Entrevista a Pedro Garrote, secretari general Creu Roja

Ara passen 11 minuts de les 11. Dimarts, que bé, es farà una conferència a Sant Just sobre la crisi de població refugiada a Europa. La Dòrica Estilla, una de les persones voluntàries de l'àmbit de la cooperació internacional de la Creu Roja, es pluga Sant Just contextualitzarà la situació actual de Síria, Europa i el món, i parlarà també del paper de la Creu Roja Internacional amb les persones que surten del país. Ara parlem de tot plegat amb Petro Garrote, secretari de la Creu Roja Exploga Sant Just. El tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Petro. Hola, molt bon dia. Com dèiem, una xerrada que es farà Dimarts, que bé, i que per ara una persona que ho coneix bastant de primera mà, tot plegat, no? Uh-huh. Quina és la idea que es voldrà explicar en aquesta conferència? Bé, des d'aquesta conferència el que volem és fer una xerrada, una mica que sí que tindrà participativa. El que volem és una mica d'una conèixer, una mica en la situació, la realitat d'aquesta crisi, que és una crisi humanitària. Si intentes explicar una mica el per què es provueix els moviments migratoris, intentar fer-hi sent cèntims de les causes, i parlar una mica de la situació que s'està produint a Europa en aquest moment. A més, voldrien explicar una mica, que accions es duen des del moviment de la Creu Roja, i la Creu Roja, i bé... Uh-huh. Em sents bé, Pedro? Sí. Ara et sento una mica de llunyet, però bé, en tot cas exacte, el que també suposo que s'explicarà és com la ciutadania què pot fer, la ciutadania davant de tot plegat, o com es pot implicar en la cullita de persones refugiades. Uh-huh, sí. I com es pot fer, com si pot implicar la ciutadania? Però un poble, com bé, li han fet cada una definició clara de la qüestió d'alguna d'Espanya, que era el que va a la escutxa, no? Tenim clar que a Espanya han d'arribar, en dos anys, han d'arribar un total de 500 mil refugiats. Mm-hm. Val. Tenim clar que a Catalunya la ciutadania ha fet una mitjana, perquè, com la lliada social, la ciutadania ha fet un mro, hammerer, patinet... i en funció del tihide, els 20, 25%, si fan assisting... A partir d'aquest número han dedicat també de la distribució de 20.000 persones com a molt per a cada municipi. O sigui, que s'han just el número total, total de ratollats que hi haurien, que hi haurien entre uns i unes gent. Hi haurien unes tres, quatre, quatre, cinc famílies hi haurien. I a partir d'aquí és ja quan podria començar tot. La idea, la nostra idea és dir el bàsicat d'aquestes. Cobrir les nostres bàsiques deies, eh? És que et sentim una mica malament? Sí, ara millor? Sí, millor. Doncs mira, bàsicament seria el tema de la veritat. La idea és que aquestes persones... Aquestes persones s'entén en el que seria la vida de la municipi. A les hores hem de disposar d'uns habitatges que d'intentar afavorir aquesta incorporació. Això que vol dir, és que hi ha habitatges. La idea nostre és intentar aconseguir habitatges a un preu o una pla. A un preu o una pla que seria una gent de lloguer. Però ara el que seria el sistema social del que seria la cobertura és la resta de la gent que no afectés els discursos. Destinat a altres persones, no entenc? Sí. Ha d'existir una partida concreta, entenc. I a partir d'aquí s'ha d'intentar aplicar un projecte de la ciutat i implicar totes les entitats que vulguin, totes les persones que vulguin, i recolaborar. Recolaborar tant sigui com a productors, com a acompanyants, perquè aquestes persones s'hauran de fer molt legals. Hauran d'anar cap aquí i hauran d'anar cap allà. També hauran d'anar al metge. Hi haurien persones... Hi haurien d'anar a les persones que vulguin. Hi haurien de fer aquesta gestió. També hi haurien de fer unes persones que trobarem a la Guanda de l'idioma. També necessitarem algunes persones voluntàries que estiguin disposades a fer... A fer... a fer... Aquí, com haient-hi, a parlar català o català, en producció de les dones ciutats. També tenien compte que... i els altres recursos podrien començar a treballar i aprofitar en aquesta situació. I les sèries si són capaços d'obregar a l'indicient de les seves les, o si ens hem de quedar