Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just

Repàs a l'actualitat política local i general i valoració del ple de novembre.

Episode Transcript

Passa a minut d'un quart de 12, aquesta hora parlem d'actualitat municipal. A Idijous hi va haver ple corresponent al mes de novembre i ara en parlem amb el segon tenent d'alcalde, Lluís Montfort, que el tenim a l'altre cantó del telèfon. Bon dia, Lluís. Per parlar de diferents qüestions que es van tractar en aquest ple, un ple que va ser més tranquil que el més passat i que al principi el més que ve, en què es debatre el pressupost, per tant, doncs va ser més o menys una hora, va durar aquest ple. Sí, bueno, més que el més tranquil i més curt. Va ser una hora i algo. Més curt. Una vinguitza. Menys intents, potser, que quan es debaten temes com ordinances i pressupostos, tot i que també hi va haver debat, eh, amb algunes qüestions. Exacte, sí, sí, els temes ordinances sense porta una mica de canció habitual. En els temes que es van tractar a nivell general, a banda de les emocions, que fan referència per tant directament a Sant Just, hi hauria alguns punts que sí que es van tractar per unanimitat, com serien, doncs, el reglament per les cartes de festa major, també, doncs, relacionats amb el pla urbanístic de l'entorn de Camp Fajó. Són temes en què s'haurien detectat amb oposició i per això, doncs, va ser... es va... es va arribar aquesta unanimitat? Bé, en el cas de les cartes pel camp de futbol, no només s'havia atacat amb oposició, sinó que, a més a més, hi ha hagut un treball prèvi amb les entitats, malament. Has arribat a l'acord, doncs, el que, específicament, en el camp de futbol, s'havia de privatitzar les entitats juvenils i aquelles entitats juvenils que ja hi eren i que estaven treballant per la festa major, però que també, en el cas de que no s'ocupessin totes les places, podrien entrar entitats del poble, però que, en els últims 3 anys, hagués fet també col·laborar amb la festa major. O sigui, el que es veu premia és per una banda, aquesta impuls que es va tenir des de la juventut de les entitats juvenils per fer la festa major i per l'altra banda, que hi hagi entitats que estiguin treballant perquè per tenir la festa major que tenim. Aquest esforç, d'alguna manera o aquesta constància, si més no? Entendament. I en el cas que han fet jo, és un element que ja va començar a treballar fa un any i mig, per tant, hi ha temes molt medús, i en altres casos, també, com que en Candela era el pas final d'una plogació que ja venia de l'anterior mandat. Que ha estat molt ràpid. En altres temes, per exemple, com la pròrroga de contracte MacBar, sí que va tirant davant, a l'abstenció de dos partits de l'oposició de Convergència Ciutadans. Sí, de fet, és un contracte que tenim pel manteniment i el control dels 3 pou que t'han servit per fer... Per regar jardins. És un contracte que ve d'antig i que ara el nens renovarà en any. Però ja hem vist que hi ha un contracte cal actualitzar-lo i que altra veu en altra vegada. Per tant, el que hem fet és aprovar-lo un any més, perdonar els atents per fer tots aquests tràmits, per tant, hi ha l'enviar al ple que l'apoleu un any més i volen que veia que anirien de contracte. L'oposició creia que, en una part de raó, ha de fer un contracte que ja són una miqueta antic i que calien tot, és molt ràpid. Per tant, els nens van abstenir, els han tomat això i anirem aviat possible. Un altre tema que es va tractar, d'alguna manera, en algun dels temes que estaven previstos, i després també en una de les motions, que seria vinculat amb els animals, perquè sí que es va aprovar per una aninitat l'ordenança de tinença de animals de companyia, no? Sí. Però és una altra cosa. L'emoció es va rebutjar. Sí, sí, l'emoció es va rebutjar, per dir que abans s'havia aprovat un tema vinculat amb la tinença de animals de companyia, però que feia referència a coses diferents, entenc? Sí, el que va començar a debatre era una moció que va presentar a Ciutadans en relació amb els exclamers de gossos