Entrevista Paco Camarassa, editor literari

3 minuts i un quart de 12, que ara parlem del novembre literari que continua amb diversos actes encara aquesta setmana. Per exemple, avui el que es farà serà doncs un club de lectura negra amb Paco Camara. Serà aquí continuar aquest club de lectura negra. Aquí ara tenim l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Paco. Hola, bon dia. De fet, ja és un habitual del novembre literari d'aquests clubs que més o menys cada any s'han anat fent. És a dir, en el teu cas, no sé si has vingut cadascun dels novembres literaris, però, si no tots, la gran majoria, em sembla. Sí, jo veig aquest novembre, jo veig el punt de cada vegada, i quan arriben a veure, tinc ganes d'anar a Sant Just. Que és sempre el play, perquè els noms del club tenen un nivell de lectura, no sols, sinó d'uns altres clubes que està passant bé. És un pas molt bé. Espero que hi hagi suport sense igual. Segueu, segur que sí. Suposo que et van trucant cada any. En aquest cas, avui, en concret, quina novel·la es tractarà? Mira, avui fem una novel·la que ens agrada molt. Els autors, els autors, els diversos, diguem-ho, són aquella parella d'espectres que també és pronunciable. Perquè és més xodol i pedaló. Són els àrefes 50 anys. Ara que és el meu aniversari, ara fa 50 anys que van crear per primera regalada un personatge imbèc, que és un policia. Ells són el 65, la societat de Jalils, que truca un parell des d'aquí, des d'Espanya on es va dir la franquista. Era una mica, bueno, serien quasi-casi, i tot això ja existia. Per tant, sí. Necessitem un personatge que sigui un gènere popular i un policia que ho era, i necessitem crear un personatge que pugui mostrar la part fosca de la societat. Dissortàvem-hi els metges d'urgència estan en contacte amb una realitat molt anguixant, que ara que està veig, diferents els altres metges, i jo, els altres metges, que són un col·legi i alguns problemes molt greus, i la policia sempre, com deia, no m'ha dit, que s'hi ha permitit, que ara ho veig en guany, tu truques a la policia o vas a la policia per a les motius, o tens contacte amb la policia per a les motius, o per què has fet un delicte sobre tu, o per què tu has fet un delicte? Ningú va a la policia, per exemple, per a una qüestió cotriana. I Martín va dir que la policia ens va mostrar la part fosca de la societat, que jo els pensava que era fantàstica. I segurament, m'imagino que també, llavors, agarrant d'aquestes novel·les, on els clubs de lectura apareixen diferents interpretacions del que hi ha, més enllà de la novel·la, també. Sí, però el club de lectura és un invent, no sé què ho ha fet, algun dia n'hi haurà que fer-li un monument, perquè el club de lectura fa socialitza, i una qüestió és molt privada. I això, tothom es complirà amb per què, per què? Perquè, bé, hi haig dues seves, cada qual fa la seva lectura, i si a mi no m'afecta més, no ho sé, uns temes determinats, ho miro de molt punt de vista. Volen ser uns altres punt de vista, i a més a més, sempre que en tinc una oportunitat amb la lectura, amb l'autor, que l'autor torna... La novel·la no és completa fins que algú la llegeix. Tu la pots escriure, amb unes intencions per al lector, lliure i fer una altra interpretació. I això està molt bé, n'hi ha molts matisos. No hi ha dos clubs de lectura que llegeixen, però no el to de la discursió és el mateix. Clar. Els lectors de novel·la negra van a l'Alsas, i cada cop n'hi ha més? Sí, cada cop n'hi ha més, i jo crec que tal com és que les coses que ens posen a la societat, cada vegada més complicada, més autoritària, i més petjussis, i més racisme, i aquestes coses, vull dir, cada cop n'hi ha més, perquè la novel·la negrocriminal, que és, a nosaltres, té una devolada de Sant, però una vegada em serveix com en la nena d'entretaliment, que té a fer una mica aquesta realitat feixuga, tan prista i tan bruta, que estem vivint, i, bueno, mentre té, m'he agafat, m'he agafat aquesta realitat. El primer que me'n veuen també és la novel·la social del segle XXI. Vull dir, tu pots parlar tots, parlant malament dels bancs, perquè tots ens ha fet els bancs. I si no te l'ha fet, prefereix, i això ho sabem. Però n'hi ha tot una perforca del poder, que parla de fer una novel·la com Montecristo de Martin Sutter, un suís que ens explica com és la banca suïssa, i es dibuixa un paràl·lic que no sabem si és imaginat o real, perquè ell explica, o la perforca, de lo que hi ha. Per exemple, ara, en vez de negra, faré una qüestió, una mena de referència al Chirves, d'explicar que la decadència del País Valencià i de la corrupció del TPI en el País Valencià no és una qüestió de que ha quedat un suís en la corrupció. No, no, el Tocho implica la destrucció del territori de corrupció. Totes les eviccions, i això el previst no pot explicar, però no ens ha explicat d'una altra forma, amb un altre punt de vista. La clar. I això solament també enganxa