junts. Però tu al carrer hi estigui d'haver. Està clar, doncs, d'alguna manera, això és el que es tractaran en aquesta conferència abans del que dèiem del context de la situació actual de Síria i a Europa i també en el conjunt del món. És una de les persones voluntàries de l'àmbit de la Cooperació Internacional de la Creu Roja Espluga Sant Just. També hi haurà la Regidora de Cooperació Quima Jiménez. Avui n'hem volgut parlar amb el Pedro Garrote, secretari de Creu Roja Espluga Sant Just. Gràcies, Pedro, que vagi bé i fins aviat. Bon dia. Vinga, perfecte, moltes gràcies a tots els altres. Adéu, bon dia. La informació més propera al Just a la Fusta. El Carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Bazar, Iperàcia. Passa en 4 minuts d'un quart de 12, saludem aquesta hora l'Eric López. Bon dia, Eric, què tal? Bon dia, Carme. Per parlar avui, no es divendres, però no és mal dia per parlar d'algun de què opina Sant Just del que està passant. Una mica del dia a dia de Sant Just Teng. Sí, avui hem escrit dos temes. El primer tema és el fred, que ens ha agafat per sorpresa, estàvem amb l'estiuet aquest de Sant Martí, la setmana passada. Ens ho havien sent bastant, els meteoròlegs. Mai els hi havíem de fer del tot del cas, quan diuen que segur que vindrà el fred dius penses que exageren fins que te'l trobàs de cara. Home, va ser una caiguda com si algú tu que és el termostat i de cop el toca així amb la rodeta i fa plop. Sí, sí. I passem dels 18-20 graus caiguda amb picat. Aleshores, el que hem fet és preguntar la gent què fa a l'hivern per portar-lo de la millor manera. Perquè, clar, hi ha trucs, hi ha l'alimentació, hi ha fer uns de l'agafacció, una mica. Què fa al poble? Hem anat allà al carrer Bonavista a veure quins secrets... Consells avis, no? Sí, consells avis, encara que no molts avis, perquè jo he intentat veure si la gent tenia algun ramen casual. I jo crec que no hem descobert la seva pedalla. Però bé, és el que fa el veïnat de Sant Just per portar-lo de la millor manera a l'hivern, que ja el tenim aquí i ja ens ha vingut. Perfecte, doncs a veure què expliquen. Calar-me a casa amb l'agafacció ben alta i amb una menteta. La sopa, la sopa l'hivern, és el millor que hi ha. No, jo ho passo molt bé, gallera. Si ets sola, visc-ho sola, visc-ho sola. Estic molt bé, tinc una clarifixoncesa. Ambientació, més fruit sex, més coses així, jo els caldos, fatal, perquè caldos vegetals, pels altres, tinc gaire bé i em produeixen a costa d'indigeríces. Però ja dic, fruit sex, bàsicament, i bueno, i què més. Bé, és de menjar amb greixos, que en diuen de greixos, perquè el cos necessita més greixos, però bé, amb control. Calar-me a casa amb l'agafacció ben alta, ja està, i abrigar-nos molt, ja està, no fem res més. Està amb sopa i caldos i coses calentones, de la ves, oïda normal. Igual que el l'estiu, igual no, et fa una altra classe de menjar. Aquest l'estiu fa més avenides, fa més coses fredes, i ara es fa més cosa calenta. L'agafacció sí, però aprofitar el màxim al sol i mirar de no gastar massa. M'abrigo, i abans, a la tarda vespre, em poso l'agafacció. Perquè també va bé estar una mica amb el fred, vull dir que completament, allò allat de l'exterior de la temperatura, tampoc va bé. Quan fa molt fred sí, millor posar l'agafacció, però quan més o menys pots aguantar el fred, millor que no. Per activar les defenses una mica. Com aconsells variats, eh? A veure, sí, aconsells, però és allò, eh? No hem descobert la sopa d'allà. Jo mira que insistit i he dit... La sopa i la manta és el truc infel·lible, eh? I els fritsecs, eh? Mira, m'ha semblat nou, això no ho havia sentit, els fritsecs ajudaven a passar-hi bé. Home, clar, perquè porten molts greixos, i doncs el que he dit el veient qüestió, doncs, clar, necessitem greix, per no passar tant de fred, el suïcsec són un bon remei, realment. No, no, important. I el sol que escalfi la casa de manera natural, també, en detall important, clar. Hi ha moments en què la radio, encara no ens ha arribat el sol, triga molt. També costa més quan hi ha menys hores de llum poder-la aprofitar. Però bé, doncs, no està malament. A veure, a les previsions, segons m'ha comentat...