Entrevista a Pilar Eslava, de En Comú Podem

2 minuts i un quart de 12. Aquest diumenge 20 de desembre se celebran l'acció en general al Congrés dels Diputats i al Senat. Continuem, per tant, la ronda d'entrevistes, a representants dels diferents partits que es presenten en aquestes eleccions. Avui saludem a Pilar Eslava, la número 13 de la llista de la candidatura per Barcelona. En com ho podem per Barcelona, que també és diner d'alcalde d'igualtat i dret socials a l'Ajuntament del Presa. Tenim avui aquí a l'estudi. Molt bon dia. Molt bon dia a tothom. En aquests últims dies de campanya, avui estem a dimarts, que en els últims dies segurament són els més intensos, no? Doncs sí. La veritat és que ara ja comença a passar una mica factura, perquè sí. Aquests dies, després de l'últim cap de setmana, comencen a ser una mica intensos. Com està anant per això? Bé, la veritat és que està anant molt bé. Bé, els inputs que estem reben per part de la ciutadania són molt bons. Jo crec que així es demostra i la gent està amb molta energia. Allà a la nit hi va haver un caracara en un debat d'aquests televisius entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. No sé si el vas veure. Bueno, la veritat, vaig començar a veure'l, vaig estar una estona, però després vaig desconnectar, perquè és que no em deien res, en absolut. O sigui, per mi era sentir el mateix missatge d'un cantó de l'altre. De fet, jo crec que missatges a la ciutadania no em donaven, sinó que eren dues persones que s'estaven fent retrets i en realitat no donaven cap missatge ni de futur ni d'il·lusió ni d'esperança per la ciutadania que és el que està esperant. O sigui que al final vaig desconnectar i em vaig posar a treballar i a fer coses que és el que tenia pendent i a no perdre el temps, que és el que em pensava que estava fent. Són unes eleccions de fet que tot fa pensar i el més probable és que trenquin amb el vivertilisme a Espanya. Això ja és una victòria per a vosaltres? Jo crec que és una victòria més que per nosaltres. Jo crec que és una victòria per a les persones, per a la ciutadania, perquè jo crec que el que hem de pensar és que són plorals i com pluralitat que hi ha ha d'estar representada d'aquesta manera i quantes més persones hi participin, quantes més visions hi hagi en un Parlament, segurament, construirem una societat molt millor. Sí, quin sigui el resultat, segurament, que el seu partit es veu al bigat o a pactar o a negociar en diferents moments? Segurament, segurament, així serà. Jo crec que, precisament, les confluències als pactes favoreixen fer una societat més equilibrada. En un context com aquest a nivell més general, per tant, podem dir quin paper jugarà. Suposo que aquests dies és el que anem sentint, pactes, no pactes. Evidentment, des d'aquí, no decidirem res, segurament, en aquesta taula. Però bé, en tot cas, com veus tot aquest? Bueno, jo crec que això ara és com una mica política ficció i encara està per decidir que un paper jugarà. A veure, està clar que podem ser... ha entrat a molta força, ha entrat en una... és considerable la força en l'encantat. Més que aquí, jo crec que Catalunya, que és una altra cosa, jo crec que aquí tenim una altra realitat, una realitat molt més plural i diversa. La resta de l'estat sí que penso que és així. Però bé, jo crec que després de les eleccions obriran, també, com una menica més ampli, tindrem una mena ampli de panorames, però jo crec que al final entrarà d'una manera que amb alguna altra força segurament, també, que ara no s'ha arribat a l'acord, com a si et queda unida, jo crec que això serà possible després. A què tribuiu, justament, l'auge que ha tingut Podemos i l'interès que ha aconseguit espertant tanta gent i que, en canvi, durant tant de temps no ho ha aconseguit d'etquer de unida en els últims anys. Bueno, jo crec que són molts factors. Són factors que entren des de... potser el missatge que tenen, la manera de donar el missatge, és important, això no hi ha dubtes. Jo penso que des d'etquer de unida fa molt de temps i de reconèixer que estan fent molt bona feina, que el Parlament han fet sempre molt bona feina, això s'ha de reconèixer, vull dir, que ja han sigut molt insistents. Però, bueno, això no ha arribat, no ha arribat perquè el millor missatge ha de ser com el que s'està fent ara i tampoc. Els mitjans de comunicació, tot influït. Aquesta campanya també és una campanya diferent, és una campanya molt de missatge, molt de premsa, molt de televisions, no havia hagut fins ara tampoc un debat a tants debats com ara. Vull dir, són molts els factors que influïixen. I penso, això, que també el tema dels missatges, de com està evolucionant tot, això també