Entrevista a Guillermo Francés, portaveu C's

2 minuts i un quart de 12 aquesta hora parlem de política, perquè diu menys a 20 de desembre se celebren eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat Espanyol. De fet, falten 10 dies per aquest 20 de desembre i avui en setem una ronda d'entrevistes representants dels diferents partits que es presenten a aquestes eleccions. Avui saludem a Guillermo Frances, porteu de Ciutadans a l'Ajuntament de Sant Just. Hola Carme, bon dia. Per parlar d'aquesta campanya estem encara no l'equador, però ve una mica gairebé a la segona meitat de la campanya electoral. Estem veient aquests dies diferents debats, per exemple, i no sé si vas veure el debat electoral que es va fer amb els candidats a Catalunya, en aquest cas avui té bé amb els candidats que es presenten a les llistes per a Barcelona, el vas veure. Sí, el vaig veure Carme i t'haig de dir que anava fent també una mica d'hàpig, perquè a Televisió Española també teníem un altre debat, que teníem una companya de partit, i als intermitjos anava fent una mica d'hàpig, anava veient les dues a l'hora. Com vas veure en aquest cas, el candidat en aquest altre debat, és a dir, a Juan Carlos Girauta, que seria el candidat per a Barcelona de Ciutadans? Bé, jo crec que tenim el millor candidat possible, sobretot trobo que és una gran persona des del punt de vista interactual de coneixements i un gran defensor de la Constitució Española, i fer-me els seus valors, jo crec que ho pots fer molt bé i ho farà molt bé. Com estàs vivint la campanya? Suposo que també és diferent que les municipals en què eres cap de llista que hi és en just. No sé si creus que estàs sent més intensa que les eleccions pel 27è en aquest 20 de desembre, com ho has vist? Jo crec que les tres eleccions són totalment diferents. Sí que t'has de dir que aquestes eleccions, des del punt de vista personal i de partit, les estem visquent amb molta il·lusió. També com diuen els nostres lògans de campanya, amb il·lusió, amb il·lusió, perquè creiem que podem fer història. Per primer cop tenim una plataforma ciutadana, com és Ciutadans, que veneix per un grup de intelectuals amb el seu dia, que poden governar Espanya i poden plantar cara al bipartidisme, i això és demostrar el carrer que hi ha ganes de canvi i les enquestes, que ens donen un triple empat tècnic amb algunes, algun costat del Partit Popular. Quina lectora feu d'aquestes enquestes? ¿L'enrafieu? Nosaltres som prudents, Carme, sempre bon dites, enquestes són les enquestes, però la intenció de vot hi és, i som conscients i ho percebim al carrer quan parlem amb la gent, i sobretot tenim aquesta concepció que dintre les pròpies enquestes que hi han dit els partits, hi ha una mica de por, és a dir, els partits socialistes diuen que som la dreta, el partit popular diuen que som una marca blanca del so, és a dir, hi ha una mica d'un atac frontal per les dues bandes contra ciutadans, perquè veuen aquest assenys per poder governar i governar-les de centralitat. De fet, són unes eleccions en què són les primeres generals en què Ciutadans es presenta, i està previst que tregui una representació important. Aquest creixement de Ciutadans en aquest poc temps, a què l'atribueixes? Bueno, bé, nosaltres sí que ets a dir que portem molt de temps treballant, és a dir, el programa no ha canviat, continua sent el mateix, i sí que és cert que jo crec que les europees va ser un punt d'inflexió per nosaltres, el partit portava molt de temps treballant també per expandir-se a nivell nacional i amb les municipals, això ens va poder permetre expandir-nos, donar-nos a conèixer molt més del que teníem fins ara, i allò va ser el punt d'inflexió. Sí que és cert que després, amb el tema de Catalunya, amb el 27S, el partit va fer un salve important, on teníem unes eleccions que estaven considerades com un plebiscit, és a dir, independència a si, independència a no, i on teníem, potser, un partit socialista i un partit popular on havien navegat molt en el tema de la defensa de la Constitució, de la veritat de les ciutadans espanyols, i això ens va permetre una mica també pujar. És a dir, avui he vist una portada on deien que a més de 800.000 vots del partit socialista passarà a ciutadans d'aquestes pròximes eleccions genenals. La de fet del fet que en principis són les eleccions que trencaran amb el vivivertidisme espanyol, amb la irrupció de ciutadans