Entrevista Oscar Gil, president PP sant Just

Passen 11 minuts de les 11, que és tot el que fem és continuar amb les entrevistes els representants dels diferents partits que es presenten a les eleccions generals, el Congrés, el Diputats i el Senat, aquest diumenge, 20 de desembre, i avui parlem amb Bosch Cargill, president del Partit Popular a Sant Just. Bon dia. Hola, bon dia. Per parlar una mica de tot plegat, estem gendons en els últims dies de campanya, com l'has seguit, com ho has viscut? Bueno, com totes, eh. La veritat és que no, no, no. Se't fa llarga o no? No, no. A mi m'agrada la política, llavors, quan comença el debat fort, doncs sempre m'agrada, no? No empessen les campanyes. Avui totes les portades del que he destacat en primer titular és justament aquesta agressió que hi va haver ahir en una passejada per Ponte Vedra, una agressió a Mariano Rajoy. Sí, sí, és molt... I cantar volit una mica tot aquest tram final de campanya natural. Sí, sí, perquè aquestes coses sempre són molt tristes, molt tristes. Però una persona que creu en la democràcia, que és la immensa majoria dels espanyols, doncs és molt trist veure això. I, bueno, però jo penso que és... No sé, l'expressió és un friqui, no? Respetant els friquis, no? Perquè un friqui no és això, això. No, és una persona... Un fet allat. Sí, és una persona que no està segurament ni ben assenyada, ni ben guiada, molt jove. Jo vull pensar que això no és una... en absolut la norma i que del debat polític no es pot donar aquest pas. Però sí que és cert que qui està polític ha de ser curós. Això sí. Perquè has de pensar que hi ha gent així, que s'activa fora de la realitat democràtica. I el que està en política mai ha de perdre les formes per evitar justament ser, diguem, el savador d'aquesta activació. Tensionar dialècticament... Ters seus riscos en determinats tipus de persona que no saben distingir una cosa d'una altra, no? El debat polític, dialèctic, a la voluntat expressa d'imposar les seves... Està bé, t'hi massa tensió dialèctica en aquesta campanya, creus? Jo crec que sí, personalitzada. Mm-hm. I... I segur, segur que no en cap voluntat. O sigui, jo no tinc cap dubte. Però sí que s'ha d'aprendre els errors de vegades que es cometen i que amb aquesta tensió, persones que són referencials poden generar indeterminades persones no molt lúcides o no molt... amb limitacions. Perquè jo estic convençut que és un nen que, bueno, ara sortirà i tinc els seus problemes, no sé cap sentit que una persona que no els tingui faci una cosa d'una altra. Però no vull treure el més enllà de fer un aprenentatge i de que, bueno, tinc la confiança plena, que és una anomalia molt, molt, molt, molt anòmola. Estem veient una campanya a nivell mediàtic, a nivell de premsa, de televisió, bastant potent, també. No sé si hem vist diferents debats, d'altres actes concrets, també. En tot aquest context aquesta setmana vam veure un cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Què et va semblar? És una pregunta molt compromesa, aquesta. El debat em va semblar molt dolent. Molt dolent, és que no... Per totes les dues parts, per la moderació? Sí, bueno, cada un... D'entrada del format. Jo no soc de re, en absolut, no tinc cap relació ni de l'estètica, ni de la televisió, però, home, jo crec que això... Tenir un nivell, ja, de... de que crec que gent de primer de periodisme ho fa millor. Jo, personalment, no, no. Em va semblar una estètica... incòmoda. Seria incòmoda de veure'l. Estèticament, el debat va portar poc. Jo, l'altre dia que estàvem parlant aquí, ja et vaig comentar un moment, però és una cosa no tot. Que jo no crec en això, no els debats. No, no crec. Trobo que no aporten, però vaig contra la línia general de... Fereixes entrevistes a cadascú que no debat teniu el candidat. Perquè jo dic un candidat que vull sapiguer. Vull sapiguer el que vol fer. I això m'ho donen més. De veritat, i ara no sé si estem en un medi... i pot parlar d'una altra, és a dir, però, a mi, de veritat, aquesta campanya la he disfrutat molt, amb el CUNY, molt. També està fent cara a cara particulars, per això. Però