Entrevista a Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Ara va ser el minut d'un quart de 12. Aquesta hora saludem l'alcalde de Sant Jus, Jurep, per penjar bon dia. Bon dia. Què tal, com estem? Una mica de fred, avui, eh? Sí, exacte. Avui ho hem notat de la diferència de divendres que també hem parlat fins avui, es nota. Ara anem parlant també amb el Carles. I, a més d'alcalde, també, a president del Consell Comarcal, del Vasly Obregat. De fet, avui volíem parlar d'un parell de qüestions d'un quart de 12. Ha relacionat un tema amb els ambulatoris, amb el cap d'aquí Sant Jus. I ara s'ha arribat a... s'ha signat un convenient. Bé, és un document... Un acord. Sí, cada any, els ambulatoris, el centre d'assistència primària, els cap, passa molta gent que ara diem ambulatoris, no? Sí, el centre. Això, al mes de juny juliol, la gran majoria de centres d'atenció primària es van negar a la comarca de signar perquè els recursos eren molt limitats i tenien que anar enradera, fins i tot. Això va crear molta tensió, molta inquietud. I el que vam fer des del Consell Comarcal és interferir, parlar, dialogar, negociar amb el cat salut, i, per tant, amb la generalitat, de que això reconsiderés i, fins i tot, hi havia algun tipus de clàusules que, si els directors no complien aquest tipus d'acords de gestió, eren penalitzats, imaginen, no? Hi havia la intenció, almenys estava al cap, de reduir o no complementar aquells recursos humans que eren per cobrir les incidències, puntes de feina, doncs, algunes baixes, etcètera, no? I això va crear molta tensió, insisteixo, això s'ha minimitzat, i és una bona notícia, perquè, si no, ens provocava, segurament, una disminució de recursos de professionals en els centres, no? I també hi afectava, evidentment, dintre aquesta globalitat de sànjus. Per tant, això s'ha anat reconduint mínimament, en tot cas, amb una amenaça permanent, que és que, al vei, nens diners, diguem-ne, de la Generalitat, en l'àmbit sanitària, això permanentment, aquesta espasa de demòcle, sempre existeix, no? Però, de moment, això s'ha aturat, s'ha reconduït, i és una gestió que, efectivament, des del consell comarcal, hem col·laborat i hem demanat-hi, presionat. I, per tant, ara, la situació en aquest cas d'estable. És estable. L'altre dia en parlàvem de Viladecans, que hi havia una inquietud en un centre d'assistència primària, en emulatori, que hauran de fer alguna gestió, però semblar que s'ha estabilitzat tot. Per tant, és una bona notícia, dins d'aquesta situació que sempre anem a la baixa. Després, també, l'hospital comarcal, Moisés Brogi, sobra en una part d'una planta. Ja s'ha obert. El consell comarcal, el seu president, en aquest cas, està dintre del Consorci Sanitària Integral, de la Junta Directiva, on hi ha diferents responsabilitats polítiques i tècniques. És una junta directiva d'unes set o vuit persones, i, per tant, nosaltres estem allà. No és que dirigim, no és que tinguem funcions de direcció sobre la sanitat de la comarca, sinó que estem representats en el Consorci Sanitària, que és qui mana, perquè ens entenguem. I ja hem estat exigint... les tres persones estem d'àmbit municipal, diguem, de comarcal, que també és l'alcalde de Sant Joan d'Espi, que s'ha entrat al meu costat, físicament i tot, al costat. Doncs el fet d'exigir demanar reivindicar que hi hagi una solució definitiva a les urgències del brògic que estan col·lapsades, tothom que ha anat a urgències malauradament ho ha viscut i ho està vivint. És a dir, vas ara i hi ha molta gent als passadissos. Per tant, l'any passat ja vam pressionar molt, s'han carregat un projecte d'ampliació que s'està fent, que s'està fent de les urgències, però el que sí que també vam demanar és l'habilitació, és una unitat nova en una de les plantes que hi haguessin més llits que estaven tancats, que no existien aquests espais. I, per tant, amb la intenció de que les persones que estan en urgències puguin