que hi ha al carrer, fer una proposta per poder identificar qui havia sigut, vaja. Amb adena, no? Amb adena, hi ha de gossos morir bonicítics, que el que han fet és que tota la població de gossos morir bonicítics amb aquests nens que els xipen han d'entrar en una base en la qual hi ha un transfista del seu adena. Per tant, si es troba algun exclamer en el carrer, es pot comparar les mostres obtenudes amb la baixa d'adena i es pot arribar a determinar quin ha estat el propietari que ha començat a gestionar inflexió, llavors, per tant, molt, molt tard. A nosaltres, a una vegada ens havíem plantejat fer alguna cosa en aquest sentit, però potser és que teníem certes dificultats de crear aquesta base de dades i em quedava més fos una cosa que es pogués implantar des de ja el mateix, com de vegades, que s'està expectant. Acabava fent-ho, ja m'ho posava al govern, perquè no deien que això poguéssim implantar de manera immediata, però seguirem veient que ens fèiem per eliminar escremins del dia públic. Tot i que també és a dir que, si pensem en el que hi havia fa uns anys, hem de fer un camí, també. Exacte. En tot cas, les millores s'haurien de fer o les voldríeu fer cap a una altra direcció? Una altra direcció, o una direcció similar, o un compromís analitzat, ja veiem la via de vida real. Perquè, de fet, en principi, hi ha diferents cartells que parlen d'algunes multes per a mosques que no recollen aquests escremins. Teniu constàncies? Estan aplicant si es fan algunes d'aquestes multes i s'arriben a posar? És que no hem posat moltes, perquè és molt difícil, també, de guai crevant-hi. La gent que ho fa, en el meu, ho fan en més estats, ho fan en moments que no hi ha ningú, i, llavors, és molt difícil de determinar qui ha estat. Perquè és complicat de fer-ho, però sí que hi ha una ascensió entre 100 i 500 euros de muntar. És una de les emocions que es va tractar, en aquest cas, com dèiem, no va tirar endavant aquesta emoció sobre... Com gestionà tot el tema dels exclaments dels gossos, d'altra banda, una altra de les emocions destacades era una que va presentar a l'Esquerra de suport a la resolució de desconecció que va provar el Parlament el mes de novembre. Una música tampoc va tirar endavant, PSC i Partit Popular van votant contra, Esquerra i Convergència van votar a favor, si te'n vas, no va estar a la sala en aquest moment de la votació, i per part de Movem veu decidir abstenir-vos. No sé si ho teníeu clar des d'un principi, si això es va generar debat dins de Movem o com veu decidir aquesta abstenció davant d'aquesta emoció. Molt fàcil. Van fer una assemblea que ja teníem programada per a l'Esquerra del dimarts, que van fer una assemblea. Van presentar les diferents emocions, i van decidir que les opinions dins de Movem eren diverses, i que el que millor reflexava la opinió de tots plegats era una abstenció. Per tant, els van actuar en conseqüència, i ens anàvem abstenint. La emoció va sortir aprovada, perquè en segona votació, d'alguna manera, va fer valdre l'existència d'empat, que veu que el vot de qualitat pot arribar a desempatar, i com que el PSC va prendre aquesta opció, va cantar l'emoció. El posicionament el teníem clar, és un tema que... que tenia moltes opinions a l'internostre, que a més a més, en general, no veiem clar l'estratègia que s'ha optat per a fer aquesta resolució, i que, per tant, sense estar en contra del tot, ens hem de fer abstenir-nos. Són alguns dels temes que es van tractar en aquest ple del mes de novembre, com dèiem, el ple del mes que ve, el desembre, s'aprovarà el pressupost, que en principi n'havíem parlat ara també fa unes setmanes, estava amb diferents regidors de l'equip de govern, s'està tancat del tot, ja, no? Sí, vam tancar-ho just allà. Ah, mira. Vaig fer una reunió en què estem validant les propostes que ens havíem fet en edifici, per acabar d'ajustar-ho, i just allà vam introduir el tercer canvi. També hi ha una foto bastant fiadinga la que serà pressupost. Baixa, entre l'any passat? Baixa, però també va ser perquè també