possiblement és una cosa que tots ens hem de replantejar. I jo crec que també ens ajuda, això, en pensar que això, el que nosaltres també ara estem fent, que són aquestes confluències, per arribar no a dir que tots ens hem de posar d'acord per el que al final la situació ens està demanant. ¿Us fieu de les enquestes? Jo crec que les enquestes diuen, però al final el diumenge es veurà ben bé, perquè també és veritat que hi ha molt de vot, encara indecis. Hi ha un tant per cent, possiblement el més gran que fins ara es deia. O sigui que les enquestes diuen, però tots esperem que passarà el diumenge. Estem parlant, com deia'm, amb Pilar Slava, amb el número 13 de la candidatura en com ho podem. Un dels temes més parlats en aquesta campanya és la relació entre Catalunya i Espanya. Pablo Iglesias, en sentit, ja s'havia comentat, aquesta proposta de referèndum, i de fet, en la mateixa campanya amb el 27S, llui rebel, ja n'havia parlat, però en tot cas, a nivell general, aquesta proposta d'un referèndum. Aquesta idea és l'única alternativa a la situació actual? Per nosaltres, sí. Nosaltres l'hem defensat sempre, el tema del referèndum. De fet, l'hem defensat el 27, però és que des de... i ara ja parlo des d'initiativa, perquè a Catalunya Bers ja la defensàvem abans. Per nosaltres, això ha sigut sempre un tema clau, i seguim en la mateixa línia. Per nosaltres ha de ser un referèndum, però un referèndum de veritat, no un referèndum com el que vam tenir el 9 de novembre. Tinc la sensació que aquesta proposta, o que ara aquesta proposta arriba millor que durant la campanya del 27 de setembre, fins i tot a Catalunya, no només a fora de Catalunya? Molt, molt, molt millor. Perquè jo crec que també, tots estem veient que està passant, que no és tan fàcil el que ens vam prometre, com que després del 27 de setembre tot estaria fet, les coses no són tan fàcils, i al final, que aquest referèndum no era un referèndum, o sigui, al 27 de setembre, ens van fer creure que ja es decidia i ja no es podia decidir. No era així. Jo crec que la ciutadania no es tonta i s'ha donat, i ara, veritablement, ha de haver-hi un referèndum, però un referèndum on tothom pugui dir què pensa. I creieu que podeu fins i tot arrossegar o convence algun vot que en aquestes eleccions de 27 ha votat més caliatures obertament independentistes? Jo crec que sí, de fet, ens ho estan manifestant. Ja, obertament, hi ha gent que t'ho manifesta, que està il·lusionat i que, sobretot, perquè volen que les coses canvin, i no que canvin només en el tema que planteja ma mare, d'una Catalunya independent, si o no, sinó sobretot en el tema dels teres socials que s'han perdut. És aquí on la ciutadania... jo crec que està més preocupada encara. I, per tant, no és una proposta com aquesta, com arriba la del referèndum. Jo crec que, en aquest cas, que tenim partits com Podemos, que clarament la defensa, o com ha deien a la esquerda unida, encara que no s'hagi fet res o també la defensava, sempre s'ha manifestat. O sigui que per què no? Si podem arribar en acord, o sigui, i per què no? Perquè tenim esperances que això sigui possible. A De Colau es va equivocar, diu Menja, a l'hora de parlar de capitalitat en el míting que va fer Madrid? Bueno, no sé si es va equivocar o no. Això depèn també de com s'interpreti. A vegades, en un míting... es poden dir coses en el fregó del propi míting. Però en el teu cas et va incomodar o vas posar simplement en aquest context? Jo poso en aquest context. Jo també estreiem molt les coses del propi perfil. No crec que vagi més enllà. Més enllà de tots aquests temes que estem parlant, en altres qüestions més concretes, en qüestions com propostes socials, des de la vostra candidatura, què és el que considereu que és prioritari tirar endavant? Jo crec que són moltes, moltes les coses que han de canviar. Moltes, perquè en aquests quatre anys, sobretot, unes polítiques antisocials, que ens han fet retornar, però com 20 anys enrere. Potser en alguns casos encara més. Tenim unes reformes laborals que ens han portat, no cal dir-ho, a tenir 5 milions d'aturats. He tingut retallades en sanitat, retallades en educació, una llei d'educació a l'OMCE, que s'ha fet a esquenes de tota la Comunitat Educativa, un IVA cultural que està al 21% i que ha enfonsat el sector en temes de la llei d'avortament que es va fer també, totes les temes de feminisme. Ho he dit, la violència de gent era que no se li posen recursos encara que, en aquell debat, la senyora Soraya demanés a les noies en comptes de posar recursos. Són tantes les coses que tenim per endreçar, per tornar a posar. Ja no dic per avançar, sinó per tornar a posar com teníem fa uns anys. Són molts, i nosaltres sobretot el que apostem, des de com ho podem, és per posar les persones com a primera línia. Les persones han de ser el més important. Hem de pensar que la ciutadania ens està demanant precisament això. Ens està demanant un canvi, però un canvi social, perquè elles siguin el més important en les polítiques. Les polítiques han d'estar pensades, pensant únicament en les persones. I d'aquí pensaríem en una rentada garantia, hem de pensar que no pot haver-hi salaris de 600 euros, com ara tenim. Hem de pensar en la garantia del dret de l'habitatge, un nou model financer... Bueno, estem dient tot arreu... Bueno, estem dient tot això, totes aquestes mesures, que les estem comunicant, però jo crec que és resumiria amb això. Han dit que les persones han de passar per els interessos financers. També, en aquests canvis que ha concret, que comentaves dels últims 4 anys, també hi han passat coses en temes d'educació. Voleu canviar l'actual model educatiu? Totalment. De quina manera? El model educatiu s'ha de fer és una llei orgànica, una llei orgànica, que treballi tota la comunitat educativa. Aquí hi ha de participar tothom. No s'ha de fer esquenes del que s'ha fet ara. A més, s'ha de ser orgànica, perquè quan arribi un altre canvi de govern, cada vegada que hi hagi un govern nou, sinó que sigui una llei estable. A més, en consens. Cada vegada que arribi un govern nou, comença a canviar les coses. Pensem que tenim un tant percent de fracàs escolar, que això és admissible. I també perquè és molt important, perquè el més important hem de pensar que hem de treballar per... Almenys nosaltres pensem que sobretot hem de treballar per una escola pública, laica, perquè hem de fer una ciutadania també que sigui crítica. I això només podem fer-lo si de veritat li donem a l'educació el paper que necessita, a l'educació i a la cultura. I en clau cultural, quines polítiques volen defensar? Ara sentim molt a parlar d'alima, però no sé si... També per fins i tot del mateix partit popular, que és el tema que més es sentim a parlar... Sí, sentim a parlar de cultura durant aquesta campanya. Què defenseu vosaltres? Jo crec que en el tema de cultura també s'ha de tenir molt més en compte el que és ara les persones que participen del món cultural. Propostes en concret ara, no t'he pogut dir una proposta en concret, però jo crec que també és que el que s'ha fet és... O sigui, les polítiques que s'han fet fins ara han sigut totes de del cap a baix. I el que s'han de treballar són totes les polítiques transversals, tenint en compte les persones, les persones que, a més, les persones que participen del món cultural. El que s'ha de tenir en compte són tots els cercles de persones que porten molts anys treballant en cultura, o treballant per exemple, com deia abans, treballant en educació, i tenien contes que quan planifiquem aquestes polítiques s'han de tenir en compte aquestes persones. Abans hem parlat també de propostes a nivell social, o de canvis que s'haurien de tirar endavant, o que voldria tirar endavant a nivell de polítiques socials, i també ho relacionaves una mica amb política generals, i en aquest context que també parlaves de la TUR, en clau econòmica quines mesures teniu en el vostre programa? Bueno, en clau econòmica, com deia, jo crec que hem de pensar en un pla de rescat ciutadà, com deia en lo de la renta garantia a la ciutadania, hem de pensar que cap persona aturada ha d'estar sense ingressos, perquè ara estem des dels ajuntaments, intentant paliar, totes aquestes repercussions que han tingut, les retallades, la TUR, i estem cobrint des dels trans d'aliments, ajuts al tema de pobresa energètica, i jo crec que tot això s'ha de solucionar d'una altra manera. Després també s'han d'impulsar tot un tema d'energia renovables, perquè des d'aquí també tenim una font de poder donar ocupació, o des de temes de cura, vull dir que hi ha sectors que s'han de potenciar des del món econòmic, i que poden donar una sortida laboral també. En aquestes eleccions, com deiem, es fan el 20 de desembre, creieu que Catalunya serà clau, una mica el que es voti aquí, el vot que pugui sortir de Catalunya, pot condicionar una mica el que passi a nivell general, o no transmirem molt el malig sempre, i en realitat no influirà tant. Jo crec que és clau, també. Jo crec que és clau. De fet, en tots els debats i tots els diaris, Catalunya és una primera plena, jo crec que cada dia, si no cada dia, quasi cada dia, vull dir que això vol dir que sí, que nosaltres som clau. Som clau i estem a la mira de tot l'estat. Vull dir que sí. Jo crec que influirà molt el que surti aquí. Fins el 27 de setembre, la participació va ser altíssima a tot arreu. No