sortir més aviat d'aquest passadís o d'aquestes... els box que hi haguessin, i puguis anar a llit, no? I això ja s'ha aconseguit. La seva passada ja es van començar a obrir aquesta planta, fins a 36 llits més, però no és la solució. No ens podem contentar aquí, és a dir... És massa poc, encara. Per tant, aquest projecte definitiu ens ha de donar una solució molt més estable i, potser, definitiva. I això també s'està encarregant. També hem exigit que no només ens quedarem en que hi hagi uns espais més grans i més macos, sinó que haver-hi més metges infermers a darrere, perquè, si no això, potser no portaria el lloc. De què depèn que s'obrin aquests llits? Bé, de pressup... no, de l'1... S'obrin més llits? Bé, de pressupost de la generalitat, i que es prioritzi el brogi sobre altres coses, no? Fins i tot el brogi ha patit una disminució de pressupost de 37 milions d'euros. En l'últim any ho des que va obrir. No, des que va obrir. Per tant, aquests quatre anys, quan ens portem, o algun més? Sí, no ens anàvem. Per tant, està patint una davallada de pressupost per sobre dels altres hospitals. Per sobre dels altres hospitals. Per tant, el que hem d'anar exigint des de la comarca i estan a sobre, estan aquests òrgans de direcció, doncs que això es vagi reconduint i que es posin els diners necessaris perquè la gent no es pateixi com està patint ara. És una notícia molt curta. Jo ho reconec. Per tant, hem de continuar amb aquesta línia i buscar una solució definitiva. El brogi està col·lapsat, el brogi té un problema a urgències greu, que ara el tindrà una mica menys, amb aquests 32 llits que estan a una planta superior, amb més facilitat dels malalts que entren malauradament per urgències. Però no és la solució, però ja estarem. Només es pot fer, per tant, des del que es pugui fer des del consorci o en aquest cas del Calde, seria aquesta pressió perquè la Generalitat ho obri més. Bé, estem allà per això. Depèn de la governització de l'últim pas. Evidentment, depèn de la conselleria de Sanitat. Però nosaltres estem allà defensant el territori i potser són defenses que no surten a les mitjans de comunicació, per tant, us agraeixo d'aquesta entrevista, i que són accions molt petitetes, accions que moltes vegades no arriben a bon port, perquè aquí té la capacitat d'edició, no és la Generalitat, no? Però estem allà, si em permets, per emprenyar, no? Per exigir, per anar reivindicant, i en altres temes, també la comarca està sobre. I, per tant, buscant i demanant solucions, perquè qui coneix realment el territori, doncs segurament són els ajuntaments, la comarca, etcètera. I, evidentment, els professionals que estan allà lluitant, del qual cosa cal agrair l'esforç que faran aquests professionals, perquè amb menys recursos estem fent més. Hi ha més qüestions pendents en l'àmbit de sanitat, a nivell comarcal? Sí, sí, sí. Hi ha ambulatoris que demanen la seva ampliació, hi ha hospital que necessiten obrir més espais, vull dir, tenim debats a tot arreu, la comarca, i que ens estem quedant enradera. És a dir, els pressupostos han disminuït molt en aquests àmbits, i el problema és que, si no actúes, després, millor dit, ja tens problemes, però després en tindràs molts més, però tenim molts debats en moltes parts del territori, en el Delta, a Viladecans, a Martorell, en molts llocs, s'han just tenut una ampliació en el seu moment que s'ha quedat sobre el calaix, en ampliació a l'ambulatori, que, efectivament, tots està congelada, no? Està congelada, i el que passa és que ampliar per ampliar, sense metges i professionals, doncs tampoc té molt de sentit, ha d'anar tot amb un pacte. I això és el que estem patinant, també, al Brogis. És un projecte d'obres que s'ampliarà, però que no hi ha cap compromís de la Generalitat de posar més professionals, i això no pot ser. Per tant, seguirem lluitant. Doncs anirem parlant també. Volem voler comentar amb Josep Parpinyac, que és el caldo de Sant Josep, però també, com deiem, president del Consell Comargal, del Vas-Llobregat, gràcies, que vagi bé, bon dia. ... 