va ser els ingressos. I la partida d'inversions? La partida d'inversions queda bastant obre, que és la que ens queda si és el final, el que passa és que estem a l'espera també que les entitats autobonicipals ens concretin quins són les transparències que ens faran en aquests conceptes. Per tant, el que hem fet és un pressupost que ha sigut molt realista amb assegurar que és allò que sabíem realment, que ens ingressaria, i una miqueta d'espera que tan diputació, com ara metropolitana, acabin de concretar els espais d'inversions fins a quatre anys, amb la qual posa, doncs, és un pressupost que serà absolutament realista, i a mesura que l'hagin entrant al dret d'edifices concretes i les altres administracions ens han fet ferir, anem executant les ordres de mica en mica. La xifra concreta la teniu ja? No. És que no la podia dir exactament. El cant dels 21 milions. Ara, el dia 9 de desembre, es presenta en l'Audiència Pública de la Ciutadania, no sé si abans o després d'aquesta audiència, i abans del plen, parleu amb l'oposició, si... Sí, sabeu que abans dels plens, hi ha les commissions informatius, en el qual és un espai en l'Ajuntament, en el qual es fi reglats de l'Ajuntament, en el qual s'informa a l'oposició no només dels experients que li han aplaudit, sinó que han passat el juntament i les informacions de la regidoria es consideren interessants o oportunes de comentar. De la qual cosa, això es farà. Es farà en aquest moment. I abans també es farà també en la població. Com veieu, com veies comentat. Expliquem quins són les característiques, per exemple, que és el dimensiament d'ingressos, el personal, el corrent, per projectes, i en aquest intent, generarà que la gent també pugui preguntar i pugui entendre quins pressuposts tenim, que ha sigut complicat tancar-ho, per aquesta definició de les administracions com els preu d'aire, que crec que són pressuposts útils per la definició de mandat. Hem sabent més detalls i en cop facin aquestes presentacions. Tras qüestions també vinculades amb el municipi, volíem parlar també de la recollida de material que s'està fent o que es farà per les persones refugades. A més, també, ja hem parlat amb vosaltres. Des d'amor, hem fet una xerrada sobre aquest tema. La setmana que venia una altra de la Creu Roja. I també ara, des de l'Ajuntament, s'ha impulsat un formulari de la gent de s'enjust que vulgui involucrar-se amb aquest suport a les persones refugades. Sí, una manera que teníem era una feia d'empatietats i persones que estaven interessades en col·laborar. Almenys, nosaltres com nosaltres estem a l'espera de que la gent concreta en aquestes escoles, però que no podíem deixar en aquesta xarxa de persones i de contatges. El que hem fet és un formulari que el que es treballa és en recuperar la informació de persones i identitats en relació a l'interès per participar. En qualsevol persona, en qualsevol entitat que cregui que pot participar en diferents aspectes, doncs creu un projecte formulari. Tenim una base dades per quan, hi ha una xarxa d'articulada. Comença una mica, encara falta perquè tot plegat arribi directament a qui s'enjust, però anar conscienciant, suposo, també, a tothom. La gent s'aconsegueix que a tothom no té res concret, doncs podem fer un projecte executiu tot plegat. O sigui, és un moment a trenar aquesta xarxa que després ha solat activar. S'ha de treballar entre dos aigües, fiscar-te una emoció a la ciutat refugi, però al mateix temps, també hem de començar amb aquesta xarxa a l'espera d'una cosa que encara no sabem. Una cosa, doncs, sempre ens genera una mica de gala. La gent s'apunta i comença a dir què passa, quan comencem, quan em mereu alguna cosa. Tothom està en aquest apendent d'o que arribi. Estem, també, en aquesta setmana, en la setmana de la prevenció de residus, fins a aquest cap de setmana s'estan fent diferents accions. Una, més de la que vam també tractar, i ara fa aquest mes que n'havíem parlat, és aquesta campanya per evitar el malvertiment alimentari. Lluís, amb diferents restaurants