Entrevista a Joan Tres, doctor en Filologia Catalana

3 minuts i arribem a un quart de 12, que estarà parlant de la conferència, que es farà demà a l'auditori de la Mallola en el marc de l'aula d'extensió universitària. És una conferència que porta per títol Joan Oliver Pere IV, m'agrada dir les coses sense embuts, i serà amb el doctor en Firologia Catalana Joan III, aquí tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Bon dia. Per parlar una mica de la figura de Joan Oliver o de Pere IV, no sé com li hauríem de dir, perquè de vegades es tria una amb l'altra i veig que en el teu cas has triat tots dos, per títola la conferència? Sí, perquè clar, a ells, com que jo estic una mica a la biografia i també part de l'obra, clar, ell durant uns anys és Joan Oliver només, i Pere IV comença a ser-ho l'any 19, quan ell comença a col·laborar en un diari de Sabadell, i comença a utilitzar el Pere IV. Però fins llavors, fins als 20, 21 anys, ell sempre està Joan Oliver. Per tant, ell utilitza els dos, el seu nom veritable, i el Pere IV, que és el seu nom literari, i per això la conferència té els dos noms. I també una altra part del títol que també diu M'agrada dir les coses sense embuts, a què fa referència aquesta frase? Sí, la referència que en Joan Oliver, Pere IV, va ser molt crítica, és a dir, és un home que mai es va quedar a les coses, sempre el pensava, i això li va aportar molts problemes, evidentment, li va aportar problemes. Ell, durant la República, va tenir una aptitud molt revolucionària a favor de la República, i va haver de marxar l'edifici, però quan va tornar, no penseu que es va quedar, és a dir, ell va continuar dient el que pensava. Ell, de fet, és l'iniciador d'un tipus de poesia, que es diu Realisme Històric, que és una poesia molt social, i ell ho inicia allà, a la Joan de la República, una gran obra que es diu A la Barcelona, i després de continuar, quan ve, que és l'any 50 o 60, ell escriu Poesia d'Ararrisme Social, de Crítica Social, i per això, d'aquí, el nom de l'entrevist. I les coses sense embuts, i les coses tal com creixen. No tinc per què callar-me les coses. Per tant, no es pot dir, sobretot era drama turco, sobretot era poeta, perquè en tots dos cantons té obres destacades. Sí, no, i tant, té obres molt, molt destacades, però és un dels nostres poetes. El que passa és que als darrers anys ha estat callat. Va ser un poeta que va estar en contra de la transició, va estar en contra dels polítics, va estar en contra de la constitució, i és un poeta que, si veia que dèficament sí que s'ha estudiat, no se li ha donat el ressò després popular, que realment mereix. I d'obre això, precisament, d'obre això. Però té obres fantàstiques, jo que sé vacances pagades, bestiari, moltíssimes, és una persona mateixa, mutes més, amb obres tensa i molt bona. Per tant, el tenim poc reivindicat, a nivell general més enllà de l'acadèdnia, de les aules, com deies ara. Molt poc, molt poc, és a dir, jo he fet d'alguna altra vegada aquesta conferència, i molta gent hi ha molta gent que no havíem sentit parlar mai d'ell. I això que té poemes, que la gent quan els hi recites, dius, ah, sí, és l'autor d'aquest problema. Per exemple, sí, se m'acutarà els darrers que parla de les terres del Balest, tu no en fas una terra, un bosque es fes, si en portes més a terra, com el Balest, no hi ha res, que tot ho va cantant, no sé si s'ha encerrat on llac, un dels dos, que es va fer popular per això. Però la gent no ho sap, que és d'empire quart, i penso que amb aquesta conferència podem posar l'autor en el seu lloc, un lloc que li correspon. De vegades, clar, aquests tancí poetes o artistes diferents es reivindiquen centenaris o alguna cosa així, i clar, en aquest cas encara falta, perquè de fet fa 30 anys més o menys que va morir, però no ha passat a potser prou temps, com perquè s'ha agafat aquesta distància per poder-lo, doncs, que no sigui una reivindicació dels seus per entendre'ns i que sigui més enllà. Però ja m'imagino que encara hi ha temps per fer-ho, no?, abans que els que el coneixin més o que el coneixin més d'abra a la seva hora puguin fer-la arribar a més gent. Jo suposo que l'any que ve potser és fàcil alguna cosa, però l'any que ve, de fet, és el que fa 30 anys. Va morir, sí. Va morir el lloc del 86, per tant, fa 30 anys, i podria ser que es fes alguna cosa al respecte, però tot i així penso que ens hem d'acostumar també a parlar de poetes i sent important... Més enllà. ...anir-nos a centenaris o se saleven els 10 anys, els 15, els 20 o 17. Estem acostumant-se. Estem acostumant-se que com que és fa 30 anys i la generalitat o una institució us saleva, ara nosaltres també es celebrarem. No, penso que la societat civil ara pensés que no hi ha predisposició a conèixer aquests personatges fora d'aquestes celebracions més institucionals. Que han de ser-hi, també. No, escute, qualsevol, contrari, han de ser-hi, també. Però no només, no? Però no només, exacte. Aquesta crítica cap a la transició o aquesta actitud durant la República, d'alguna manera, o serien fins i tot en el moment actual, que són temes que també estan a l'hora del dia, podria ser un bon moment, perquè