Entrevista a Xavier Fonollosa, de Democràcia i Llibertat

Ara, va ser el minut d'un quart de 12, aquesta hora continuem amb la ronda d'entrevistes per la campanya electoral. De cara a les eleccions generals que es faran aquest diumenge, avui entrevistem Xavier Funollosa, número 11, per democracia i llibertat a les llistes per Barcelona. Hola, bon dia. Per parlar d'una mica de tuplegat d'aquesta campanya, estem ja en els últims dies de la campanya com estan en aquesta última part, aquesta setmana. Bé, jo sempre explico que aquesta és una campanya una mica típica per diverses raons. La primera, perquè amb 6 mesos hem tingut 3 eleccions. Doncs la ciutadania, això de veure llums de Nadal per una banda i per sota d'on rètols electorals, la veritat és que no hi estem massa acostumats. De fet, són les primeres eleccions que s'han fet des de aquelles eleccions, des de la transició. En campanya de Nadal i campanya electoral a la vegada. En campanya el mes de desembre, per tant, són un pèl a típiques. A banda, doncs això, 3 eleccions amb 6 mesos, doncs això comporta un cercansament de la gent. Doncs hem de ser conscients d'això. Per tant, és una campanya diferent. També una part, si més no, a nivell del que fa a nivell general i també televisiu, amb molta presència dels mitjans. Per exemple, hi va haver aquest cara a cara entre el candidat de la democràcia llibertat Francesc Cops i el de l'Unió Josep Antoni Duran i Lleida. No sé si vas veure aquest debat. En directe no el vaig veure, després algunes referències que s'hi van fer. Què et va semblar? Bé, per les referències que jo vaig veure, res que no fos previst d'abans. És a dir, l'Unió segueix en una tercera via i nosaltres, com a convergència i com a democràcia llibertat, creiem que aquesta via està esgotada i és una via morta. Per tant, creiem que hem d'anar més enllà i creiem que també ens demana la major part de la societat. El fet de presentar-vos per això amb el nom de democràcia llibertat, us fa por que sigui un nom menys conegut i que, encara per molta gent, si més noi que això es pugui jugar en contra, d'alguna manera? Bé, nosaltres ens presentem com a convergència, el que faràs és que fem una coalició política. Els cartells, no?, però és una democràcia llibertat. Sí, però és una coalició i les coalicions sempre tenen el nom de la coalició, amb els partits polítics que formen la coalició. Recordem que hi ha democràcies per Catalunya, regroupament i també convergència. Amb la qual cosa la coalició es diu democràcia llibertat. Jo crec que tothom, avui, associa convergència amb democràcia llibertat. Per tant, no crec que aquest efecte de confusió pugui ser-hi. Jo crec que és ben clar. A més a més, també hi ha la campanya per aclarir-ho. Però, bàsicament, el que nosaltres hem volut fer és concorre aquestes eleccions amb una llista transversal, on hi ha més d'una força política concorre amb un únic objectiu, que és defensar, com sempre, les interesses dels catalans a Barcelona, a Madrid, a Brussel·les i allà on calgui. Ara, aquesta vegada, incorporem fruit dels darrers anys un nou objectiu polític, que és la consecució d'un estat propi. Per què hem vist que no hi ha altra manera de aconseguir més drets per a la ciutadania que la consecució d'un estat? Hem marcat, com hem anat veient, per justament parlar de la relació entre Catalunya i Espanya, en temes que sorten en debat, en discursos de campanya, o sigui, quin sigui el partit polític pràcticament cada dia. En funció dels resultats del 20 de desembre i del nou govern que es constitueixi l'estat espanyol, des de la democràcia llibertat, què n'espereu? Esperem ben poca cosa. Creiem que Maniquimani i Madrid, i això és el debat que va haver-hi l'altre dia al caracar entre el senyor Sánchez i el senyor Rajoy. De fet, van dedicar un minut i mig a parlar de Catalunya. A més, amb això, curiosament, és en el que es van posar més ràpidament d'acord. Amb la resta, no? Amb la resta, vam veure un debat de Joaquí Gruller, que tampoc estàvem habituats en un debat d'aquest tipus, i més de dues persones que pretén ser presidents del govern d'un estat gran, com és l'estat espanyol. Amb tot, van estar en desacord, excepte en Catalunya, que amb això s'hi posen molt de pressa d'acord. Per