sé si en aquest cas, en aquest context, aquestes eleccions, al principi de llocs també eren més especials, si també la sensació és que augmentarà la participació, o es mantindrà, si més o no, la dels últims quatre anys, comparat amb les últimes eleccions generals. Jo crec que aquestes seran més altes que les anteriors, comparades en les de fa quatre anys. No sé si en les últimes no ho sé, perquè és veritat que van ser molt altes, però és veritat que van ser molt altes. Jo crec que, precisament, perquè ara ja no parlem d'un bipartidisme, sinó que veiem que és molt més ampli, el panorama que tenim per davant, jo crec que ara tindrem una participació més bona, perquè jo crec que ara és quan les persones, la situadania, veu que això, un canvi, és possible. I aquest canvi el podem tenir, aquest proper diumenge. Una participació tan que careixerà a nivell general, també aquí a Catalunya, creus? O aquí la gent ja està cansada de les eleccions? Espero que a Catalunya també, també això tinguem una sorpresa, i també hi hagi una altra participació. Doncs tot plegat serà aquest diumenge, en què es fan les eleccions generals. Avui n'hem pogut parlar amb la Pilar Eslava, número 13 de la llista de la candidatura en com ho podem. Moltes gràcies, Pilar. Moltes gràcies a vosaltres, i espero que tothom, el diumenge, s'animi a participar. Que vagi molt bé, serem que sí. Fins aviat, bon dia. Moltes gràcies. El sol, o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de diums a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, Cinema sense condicions. als dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio. a Esfarradiu. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Aquest i març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. I a les 12 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. A les 12 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. A les 12 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. Ara passen 4 minuts de 2 quarts de 12. I a aquesta hora, el que fem cada dimarts és saludar el Pep Quintana i el Jordi Ferraz. Ens ha demanat a veure si podíem avançar aquesta secció que fem cada dimarts després de les 12. I mira, el Jordi també està d'acord amb el part d'aquest espai. Que havíem de dir amb el Jordi. Ens hem regalat una planta fantàstica. Exacte, un trèvol de 4 fulles. Ara, cosa que és trobar un trèvol de 4 fulles... No és fàcil. És tenir sort. Costa molt la de buscar. Li he portat tot un cisple. Doncs... Sí, sí, sí, estem molt agraïts. És el Jordi que sempre... Exacte, gràcies. Com a mínim que el foqui alguna cosa. O la grossa, o la loteria... Això serveix per això. Em crec que la no ho havia pensat. Mira, just d'aquí una setmana tenim la loteria, a veure. La ràdio tenim la grossa, per això. Sí, sí, tenim la grossa. Acabada, 9-8-1. Això mateix, tens... En fi, parlem d'escurir-me algun indret de Sant Just, no? Sí, d'escurir-me algun indret de Sant Just. Per exemple, a Can Segreta. Can Segreta, a més a més, s'ha convertit, hi ha alguna manera, una barriada de Can Segreta, el barri de Can Segreta. Doncs que parlem, precisament, de la finca que li dona nom, d'alguna manera. Si nosaltres ens situem al paradó, que és el lloc on t'arranquem, normalment, no?, i anem cap a la plaça al paradó, llavors agafarem cap al Miquel Reberté, al carrer Miquel Reberté, el seguim, deixem a mà dreta, mare Déu dels Dolors, seguim, etcètera, etcètera, travassem a ningú de la indústria, i finalment, cap a l'esquerra, arribarem en un punt que pugem. Després d'un camp de mallers, que aviat els veurem florits, perquè els amallers són el primer aura, i el que pateix... Hi ha mosques tan florits. Per això, perquè hi ha pateix, i és el primer que pateix per les glaçades. I trobem una magia molt curiosa, que és la magia de Can Segreta. Diu, es tracta d'una magia que ha estat objecte de nombreuses reformes nombroses, que l'han transformada en un edifici de planta baixa, pis i golfes amb un cos anex a la dreta de la façana. La façana poseeix un perfil a mig camí entre el modernisme i el nou sentisme. D'inspiració barroca, que iniciar pujica de falc, amb la part central elevada i rematada per un tester. I destaca el portal adoballat a la façana, amb finestres amb les lindes de pedra, a la vista banda i banda, i el pis tres volcons i a les golfes tres finestres. Cal destacar els esgrafiats de transició, entre el modernisme i el nou sentisme, de la façana que foren fets el 1913. Així, com la decoració, a manera de creuat de la part inferior de la façana. També tots aquests esgrafiats i tota aquesta. Li donen tota una característica molt curiosa en aquesta. I el Jordi, també, aquesta casa de Can Sairega.