algú altre el pogués descobrir d'alguna manera. Sí, sí, sí. Efectivament, ell va tenir un defensor autranja de la independència de Catalunya, de Catalunya, en totes les coses. I de Catalunya havia de tenir el seu propi govern. Ell sempre havia d'actuar la transició, perquè fixis, coses que avui dia estan reivindicant, que a veure, estem s'estan reivindicant. Per exemple, deia que no acceptava la transició, perquè la transició acceptava la monarquia sense cap referèndum. O que no estava en contra de la transició, perquè acceptava un sucessor, Espanya, imposat pel dictador, referència al rei. Dèiem que estava en contra de la transició, perquè no reivindicava a lluis companys, que era un president que havia estat escollit democràticament als catalans, i executat pels franquistes. Cada són coses que avui dia són totalment d'actualitat. I que no acceptava la transició, perquè no reivindicava un aspecte propi per Catalunya. I coses que avui estem reivindicant i que surten, veiem que tant en tant surten, ell ho demanava, estem parlant dels anys 60, i jo demanava això als anys 60. Va ser un home amb molta visió en aquest aspecte. I fins i tot veig que va rebutjar la creu de Sant Jordi, l'any 1982. Sí, sí, la creu de Sant Jordi que va ser Sant Jordi Puigol, i era amb la Generalitat Incomparada, i no la va voler president per això, perquè deia que a Convergència havia claudicat davant d'aquestes reivindicacions, i que no la volia acceptar d'un moment que claudicava d'aquesta manera. Va ser un home valent, d'aquí el titul també. M'agrada dir les coses sense embuts, d'aquí el titul també. Va ser un home valent, molt, molt. I ell, quan estava convençut d'una cosa, no es callava, hi tirava endavant i ja està. I clar, això va tenir conseqüències, com no. Es diuen que va ser un home que, quan va tornar, ell era a casa seva, era molt rics, molt, era una família de Sabadell dels més rics de Sabadell, durant la República es van arrolinar, i ell, a resta de la seva vida, mai va fer diners, mai, mai. De fet, no ens havia pogut. Vull dir, es dedicava tant a la cultura de Sabadell, no em va ser de fer mai, i va morir en deutes, i va morir en dretes, encara. Estem parlant amb Joan III d'aquesta conferència que es farà demà sobre Joan Oliver Iperacuart. Per a algú que no el conegui o que digui, mira, m'agradaria, n'he sentit de parlar, però mai n'he llegit res. Què se li podria recomanar? Que n'és cap a la part de la poesia, que descobris alguna de les seves obres de teatre? Sí. A veure, el teatre és menys conegut d'emprego. Vostè és total que va escriure els obres de teatre, però és un aspecte que ell volia ser un home de teatre. De fet, va ser més d'un projecte de teatre. Tot aquell li agradava fer teatre, però va ser que hi ha molt poca cosa publicada, també, al seu teatre. Jo recomano llegir... Aquests llibres que he llegit, que he comentat, perdó, que avui en dies poden trobar... No poden trobar la poesia completa. Però que no vulgui llegir la poesia completa, perquè és molt. Jo recomano haver vacances pagades, que és un de llibre, o haver bestiat. Són les dues obres que, per acostar-se d'entrada al poeta, van molt bé. Vostè va bestiar-hi i hi ha vacances pagades. Són dues grans obres d'ell, dos grans poemaris. Doncs apuntem aquestes recomanacions i ens veu per descobrir-ne més, per saber-ne més, aquesta conferència a les 6 de la tarda, l'editori de la Mallola, esplugues amb Joan Tres, que és doctor en Filologia Catalana, i amb qui hem pogut parlar avui. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, faltaria més. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Bé, bon dia. Una mirada a l'Evangeli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i els dissabtes amb diferit a dos quarts d'11 del matí. Un quart i mig de 12 de seguida parlem de fentar-te oli esportiva. Ho farem per després de la publicitat i de sentit. També un tema dels Antònia Font. 60 i més. El Magasín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat. Tot els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Just a la fusta. S'eniusen directe. Es penya assenyat i una pluja suau de pols estelar. Tau al sol de sort a baixar-hi plàcidament. Seguint seduts, allumbles, terrestres. Tau al sol de sort a baixar-hi. Dins el meu cor, tothom estima i jo estic tothom. Falla-se corrent, s'espireies, no penjan cacauet. I a l'esia, s'esfeja, ets aixàvem de riure. I els tíets et caben i es faci il·luminen, s'escondo les entreses tases. I a l'agria, les hòrbites en sincronia, i ets offnits a pinya ni deixen un crater per sempre dins la meva vida. I a l'agria. Tau al sol de sort a baixar-hi. Dins l'horitzó, damunt la mar i sades avions. Tau al sol de sort a baixar-hi per mai talent. Massala i merender de sapent. Els municipals, vas evident, van apartar bé la gent. I a l'esia, s'esfeja, ets aixàvem de riure. I els tíets et caben i es faci il·luminen, s'escondo les entreses tases. I a l'agria, les hòrbites en sincronia, i ets offnits a pinya ni deixen un crater per sempre dins la meva vida. I a l'agria, s'esfeja, ets aixàvem de riure. I els tíets et caben i es faci il·luminen, s'escondo les entreses tases. I a l'agria.