he disfrutat més, ja ha pres més, que dels cara a cara, que no deixen de ser una competència dialèctica, entre dues persones, i un pot tindre poca raó i molta dialèctica, i guanyar el debat, i un altre que tingui la raó, no tindrà de dialèctica i perdó. Però quan jo tinc un bon periodista, tres periodistes, i quan he vist una entrevista un polític, i li pregunten per què és el que faràs, què ens proposes, és quan jo estic aprenent i entenent, i em poden transmetre un missatge de el que aquest home farà amb la meva societat. I jo el valoro molt més, això. El que passa que ja et dic, normalment em vaig a en contra de totes les línies... General. General, sí. Són les eleccions que, en principi, tot fa pensar que trencaran o acabaran amb el vipartidisme espanyol que hem vist en els últims temps, ha fet possiblement qualsevol partit que encara que guanyi les eleccions haurà de pactar. Com ho veus, això, el fet que hi hagi aquest final d'aquesta etapa o d'aquesta època? Bueno, jo soc del PP. Jo tinc una certa responsabilitat petita, però jo no considero que el PP sigui un bé moral. No és una cosa absoluta necessària. Mira, imagina la resta de partits. El PP, com qualsevol partit, serveix mentre connecta i dona solucions a la societat. I, en algun moment, una part de la societat té ara la sensació que li faltava un missatge o troba un missatge. El temps dirà si és censurtat, però jo per ser no el trobo malament. No és una cosa absoluta. No és una cosa absoluta. Les coses anem a veure si hi ha posicions. I em dona una mica de por en el sentit que poguéssim entrar en una certa incovernabilitat, com se n'està passant a Catalunya. Però també és un aprenentatge. Jo soc dels que pensa que els canvis no són ningú en l'inglès, que no és una cosa absoluta. No és una cosa absoluta. No és una cosa absoluta. Aquestes posicions maximalistes que estic trobant, també al debat, jo no faré això. Normalment em creguen la gent i em diuen que no ho faran. No és una cosa absoluta. Aquesta és la part més incertidum. Jo sempre he pensat que la política és com un matrimoni, una parella. Jo amb la meva dona. Penso que moltes vegades discutim respecte a el que s'ha de fer amb un fill. Tenim un íteres comú, que no s'ha de fer amb el que s'ha de fer. I el que s'ha de fer és que no es faci el que s'ha de fer. No és una cosa absoluta. No és una cosa absoluta. Aquesta posició no es fa el que vull o no. Crec que va en contra l'interès que estàs predicant. O el interès per què estàs allà. Ho dius per ciutadans? No, per tot. Les enquestes donen en principi com a guanyador el Partit Popular, tot i que perdria una cosa important de vot i de diputats. D'on es valideix aquestes enquestes? El tòpic. Totes en parlem, però ningú se les creu. És la que era en tres dies. A veure, normalment, ja marquen una dinàmica. Això és cert. És un partit popular. Sí. Penso que poden estar en la sintonia del que jo crec que pot ser. Amb qui és més fàcil que s'entengui el Partit Popular? És una bona pregunta. Doncs, com jo, sincerament, hi ha agafant el que em diuen. Normalment, crec el que em diuen. Jo crec que la opció de ciutadans està tancada, perquè ho ha dit que no apullarà la investidura. Seria una sorpresa molt sorprenent. Jo crec que el final, la realitat i el precisisme, potser porten aquí, però era inevitable. Un dels temes més parlats en aquesta campanya és la relació entre Catalunya i Espanya. Anem a parlar més enllà d'aquesta campanya durant els últims temps. M'has satisfet del que s'ha fet en els últims 4 anys des del Partit Popular, des del govern espanyol, en Catalunya? També és una bona pregunta. Jo crec que s'ha fet el que es tenia que fer, però tot és perfectible, tot a la vida. Ara es veuen coses que es podien fer diferents i que hagués sigut millor, però en el moment prèvi no les veus, però substancialment comparteixo. Crec que la línia de... Crec que en l'estat de dret complir la llei és fonamental, però la llei es pot canviar. La llei és el fonament de la democràcia, el compliment de la llei. I en això s'ha de ser inflexible. Però la llei es pot canviar? Evident, però