del municipi. Sí. Ara m'ha provat el ple anterior una ordenació de residus. I també és una ordenació de residus en relació amb l'afecció orgànica. Hi ha una proposta que era el lluita contra malvertiment alimentari. És una gran part de la generació de residus orgànics que anem per aquí. I vam decidir treballar amb dues línies. Una, la que ja hem comentat moltes vegades per radioesvern, que és la campanya de aprofitar els accidents, les cuines, les escoles, per generar això. Per tant, això ja ho hem parlat. Hi ha una segona línia, el que estem molt contents, perquè els exagerits han sigut moltíssims, en la qual, doncs, que hi haurà unes carmanholes i unes bosses. I la clienteada quan acabi de dinar, i no s'ha acabat tot el dinar, o els puc sopar, se'l mostrarà aquesta opció d'emportar-se al cas d'una carmanhola. Per tant, la intenció va generant menys que els jubes orgànics i que la gent se'l pugui emportar a casa i que l'has sopar. O sigui, en la qual cosa, creiem que generar una reducció important del residu i canviar les conseqüències ètiques que té dins de menjar, no? Exacte. I en principi, aquesta campanya que s'activarà, es mantindrà o té data de caducitat? Aquesta campanya es mantindrà durant uns mesos i la nostra intenció és de fer-ne una revisió per implantar-la d'una manera continua. Ja veurà com el que hem de fer. Però jo trobo que és un actitud que no és que ho vulguin fer per conscienciar-ho purament, però el que volem és que hi hagi plantes de manera normal i natural. O sigui que la gent ja ho demani més enllà de la campanya, no? Sí, sí, que ho demani i que l'estaliment no ho fareu. O sigui que sigui una cosa natural. Per tant, en aquesta campanya s'acompanyarem i, com fem la revisió, farem una idea de quina és la part de l'Ajuntament si hem de continuar sintel·litjant aquesta campanya o portar per fer-hi aquest servei amb l'Ajuntament. Això és una cosa que, en aquella campanya, vulguarem. Molt bé, doncs també n'estarem al cas, i ja en parlarem també aquí a la ràdio. Abans de marxa també volíem parlar del cap de setmana, perquè el novembre potser ha estat menys intens que l'octubre, a nivell d'activitats, però d'una idea, el cap de setmana, la de coses que es fan, també aquí s'han just. Sí, sí, el cap de setmana. Hi ha moltíssimes coses, com que ho sabeu, hi ha les idees de l'extrema trama, i també hi ha una sèrie de... que fan que s'han just contagiament a la gent viure, no sé si hi ha gens a morir. També tenim un cròsser escolar, una mativa per a la Torre del Anca, hi ha un pilot d'activitats. Doncs és l'últim cap de setmana, més a més de novembre, avui n'hem pogut parlar amb Lluís Monfort, segon tenent d'alcalde, amb qui hem repassat els quàstims d'actualitat municipal. Moltes gràcies, Lluís. Moltes gràcies. Que vagi bé i fins aviat, bon dia. Ara passen 3 minuts de 2 quarts de 12, i el que fem és connectar 12, és connectar tot seguit amb l'Institut de Sant Just per sentir el taller de ràdio, i el seu posem, li veu com cada divendres, connectem amb l'Institut durant la mitja hora que ens queda per arribar al punt horari de les 12. Sembla que encara no tenim apunt a aquesta connexió, com diem ara sí. Bon dia, Sant Just. El programa d'avui us parlaran en la secció de ciència i tecnologia de l'actualitat de la tecnologia i científica. Avui us parlarem sobre el possible final de la tecnologia wifi i el futur dels cotxes autònoms. En la secció de cultura i muda us parlaran sobre dues pel·lícules que podeu anar a veure aquest cap de setmana i també ens parlaran de més tendències de roba per aquest hivern. En la secció d'esports i salut ens parlaran sobre dos temes molt actuals. Ens parlaran sobre el clàssic entre el Barça i el Madrid sobre el partit entre les eleccions de França i Alemanya. Per acabar, en la secció de la cançó de la setmana ens parlaran sobre la vida del cantant de Michael Jackson i també dels exits més escoltats de la setmana. Esperem que us agradi i amor. Ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha, ha, ha! Ha, ha, ha, ha, ha! M不能 sev sol, såg minutes, so Iepri pro Arone Ciupar en Paterhause, soy speted. Ha –ha! I got it! ¡Eh, ha – been with you so long! ед À, utiд Иchipann' taraseda Hola i bon dia. Avui, i com cada Divendres, estem aquí un altre cop per informar-vos de l'actualitat tecnològica i científica. Avui es parlarem sobre el possible final de la tecnologia wifi i el futur dels cotxes autònoms. Què, hantes? Què ens portes avui? Bon dia, Manel, i bon dia a tothom. Avui es parlaré sobre el possible fi de la tecnologia wifi. Tots som conscients de que la societat actual necessita estar hiperconnectada. I cada any els dispositius i programes les desenvolupen i demanen més rapidesa la connexió i les carregades de dades. Això ha portat a uns científics dels Estats Units a inventar el LIFI, que als laboratoris ha arribat a obtenir velocitats de fins a 124 gb per segon. Això equivale a les carregàunes 18 pel·lícules en un obrit en caduís. El LIFI ja ha sigut posat en prova la vida real a països com el Japó o els Estats Units, arribant a velocitat de fins a 1 gb per segon, uns 100 cops la velocitat del wifi. L'únic problema que té el LIFI és que utilitza espectres de llum, que han de ser més amples que les zones de ràdio, que utilitza el wifi i no poden atravesar la majoria de les parets, donant una cobertura menys potent. Què ens portes, Manel? Tu volries viatjar en un cotxe que és conduir sol? Sí, això ja és possible, però legalment tan sols poden circular per als carrers de Califònia, fins a 50 cotxes autònomes. Però les projeccions de Google afirmen que al 2030 tothom disposarà d'un cotxe que es connecti amb el seu mòbil i sigui capaç de portar-lo a un vol. Ah, sí? Sí, actualment quasi set companyies automobilístiques treballen a evolucionar el sector, però l'únic amb un projecte sòlid és Toyota, que gràcies a un contracte amb Google, es veu capaç que en el 2020, en una gran part del món, hi tinguem cotxes autònomes. Per això és segur? Pregunta equivocada. La pregunta és, són els pitjors humans segurs? I per aquesta resposta és no. Més de 3.000 persones moren al dia per culpa dels accidents, però els cotxes, 50 cotxes autònomes que quasi porten un any passejant per Califònia, tants sols han ofert 11 accidents on no ha hagut ningú ferit i a ningú d'ells va ser un error de la màquina o els tants sols. I vosaltres què ho preneu sobre poder viatjar en cotxe que vagi sol? Creieu que és perillós? Jo crec que per bastant la gràcia de conduir, però en alguns casos pot anar molt bé, quan per exemple fas viatges i arcs o estàs molt cansat i no vols conduir. Moltes gràcies, nois. Ara passem a la secció de Cultura i Moda. I got bills, I got pay. So I'm gonna work, work, work every day. I got mouths, I got feet. So I'm gonna make sure that everybody eats. I got bills, I got pay. So I'm gonna work, work, work every day. I got mouths, I got feet. So I'm gonna make sure that everybody eats. I got bills, I got pay. I got bills, I got pay. I got bills, I got pay. I got bills, I got pay. Bon dia, Sanchez Tengs. Avui us parlaré de dues pel·lícules, una que ja ho està patant i una altra que segur que també ho farà. La primera és Otsapedidos catalanes, la pel·lícula més esperada de l'any, però amb molta gent li ha semblat molt més dolenta que la primera. Jo l'he vist i personalment també em va regredar més la primera. La meva opinió és que aquesta és una pel·lícula rodada amb una mica de pressa per aprofitar el tema independentista i aconseguir una bona tequila. En aquesta pel·lícula podem tornar a gaudir de la mítica, Rosa María Serda, que ens farà riure en bastants moments, acompanya dada Dani Roira, Berta Romero i Clara Lago. La segona és la segona part de Sinsajo, de les Jocs de l'Ambre. En aquesta pel·lícula és quan la protagonista es dona a compte del que ja només no és un joc de supervivència, sinó que també és el futur. Us convido que passeu una bona tarda de cinema i tant si escolhi comèdia, com acció, pató i cincine. A partir d'avui a la nostra secció us portarem novetats per a combatre...