i de Podemos, i segurament part de votants de partit popular, de partit socialista, segurament es derivaran, en aquest cas, d'aquests partits, i, possiblement, qualsevol partit que guanyi, sigui que sigui molt obligat a pactar, a negociar. Ciutadans, en aquest cas, pot pactar tant en partit popular com amb so, eh? Respongueu en la primera part. Si és ser i ja portem temps dient, és a dir, creiem que la política espanyola està canviant, la gent està cansada del vivivertidisme, de partit popular o partit socialista, i estem en nou temps de diàleg, de consens, de parlar, i tots els partits, amb algú, tindrem que s'ha de dir. És a dir, la gent vol arribar a cor, hem de fer una nova llei d'educació, no els finançaments per fins a les comunitats autònomes, i sí que és cert que és una resposta que deies, Carme. Si Ciutadans pot pactar tant en partit popular com amb so, eh? A veure, nosaltres sortim a guanyar, sempre ho hem dit. En el cas que guanyés Ciutadans, igualment, el que és bastant difícil ara és imaginar, doncs, qualsevol dels partits que es presenten pugui governar en solitari. Mira, mira, això estic d'acord, ningú guanyarà en solitari. I el que sí que sé és que nosaltres escoltarem a tothom. El que no farem és qualsevol pacte per governar, no tot val. És a dir, hi parlarem, però no ens sumatrem per poder governar a qualsevol tipus de pacte i exigència. Nosaltres portem un programa que el volem portar, i a partir d'aquí en parlarem. Un dels temes també en què més estem sentint parlant aquesta campanya, no només quan estem sentint els candidats a Catalunya, sinó també amb els debats que es fan a nivell espanyol o amb els actes de partit que s'estan fent en els diferents punts d'Espanya, és també la relació amb Catalunya o el model de relació amb Catalunya. Per ciutadans, què cal fer? A veure, amb aquest sentit que ara ja ho diem, creiem que s'ha de reformar la Constitució. Creiem que hem de buscar un nou model, una nova forma d'integrar, de fer que Espanya funcioni, perquè la gent vulgui fumar, a Catalunya es vulgui fumar per d'Espanya. Tenim uns altres partits que parlen de fer una reforma federal, de asymmètrica, altres que... Com a partit popular diuen que no fa falta, que no negociaràs amb algunes independentistes quan el que vols es volen marxar, però jo crec que fa falta diàleg, falta consens, s'ha de construir punts, i jo crec que la millor manera és que Espanya funcioni, reforma la Constitució i busquem una solució, perquè sí que és cert que aquí es parla del federalisme, però tenim unes comunitats autònomes que ja són estats fadarals d'alguna manera, perquè a Catalunya tenim moltes més competències que molts l'Ànders, que tenen a Alemanya. Jo crec que no és un tema d'estats fadarals, no d'estats fadarals, sinó que és un tema de regular les competències, de distribuir-les bé, de desenvolupar-les, que jo crec que el problema és aquest, que no s'han desenvolupat correctament, ja hi ha solapament. Ahir Pablo Iglesias parlava de proposta obertament de referèndum. Com ho veus? A veure, a nosaltres la Constitució ja diu l'article 2, la soberania recini del polo espanyol, jo crec que hauríem de votar a tots els espanyols, és a dir, jo crec que no podem trancar ràcticament amb aquest sentit, jo crec que hauríem de votar a tots, i també d'un senyor del referèndum, els comparàvem amb a Escòcia, que a Catalunya no té el mateix estatus que a Escòcia i Gran Batanya. És a dir, Escòcia és un país que forma part d'intra Gran Batanya i no és el mateix concepte, llavors tenim una Constitució que és la que és, el referèndum no ho permet, llavors el que hem de fer és anar a buscar, i a veure com ho podem solucionar, però jo no crec que el referèndum sigui la millor opció, i en tot cas el referèndum seria a nivell nacional. Quan parleu de reforma de Constitució, deies que també per canviar una mica o modificar, arribar aquest diàleg i modificar aquesta relació entre Catalunya i Espanya, o que s'hauria de basar aquesta Constitució en aquesta reforma. També parlaríem del tema de financió, és a dir, un tema de financió de les comunitats autònomes. Jo crec que el gran problema que existeix en la mateixa Catalunya amb el tema del nacionalisme, jo crec que és molt coyuntural, és a dir, el nacionalisme fa deu anys a Catalunya, era pràcticament, sinó òrgolament, d'avui està entre el 10% i el 11%, era inexistent, és a dir, sí que el nacionalisme