tant, nosaltres creiem que hem d'anar allà a defensar els interès de Catalunya amb una força important, perquè la feina l'hem de fer des d'aquí. L'hem de fer des del Parlament de Catalunya, que és on creiem nosaltres, que regeix la sobirania del poble català. Per tant, no penseu que en funció del resultat de les aliances es pugui negociar amb Espanya? No, evidentment s'ha de negociar. Tot s'haurà de negociar amb Espanya. Només faltaria. Això és condició cinequana, on sempre s'ha de negociar amb Espanya, perquè per tenir una sortida de l'estat, doncs s'ha de negociar amb l'estat que tensurs, i això ha passat sempre. Ara, que vulguin negociar-ho, potser no voldran en els termes que nosaltres posem sobre la taula, però jo sóc de secret que els catalans serem enlloc del que volem ser, i si des del Parlament de Catalunya decidim que hem de ser un estat lliure independent, doncs i tenim la majoria social que ho avala, doncs al final ho serem. Us fieu dels resultats de les enquestes? Bé, les enquestes són unes enquestes que francament són diferents. Les enquestes sempre perquen tendències, això és cert, però unes enquestes són un tio en què hi ha un 20 escatx per cent de persones que encara estan indecises, doncs és molt important un 20 escatx per cent de la gent. Això és molt important en funció de cap a on es decanti aquest percentatge important dels votants, doncs poder decantar i trencar les enquestes. Jo, francament, en les enquestes, si em fiu de les darrers comissis, doncs no les enclava gaire, la veritat. Quin seria un bon resultat per democràcia i abartat? Guanyar les eleccions a Catalunya. Aquest seria un gran resultat. De fet, nosaltres amb una altra fórmula, que era Conversions i Unió, que era la primera Catalunya a les eleccions generals de fa 4 anys, i a més ho vam fer, no les han guanyat gaire. Recordem que, històricament, qui guanyava les eleccions a Catalunya era el partit socialista, però fa 4 anys va guanyar Conversions i Unió, i nosaltres creiem que podem guanyar aquestes eleccions a Catalunya. El fet que encara no hi hagi acord en un nou govern a Catalunya us prejudica de cara a les eleccions generals? Sí, de ben segur. Jo crec que el fet que no hi hagi un govern després de dos mesos i escatx en el Parlament, si ha tingut una majoria molt ampla, és a dir, va quedar primer amb 62 escons, i la segona força crec que són ciutadans amb 25, si no ho sé, no vaig xerrat. Per tant, la diferència és avisbal, més del doble d'escons i vots que la segona força política al Parlament de Catalunya, i sorprenentment, encara no hi ha una investidura del president, i, per tant, no es pot configurar un govern. Això, el que fa és que molta gent pugui tenir un cert desànim, perquè una victòria com aquesta és inapel·lable, i que dos mesos i escatx després encara no tinguem govern, doncs això no és una bona notícia. Què és el que esteu rebent en aquest sentit durant aquesta campanya? Treveu la reacció de la gent o la resposta de la gent entre el tema? Hi ha gent de sabuda, amb el sistema. No passa amb la força política, ni amb les forces polítiques a concorrer amb les eleccions del 27 de setembre amb la fórmula de Junts Palsí, sinó amb el sistema. No pot ser que 62 diputats el segon en T25 i encara no hi hagi una investidura. Això és el que la Genat manifesta. La Genat està una mica desencantada. Si a més a més li somem, allò que deia abans, que hi ha 3 eleccions amb 6 mesos, doncs hi ha un cert desencant. Un cert desencant que jo crec que és el... i permet en una manera molt transversal. Crec que és l'adversari que en aquestes eleccions totes les forces polítiques intentem combatre. És a dir, que hi hagi mobilització, que hi hagi una participació semblant a la que va haver-hi el 27 de setembre. Això és el més democràtic del món, que hi hagi una gran participació. Sembla ser que no serà igual. I aquest és l'adversari més gran. Una participació que va ser molt alta. Exacte. En aquestes eleccions del 27 de setembre diria que eren més o menys el 80%, rundar el 80% a la mitjana de Catalunya. A nivell d'aquestes generals, però aquí a Catalunya, penseu que baixarà d'aquest 80% o que podria arribar. Les propies enquestes que ens diuen, i amb això sí que són bastant fiable, és que hi haurà