6 minuts i 2 quarts de 12, de seguida el que fem és parlar de Fittar Tulia amb la Carme Madola, per la mira Badella, en Josep Podert i en Carles Vas. Serà de seguida, però ho farem, com deiem, després d'escoltar un tema musical. Ho fem ara amb els Wilco i una cançó que forma part no del seu últim álbum, que presentaran el Juny-Juliol a Vilanova, però de casa, sinó amb un tema que forma part de l'Escai Blueskai, que és aquest impossible germani. ... Impossible germani ... I say what this means to me I'll do what I can Impossible, Germany, unlike Japan Fundamental problem All need to face This is important, but I know You're not listening I know, you're not listening This was still new to me I wouldn't understand Impossible, Germany, unlike Japan I don't understand Impossible, Germany, unlike Japan This is what love is for To be out of place Quoches and long face-to-face No larger problems Need to be erased Nothing more important That you know Someone's listening Now I know You're not listening No, no, no! No, no! Pràcticament dos quarts de 12 és hora de fer tertúlia, com cada dilluns amb la Carme Amador en Josep Coderc i en Carles Vaz, bon dia a tots tres. Avui tenim de Neuán Josep Coderc, per tant tenim un altre cop l'article que la setmana passada i el vam trobar a faltar. Ens estem mal acostumats? Exacte, avui sí que... A veure si ho recuperem. Endavant. Endavant. Del març, avui em permet-ho començar pel que acostuma a deixar pel final. Estradi Santiago Bernabéu, en fortes mesures de seguretat, ajuga el clàssic Real Madrid Barça, espectadors de luxe Mariano Rajoy i Florentino Pérez, sentats de costat en l'espai reservat a les autoritats. Gran pitada de rigor, agrajarà Piqué. Mitja part, 0-2 a favor del Barça. Florentino Pérez tranquil·litza Mariano Rajoy pel que està molest per com juguen els seus estimats Real Madrid, assegurant-li que a la segona part els seus homes capgiran el resultat perquè el Madrid no pot perdre. Repren el partit i a meitat de la segona part part ja estan a 0-4 a favor del Barça. Els que, en iniciar-se el partit pitaran estrepitosament a Piqué, ara piten els jugadors del Real Madrid i l'estadi comença a avuidar-se dels seguidors d'aquest. Segons diuen, males llengües, Florentino Pérez va demanar a Rajoy que acceptés la independència de Catalunya per tal que el Barça no pugui jugar a la Liga Espanyola. I les mateixes fonts asseguren que Rajoy no ho descarta. Sigui el que sigui, aquesta vegada el Barça no ens ha fet patir. El procés independentista és mort. Es pot afirmar que el procés independentista de Catalunya és mort des d'edat de 12 de novembre. Actual, i no perquè el Tribunal Constitucional a petició del Govern central hagi acordat la seva anulitat, sinó perquè es van malinterpretar els resultats de les votacions del 27 de setembre en creure que la CUP era independentista. La qual cosa permetia considerar que entre els 62 escons de la Junts pel Sí i els 10 de la CUP hi havia majoria absoluta a favor de la independència. Però la realitat és que la CUP no és independentista, no en el sentit de la independència de la nació catalana, perquè en realitat no creu en el concepte nació. Per aquesta organització, l'individu està per sobre de tot. Podríem dir que és més propera d'aquella triple negació que diu ni Déu, ni Padre, ni Rei. És a dir, l'individu per sobre de tot. I, per tant, quan parla d'independència es refereix tan sols a la independència dels catalans, no de la nació catalana sinó dels individus. Partint d'aquest error, el president en funcions de la Generalitat de Catalunya, molt honorable senyor Artur Mas, ha intentat arribar a un acord amb la CUP que, si ve, desembucaran en un acord de projecte o programa a seguir fins a arribar a la independència de Catalunya, majorment es refereix a dretes dels individus.