té un protocol que ja està determinat per canviar-la. Llavors, el que has de fer és complir aquest protocol. Ara tenim un partit polític que ha de canviar la llei, perquè a Catalunya es pugui fer un referèndum d'autodeterminació. I aquesta és la línia. Com veus la proposta per fer aquest referèndum? Jo crec que sí que és equivocada, no la comparteixo. Un referèndum és una foto puntual d'un moment. No marca un procés. Si fa 10 anys hi havia un 20% d'independentistes a Catalunya, qui ens diu que dintre de 10 anys hi havia un 20% d'independentistes. En aquest sentit, la generalitat, que ha fet la convergència, va agafar un moment crític d'Espanya, un moment que estava tocada per totes les línies, per aprofitar per generar aquesta tensió. Hi havia una part més enllà de convergència? Sí, una part que ja existia. Esادats amb les Trek saltos. delighted nah. Sí, però aquesta五ada tingues perECTAR, per arrugir-se perveer el iaire dins de l'exc Christianity. I no retraca el golden bloom, que t'including els lavaurs. Sí, però, que és una determinació definitiva. Ja no dona per tornada, no és un viatge que puguis desfer. I què cal fer en aquest sentit a partir d'ara? O m'ha d'entrar a parlar. I qui tingui l'autoritat, tant aquí a la Generalitat com al govern espanyol, es coneix. Perquè jo crec que s'han destruït fins i tot les relacions personals, que també són una part de la política. I, en principi, les han de refer, entre ells, de respectar-se, de no insultar-se, de posar-se una mica sempre en la pell de l'altra i entendre que tothom té les seves inquietudes i els seus sentiments, i des d'això comença a construir. Començar a construir un lloc on no tothom estigui encantat, però tothom pugui estar. O majoritàriament? Si continua governant el Partit Popular, tot que segurament amb el suport d'algú o amb la funció de com vagin, quines mesures econòmiques caldria impulsar? Quina línia econòmica caldria tirar? Seria coherent amb el... Sempre he cregut que aquesta línia econòmica que vivim era la línia correcta, i jo li donaria total continuïtat les grans cifres macro han canviat, veníem de Caiguda, ara estem pujant, li han donat la... He entornat la corba i ara hem de continuar pujant. I jo sóc convençut que aquestes són les línies econòmiques que ens poden permetre... continuar creixent. I a nivell social què caldria fer? A nivell social... La política social. La política social ha de destinar tots els recursos possibles. I, al final, els recursos possibles... De què depenen? Depenen de la quantitat de recursos que hi ha al sistema. Si són més pobres, tindran menys recursos que rebar-hi. I si són més reics i la societat en el seu conjunt, tindran més recursos que rebar-hi. I si aconseguim dos milions de treballadors més, seran gent que estarà cotitzant i que estaran produint i deixaran de consumir recursos d'ajuda. Per tant, tenim cada persona que es col·loca, genera dos valors. 3. Un fonamental per ell, per respecte personal a la vida. Un home i una persona. Un home, un home, una dona, una persona. Adulta, ha de tindre... una de les substancialitats que li dona és ser autosuficient econòmicament. No depèn de ningú. Però, socialment o econòmicament, aquesta persona comença a aportar i deixa de consumir recursos socials. Dos milions de persones en aquesta situació ens permetrien atendre molt millor i amb molts més recursos, el millor que quedaria, encara per incloure l'activitat. Ell, sense recursos, sense generar riquesa, no hi ha res a repartir. Mm-hm. El que fa educació aquests dies també diversos partits són els partits de l'estat espanyol. Quan hem parlat d'educació en aquestes entrevistes, caldria fer un pacte de consens més enllà del color del govern que mani. El que passa és que potser tothom es diu que sí, però després, a l'hora que canvia el govern, es torna a canviar d'opinió. Farà la seva, que el que entri... Sí, potser. Educació és el gran problema d'aquest país. Va molts anys. I, bueno... Sí, és que no... Si volem terminar amb aquestes inquietudes que es generen continuament, de quan governa un surten la queixa de l'altre, és