bastanta menys participació de la 27 de setembre. Això no és una bona notícia, no és una bona notícia per a la democràcia en general. És a dir, el que volem és que la gent es mobilitzi i exercir el dret al vot en democràcia és el més gran que pots fer. Per tant, nosaltres, com a democràcia i llibertat, però no només com a democràcia i llibertat, sinó com una força política que concorrem en aquestes eleccions, en aquestes postulats que cadascú creu que han de ser els que el representen, doncs hem d'exercir del dret al vot i, per tant, hem de lluitar contra l'abstenció i hem de lluitar contra la no mobilització. Per tant, hem de te mobilitzar a tothom perquè vagi a votar. Aquí diu que no votaran aquestes eleccions perquè ja s'ha desconectat d'Espanya. Què els diríeu des de la democràcia i llibertat? Bé, que no és cert. Hem iniciat un procés històric, un procés molt important, però l'hem iniciat. És a dir, les coses no es poden deixar mitges. S'han de fer fins al final. Si volem aconseguir la llibertat nacional d'aquest país, hem d'anar a votar, i hem d'anar a votar en aquest cas democràcia i llibertat, que és qui recupera o té, encara, l'esperit de Junts Pelsí. Recordem que Junts Pelsí és democràcia i llibertat i Esquerra m'ho aplicaran a Catalunya. Per qüestions que Esquerra tampoc no ha explicat massa, no hem repetit la fórmula. Sabeu que no s'hagi insumat? Sí, a mi francament em sap greu que el que vam despertar amb Junts Pelsí va ser un objectiu prioritari i que, a més a més, molt transversal, on hi havia la NSA, on hi havia òmnium, on hi havia demòcrates per Catalunya, on hi havia regroupament, on hi havia convergència, on hi havia Esquerra. És a dir, era un moviment molt ampli, transversal. També es va fer l'oferiment a l'ESCUP en el seu moment, que ells van declinar, però en el seu moment el que es volia era fer una candidatura de país. Per tant, si l'hem fet el 27 de setembre, costa explicar que no la fem el 20 de desembre, dos mesos i escaig després. I té a veure que encara no hi hagi govern, o són motius que van a part d'això? Jo crec que no, jo crec que no, perquè també li diré que el grup parlamentari junts pels 62 diputats, i aquí pensem que també hi ha independents, a banda de totes aquestes forces polítiques, doncs van a l'una, i per tant, això funciona molt bé des d'un punt de vista parlamentari. La llàstima és que no hem pogut repetir aquesta fórmula, perquè, a més a més, hi ha una altra fórmula, i és una opinió molt personal, que les dues forces per separat no sumarem els mateixos escons que si neixim en una fórmula conjunta. Un altre dels factors que marquen aquestes eleccions és també la irrupció de ciutadans i de Podemos, que fins ara són partits que no tenien representació al Congrés dels Diputats. Això tot fa pensar que es trencarà amb el bipartidís amb Espanya. Creu que això canviarà l'estructura actual o la manera de funcionar que hi ha hagut fins ara l'Estat d'Espanyol? Jo crec que, evidentment, el bipartidís m'estrancarà, però també crec que és collontoral. Podemos i ciutadans tenen una crescuda com als països emergents. Això és exactament igual. Són partits emergents. O és el que ha passat amb la CUP, també aquí a Catalunya. Em pot ser menor mesura. Recordem que o almenys així el personal són productes de la crisi. La crisi ha deixat farides molt greus, ha deixat des d'un punt de vista social, conseqüències socials molt factítiques. I això el que fa és que hi hagi partits nous que surten i quan la gent té un punt de desesperació s'agafa un ferro calent. I això és el que ha fet que creixés. De fet, també, fixant-nos que, a mesura que ens anem allunyant de l'ull de l'horacà de la crisi, aquests partits van perdent força. A més, el donaven com a president del govern i avui el donen com a quarta força política. Per tant, tot això amb la mesura que es va recuperar la normalitat, que és bo pel país, que hi hagi una certa estabilitat econòmica, política i social, doncs hi haurà aquests partits que n'anen perdent gas. Sí, com sigui, tot fa pensar que s'obligarà pactar d'alguna manera o altra, sortir del que surt aquest diumenge i algun pacte entre partits que us començaria més que un altre. Hi ha algun que no el voldríeu de totes totes? Francament, des del