a Catalunya ha crescut, sobretot per un tema coyuntural i econòmic, és a dir, que jo crec que és una comunitat autònoma que porta moltíssima Espanya i rep molt menys de l'Ocadona, però no crec que la solució sigui, llavors la solució seria buscar una nova llei de finançament. Un dels debats que també estem sentint aquests dies en relació a Ciutadans és on es situa aquest partit en lleis a esquerra a dreta. On està més a prop Ciutadans? Cap on deriva més? Nosaltres, Carme, en estem en la centralitat, en el sentit comú, que creiem que des dels extrems no s'arribarà cap lloc. Estem en un moment de la política que es necessita consens, que es necessita diàleg, que es necessita... Estem com si estiguessin, diguéssim, a l'any 78, quan vam fer la Constitució Espanya, estem en un moment de transició nou, vam tindre, diguéssim, la primera època amb el Fosuárez, que va ser un gran projecte, vam trencar amb una dictadura amb la democràcia, vam tindre el gran projecte de Felipe González, després de José Miraznar, i després, llavors, hem estat molts anys navegant sense rum. I, llavors, jo crec que el que fa falta és fixar, diguéssim, una nova etapa política. I aquesta nova etapa política, jo crec que no la fixarem ni des de dreta ni des de esquerra, perquè això, jo crec que el que crea són bandos, i jo crec que el que ens hem d'unir és buscar allò que ens fa més forts, que ens uneix i tirar endavant aquest país meravellós, i que això només es pot fer des de la centralitat i que ens proposen ciutadans. I què és el que ens uneix més? Jo crec que ens uneix moltíssimes coses com a país, és a dir, una cultura, una història, hi ha un refrit de coses que et podria dir. Defenseu això si un model econòmic relacionat amb les tesis més liberals. Bueno, a veure, nosaltres, com a partit, ens considerem liberals progressistes. Des de punt de vista, nosaltres creiem que el model econòmic s'ha de ser liberal, és a dir, tu has de donar la llibertat a la persona perquè pugui ser el que vulgui, sí, arribar on pugui arribar, però també has de ser progressistes a punt de vista que tu has de regular i has d'intentar evitar que hi hagi abusos i intentar protegir aquelles persones que són més dèbils. Des de punt de vista progressista. Sí que és cert que des de punt liberal, perquè ens entenguem, podríem dir que som una mica més cap al partit popular, però des de punt de vista progressista estem molt més a prop de entre els socialistes i el partit socialista. Quines mesures econòmiques creieu que cal impulsar? Fa 4 anys parlàvem molt de crisi, ara és en el que se'n parli menys. En l'actual context, per tant, creieu que cal tirar endavant econòmicament. Nosaltres des de punt de vista fiscal hi proposem diverses mesures. Per un costat, per ERPF, diem de baixar els trams autonòmics per fer un tipus fix en el 20%. Perquè hi ha moltes societats que venen a susurrar-les. Aquell tipus tenen mecanismes per baixar i la tributació és molt menys massa. Parlem de ficar un complement salarial a les persones. És a dir, et podria... El tema de divas, fer dos divas, un al set i un altre al divuit, tenim diverses mesures. Proposem també un pacte nacional per reducció. Creiem que s'ha d'acabar el tema de cada cop, cada quatre anys, entre un partit nou i una nova llei d'educació. I què cal canviar en l'actual model educatiu? Proposem un model educatiu carme de futur. És a dir, que no qui guanyi el Partit Popular, o ara, en aquest cas, no sé, entre situadans, i derrugar el que havia fet el Partit Popular i anteriorment el PSOE. Crec que fa un pacte nacional per l'educació. I per totes les partits, i els alumnes, puguin tenir un model, clar, que no cada quatre anys estiguin canviant de sistema, de model d'educació, i sobretot proposem un model trilingüe, trilingüe on aquelles coses, on ja tenim el castellà i el català, que fica també en anglès. Perquè creiem que és el futur. A més, avui en dia sense en anglès no vas enlloc per treballar i per moure't. I sobretot, des del punt de vista de nosaltres, Creiem que és el punt de vista d'educació, fa falta molt desenvolupar el tema emocional, el tema de pendudories. Creiem que s'ha de fer un pas més als alumnes i ensenyar-los a pensar, a reflexionar i no tan potser a memoritzar les coses, sinó a pensar per si mateixos. Hi ha clau social, també és un altre dels temes que potser no es parla tant de crisi econòmica, però sí que s'han tingut a veure la següent i hem sentit dades vinculades amb tot el que ha deixat aquesta crisi econòmica o està encara en marxa, relacionat amb molta gent que té dificultats. Quines eurovostes socials voleu tirar endavant? Nosaltres hi serem amb la gent amb aquest sentit. Volem el tema dels desonaments, ho portem al programa. Volíem exproviar els bancs, és una solució que portem, per exemple, exproviar els bancs aquells vivendes que les tinguin buides per atenció social. Això és el programa que ho portem i és algo que volem fer. Volem també la Constitució, ho hem dit. Hi ha certes socials que volem protegir on estigués estipulada per llei o per obligació. Aquí governi una sèrie de medidas socials, al punt de vista d'una vivenda, un complement senarial, volem protegir aquells menys favorits. En l'àmbit cultural, quines polítiques defensareu des de Ciutadans? En l'àmbit cultural, el primer que volem fer és baixar el tipus impositiu de l'IVA, que està al 21, creiem que això ha sigut una rada enorme, i que acaba d'esclata perquè la gent vagi molt menys al teatre i al cinema, d'aquest punt de vista creiem que l'IVA cultural s'ha de reduir. Parlàvem també al principi de les possibilitats de pactes, és evident que des d'aquí està estudiat, tampoc es decidirà. Però deies que tot dependerà o en tot que és qualsevol pacte no es farà qualsevol preu, quines seran les prioritats per Ciutadans a l'hora de formar govern amb algun dels partits? En primer lloc, reformar l'administració pública. Nosaltres, com saps Carme, volem regenerar la política, creiem que s'ha d'acabar per un costat amb el clientelisme, amb la corrupció, ara ve amb major transparència, que són des de punt de vista polític, després podien parlar des del punt de vista econòmic i fiscal, on volem arribar a portar una sèrie de mesures, i per últim l'educació, crec que són coses que portem al programa i que s'hauria de reclamar. Perquè fa la corrupció, justament que ara comentaves, avui ens hem de dir des del dia mundial contra la corrupció, hi ha alguna mesura concreta, algun pla que porteu el vostre programa per poder acabar o si més no, radicar aquest problema? Sí, portem una mesura entre moltes, que és el tema de les portes giratòries. És a dir, per un costat, que un diputat, un polític, quan deixa la carrera política, que no castigui un període determinat de temps, sense poder accedir a empreses que puguin tirar la vinculació amb el govern, perquè això ho estem veient amb el Felipe González, la serà poca de partit socialista, amb José María Aznal, a intentar evitar aquestes portes giratòries. També el tema de la justícia, és a dir, despolitzar la justícia i realment que sigui una disimparcial. Per què ho dic això? Perquè ens trobem que realment hi ha molts jutges que estan ficats per als partits polítics. És a dir, no pot ser que els jutges siguin determinats per un determinat color, i no estiguin valorats per un tema de meritocràcia. Llavors això ho proposem i ho volem portar a terme, amb les mesures que també per la generació de la política. També aquests dies estem sentint a parlar molt de qüestions mediambientals, arrendre la semera del clima que s'està fent a París, no sé si també dins del nostre programa especifica alguna qüestió vinculada amb tot el que tindria a veure. Podem invar tot el que té a veure amb el canvi climàtic o amb qüestions de mediambient? Sí, nosaltres portem a reformar l'IMM de l'Espanyola i anar una mica amb la mateixa dinàmica que es porta a Europa i intentar fer una llei conjunta amb el tema de mediambientals. Això són molt sensibles i molt més amb el canvi climàtic. Sobretot anem a buscar un consens amb Europa per fer una actuació conjunta. En aquestes eleccions que es faran el 20 de desembre, no sé si creus que el paper de Catalunya l'hora de votar, no tant en el debat nacional, sinó el que es decideixi o com reparteixi el votari de Catalunya, si influirà en el resultat final o si en el fons és una qüestió més global, com ho veieu. Jo crec que és una qüestió molt més global, jo et parlo a nivell de partits nationals i grossos. A nivell de partits catalans, sí que ser, hi ha gent abans del diari, ells ho deien, que han de fer bullir l'olla d'alguna manera i això han de reivindicar abans Madrid, és a dir, per partits com Esquerra Republicana, llibertat i democràcia, que abans era conversència, que ara és llibertat i democràcia, perquè amb coalició són partits que volen mobilitzar el vot soberanista per ficar la màxima pressió a Madrid, però no crec que... jo crec que no ho aconseguiran. I a l'hora d'anar a votar per això, més enllà de l'interès que hi hagi, més enllà del vot independentista, em refereixo, el que es decideixi, en tenir en compte també els resultats que va tenir partits com el Partit Popular, el Partit Socialista o Ciutadans en les últimes eleccions a 27-S, creus que influirà o que canvia el vot de la gent a l'hora de pensar de votar en clau parlamentària o en clau espanyola? Jo crec que... jo va ser a l'inici d'una tendència, i jo crec que aquesta tendència hi continuarà, perquè la gent està cansada del bipartidisme, i molta gent veu a Ciutadans, que a un punt de vista nosaltres crec que hi creixerem en contra del Partit Popular i dels Partits Socialistes, perquè ens veuen com un partit del sentit comú, del consens, que porta a fer escura, i la gent vol canvi, i està cansada una mica de lo mateix de sempre, i jo crec que això també ens avuiarà. En les últimes eleccions al Parlament de Catalunya es va treure records de participació, dins la sensació que la participació mantarà aquestes eleccions generals, o que en general també en el cas que de Catalunya ja es porten moltes eleccions en l'últim any, i hi haurà una mica de desànim. Bueno, jo crec que estem sobre la mitja, a Sant Just és diferent, sempre hem estat per sobre d'una mitja tan estatada com autonòmica, i a les últimes del 27 ho hem de mostrar, però jo crec que no estic segur que hi hagi una gran participació, la gent, quan parles de política, la gent realment està cansada de tantes eleccions, no creiem amb els polítics, creuen que tots són iguals, i jo crec que la nostra tasca des d'aquest punt de vista és dir, ostres, donar-nos una oportunitat, o és el que hem d'entendre a les ciutadans, volem canviar les coses, volem, estem aquí per canviar, però la gent està cansada sobretot perquè ja portem unes europees a 2014, a 2015 a municipals, vam tindre les autonòmiques al 27, ara en tenim les generals, i potser tornarà unes autonòmiques al març aquí a Catalunya, llavors jo crec que estem aquí amb aquest punt. El dia 20 de desembre, com deien, se celebra en aquestes eleccions generals, avui n'hem volgut parlar amb Guillermo Frances, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Sant Just, moltes gràcies. A tu, gràcies Carme. Que vagi bé, bon dia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smuf ja esclu. No es posa res. ...as good news, good people, and good writing. From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in Catalan. Vet aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestre Rosa Sençat. Els podreu escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniers, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Els matins de 10 a 1 s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Ara passant 6 minuts de 2 quarts de 12 és hora de fer tertulia. Gràcies. Saludem a la Montsererrea, la Joan Algarra, la Lina Santa Bàrbara i el Jordi Agullols. Tenim ja tots a punt. Molt bon dia. Tenim la porta oberta. El Jordi no té cascos. No té cascos ni té moto. No sé si està sentint l'entrevista que estaven fent el portaveu de Ciutadans. Estàveu fent la bosta de tertulia. Sí, amb una mica la nostra tertulia. S'ha de ser. Parlàveu de política? De coses del poble. No sé si s'ha explicat molt. Em deixes fer una mica de propaganda. De la ballada de Puigdia Navidènia, que farà el centre d'estudis, el dissabte, la 6 de la tarda, a la sala del cinquantenari de la Teneu. Perfecte. Tu hi participa, Joan. Sí. Una mica. És una de les rapsodes del poble. Sí, però mira. A més, és bonic. Aquesta vegada és en plan... Segur. Segur no, però estàtics. Quan fem la passejada pel poble de l'estiu, l'any passat ja no vaig anar-hi. Em sembla que el pròxim tampoc. És que podem, però el carrer no és possible. Té que veure un micròfon molt fort. No, portem un micro. Té la capacitat de concentració del que llegeix. Perquè... Ho hem fet, escolta, amb 5 o 6 anys seguits. Sí, jo vaig a seguir una de les vegades la rua que hi estic. Sí, perquè tens un micro i un altadeu. Dintre de les possibilitats. Passen cotxes, depèn de l'itenyerari. Sí, perquè és la... Per exemple, el parador. Dins del parador, l'any passat, no. L'anterior, amb motiu dels 100 anys de la rambla. Passaven autobusos i passaven cotxes.