fer un gran pacte. En altres coses, hem sigut capaços de fer-lo com a societat. Per què no, en això? Jo crec que és una de les grans feines de la pròxima legislatura. En el metg cultural, s'hauria de baixar l'Iva? No. El mantindries, per tant, en aquest vídeo? Sí, jo crec que és un producte i un servei que no ha de ser diferent a altres productes i serveis. No acabo d'entendre, perquè tindria que ser diferent. Europa és molt més baix. Però no és la línia... Europa no han entrat a detindre un tio que va matar 160 persones, perquè era de nit. Vull dir, Europa no tot ho fan bé. Ni a Dinamarca, ni a Holanda, ni... També fan coses malament. I ells fan la seva, i aquí cada un també. Jo crec que hi ha gent a Europa que pensa el que hi ha. Ara, també et diré que aquesta línia que et comento és meva. Aquesta sí que no ho és del partit, perquè hi ha gent que pensa que no. Que sí que es tindria que reduir. I definir bé el que és cultura també és important. Perquè hem anat estenant la base del que considerem cultura. Si cultura és un llibre esevident, si és una obra de teatre esevident... Però hi ha coses que jo... Com, per exemple? Doncs de la cultura. És evident que un pintor és cultura, però si el faig jo no. I no hi ha ningú que pugui jutjar, o crec que ningú està legitimat, per determinar què és art o no, o què és cultura o no. Llavors, en aquesta dubte, tothom igual. I ja, per acabar, les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, la participació va ser de rècord. Quina sensació tens de cara a aquestes eleccions? El que fa de participació serà alta, es mantindrà. Jo penso que serà alta. Està la gent molt activada per diferents motius. També aquí a Catalunya, per tant. Sí, jo penso que sí, que serà alta. A mi m'agradaria que fos alta. Volem doncs què passa? Serà Diu Menja, vint de desembre eleccions generals al Congrés i al Senat espanyol. Avui hem volgut parlar amb Òscar Hill, president del Partit Popular. Gràcies, Òscar. Gràcies a tu. Que vagi bé, que ens aviat. El Magasin del Matí. Vine al Besar Iperàgia de Sant Just desvern. Al Besar Iperàgia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu, roba i complement, perfumaria i cosmètics, productes per a la llar. I moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del carrer La Forja, amb la carretera reial de Sant Just desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Besar Iperàgia. De 11 divendres de 4 a 5 a la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant, cada dia de 11 divendres i de 4 a 5 a la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Vet aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestre Rosa Sençal. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat. informativcomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informativcomarcal.com ... Passen 3 minuts de 2 quarts de 12. Aquesta hora saludem la Lina Santabárbara, la Joan Algarra i la Montse Larré. Molt bon dia. Avui no tenim el Jordi. Avui no tenim el senyor. Estem a l'espera, no? Sí. Avui és l'última tertúlia abans de tornar a l'espera. Ens enganxa ja amb el 24 de desembre i el vento. No ho hauria vist. Ja tenim el foc i tot. Ja ho teniu a punt? Jo he pensat, sí, i les coses... També, també. A mi em falta un complement dels centrans, però no, el básico ja està. Si s'estalviau cuas i tot, no? Home, com ho sabés. Jo, com sóc olímpica, que ja ho sabeu, no tengo ni los centrantes ni los salientes. Ni los salientes. Però ho faràs també, Lina, o no? Ho he permès bé i potser 20 persones. Tants, no, aquest any tenim... A mi ara em faig gran, em magiteja una mica. Tanta gent... Però feu un dia i prou, suposo, a cada vostre. Bueno, a mi em toca Sant Esteve. Normalment a cada família. Jo per cap d'any, que és el sant del meu marit. Ja ho tens, també, Joana? Sí, sí, ja està. Ja està amb un congelador, perquè el meu nebot va dir... Mira, tieta, si compres ara, et costarà molt més barat. O sigui, si esperes l'últim moment, et costarà més. I com és un producte... Encara que el pots congelar... Doncs me'l guardes a la càmera del mercat i m'ho portarà. No, jo no m'escalfo...