nostre punt de vista, i em remeto el cara a cara del senyor Rajoy i del senyor Sánchez. Catalunya els importa ben poc, van destinar-hi un minut en el seu debat i aquest minut va ser per posar-se d'acord ràpidament en què no habilitaran ni facilitaran la convocatòria d'un referèndum perquè la gent de manera lliure, voluntària i pacífica pugui triar el futur polític col·lectiu d'aquest país i per tant, la veritat és que sigui el senyor Sánchez, sigui el senyor Rajoy o sigui el senyor Ribera que ens ha donat moltes mostres aquí a casa nostra, doncs creiem que el futur de Catalunya l'haurem d'acabar decidint els catalans. I la proposta del referèndum de Podemos, com la veieu? Com la valoreu? Bé, jo la valoreu exactament igual que un senyor que un dia va dir aprovaré l'Estatuto, se'n recorda d'això, doncs exactament el mateix, després quan va tenir les regnes i va governar, no només no va aprovaré, aprovaré, aprovaré, no només no va apoyar, sinó que el va arreglar, recordem allò del cepillo del senyor Guerre, que era el president de la Comissió Constitucional del Congrés de los Diputados, va arreglar-lo, es va passar per un referèndum aquell estatut amb la provació tot i que ja està molt més aprimat del 80% de la població d'aquest país i després el Tribunal Constitucional amb membres del Partit Socialista en aquell moment van declarar-hi en constitucional, que és una cosa, doncs aquell gran esforç perquè Catalunya tingués un encaix dins l'estat espanyol, a més a més amb el referendament de la majoria del poble català, doncs no ens el van tombar, per tant no hi tenim gaire confiança amb senyors que ens diuen, jo ara, perquè em recorda molt, l'apoiaré del senyor Zapatero. Abans he dit que la democràcia llibertat teniria el president d'aquestes eleccions i anirà al Congrés dels Diputats a defensar els interessos dels catalans i d'aquestes eleccions econòmiques o socials. Quin paper hi pot jugar, o quin paper hi jugarà, del Mucasell llibertat? Del Mucasell llibertat sempre han dit, i convergència, que hi hagi una estabilitat econòmica i social. Per tant, en aquests moments on encara tenim una fractura social important com a conseqüència de la crisi, el que hem de fer és incrementar les polítiques socials. Des del govern malauradament, des del govern de l'Estat encara hi ha moltes competències, que depenen d'ells, però el que farem serà demanar les polítiques socials més idònies als temps que estem vivint. Que, malgrat hi ha una certa recuperació econòmica, encara les ferides socials d'aquesta crisi són profundes i hem de atendre des de les administracions, de les diferents administracions. I també t'endirem que hi hagi una estabilitat econòmica, d'altres hem de reculsar als autònoms la petita i mitjana empresa, que és la que genera més ocupació en el nostre país. Recordem que el 80% de l'ocupació que genera en aquest país no són grans empreses de l'Ibex, ni empreses multinacionals, ni mitjanes empreses pres de menys de 25 treballadors i els autònoms. Aquí els hem d'ajudar, els hem de reculsar, perquè generin activitat econòmica, per tant generin ocupació. Aquesta és la nostra política i aquesta és la nostra manera d'entendre aquest país. En educació calen canviar coses de l'actual model educatiu o del que s'ha anat fent durant els últims 4 anys, per exemple? El que hem de fer és una norma que habilidi un sistema educatiu que hi hagi sobretot consens. El que no pot ser és que hi hagi un sistema que no hagi tingut un sistema que no hagi tingut que hi hagi un sistema que no hagi tingut una sensació que es vagin alternant els governs a Madrid, el Partit Socialista porti la seva llei i canvien tot el sistema quan governen i quan entren el Partit Popular facin una nova llei i canvien el sistema. Això, a banda de crear una inestabilitat enorme en tota la comunitat educativa, no ajuda al resultat final. És a dir, l'estat espanyol és un dels que té un abandonament i un fracàs escolar més gran de l'Unió Europea, d'altres rons, perquè cada dos partits ens van canviant el sistema educatiu. El que hem de fer és un gran pacte per tenir una única norma que garantís el sistema educatiu que s'hi implantés d'uns quants anys i, per tant, donés els seus suits. Ho veu possible, perquè aquests dies en