tant, llavors, justament, perquè també no s'allunyava tot, no és la ciència ficció, directament. Per això enganxa, perquè, bueno, enganxa i diria més o més per què. Perquè, per exemple, avui aquesta tarda, i tinta aquella assassina de policia de Maixó i Pévalo, i en l'estabilització de finales del 60, quan algú manipulava, per exemple, manipulava, segons quines coses, per reforçar la policia. Bueno, estem vivint moltes molt terribles, no sols en País i en Brussel·les, i això implicarà algun tipus de programa pel futur, no? I la novel·la això ho pots explicar. Clar. I per tant, d'alguna manera, suposo que també és la gràcia que deies al principi de poder desconnectar una mica de la realitat i, a l'hora, entrar una mica més en temes que estan canvents, també, no? Sí, clar. Vull dir, és clar, és clar, que desconnectem de la realitat però no amb una... ho diria de segons quines coses de la tele, i no dels d'alguna d'alguna d'aquestes coses de aquests senyors, que això sí que és un marxill. Però desconnectes de la realitat amb una costa que diuen que és que t'adono la teva curiositat, i qui és a fer-les així d'aquestes coses? T'he dit que és el psiconeuista de John Katzenbach, i estàs molt interessant saber qui guanyarà si el dolent és el bo, si no, com si fes la sortissa d'aquesta tampa, va, ja veig que fos dolent a posar-te el dolent. No diria que passarà al final, eh? Val. La tradició d'escriptors també de novel·la negra, aquí a casa nostra, Catalunya també està creixent, els últims anys, o potser que ara els hi fem més cas, i en realitat ja fa molt temps que existia. No, jo crec que fa temps que existien i que escrivien. Ara li fem més cas per fer-ne tot un... I quan diguem que la novel·la negra està de gole, s'anomenen castigarà de traduccions i d'autors d'aquí. Afortunadament, l'editorial és que està fent tot una tasca. A mi el que em preocupa és que hi ha una doble curció, els autors de casa nostra publicen més, perquè n'hi ha petites editorials que fan una tasca increïble, que ho intenten, que li fan en els autors, però que tenen una certa capacitat, no tenen molta capacitat d'issució. I els grans grups editorials no terminen d'activar els del català. Potser perquè, per exemple, aquests suecs, que per la veritat de l'AD8, aquests suecs van escriure deu novel·les, perquè després hi ha màixoga, però, per val-lo, va morir en el 75. Però el català només s'ha traduït quatre. Per què? Perquè no es venia prou i, per tant, no ho feien. Encara els grans grups editorials no cuiden i es passen la reicció en català, de nou que a la negra. Exacte. A mi a més, està clar que té públic, no, vull dir, en realitat? Jo crec que sí que té públic, i que un treball determinat es podria aconseguir no els números, efectivament, perquè som una població més petita, dius que parlem i diuen en català, però sí que es podria aconseguir que es tradueixen a unes dues coses, que cada vegada es tradueix en català, i hauria de traduir els clàssics que les hem traduït en català. Estem parlant amb Paco Comarassa, que aquest vespre serà en aquest club de lectura que es farà en el mar del novembre literari d'en Club de Lectura de novel·la negra. Com hem dit, ja s'ha vingut en altres ocasions, i aquest cop serà el primer que véns després d'haver tancat la llibreria negra i criminal, ara fa uns mesos, com... Un mes, un mes, un mes, un mes, un mes, un mes, un mes. Exacte. Doncs no arribarien ja dos mesos. Com ho estàs vivint, doncs, aquest més i escatx que ha passat des de les hores? Com estàs? Bé, resito l'entenivir personal. Jo crec que des de les hores, el més dur no va ser l'últim mes, perquè el més va ser un mes absolutament emocionant. La gent va respondre a la nostra crida i va venir a acomiadar-se, no? No, no. És un moment molt emocionant. El moment dur és quan prens la decisió que tens que tancar. Perquè té que tancar perquè... Perquè ha pegut a la llibreria que ja no funcionava i que podien fer-ho a altres coses. Jo continuo en el món de la negra i criminal, però la llibreria no ha terminat de funcionar. Com a botiga i a les hores, si no, la qualsevol és una generació que ens va més tenir... que tenien que disfrutar en cada cosa, en cada que ho patissin, vull dir, i que tenien que lluitar per cada dia que fèiem, vull dir, el Franco del qual fèiem 40 anys o l'altre dia que va morir. Sortosament, vull dir. Més ordrement. Vull dir, l'equip el mèdico habitual no va aconseguir que de moment m'esténs en vida. Però l'equip d'afegir tens d'ensenyar que, quan tu vols, tens que lluitar per sentir-te viu, tens que lluitar. A la llibreria ja no funcionava. Farem-nos altres coses, segur. I, bueno, és una mica... O vas trist de vegades tocar algú o rebre algun correu, i altres coses, però no em sembla habitual. L'únic és en dir que hi haurà finals de... Bé, abans de vestir-ho, decidir i tancar. Farem-nos altres coses.Exacte. I continua el capdavant de la Barcelona negra i criminal, no? Aquesta setmana dedicada a la Númera negra. Sí, sí. De fet, ja estem quasi... Queden els últims... És dos, tres coses, però... Però hi ha sempre, actualment, un programa que és perquè... És que era un programa fantàstic. On parlarem de... bueno, de moltes coses, de moltes coses. I inclús hi he tancat una taula que em fa molt de... especial d'oig, que és parlar de... de la notícia migrotrínica d'Escocesa. Escocesa, moltes vegades diuen... No, no, la Númera Terra, no la descobrim. Les Guia d'Imburg són ciutats molt diferents... que l'Ombresi i les coses que ens fan la literatura ingressa. Doncs la descobrirem, serà el febrer... Serà el febrer, sí, del 28 de gener o el 6 de febrer. Perfecte. Doncs també ja n'estarem al cas. Avui recordem que hi ha aquest club de lectura de Númera negra que s'enjusta a la mar del novembre literari, que em surt de Can Genestar, conduït, que hem pogut parlar aquest matí. Moltes gràcies, Paco. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé i fins aviat. Bon dia. Gràcies. Cine, sense límit. Cine... Cine, sense límit. Cine. Cine. Cine. Cine. Cine. Cine. Cine. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts d'avui de nou del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. I aquesta vegada parlem d'esport local. Saludem el Mar Romero. Bon dia, Mar, què tal? Hola, bon dia. Per parlar del juguem a casa, aquest programa que se met els dilluns, que feu els dilluns durant mitja hora per posar-nos el dia. Correcte. De l'actualitat. Just després de l'informatiu, per saber una mica què ha passat en clau esportiu durant la cap de setmana o durant la setmana? No, Marc? Sí, a més a més, ha estat un cap de setmana important, sobretot pel bàsquet, si et sembla, comencem parlant. Especialment amb les olles, perquè la fons parella de setmanes ho comentàvem, que començaven a arrancar els equips, i encara aquesta setmana encara ho hem de tornar a insistir, perquè és que el bàsquet de Centrus està funcionant molt i molt bé. Mira, per exemple, les noies del senyor Femenia, aquest cap de setmana passat es van posar el líder, van guanyar el seu partit, i a més a més, el segon classificat, que és el Castell Visval, va perdre el seu partit, això fa que tinguin una victòria més al Senjús, i aquest cap de setmana s'enfronten els dos primers classificats, per tant, Senjús i Castell Visval, que, si guanya el Senjús, encara podrà agafar una miqueta més davantage a aquestes noies del senyor. Molt bé. Ja et dic que van funcionar amb bé, poc a poc, els equips, els va costar una miqueta arrancar, però ara ja han agafat la dinàmica positiva, i van tirant cap a Munt. També, per exemple, deixem que et digui, el senyor Masculi també, que va cap a Munt, és 4 amb un partit menys, per tant, si guanyés aquest partit, també es podria posar el líder. El que vol dir que segueixen aquesta... Ja et dic, aquesta dinàmica positiva que va cap a Munt. Molt bé, doncs, bones notícies. Sí, no, ja et dic, eh? Jo em sorprèn, perquè sempre mirem els resultats, cada cap de setmana, el dilluns, també, i sempre guanyem resultats mínimament positius, és cert que, segons quins equips, els costa una miqueta més o una miqueta menys, però en general, a la majoria, quizà estan en un bon nivell. A més a més, per exemple, parlant de canvi de tema, me'n vaig a futbol. Molt bé. Però el que fa a l'Atlètic, aquest cap de setmana, va haver un partit de mistors, les mares i les jugadores... És veritat, és veritat. Correcte, per parlar de... Ai, per parlar de... Bueno, en record, no. Aviam si em surt la paraula. A veure, si ets per comemorar una mica, per fer tot el tema de... de mà d'imicres, que és el dia contra la violència de gènere, amb aquesta idea és a fer aquest partit per visualitzar-ho, no? No, no em surti ara, però sí, això, vaja. Doncs en contra de la violència de gènere, per què m'han guanyat les mares? A mi, a més, bastanta diferència. Si no m'equivoco 7-1, si no m'equivoco el resultat. Vull dir que les mares semblava que no farien gaire, i al final, sorpresa. Ahir també hem de parlar... Per què sembla que no farien gaire? Ah, no, home! Nosaltres ho comentàvem allà, hòstia, les clares, nolles, juguen. Ja, això és veritat, això és veritat. I les mares eren, bueno, surten allà, a passar una bona estona, i al final, mira, que jo suposo que s'haurà de portar problemes a les cases, no? Podria ser, podria ser. Estan riure'n de les filles. Deixem que et digui també, ahir vam parlar d'aquells, que també el nacional catalana va perdre, i el nacional catalana va perdre. Sí que és deser, ara hi ha 8 punts de diferència entre el primer i el senjurs, però, vaja, també bon nivell. Aquesta setmana, el segona catalana, que és quart, amb un partit menys, però no jugava per tant descansava. I ahir també vam parlar del latisme, que no sé si ho sabies, que hi ha un club del latisme aquí senjurs, que té un club de transports, que té un club de transports.