es pot tirar endavant aquest procés, la qual cosa, molta gent, això ja ho havia dit, molta gent, no? I reconeixem que es tracta de negociar, pactar i dialogar amb Madrid. La frase que altres partits l'han estat dient, si o si, durant molts mesos. Aquí hi ha la tribuesa que et canvi, de giro. Bé, suposo que per aquesta situació complexa de sortir-ne, i per anar assumint la realitat, eh? Per anar assumint la realitat, és a dir, continuo dient que amb el 50% no crec que puguis fer un procés d'aquestes característiques, i si es banquis tan encara menys. Per tant, ha d'haver-hi un altre denominador comú que ens uneixi al 70 o al 75%. Jo amb això estic obsessionat. I també ha d'haver-hi persones diferents. Ha d'haver-hi persones diferents. Difícilment avançarem si a Madrid hi ha el presó inactual, i difícilment avançarem si a Catalunya hi ha el presó inactual. Difícilment, perquè això està enrocat. I aleshores, això, quan et passa, el millor és canviar les persones fins i tot i tornar a seure. Ara bé, aquí hi ha un munt de gent, dos milions de persones més o menys, que van votar una cosa que la volen. I que no és el 50%. Però, en canvi, la pregunta que ens hauríem de fer és quanta gent d'aquests dos milions de persones que volen el que s'han manifestat, podríem voler una altra cosa, que no sigués la independència. Per tant, aquí està la pregunta de la milió. Hi hauria una frustració bastant gran, també. Segurament, segurament. Però també hi hauria una frustració molt gran si això no arriba enlloc. Sí, sí, sí. Per tant, jo crec que s'ha de buscar un denominador comú nou que ens uneixi amb molta més gent. I aquesta és la gràcia de la política en les pròpies setmanes i mesos. I, per tant, aquí hi ha d'haver-hi molta generositat. Si ningú es mou, això s'enquistarà al 50% i podem estar sempre igual. Per tant, veiem ara, el 20 de desembre, què passa. Jo crec que Espanya té un problema, té un problema de no reconèixer la realitat plurinacional del seu territori. No passa res que digui que Espanya és una nació que hi ha altres nacions. No passa res, però unes nacions han contingut, no una paraula buida, sinó que tinguin contingut aquesta nació. I vol dir respecte a la seva identitat, a la seva cultura, unes competències que no poden anar cada dos per tres en els tribunals. Quan es pacta, es pacta un finançament diferent, sustancialment, diferent, sustancialment del que hi és. I, per tant, això podria ser un denominador comú. Ara, perquè tinguis aquest denominador comú nou, necessites Espanya, una Espanya o un govern d'Espanya molt més sensible. I, evidentment, això vol dir una negociació. Quan hi havia l'Hombs parlava de negociació diàleg i pacte, doncs fixa't que no parlava d'un diàleg negociació pacte per aconseguir una independència, sinó per buscar un altre escenari, no? I a partir d'aquí veiem... Vull dir, és tu, hi ha gent que es pot fostrar, gent que no voldrà, gent que voldrà, i, per tant, però si continuem igual, això sempre serà així. Quan pot aguantar això? Un any, tres, set, deu, parlant d'aquest 50%, jo crec que el conseller reconeix el que va reconèixer, que amb el 47% de les seves paraules, no es pot anar amb aquest procés i, més o menys, tant de pressa. Jo estic d'acord. I jo crec que Convergència està en una situació... És igual, jo crec que el país està en una situació molt delicada, que anem de sortir, perquè si no està passant això, està passant que aquesta inestabilitat que ja la tenim ara, si a sobre, doncs no sabem on tenim pitjor. Deixa'm acabar dient una frase, perquè aquest tema dona per molt. Ara hi ha hagut molta escenificació, moltes frases de televisió, de mitjans de comunicació, molt gés, molt teatre, si m'ho permets, però hi ha dos coses fonamentals en aquests moments, dos moments fonamentals. Si estiren davant la llei disenda i estiren davant la llei de seguretat social, és el primer acte jurídic ferm. Per tant, aquí sí que ens la juguem. És a dir, no és declaracions, resolucions, manifestacions, posicionaments, programes electorals, votacions al Parlament. Això és estrictament el tema més important jurídicament parlant. Per tant, veurem l'estat de dret com actua, i a les hores, a partir d'aquí, no podem tirar aquestes dos lleis unilateralment, perquè es poden trobar un embolic molt, molt significatiu. Fins ara et diria que bé, però en aquell moment ja no. Ja ens l'hem jugat a totes. Per tant, el Parlament aprovés una llei de seguretat social, que és el que es pretén. Doncs jo crec que aquí sí que estem en un escenari molt complexe de solventar i veurem definitivament quin és el camí. La meva proposta, precisament, encara que no comparteixo molt amb el consellor Homs, és negociar, pactar, dialogar, tornar a ser la gent d'amunt de la taula, al costat de la taula, a mi ho he dit, i buscant donar millor comú nou, que no passa per això, pel que estàvem dient d'un escenari on també gent ho comparteixi, i veurem Madrid què fa, perquè si Madrid continua a tancar-se, el govern de Madrid tancant-se, com s'està tancant, així podem estar molt de temps. Doncs veurem com abans ha tot plegat, anirem parlant també aquí a la ràdio. Avui hem volgut tractar-ho amb l'alcalde de Sant Justos, juré per pinjar. Moltes gràcies. Molt bé, a vosaltres. Que vagi bé i fins aviat, bon dia. Adéu, adéu, adéu. La cantonada del Carrer la Forja amb la carretera reial de Sant Just desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Basar i Peràcia. Smooth Jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com en Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I don't matter. Smooth Jazz Club. I esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa 1.700 de la penya del morro a ràdio desvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. No puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant al cervell. Hòdew, meu! La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7 tot és un drama a ràdio d'Esvern. Beus de la parròquia. A profundiment de l'espiritualitat. Una mirada a l'avangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a les quarts d'avui del vespre estan diferents de les quarts d'onze del matí.