les diferents forces, encara no hem entrevistat ningú del Partit Popular i Partit Socialista, ho fem de mai divendres, però la gran majoria de partits tots anaven en aquesta línia. Si hi ha tot aquest consens per la resta, creieu que des dels grans partits s'obriran o es canviaran una mica la mentalitat que hi ha hagut fins ara? La veritat, jo crec que estem en una coyuntura i, a més a més, està veient en campanya que és difícil d'arribar consensos sobre alguna cosa. I això és trist, perquè això no és bo. Això no és bo per l'estabilitat i un poble i un país progressa quan hi ha estabilitat econòmica, però sobretot política, perquè una va lligada amb l'altra. Per tant, m'agradaria creure que es poden arribar consensos, perquè la política entre altres coses és l'art d'arribar els acords des de la diferència. I per fer això, doncs cal persones i cal forces polítiques que estiguin disposades a seure a una taula i arribar a acords. Democràcia i llibertat és una força i ho estem demostrant i convergència, és d'aquest tipus, és pactista, és de consens, és d'arribar acords des de la diferència. Imagini, si fem esforços que ens haiem a taula diàriament al Parlament de Catalunya per intentar arribar acords amb gent que ideològicament està a les antípodes de convergència com són l'escup. En l'àmbit cultural, quines polítiques es poden defensar des del Congrés dels Diputats també tenen en compte que la representació també és menor a la resta de grups. Home, des del Congrés dels Diputats, des del Congrés dels Diputats, el que demanarem i hem demanat sempre és que es disolgui el Ministeri de Cultura. El Ministeri de Cultura no té absolutament cap mena de sentit quan totes el 100% de les competències estan transferides a les comunitats autònomes. Per tant, el que han de fer és disoldre el Ministeri de Cultura i que totes les competències, absolutament totes, i els recursos que s'hi destinen, que són molt importants, es destinin a la Conselleria de Cultura de la Generalitat en el cas de Catalunya. Per tant, això és el que defensarem. Però li vull reiterar que aquest mandat té un com de diferent amb els altres. És a dir, aquest és el mandat de la desconexió. Aquest és el mandat que sí Catalunya. Hi ha una gran majoria social que s'ha demostrat que hi és, que vol separar-se de l'estat espanyol. El que hem de fer és deixar de fer més polítiques autonòmiques per fer polítiques encarades des de Catalunya, amb els 18 mesos de que durarà el procés, a preparar la desconexió. I des de Madrid el que haurem de fer és intentar asseure'ns a la taula per veure en quins termes hem de fer aquesta desconexió. Ens parlem de la participació que es preveu menor, si més no, a Catalunya en comparació a les últimes eleccions les del 27 de setembre. A nivell general, crec que Catalunya la participació per això serà més alta que en altres punts d'Espanya. Serà una qüestió que anirà lligada. No sé si tenim alguna sensació. No sé com pot anar comparant-ho amb altres indrets de l'estat. El que sembla ser és que serà menor, malauradament serà menor de la que va ser el 27 de setembre. Per tant, a nosaltres, a tot arreu, entenem el que fem és una crida perquè la gent vagi a votar, vagi a exercir el seu dret al vot, entenem que tres eleccions amb 6 mesos cansen, entenem que tot la collontura i el context polític avui és enreveçat, és complexa, però el que no podem fer és quedar-nos a casa. Si els ciutadans tenim algun arma és el dret al vot, el poder exercir el dret al vot, i, per tant, repeteixo de manera molt transversal cadascun als seus postulats, però és important que es vagi a votar. Doncs moltes gràcies. Avui hem parlat amb Xavier Funollosa, número 11 a les llistes de Barcelona per democràcia i llibertat. Moltes gràcies. De res a vosaltres. ... ... ... ... Estimat diari, avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic, que m'està teledrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Beus de la parròquia. A profundiment de la espiritualitat. Una mirada a l'Avengelli. Notícies i activitats d'Església. Audició i comentari de música i can religió. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i els dissabtes en diferit a dos quarts d'onze del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes.